Jurat Rosa Barba 9

Eduardo Cadaval és soci fundador de Cadaval&Solà-Morales. Arquitecte per la Universitad Nacional de México i màster per la Universitat de Harvard. Professor associat des de 2006 de l’ETSAB, UPC. El seu treball ha obtingut múltiples premis a nivell internacional incloent entre d’altres: Premi Bauwelt (Munic), premi Joves Arquitectes del COAC (Barcelona), Design Vanguard Award (Nova York), menció d’arquitectura jove de la IX Biennal d’Arquitectura espanyola (Madrid), Medalla de Plata de la XI Biennal d’Arquitectura Mexicana (Ciutat de Mèxic), premi de la VIII Biennal d’Arquitectura Iberoamericana (Cadis) i premi FAD Internacional 2016 (Barcelona). Cadaval ha estat també professor de la Universitat de Pennsilvània, del programa Barcelona de la Universitat de Calgary , de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, del programa Career Discovery de la Universitat de Harvard i del Boston Architectural Center.

Ponent 10

Nina-Marie Lister és Directora de Programa de Postgrau i professora associada de Planificació Urbana i Regional a la Universitat de Ryerson a Toronto, on va fundar i dirigeix el Laboratori de Disseny Ecològic. Des 2009-2014, va ser professora associada Visitant de Landscape Architecture at Harvard University ‘s Graduate School of Design. Registrada com planificadora (MCIP, RPP) amb formació de postgrau en ecologia del paisatge i planificació urbana, és la directora fundadora de PLANDFORM, un estudi creatiu que explora la relació entre el paisatge, l’ecologia i l’urbanisme. La investigació, l’ensenyament i la pràctica de Lister se centren en la confluència de la cultura i la natura: el seu treball s’enfoca en la infraestructura del paisatge i els processos ecològics dins de les regions metropolitanes contemporànies i aborda enfocaments de sistemes per desenvolupar nous mètodes d’adaptació i resistència urbana enfront del canvi a gran escala.

Jurat Rosa Barba 9

Anuradha Mathur és arquitecta i paisatgista, professora a Landscape Architecture Department, University of Pennsylvania. Autora en col·laboració amb el seu soci Dilip da Cunha de Mississippi Floods: Designing a Shifting Landscape (2001), Deccan Traverses: the Making of Bangalore’s Terrain (2006) i Soak: Mumbai in an Estuary (2009), i co-editora de Design in the Terrain of Water (2014). Durant 2011 i 2012 Mathur i da Cunha portaren a terme el simposi titulat In the Terrain of Water amb seu a PennDesign. (http://terrain.design.upenn. edu/about). Durant 2013/2014 dirigeixen l’equip de PennDesign pel projecte Structures of Coastal ResilienceK gràcies a la Rockefeller Foundation (www.structuresofcoastalresilience.org).

Ponent 10

Arquitecte, soci fundador de Gehl Architects i professor emèrit de la Real Acadèmia Danesa de Belles Arts, Facultat d’Arquitectura. Ha publicat diferents llibres, incloent el més nou “Com estudiar la vida pública”. Com a part de Gehl Architects, ha col·laborat en projectes per a les ciutats de Copenhaguen, Londres, Melbourne, Sydney, Riga, Amman, Nueva York i Moscou, entre d’altres. Membre honorari dels Instituts d’Arquitectes de Dinamarca, Anglaterra, Escòcia, Estats Units i Canadà. Guardonat amb el “Premi Sir Patrick Abercrombie per contribucions exemplars a la planificació urbana” per la Unió Internacional d’Arquitectes, així com títols de doctor honoris causa per les universitats d’Edimburg, Halifax, Varna i Toronto.

Jurat Rosa Barba 9

James Corner és un reconegut paisatgista a nivell internacional. L’estudi amb seu a Nova York ha signat projectes com l’aclamat High Line de Nova York; el Seattle’s Central Waterfront ; Tongva Park a Santa Monica; London’s South Park Plaza al Queen Elizabeth Olympic Park; Chicago’s Navy Pier; i el nou Presidio Parklands a San Francisco. Conegut pel seu compromís amb el disseny d’un espai públic vibrant i dinàmic, basat en l’ecologia de les persones i la natura. James Corner ha publicat i exposat internacionalment, i ha estat reconegut amb premis prestigiosos de disseny incloent el National Design Award; l’ American Academy of Arts and Letters; i el Daimler-Chrysler Award for Design Innovation

PONENT 10

Nicolas Bourriaud, nascut el 1965, és comissari i escriptor. Actualment és el director del MoCo-Montpellier Contemporain (que reuneix el centre d’art La Panacée, l’escola d’art ESBAMA i el futur Musée MoCo que s’inaugurarà el 2019). En 2019 serà el comissari de la Biennal d’Istanbul. Va fundar i va codirigir el Palais de Tokyo, París, (99-06), fou assessor fundador de Victor Pinchuk Foundation a Kíev (03-07), professor al IUAV de Venècia (06-07), director de Gulbenkian d’Art Contemporani de la Tate Britain a Londres (07/10), el 2010, va dirigir el departament d’estudis al Ministeri de Cultura a França, després es va convertir en Director de ENSBA de Paris (11-15). Com a comissari independent, va formar part de l’equip curatorial de Aperto 1993 a la Biennal de Venècia i va organitzar moltes exposicions internacionals, des de «Traffic» (Capc Bordeaux, 96), «Estratos» (Múrcia, Espanya, 08) o «Altermodern» (Tate Britain, 09), més recentment «Wirikuta/ Mexican time slip» (Aguascalientes, Mèxic, 16). També va ser comissari de diverses biennals, entre elles Lió (05), Moscou (05 i 07, amb Rosa Martínez, Daniel Birnbaum, Joseph Backstein, Hans-Ulrich Obrist i Iara Boubnova), «Monodrome» (Atenes, 11), «The Great Acceleration» (Biennal de Taipei 14) i «Threads» (Biennal de Kaunas, Lituània, 15). Va publicar diversos assajos teòrics, entre ells «Relational Aesthetics», «Postproduction», «Radicant» i «The Exform», traduïts en vint idiomes.