JURAT ROSA BARBA 10

Michael Jakob ensenya Història i Teoria del Paisatge a hepia, Ginebra, i estètica del disseny a HEAD, Ginebra. També és professor visitant al Politecnico di Milano i l’Accademia di Architettura a Mendrisio. És, al mateix temps, Professor de Literatura Comparada (Càtedra) a la Universitat de Grenoble. L’ensenyament i la investigació de Jakob se centren en la teoria del paisatge, l’estètica, la història del vertigen, les teories contemporànies de la percepció i la poètica de l’arquitectura. És fundador i director de COMPAR(A)ISON, an International Journal of Comparative Literature i editor en cap de “di monte in monte”, una sèrie de llibres sobre cultura de muntanya (Edizioni Tarara’, Verbania). Ha produït diverses pel·lícules documentals per a televisió i té una llarga experiència com a periodista de ràdio. Recentment ha publicat: 100 Paysages, Infolio, Gollion 2011; asp Architecture du paysage, Infolio, Gollion 2012; Mirei Shigemori e il nuovo linguaggio del giardino giapponese, Tarara ‘, Verbania 2012; the swiss touch in landscape architecture, Tarara’, Verbania 2013 / Ifengspace, Tianjing 2015; La poétique du banc, Macula, París 2014 / Sulla Panchina, Einaudi, Turín 2014 / The Bench in the Garden, Oro Editions, Bay Area 2017; Cette ville qui nous regarde, b2 éditions, París 2015 / Dall’alto della città, Lettera 22, Siracusa 2017.

Equip internacional biennal 10 i 11

Arquitecta col·laboradora de la Biennal Internacional de Paisatge.

Eulàlia Gómez-Escoda és arquitecta (ETSAB) i doctora en Urbanisme (UPC-Barcelona TECH).

És Professora Associada del Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP) de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), on imparteix docència i investiga des de 2008 i és Subdirectora de Relacions Internacionals des de 2021.

Ha estat convidada a ensenyar en escoles internacionals com KU Leuven School of Architecture, Universiteit Antwerpen, Royal Danish Academy of Fini Arts KADK, German University in Caire, Universitat Major de Santiago de Xile, *TEC de Monterrey a Mèxic i Graduate School of Planning and Preservation GSAPP en Columbia University. Ha estat crítica de disseny en la Graduate School of Design de la Universitat d'Harvard (tardor 2019).

Ha col·laborat amb Ruisánchez Arquitectes i BAU Arquitectura i Urbanisme en projectes de disseny urbà i espai públic en tota Europa.

És coautora de treballs de recerca relacionats amb Barcelona, com Barcelona Metròpolis (treball preliminar i anàlisi per al desenvolupament del nou Pla Director Urbano Metropolità, DHUB 2014-2015) o Cerdà i la Barcelona del Futur. Realitat vs. Projecte (commemoració del 150 aniversari de l'Eixample Cerdà, CCCB 2009). Les seves recerques han estat presentades en congressos internacionals i publicades en Journal of Urban History, Journal of Urban Design i Urban Planning, entre altres.

Torna a la pàgina del Jurat Premi Internacional d'Escoles de Paisatge 
 

Laurence Vacherot: Nascut el 1951, França. Llicenciada en arquitecte paisatgista per l'Ecole Nationale Supérieure de Paysage de Versailles l'any 1979 i abans va cursar el curs de Fusteria a París (1970-1971) just després del grau de Filosofia. Va començar la seva pràctica l'any 1974-75 per l'oficina SESPA (Allain Provost) més tard, es va incorporar a l'oficina API, una cooperativa de paisatge on va dirigir projectes des de 1975-77. Finalment, va crear l'any 1978 amb el seu soci Gilles Vexlard Arquitecte paisatgista, el despatx LATITUDE NORD (1978-2019), un despatx d'arquitectes paisatgistes que va rebre més premis nacionals i internacionals - BDLA 2005 Primer premi al Parc Paisatgístic de Munich-Reim; Premi Nacional Francès Grand Prix du Paysage l'any 2009 pel projecte: Base de Loisir Port aux Cérises i un premi Internacional d'Urbanisme l'any 2010. Des de l'any 2000, Laurence Vacherot és assessor d'Arquitecte Paisatgista de la Comissió Regional de Llocs de l'Oise.

Torna a la pàgina del Jurat del Premi Internacional d'Escoles de Paisatge 

Tim Waterman és professor de Teoria del Paisatge i Director Interí  d'Història de l'Arquitectura i Teoria a la Bartlett School of Architecture, UCL.

És president del Grup de Recerca Paisatgística (LRG), director no executiu del col·lectiu d'arts digitals Furtherfield, i assessor del Centre de Democràcia Paisatgística del Landscape and Spatial Planning Institute a NMBU a Noruega.

És autor de The Landscape of Utopia: Writings on Everyday Life, Taste, Democracy, and Design i editor de Landscape Citizenships with Ed Wall and Jane Wolff, Landscape and Agency: Critical Essays with Ed Wall, i el Routledge Handbook of Landscape and Food with Joshua Zeunert. Els seus escrits han aparegut en una varietat de revistes com Journal of Architecture, Garden Design Journal, Utopian Studies i Landscape Architecture Magazine. El seu germà és el músic experimental, escriptor i productor Alex Waterman.

Professor of Landscape Theory The Bartlett School of Architecture

Carme Ribas és arquitecta per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) a l'any 1980. L'any 1985 obté el Diploma de la Universitat Politècnica de Catalunya a Arquitectura del Paisatge. És professora de Projectes Arquitectònics a l'ETSAB des de 1987. Ha impartit classes al Màster i a la TituIació de Paisatgisme de la UPC.

Va iniciar la seva activitat professional com a arquitecte del Servei d'Elements i Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, en el període comprès entre els anys 1981 i 1986, on va realitzar diversos projectes a l'espai públic. Des del 1985 comparteix activitat professional amb Pere Joan Ravetllat Mira, amb qui ha realitzat diversos projectes tant a l'àmbit de l'habitatge com al dels equipaments o de l'espai públic.
 

Pàgina personal 

Kotchakorn Voraakhom és arquitecta paisatgista de Tailàndia que treballa per un espai públic verd productiu que abordi el canvi climàtic a les zones urbanes denses i a les comunitats vulnerables al clima.

És presidenta del paisatge sense frontera IFLA APR, TED Fellow, Echoing Green Climate Fellow. Va rebre el seu màster en arquitectura del paisatge a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard.

Kotchakorn apareix el 2019, TIME 100 Next, que destaca 100 estrelles en ascens, donant forma al futur del món i 15 dones que lluiten contra el canvi climàtic de la revista TIME. Va ser nomenada BBC100 Women, the Green 30 for 2020 per Bloomberg i va rebre un premi de les Nacions Unides com a guanyadores dels Premis d'Acció Climàtica Global de l'ONU 2020, Women for Results.
 

Torna a la pàgina del JURAT INTERNACIONAL 

Gareth Doherty és professor agregat d'Arquitectura del Paisatge i director del Programa de Màster en Arquitectura del Paisatge a la Harvard University Graduate School of Design.

Doherty explora  narracions i pràctiques de l'arquitectura del paisatge que encara no s'han documentat formalment. Aquest treball és essencial per establir els precedents necessaris per diversificar les disciplines de disseny i ampliar els cànons tradicionals de disseny limitats i limitants. Treballa en societats islàmiques i, amb finalitats comparatives, postcolonials, valorant els aspectes quotidians i vivencials dels paisatges, tant si estan dissenyats professionalment com no. Mitjançant un mètode d'investigació fonamentat que Doherty anomena "treball de camp del paisatge", empra públics humans i ambientals com a components essencials del disseny i la investigació en paisatges complexos.

Doherty basa el seu treball en dues preguntes. En primer lloc: 1) com es poden beneficiar la teoria, l'educació i la pràctica de l'arquitectura del paisatge de treballar amb societats sense disciplina formal d'arquitectura del paisatge? En segon lloc 2) com la comparació de paisatges de societats diverses informa millor la sensibilitat dels arquitectes paisatgistes als valors que configuren les actituds dels altres envers els paisatges on habiten i fan? Doherty aborda aquestes preguntes mitjançant la investigació sobre paisatges dissenyats al món postcolonial i islàmic, principalment a la península aràbiga, l'Àfrica occidental, Amèrica Llatina i el Carib.

Torna a la pàgina del JURAT INTERNACIONAL