Voluntària 10

Estudiant Arquitectura

Voluntària 10

Estudiant Màster Paisatgisme

Ponent 11 

Richard Sennett és catedràtic de Sociologia de la London School of Economics i catedràtic d'Humanitats de la New York University. És autor d'alguns dels assaigs més provocadors i incisius del nostre temps, en els quals aborda les transformacions cabdals que es produeixenen a la societat contemporània en àmbits com el treball, la família o les classes socials. El seu assaig La corrosión del carácter (Anagrama, 2000) va ser premi Europa de sociologia i va tenir una extraordinària acollida internacional. També ha estat guardonat amb el premis Amalfi i Ebert de sociologia. Sennett també és conegut pels seus estudis sobre els nexes socials en l'entorn urbà i els efectes de la vida urbana en el món actual. En aquest àmbit, destaquen els seus llibres Carne y piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental (Alianza, 1997) o Vida urbana e identidad personal (Península, 2002). Els darrers anys ha centrat les seves investigacions en l'impacte del capitalisme en les formes de vida i en la cultura contemporànies i, sobre aquestes qüestions, ha escrit els llibres La cultura del nuevo capitalismo (Anagrama, 2006), El artesano (Anagrama, 2009) i Juntos. Rituales, placeres y políticas de cooperación (Anagrama, 2012), entre d'altres.

Ponent 11

Colleen Mercer-Clarke orienta el seus treballs en matèria de planificació i disseny per a un món canviant a la planificació adaptativa a les comunitats costaneres. Compta amb més de 30 anys d’experiència en el sector privat treballant en una àmplia gamma d’iniciatives a tot el Canadà oriental i atlàntic i també internacionalment.

Formada com a ecologista marina (B.Sc, M.Sc., Memorial 1976) i arquitecta paisatgista (MLA, Guelph 1987), els seus primers treballs es van centrar en la planificació, l'avaluació i la gestió ambiental, inclosa la planificació costanera, de les conques hidrogràfiques i municipals, i el disseny i conservació d'indrets especials. Mercer-Clarke ha contribuït al desenvolupament regional i nacional de polítiques, programes i institucions costaneres que promouen els principis de precaució, custòdia i sostenibilitat.

L’any 2005 va deixar la consultoria ambiental per dedicar-se de ple a un doctorat en estudis interdisciplinaris (Dalhousie 2010), així com estudis postdoctorals (Memorial 2011) en governança costanera, salut costanera i canvi climàtic imminent. Des del 2009 ha participat en equips d'investigació-comunitat-govern que treballen a tot Canadà i al Carib entorn a la preparació costanera per als canvis ambientals associats al canvi climàtic i fenòmens meteorològics extrems. Dirigeix el grup de treball CSLA sobre adaptació i presideix el grup de treball sobre canvi climàtic de l’IFLA. Al 2019 va guanyar el premi de la Federació Internacional d’Arquitectes del Paisatge (IFLA).

Ponent 11

Martha Schwartz és arquitecta i artista paisatgista amb un gran interès en els projectes urbans i la creació d'espais públics que interaccionen amb la gent i construeixen comunitat mitjançant un disseny intel·ligent. La seva formació és tant en belles arts com en arquitectura del paisatge i és professora a la Harvard Graduate School of Design. El seu treball busca explorar la relació entre paisatge, art i cultura i desafiar els conceptes tradicionals de disseny de paisatges. Schwartz investiga oportunitats on les solucions de disseny de paisatges puguin millorar la sostenibilitat social, mediambiental i econòmica d’un lloc i elevar-les a un nivell de belles arts, i fer que el disseny del paisatge sigui fonamental per a la sostenibilitat de l'entorn.

Compta amb més de 29 anys d’experiència com a arquitecta paisatgista i artista col·laborant amb diversos arquitectes de renom mundial en una àmplia cartera de projectes. És doctora en ciències (DSc) per la Universitat d’Ulster i ha rebut nombrosos premis, inclòs el Premi Nacional de Disseny Cooper-Hewitt Museum pel seu treball en arquitectura del paisatge, una beca honorària del Royal Institute of British Architects, diversos premis de disseny de la Societat Americana d’Arquitectes del Paisatge i també ja rebut residències visitants al Radcliffe College i a l’American Academy de Roma. Ha impartit conferències tant a nivell nacional com internacional sobre el paisatge. La seva obra apareix en publicacions i exposicions de galeries.
 

Ponent 2 

Mestre jardí i tècnic especialista per l’Escola de Jardineria i Paisatge Nicolau M. Rubió i Tudurí, diplomat a l’École Tècnica Horticole d’Orleans, diplomat per l’École Nationale Supérieure du Paysage de Versailles, i diplomat en Efafologia i Fitogenètica per la Universitat de Barcelona. Màster en Funció Gerencial a les Administracions Locals i a l'Alta Direcció d'Empresa de l'Escola Superior d'Administració i Direcció de Gestió Directiva (ESADE).

Ponent 1 

Va néixer a Barcelona el 1955. Arquitecte per I'ETSAB. Es director de Serveis de l'Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de Barcelona i membre de la Ponència Tècnica de la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona. Des del 1982 fins al 1992 va ser cap de l'Àrea Territorial de l'Ajuntament de Granollers. Ha redactat la revisió del Pla General de Granollers, aixi com diferents figures de planejament i projectes d'espai públic.