Mentre el món enfronta una crisi climàtica sense precedents, amb temperatures globals assolint nivells mai vistos en 125.000 anys, segons les últimes troballes de l'IPCC (setembre de 2023, Ursula Von der Leyen), la humanitat sembla ser merament un espectador davant de l'augment de conflictes sobre el control de fronteres (Rússia) i la propietat de terres (Israel-Palestina). Aquests conflictes persisteixen malgrat les catàstrofes ambientals en curs que donen forma al nostre planeta, incloses les guerres pel control de recursos essencials, que afecten desproporcionadament a poblacions vulnerables mantingudes deliberadament en condicions d'extrema pobresa. A més, els desastres naturals com incendis, inundacions, terratrèmols, tifons, sequeres i fams agreugen encara més la crisi de refugiats, empenyent les persones dels seus llars i portant a la creació de nombrosos camps de refugiats arreu del món, des del Pròxim Orient fins a Amèrica del Sud. Tràgicament, molts d'aquests individus es converteixen en víctimes d'un mercat impulsat per la desesperació, exemplificat per perilloses travessies pel Mediterrani en vaixells improvisats, amb la consequent creació de cementiris a l'aire lliure.
Enmig d'aquests reptes, les disciplines de disseny arquitectònic i del paisatge lluiten per establir un diàleg significatiu, per abordar de manera conjunta els problemes apressants del nostre temps. La seva capacitat per trobar terreny comú, unir els seus esforços i abordar temes de disseny, reutilitzar recursos i mitigar les catàstrofes en curs segueix sent limitada.
El 2018, l'estudi Baracco & Wright, reconeixent el potencial d'un enfocament col·laboratiu, va comissariar una instal·lació única anomenada "REPAIR" a la XVI Biennal d'Arquitectura de Venècia. Van importar centenars de plantes endèmiques d'Austràlia, sembrant les llavors d'una nova manera de fer arquitectura que s'integrés perfectament amb el paisatge natural. Com a resposta a la narrativa de reparació, la 10a Biennal Internacional de Barcelona va proposar un esdeveniment pop-up que va distribuir petits roures entre els ciutadans disposats a participar en un exercici de replantació d'arbres a les muntanyes de Collserola, en un exercici de reparació ecològica i conscienciació. Deu anys abans, el 2008, Elisabeth Meyer va defensar la idea de "Sustaining Beauty: The Performance of Appearance" durant la cinquena edició de la Biennal del Paisatge a Barcelona, celebrant la bellesa de la sostenibilitat en l'arquitectura del paisatge i projectes resilents i sostenibles.
El 2021, durant l'era post-COVID, l'Associació LWCircus-Onlus va comissariar una secció sobre resiliència, art i paisatge al Pavelló Italià, mostrant el paisatge mediterrani de Sardenya, incloent-hi dues tones d'espècies endèmiques precioses del Parc Nacional d'Asinara a Sardenya i 3,5 quintals de Posidonia oceanica. Aquesta exposició va tenir com a objectiu destacar la importància de l'arquitectura del paisatge dins del camp de l'arquitectura i va establir les bases per a una col·laboració amb la XI Biennal del Paisatge a Barcelona, presentada en línia durant el Simposi del Pavelló.
Per a la XII edició de la Biennal d'Arquitectura del Paisatge de Barcelona, coincidint amb els últims dies de la XVIII Biennal d'Arquitectura de Venècia, comissariada per la comissària afroamericana Leslie Looko sota el tema de "Descarbonització i Descolonització", la col·laboració entre aquests dos esdeveniments significatius i les seves respectives disciplines va continuar reforçant-se. Entre els actors clau en aquesta col·laboració ampliada, es va decidir traslladar físicament part de la instal·lació de l'icònic jardí de Carlo Scarpa, creada pel studio Hood Design en col·laboració amb l'Associació LWCircus-Onlus, a Barcelona. Aquesta instal·lació, composta per 400 plantes Chamaerops humilis que representen un paisatge mediterrani autòcton de Sardenya, s'ubicarà dins del Pavelló Mies van de Rohe. Aquest Pavelló serveix com a encarnació material del racionalisme arquitectònic i un símbol icònic de la pràctica arquitectònica al llarg de la història.
Aquesta iniciativa va donar lloc a la instal·lació coneguda com "La Migració Verda Urbana", inspirada a destacar els aspectes positius de les migracions. Es centra en la interconnexió i la prosperitat que les migracions poden aportar tant a les societats humanes com als paisatges, oferint una nova perspectiva per a la XII Biennal d'Arquitectura del Paisatge de Barcelona titulada "La Poesia de la Remediació".
Programada per tenir lloc del 27 de novembre al 3 de desembre de 2023, aquesta iniciativa és el resultat de la col·laboració entre l'Associació LWCircus-Onlus, la XII Biennal de Paisatge de Barcelona, el Departament de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, la Fundació Mies van der Rohe i el studio Hood Design, amb la participació dels Parcs Nacionals d'Asinara i La Maddalena. Aquest esforç representa un tros del paisatge mediterrani de Sardenya, actuant com a pont entre les dues Biennals més significatives, una centrada en el Paisatge (a Barcelona) i l'altra en l'Arquitectura (a Venècia). El seu objectiu és fomentar un enfocament coherent per abordar la crisi climàtica actual, portant a futurs més resistents i inclusius.
De les 400 plantes Chamaerops humilis que han prosperat al jardí de Carlo Scarpa des de la XVIII Biennal d'Arquitectura de Venècia des de maig de 2023, 176 d'elles, contingudes en testos de 24 cm amb fullatge de 50 cm, es col·locaran dins del cos d'aigua més petit fora del Pavelló Mies Van der Rohe. Aquesta ubicació oferirà als visitants una perspectiva única, amb l'escultura de Venus reflectint-se en la inusual superfície verda, simbolitzant la resistència i bellesa del paisatge mediterrani. Altres 176 unitats es situaran dins del Pavelló, oferint una vista sense precedents des de dins i fora. Aquesta disposició simbolitza la integració de la resistència del paisatge mediterrani amb una de les obres mestres arquitectòniques més icòniques de Catalunya, basada en els principis del racionalisme arquitectònic, que exalten el concepte de "menys és més".
Les plantes Chamaerops humilis serveixen com a pont simbòlic i mitjà de diàleg entre els camps de l'arquitectura i el disseny del paisatge. Permeten que el paisatge mediterrani es relacioni amb dos distingits mestres del racionalisme arquitectònic, representant la disciplina arquitectònica. A més, funcionen com un jardí mediterrani regeneratiu a Sardenya, fomentant la inclusió social i la renaturalització de barris sencers a la ciutat de Barcelona, en col·laboració amb minories, famílies i estudiants de la Universitat ETSAB, la Universitat Politècnica de Barcelona i la seva prestigiosa Escola d'Arquitectura del Paisatge. Això marca la consolidació d'una col·laboració productiva que va començar el 2021 entre els principals socis, enfortida encara més amb aquesta oportunitat, subratllant el compromís amb la unitat entre totes les parts interessades en la creació de futurs cada vegada més resistents i inclusius. Aquest esforç també inclou la tercera edició del Simposi LWC_CONVIVIUM, coordinat per l'Associació LWCircus, que tindrà lloc el 23 de novembre a l'illa d'Asinara, actuant com a esdeveniment col·lateral i preludi de la XII Biennal d'Arquitectura del Paisatge de Barcelona."
A. Piras, M. Cervera & A. du Solier
