Ponent 5

Filòsof i periodista. Actualment dirigeix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i col·labora amb El País i la Cadena SER. Ha estat director de l’Institut d’Humanitats (1986-1989), col·laborador de La Vanguardia (1980-1996) i professor de fi losofi a contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-1990). Ha publicat nombrosos llibres, d’entre els quals destaquen Del tiempo condensado (Nuevas Ediciones de Bolsillo, Barcelona 2003) i Después de la pasión política (Taurus, Madrid 1999).

Ponent 5

Gilles Lipovetsky va néixer a França el 1944. És professor agregat de fi losofi a; doctor honoris causa de la Universitat de Sherbrooke (Canadà) i de la Nova Universitat Búlgara (Sofi a); cavaller de la Legió d’Honor; membre del Conseil national des programmes (Ministeri d’Educació) fi ns al 2005; membre del Conseil d’analyse de la société, dependent del Primer Ministre; i consultor expert de l’APM (Association progrès du management). El seu camp d’investigació són les transformacions de les regulacions, els valors i els comportaments en les societats occidentals desenvolupades. Ha participat en seminaris i conferències sobre l’ètica dels negocis en grans grups industrials o bancaris a Europa i Amèrica, i en seminaris de recerca sobre l’individualisme, el luxe, el consum i les formes de vida contemporànies arreu del món. Ha publicat diverses obres, les més recents de les quals són: Le bonheur paradoxal. Essai sur la société d’hyperconsommation (La felicitat paradoxal. Assaig sobre la societat de l’hiperconsum) (2006), La société de déception (La societat de la decepció) (2006) i L’écran global (La pantalla global) (2007).

Ponent 1 i 5

Barcelona 1939-2012. Arquitecte i urbanista, dedicat especialment als temes del disseny urbà. Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluis Sert a Harvard. Catedràtic d’Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Fundador i director, des de 1968, del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, grup investigador de la morfologia urbana. Ha impartit cursos de disseny urbà a les universitats de Cambridge UK, New York, Santiago de Chile, Lisboa, Harvard, Lovaina, Milà, Nàpols, Caracas, Coimbra, París, Nanjing, Shanghai, Melbourne, Copenhague, etc… Director dels cursos Master “Proyectar la periferia” (1991-95). Director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de 1994 a 1998. Fellow de la Universitat de Cambridge, UK (1984). Membre de l’Academie Française de l’Architecture (2003) Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lovaina (2004).

Ponent 2,5 i 11

Gills Clement és enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles (ENSP). A més de la seva activitat com a dissenyador de parcs, jardins, espais públics i privats, realitza les seves investigacions teòriques i pràctiques en tres direccions:

1) El jardí en moviment, un concepte derivat d’experiments en el seu propi jardí a Creuse, i aplicat a espais públics a França i a l’estranger a partir de 1983. La descripció inicial d’aquest treball es va publicar el 1991 amb quatre reimpressions sucesives de Sens y Tonka a París. La idea es posa en pràctica per primera vegada en un espai públic el 1986 a l’André Citroën Park a París, inaugurat el 1999. Des d'aleshores s’han portat a terme nombrosos projectes basats en aquest principi de gestió, en particular al Lycée. Agriculturel Jules Rieffel a Saint Herblain (Loire Atlantique) entre 2004 i 2009.

2) El Jardí Planetari, un projecte polític, basat en l’humanisme ecològic, primer despertant l’atenció del públic per una novel·la/assaig,  'Thomas et le Voyageur', publicat per Albin Michel el 1996, i per a una important exposició a la Gran Halle de la Villette en París (1999-2000), així com per un cert nombre d’estudis: El jardí planetari de Xangai, La Carta del Paisatge de Vassivière (Limousin) i altres treballs en curs.

3) El Tercer Paisatge - un concepte desenvolupat en el curs d’una avaluació del paisatge al Limousin, definit com un "fragment vacil·lant del Jardí Planetari", aplicat a tots els espais abandonats (friche o délaissés) que ell considera com a l'àrea principal de reproducció per a la diversitat biològica.

Ponent 6

La Seu d'Urgell, 1943, llicenciat en dret, va ingressar a la carre­ra diplomàtica el 1971. Va ser director general del departament internacional en els governs d'Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo So­telo, del 1978 al 1982. Ha estat ambaixador a Indonèsia, Canadà, Rússia i dues vegades (un cas excepcional) a la Xina (1987-1991 i 1999-2003), així com director polític (responsable de la coordi­nació de la política exterior comuna amb els socis de la UE) al Mi­nisteri d'Afers Estrangers d'Espanya. Actualment és ambaixador d'Espanya a Andorra.

Ponente 6

Porta les regnes d’AECOM a la Xina i des d’allà controla les set capacitats globals de la companyia: arquitectura, enginyeria de la construcció, disseny i planificació, entorn, gestió de projectes i programes, transport i desenvolupament de l’aigua i urbà. Defensor de la visió col·laboradora d’AECOM, el senyor Chiao ha guiat els experts multidisciplinaris d’AECOM vers el treball conjunt amb els governs locals i provincials de la Xina per ajudar a avançar els plans de “creixement verd” per tot el país. Sota el lideratge del senyor Chiao una creixent base de clients del sector privat a la Xina també confia en els coneixements i en l’esperit innovador d’AECOM per satisfer les seves necessitats en enginyeria, projectes i gestió de programes. El senyor Chiao ha supervisat per tot Àsia plans mestres d’alta densitat per a nous barris i regeneracions de paisatges urbans existents atenent a temes de sostenibilitat. Ha encapçalat la concepció i la construcció de diversos i destacats plans mestres de paisatge i grans espais públics a la Xina i a Àsia en general. El senyor Chiao és membre tant de l’AIA com de l’ASLA, i va obtenir un Màster d’Arquitectura en Disseny Urbà a la Universitat de Harvard, així com un Màster d’Arquitectura a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley.