Reurbanización de la Calle Pere IV

El carrer Pere IV és l’antiga carretera de Mataró o de França, creat al segle XVIII, era un eix important de sortida de Barcelona i actualment continua sent un carrer singular donat que constitueix un eix central, històric i essencial per entendre la morfologia i el creixement del Poblenou. Fou una de les principals artèries industrials de la ciutat, sent avui, un dels principals exponents del passat industrial del Poblenou. Inicialment el carrer de Pere IV es configurava amb dues voreres molt estretes, d’uns dos metres d’amplada a banda i banda de carrer, sense arbrat; la resta de l’espai estava destinat als vehicles. El projecte té com objectiu la transformació del carrer Pere IV en un nou eix cívic. En una primera fase s’ha actuat entre els carrers de Roc Boronat i de Bilbao, sent el model per a la reforma del carrer en la seva totalitat en fases posteriors.

Es defineix una secció transversal de carrer pacificat simètric com a eix cívic amb plataforma única calçada i vorera muntanya i vorada a la banda mar per tal de delimitar millor l’àmbit de circulació dels vehicles que hagin d’accedir al carrer i per facilitar un bon desguàs del mateix. La secció queda definida doncs per una calçada de dos carrils un de circulació i l’altre destinat a serveis –costat mar- i el carril bici en el costat muntanya, col·locada centrada respecta l’eix del carrer de 20 m. El  resultat és una secció simètrica amb vorera lateral banda muntanya de 5,45m, una calçada central de 9.10m i una vorera lateral cantó mar de 5,45m d’amplada. A les dues voreres els elements d’alineació son els fanals d’enllumenat i l’arbrat. Els fanals de doble alçada, un per il·luminar vial i l’altre vorera, ajuda a potenciar la simetria del carrer. Finalment l’encreuament de la Rambla de Poblenou amb Pere IV es resol al nivell de la Rambla per tal de prioritzar el pas de vianants en aquest punt, convertint aquest espai en una plaça que fa la funció de ròtula entre la Rambla del Poblenou i Pere IV. De la mateixa manera, els encreuaments amb el C. Llacuna i el C. Castella es defineixen com a grans espais per a ús dels vianants, que passen a ser l’espai majoritari en detriment dels espais destinats a circulació dels vehicles.