Ponent 1 i 5

Barcelona 1939-2012. Arquitecte i urbanista, dedicat especialment als temes del disseny urbà. Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluis Sert a Harvard. Catedràtic d’Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Fundador i director, des de 1968, del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, grup investigador de la morfologia urbana. Ha impartit cursos de disseny urbà a les universitats de Cambridge UK, New York, Santiago de Chile, Lisboa, Harvard, Lovaina, Milà, Nàpols, Caracas, Coimbra, París, Nanjing, Shanghai, Melbourne, Copenhague, etc… Director dels cursos Master “Proyectar la periferia” (1991-95). Director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de 1994 a 1998. Fellow de la Universitat de Cambridge, UK (1984). Membre de l’Academie Française de l’Architecture (2003) Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lovaina (2004).

Ponent 2,5 i 11

Gills Clement és enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles (ENSP). A més de la seva activitat com a dissenyador de parcs, jardins, espais públics i privats, realitza les seves investigacions teòriques i pràctiques en tres direccions:

1) El jardí en moviment, un concepte derivat d’experiments en el seu propi jardí a Creuse, i aplicat a espais públics a França i a l’estranger a partir de 1983. La descripció inicial d’aquest treball es va publicar el 1991 amb quatre reimpressions sucesives de Sens y Tonka a París. La idea es posa en pràctica per primera vegada en un espai públic el 1986 a l’André Citroën Park a París, inaugurat el 1999. Des d'aleshores s’han portat a terme nombrosos projectes basats en aquest principi de gestió, en particular al Lycée. Agriculturel Jules Rieffel a Saint Herblain (Loire Atlantique) entre 2004 i 2009.

2) El Jardí Planetari, un projecte polític, basat en l’humanisme ecològic, primer despertant l’atenció del públic per una novel·la/assaig,  'Thomas et le Voyageur', publicat per Albin Michel el 1996, i per a una important exposició a la Gran Halle de la Villette en París (1999-2000), així com per un cert nombre d’estudis: El jardí planetari de Xangai, La Carta del Paisatge de Vassivière (Limousin) i altres treballs en curs.

3) El Tercer Paisatge - un concepte desenvolupat en el curs d’una avaluació del paisatge al Limousin, definit com un "fragment vacil·lant del Jardí Planetari", aplicat a tots els espais abandonats (friche o délaissés) que ell considera com a l'àrea principal de reproducció per a la diversitat biològica.

Ponent 6

La Seu d'Urgell, 1943, llicenciat en dret, va ingressar a la carre­ra diplomàtica el 1971. Va ser director general del departament internacional en els governs d'Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo So­telo, del 1978 al 1982. Ha estat ambaixador a Indonèsia, Canadà, Rússia i dues vegades (un cas excepcional) a la Xina (1987-1991 i 1999-2003), així com director polític (responsable de la coordi­nació de la política exterior comuna amb els socis de la UE) al Mi­nisteri d'Afers Estrangers d'Espanya. Actualment és ambaixador d'Espanya a Andorra.

Ponente 6

Porta les regnes d’AECOM a la Xina i des d’allà controla les set capacitats globals de la companyia: arquitectura, enginyeria de la construcció, disseny i planificació, entorn, gestió de projectes i programes, transport i desenvolupament de l’aigua i urbà. Defensor de la visió col·laboradora d’AECOM, el senyor Chiao ha guiat els experts multidisciplinaris d’AECOM vers el treball conjunt amb els governs locals i provincials de la Xina per ajudar a avançar els plans de “creixement verd” per tot el país. Sota el lideratge del senyor Chiao una creixent base de clients del sector privat a la Xina també confia en els coneixements i en l’esperit innovador d’AECOM per satisfer les seves necessitats en enginyeria, projectes i gestió de programes. El senyor Chiao ha supervisat per tot Àsia plans mestres d’alta densitat per a nous barris i regeneracions de paisatges urbans existents atenent a temes de sostenibilitat. Ha encapçalat la concepció i la construcció de diversos i destacats plans mestres de paisatge i grans espais públics a la Xina i a Àsia en general. El senyor Chiao és membre tant de l’AIA com de l’ASLA, i va obtenir un Màster d’Arquitectura en Disseny Urbà a la Universitat de Harvard, així com un Màster d’Arquitectura a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley.

Ponent 6

Director de Wetlands International-Xina. El professor Chen té una experiència de més de 30 anys en la conservació i gestió de zones humides. El seu treball a Wetlands International-Xina gira al voltant de la gestió de la fauna i de la flora i de les reserves naturals, així com del desenvolupament de programes exhaustius de conservació de zones humides i d’usos assenyats a la Xina. El professor Chen ha col·laborat amb moltes organitzacions internacionals, entre elles el Banc Mundial, la GEF (Global Environment Facility) i l’UNDP (United Nations Development Program) en afers com la conservació de la biodiversitat en zones pantanoses i el projecte de canvi climàtic a les zones humides de Ruoergai (província de Sichuan), la gestió integrada de la conca i les zones humides del riu Tarim (regió de Xinjiang) i el programa de restauració de la biodiversitat aquàtica al llac Dianchi (província de Yunnan). El professor Chen va ajudar a completar el Pla d’Actuació per a la Conservació de les Zones Humides de la Xina i també està molt compromès amb tota la zona del nord d’Àsia, particularment pel que fa a la conscienciació pública i a les activitats educatives. El professor Chen ha editat nombroses publicacions en xinès i en anglès des del 1990. Els temes d’aquestes obres són les zones humides, les aus migratòries, les reserves naturals, la gestió de la flora i fauna i les espècies en perill d’extinció.

Ponent 6

Senior City Planner, actualment és el subdirector general de l’Associació de Parcs Nacionals i Indrets Singulars de la Xina, que atén les instruccions i la supervisió tant del Ministeri de l’Habitatge com del Ministeri de Desenvolupament Urbà i Rural de la República Popular de la Xina. El senyor Zhou es va llicenciar el 1983 al Departament d’Arquitectura de la Universitat de Tonji, a Xangai, i es va especialitzar en urbanisme. Després d’això va treballar a l’Acadèmia Xinesa d’Urbanisme i Disseny fins al 2001. En el transcurs d’aquests anys va formar part, sovint com a director, d’alguns projectes d’investigació i programes de planificació i disseny en el camp de l’urbanisme i dels projectes de construcció en indrets singulars.