La remediació del paisatge implica una profunda reflexió sobre la nostra connexió amb la Terra i el nostre compromís ètic amb la visió de la Terra com un sistema autocontrolador i complex, com va ser proposat per James Lovelock i Lynn Margulis, al concepte de Gaia. La restauració i la remediació abasten el reconeixement de les conseqüències intrincades provocades per l'era de l'Antropocè, posant de manifest la urgent necessitat d'actuacions transformadores per combatre el canvi climàtic mitjançant l'adaptació i la mitigació.
Mentre que la restauració té com a objectiu tornar un ecosistema degradat al seu estat original o semblant, la remediació busca gestionar les externalitats per aconseguir un nou estat acceptable. Més enllà del mer acte de restaurar paisatges, no estem simplement revitalitzant la terra, l'aigua i la vegetació: estem elaborant minuciosament una narrativa de renovació.
En aquest esforç creatiu, ens submergim en la delicada coreografia del renaixement de l'ecosistema, teixint hàbilment els fils de la vida que van ser una vegada interromputs per intervencions humanes, presentant així una visió alternativa de futur. La retòrica d'aquesta visió es perfecciona a través del lema, aprofitant el poder de la poètica, per destacar el profund paper de la cultura en la interpretació holística dels paisatges.
L'essència de la remediació, encapsulada en el tema, ens encoratja a contemplar el viatge transformador en l'àmbit de l'arquitectura del paisatge, amb un enfocament particular en les últimes tres dècades. Aquest èmfasi en els desenvolupaments recents en el nostre camp es fa especialment evident des de la publicació de La Poètica del Jardí l'any1993. Aquesta obra notable i única, escrita per Moore, Mitchell i Turnbull, ofereix un punt de vista inestimable, oferint una perspectiva panoràmica de jardins arreu del món al llarg de la història humana.
En el seu llibre seminal, els autors afirmen que una selecció acurada de jardins pot servir com el fil narratiu que ens porta al nucli d'una cultura en descobrir les complexitats dels seus elements estructurals, característiques artístiques i representacions figuratives. Aquesta perspectiva de percebre els jardins com a històries vives i que respiren, reflecteix l'essència d'una cultura que ressona profundament en la conceptualització de la 12a edició de la Biennal Internacional d'Arquitectura del Paisatge de Barcelona.
La Poètica de la Remediació serveix com a tema captivador per a aquesta 12a edició, programada per reunir professionals del paisatge en una mostra de premis, conferències i exposicions del 24 al 28 de novembre de 2023 a Barcelona. Des del seu inici, el Simposi ha jugat un paper fonamental en fomentar la innovació i l'autoreflexió dins de la comunitat de disseny del paisatge. Això s'aconsegueix a través de l'apreciat Premi Rosa Barba per a professionals i del renombrat Premi Internacional de l'Escola Ribas Piera, dedicat a acadèmics i estudiants.
En aquest escenari és el lema el que transcendeix tot, tracant el rumb per als pròxims dos anys i oferint una direcció suggerida i un principi rector per a l'esdeveniment. Durant el simposi al Palau de la Música Catalana, els projectes finalistes de tots dos premis i els oradors principals convidats es congregaran per oferir metàfores a través de paraules i imatges. Aquestes metàfores ens permeten reflexionar i teoritzar sobre la filosofia que subjeu als nostres futurs paisatges. Aquest enfocament s'ajusta a la idea que els paisatges mateixos poden ser potents símbols, encapsulant les narratives del nostre temps i guiant-nos cap a un futur sostenible que hem de construir col·lectivament.
Marina Cervera
Directora Executiva de la Biennal Internacional d'Arquitectura del Paisatge de Barcelona.
