El terme paisatge està definit de diferents maneres per les llengües oficials escrites a Noruega. En la variant escrita bokmål , un landskap és una zona més petita formada per un límit natural entès com una unitat en si, com per exemple, un fiord, un bosc, o una zona àrida oberta i salvatge. En canvi, en la variant nynorsk, fa referència a una zona demarcada que respecta la natura, la vida vegetal i similars; la qual constitueix una entitat, un entorn i un medi ambient, que tant pot ser el paisatge d’un fiord, un de cultural, lunar, o bé un paisatge obert.

Un dels precedents a nivell mundial en relació a la protecció legal de paisatges, des de grans reserves naturals fins a poblats genuïns, és Mèxic. Es troben lleis que daten d’inici del segle XIX, però és a partir de mitjans segle XX quan es comencen a concentrar tots els esforços en definir una legislació que empari la protecció del patrimoni paisatgístic mexicà.