Stig L. Andersson va fundar SLA Arquitectes el 1994. Reconegut pel seu treball sensual i poètic, Andersson combina els valors recreatius únics basats en l’estètica de la natura amb el disseny urbà d’avantguarda. Stig L. Andersson ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals per la seva feina, entre ells el Premi Europeu de Paisatge, el premi RIBA, i el 2014 el CF Medalla Hansen - el més alt honor nacional donat a un arquitecte danès atorgat per la reina Margarita II de Dinamarca.

Dr. En Ciències Polítiques per l’Universitat de Barcelona. Catedràtic de Ciències Polítiques i investigador del Institut de Gobern i Polítiques Públiques (IGOP) en la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en temes de governança, anàlisis i gestió de polítiques públiques, així com en problemes de innovació democràtica, Internet i política.Els seus llibres més recents són Decisiones Públicas. El análisis y estudio de los procesos de decisión en políticas públicas, Ariel, 2014; RESET. Herramientas para el cambio del sistema, Ariel, 2015; Innovación social y políticas urbanas, Icaria, Barcelona, 2015. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació com El País, El Periódico, etc.

Jurat Rosa Barba 6

Nascut a Tunis el 1957. El 1979 obté la llicenciatura de biologia vegetal a la Universitat de París-Orsay. De 1970 a 1980 segueix estudis d’escenografia a l’École Jacques Lecoq, escola de teatre amb seu a París. De 1980 a 1984 estudia a l’École Nationale Supérieure du Paysage de Versalles, on es gradua com a arquitecte paisatgista (DPLG). El 1986 funda l’Agence Ter, empresa d’arquitectura del paisatge, amb dos socis: Michel Hoessler i Olivier Philippe. De 1987 a 1998 fa classes a l’ENSP. De 1993 a 1997 exerceix com a arquitecte paisatgista assessor del Consell de l’Eure, a França. De 1996 a 1998 és president de la Federació Francesa d’Arquitectes Paisatgistes (FFP). Des de 1998 és professor a la Universitat de Karlsruhe, Alemanya, a l’Institut del Paisatge de la Facultat d’Arquitectura (Institut fur Landschaft und Garten). El 2001 es va inaugurar una nova oficina de l’Agence Ter a Karlsruhe. El 2006 esdevé membre de l’Acacèmia d’art de Berlín (Akademie der Künste Berlin). El 2010 és professor convidat a la Harvard University GSD, Studio “Water City Hamburg”.

Jurat Rosa Barba 6

Arquitecte paisatgista. Professor d’Arquitectura del Paisatge a la Università “Mediterranea” de Reggio Calabria, on funda el Departament Oasi, n’és director de 2002 a 2008, i actualment coordinador del programa de doctorat “Parchi, giardini, assetto del territorio”. De 1996 a 2004, president de la secció de Roma i Lazio de IN/Arch. El 1998 rep el reconeixement de Chévalier des Arts et Lettres pel Ministre de Cultura de França. El 2009 és distingit amb el Premi europeu Gubbio per les places de Saint-Denis. Entre els seus projectes: Jardí italià, Osaka, 1990; Piazza Matteotti, Catanzaro, 1992; Centre d’acollida de les coves prehistòriques, Niaux, 1994; Piazza Montecitorio, Roma, 1998; Places cèntriques, Cisterna di Latina, 1997-2005; Piazza Manzoni, Montegrotto, 2002; Lungomare Faleria, Porto Sant’Elpidio, 2003; Terrassa flotant en el llac de l’Eur, Roma, 2005-6; Places cèntriques, Saint-Denis, 2005-7; Cúpula de la Presidència de la República de Georgia 2007; Pas subterrani de l’estació, Bergamo, 2008. Entre els seus assaigs: L’architettura del giardino contemporaneo, 1988; Bibliotheca Alexandrina, 1990; Giardino italiano a Osaka, 1990; Piazza Montecitorio, 1998; Questo è paesaggio. 48 definizioni, 2006. Giardini - Manuale di progettazione, 2009; Piazza Matteotti a Catanzaro. Il volto della città, 2009

Jurat Premi Escoles 7

 Dra. Arquitecta, Arquitecta Superior i Màster en 'Gran Escala'. Sotsdirectora de I'ETSAB, coordinadora dels cursos de Projectes I-II i Profesora del Màster Oficial del Departament de Projectes Arquitectònics de la ETSAB. Professora del màster La Gran Escala a la UPC, professora convidada a la UIC, coordinació i docència de tallers de projectes en diverses Universitats internacionals i membre convidada de jurats d'àmbit nacional i internacional. Estades de recerca a la Princeton University School of Architecture i a la Technische Universität München. El tema de la Seva tesi doctoral, 'Arquitectura hibrida', les Seves principals publicacions, participacions en congressos i els principals projectes realitzats, conceben l'arquitectura, el paisatge i les infraestructures com a realitats indissociables.  

Jurat Premi Escoles 7

Charles Anderson és arquitecte paisatgista amb més de 30 anys d'experiència en projectes, com diversos parcs de barri o el Museu americà d'Història Natural de Nova York. Té una gran experiència en processos públics i ha executat molts projectes comunitaris partecipatius. Té un interès especific en la restauració del paisatge expressionista i en el desenvolupament de les ecologies urbanes. Museus i el treball en institucions culturals són els interesos clau de Charles, incloent projectes com els centres de visitants a la Muntanya St Helens, l'Olympic Sculpture Park del Museu d'Art de Seattle i el projecte d'ampliació del Anchorage Museum of History and Art.