11a Biennal 2021

Ponent 2,5 i 11

Gills Clement és enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles (ENSP). A més de la seva activitat com a dissenyador de parcs, jardins, espais públics i privats, realitza les seves investigacions teòriques i pràctiques en tres direccions:

1) El jardí en moviment, un concepte derivat d’experiments en el seu propi jardí a Creuse, i aplicat a espais públics a França i a l’estranger a partir de 1983. La descripció inicial d’aquest treball es va publicar el 1991 amb quatre reimpressions sucesives de Sens y Tonka a París. La idea es posa en pràctica per primera vegada en un espai públic el 1986 a l’André Citroën Park a París, inaugurat el 1999. Des d'aleshores s’han portat a terme nombrosos projectes basats en aquest principi de gestió, en particular al Lycée. Agriculturel Jules Rieffel a Saint Herblain (Loire Atlantique) entre 2004 i 2009.

2) El Jardí Planetari, un projecte polític, basat en l’humanisme ecològic, primer despertant l’atenció del públic per una novel·la/assaig,  'Thomas et le Voyageur', publicat per Albin Michel el 1996, i per a una important exposició a la Gran Halle de la Villette en París (1999-2000), així com per un cert nombre d’estudis: El jardí planetari de Xangai, La Carta del Paisatge de Vassivière (Limousin) i altres treballs en curs.

3) El Tercer Paisatge - un concepte desenvolupat en el curs d’una avaluació del paisatge al Limousin, definit com un "fragment vacil·lant del Jardí Planetari", aplicat a tots els espais abandonats (friche o délaissés) que ell considera com a l'àrea principal de reproducció per a la diversitat biològica.

Ponent 11

Colleen Mercer-Clarke orienta el seus treballs en matèria de planificació i disseny per a un món canviant a la planificació adaptativa a les comunitats costaneres. Compta amb més de 30 anys d’experiència en el sector privat treballant en una àmplia gamma d’iniciatives a tot el Canadà oriental i atlàntic i també internacionalment.

Formada com a ecologista marina (B.Sc, M.Sc., Memorial 1976) i arquitecta paisatgista (MLA, Guelph 1987), els seus primers treballs es van centrar en la planificació, l'avaluació i la gestió ambiental, inclosa la planificació costanera, de les conques hidrogràfiques i municipals, i el disseny i conservació d'indrets especials. Mercer-Clarke ha contribuït al desenvolupament regional i nacional de polítiques, programes i institucions costaneres que promouen els principis de precaució, custòdia i sostenibilitat.

L’any 2005 va deixar la consultoria ambiental per dedicar-se de ple a un doctorat en estudis interdisciplinaris (Dalhousie 2010), així com estudis postdoctorals (Memorial 2011) en governança costanera, salut costanera i canvi climàtic imminent. Des del 2009 ha participat en equips d'investigació-comunitat-govern que treballen a tot Canadà i al Carib entorn a la preparació costanera per als canvis ambientals associats al canvi climàtic i fenòmens meteorològics extrems. Dirigeix el grup de treball CSLA sobre adaptació i presideix el grup de treball sobre canvi climàtic de l’IFLA. Al 2019 va guanyar el premi de la Federació Internacional d’Arquitectes del Paisatge (IFLA).

Ponent 11

Arquitecte-urbanista per l’ETSAV-UPC, nascut a Terrassa l’any 1975. Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha focalitzat en l’urbanisme, i es caracteritza pel seu compromís per avançar cap a unes ciutats i territoris més saludables i més justos. Ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents despatxos de reconegut prestigi. L’any 2013 fundà amb l’arquitecta Mònica Beguer el despatx «Territoris XLM», dedicat a la planificació territorial estratègica, projectes urbans i projectes d’espai públic. És professor associat del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (DUOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC_BarcelonaTECH i professor del «Màster Metròpoli en Estudis Metropolitans i Urbans de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de diverses publicacions sobre planificació urbana i disseny de l’espai públic. Entre els anys 2010 i 2015 fou secretari de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya i  regidor de l’Ajuntament de Terrassa 2015-2019.

Ponent 11

Cap de la Divisió de Paisatge, Medi Ambient i Grans Riscos, Secretària Executiva del Conveni del Paisatge del Consell d'Europa. Ha estat advocada i professora a la Universitat de Dret (Montpeller) i a l'Institut de Ciències Polítiques (Estrasburg). Des de 1987 ha treballat en el Consell d'Europa com a administradora al Tribunal Europeu de Drets Humans; Responsable del Departament de Medi Ambient i Autoritats Locals; Secretaria de la Convenció sobre la Conservació de la Vida Silvestre i els hàbitats naturals d'Europa; Responsable Superior i Cap de la Divisió de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible; Secretaria de l'Estratègia paneuropea de Diversitat Biològica i Paisatgística; Responsable del Diploma Europeu d'Àrees Protegides; Editor de la revista Futuropa: per una nova visió del paisatge i el territori; Secretari Executiu de la Conferència de Ministres de el Consell d'Europa responsables de Planificació Regional i Regional; després secretari de Comitè Directiu de Cultura, Patrimoni i Paisatge de el Consell d'Europa. Ha publicat diversos articles i llibres sobre desenvolupament territorial, protecció d'àrees costaneres i marines.

Ponent 11

Martha Schwartz és arquitecta i artista paisatgista amb un gran interès en els projectes urbans i la creació d'espais públics que interaccionen amb la gent i construeixen comunitat mitjançant un disseny intel·ligent. La seva formació és tant en belles arts com en arquitectura del paisatge i és professora a la Harvard Graduate School of Design. El seu treball busca explorar la relació entre paisatge, art i cultura i desafiar els conceptes tradicionals de disseny de paisatges. Schwartz investiga oportunitats on les solucions de disseny de paisatges puguin millorar la sostenibilitat social, mediambiental i econòmica d’un lloc i elevar-les a un nivell de belles arts, i fer que el disseny del paisatge sigui fonamental per a la sostenibilitat de l'entorn.

Compta amb més de 29 anys d’experiència com a arquitecta paisatgista i artista col·laborant amb diversos arquitectes de renom mundial en una àmplia cartera de projectes. És doctora en ciències (DSc) per la Universitat d’Ulster i ha rebut nombrosos premis, inclòs el Premi Nacional de Disseny Cooper-Hewitt Museum pel seu treball en arquitectura del paisatge, una beca honorària del Royal Institute of British Architects, diversos premis de disseny de la Societat Americana d’Arquitectes del Paisatge i també ja rebut residències visitants al Radcliffe College i a l’American Academy de Roma. Ha impartit conferències tant a nivell nacional com internacional sobre el paisatge. La seva obra apareix en publicacions i exposicions de galeries.
 

Ponent 9 i 11

Li Xiong, vicepresident de la Universitat Forestal de Pequín, professor, tutor de doctorat, membre del Comitè d’experts de la Xina en arquitectura del paisatge del Ministeri d’Habitatge i Construcció; Coordinador del grup de revisió de disciplines de l'arquitectura del paisatge de la Xina del comitè de titulació del Consell d'Estat; Secretari general del Comitè Directiu de la Xina per a l'Educació de Postgrau Llicenciatura en Arquitectura Nacional del Paisatge. Va guiar els estudiants a guanyar importants concursos nacionals i estrangers, com el Premi IFLA Asia-Pacific University Landscape Design Award, el Japan Garden Society Award. També ha guanyat el primer premi del progrés científic i tecnològic de la China Landscape Architecture and Landscape Society, el premi d’or Àsia Pacífic de la Federació Internacional d’Arquitectura del Paisatge, ha publicat 3 llibres, ha publicat més de 200 articles acadèmics.

Cap del programa d'elaboració de perfils de resiliència de les ciutats, ONU-Hàbitat, té formació en economia, disseny i gestió de programes d’habitatges i assentaments, així com en construccions i projectes de reconstrucció en situacions de post-crisi i en construcció de resiliència urbana. Des de 2002 treballa per a ONU-Hàbitat a Nairobi, Ginebra, Panamà i Barcelona.