7ª Biennal 2012

Desiree Martinez

Jurat Rosa Barba 7 i 8

Desiree Martinez és Arquitecta de Paisatgisme, graduada a la Universitat Tècnica de Munic. Va ser presidenta de la Federació Internacional d’Arquitectes Paisatgistes (IFLA) des del 2010 fins al 2014. A través del seu estudi PAISATGE RADICAL, surten projectes i investigacions sobre el paisatgisme, urbanisme i responsabilitat mediambiental. Desiree ha ensenyat en el Màster de Paisatgisme a la Universitat Iberoamericana, León Guanajuato (Mèxic).

Laurence Vacherot

 

Laurence Vacherot: Nascut el 1951, França. Llicenciada en arquitecte paisatgista per l'Ecole Nationale Supérieure de Paysage de Versailles l'any 1979 i abans va cursar el curs de Fusteria a París (1970-1971) just després del grau de Filosofia. Va començar la seva pràctica l'any 1974-75 per l'oficina SESPA (Allain Provost) més tard, es va incorporar a l'oficina API, una cooperativa de paisatge on va dirigir projectes des de 1975-77. Finalment, va crear l'any 1978 amb el seu soci Gilles Vexlard Arquitecte paisatgista, el despatx LATITUDE NORD (1978-2019), un despatx d'arquitectes paisatgistes que va rebre més premis nacionals i internacionals - BDLA 2005 Primer premi al Parc Paisatgístic de Munich-Reim; Premi Nacional Francès Grand Prix du Paysage l'any 2009 pel projecte: Base de Loisir Port aux Cérises i un premi Internacional d'Urbanisme l'any 2010. Des de l'any 2000, Laurence Vacherot és assessor d'Arquitecte Paisatgista de la Comissió Regional de Llocs de l'Oise.

Torna a la pàgina del Jurat del Premi Internacional d'Escoles de Paisatge 

 

Bruno Marques


Bruno Marques és el president de la Federació Internacional d'Arquitectes Paisatgistes (IFLA). És arquitecte paisatgista i docent universitari.

Marquès va completar els seus estudis d'Arquitectura del Paisatge a la Universitat de Lisboa (PT) i la Universitat Tècnica de Berlín (DE), seguits dels seus estudis de doctorat a la Universitat d'Otago (NZ). Ha exercit professionalment a Alemanya, Estònia, el Regne Unit i Aotearoa-Nova Zelanda, amb una àmplia cartera de projectes construïts.

Durant els darrers nou anys ha desenvolupat una agenda de recerca integral per abraçar la formulació de marcs sobre rehabilitació del paisatge, paisatges culturals, creació de llocs i salut i benestar de la comunitat indígena, a la Universitat Victoria de Wellington a Aotearoa-Nova Zelanda.  Actualment és el degà associat de la Facultat d'Arquitectura i Innovació en Disseny de la Universitat Victoria de Wellington i excap del Departament d'Arquitectura del Paisatge. Professionalment és col·laborador a l'IFLA des del 2008.
 

IFLA WORLD

 

Victor Ténez Ybern

JURAT PREMI ESCOLES  7, 8 i 10

Victor Ténez Ybern és arquitecte paisatgista que va estudiar a la facultat d’arquitectura de Barcelona. Després de treballar a l’oficina de Rosa Barba i col·laborar amb ella en temes d’investigació, ha combinat l’ensenyament, la pràctica privada i pública. Ha estat cap de Coordinació de Planificació Urbana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i va dirigir el pla de recuperació d’espais fluvials, desenvolupant tasques de gestió i disseny. En la seva pràctica privada es va centrar en estructures verdes urbanes i periurbanes amb projectes com la “Green-Blue Network” de l’Aglomeració de Biarritz-Bayona a França, Parc del Riu Jordán a Panamà, Parc de la Pau a Vicenza (Itàlia), Parc de la Ría a Santander o Senda del Mar a Viladecans (Àrea Metropolitana de Barcelona). És professor de Teoria del Paisatge en “Disseny del paisatge” a la UPC (Barcelona). També ho és com a visitant en el Politècnic de Milano i codirector de l’OC Summer School en la mateixa institució. Ha estat convidat per diverses Universitats de Planificació Urbana i Paisatge com Penn, el RMIT de Melbourne o la UIAV de Venezia, i ha impartit conferències sobre paisatge, participació social i ciutat sostenible per a diferents institucions als cinc continents. També publica sobre els mateixos temes citats.

Maria Goula

Maria Goula és Professora titular, Departament d’Arquitectura de Paisatge, Universitat de Cornell, Nova York. Investigadora adjunta, Institut de Recerca Habitat, Territori, Turisme, ihtt, Universitat Politècnica de Catalunya, Universidad de Málaga, desenvolupant recerca sobre Turisme costaner i paisatge, específicament sobre interpretació de dinàmiques de costa i patrons d’oci. Membre fundador de la Biennal Internacional d’Arquitectura de Paisatge, Barcelona des de 2000. Premi extraordinari de Doctorat UPC en el camp de Teoria de Paisatge, 2009 amb la tesi “Los otros paisajes: lecturas de la imagen variable”, directors Rosa Barba, M. de Solà-Morales. Cap (conjuntament amb la prof. Jamie Vanucchi) de l’equip de projectació de la Universitat de Cornell “Upstate Archipelago”, i amb consultors, en Frank Talsma, paisatgista de H+N+S, Holanda, i el professor emèrit Ricard Pié. L’equip és finalista del concurs estatal “Reimagining the New York Canals” Juny 2018..

Manuel Ruisánchez

Arquitecte i paisatgista, membre del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, professor d’Arquitectura del Paisatge ETSAV (1982-92), del Màster de Paisatge de la UPC des de 1991 i d’urbanisme a l´ETSAB des de 1992. Ha estat professor visitant a Washington University a St. Louis, GSD Harvard University i Facoltà di Architettura di Venezia, IUAV. Actualment és Vocal de Cultura de la Junta de Govern del COAC, membre del LUB i de AxA. Ha estat President del Jurat internacional de la V Biennal de Paisatge de Barcelona i Finalista a les edicions II i VI. Soci fundador de Ruisánchez Arquitectes, a on desenvolupa la seva activitat professional en projectes de Paisatge , Urbanisme i Arquitectura, ha estat reconegut amb diversos premis entre els quals destaquen: Premi Fad d´Arquitectura 1997, Premi Catalunya Construcció, 2005, Premi d’Habitatge Social de Catalunya 2007, Premi d´Arquitectura Technal 2008, Premi Ciutat de Barcelona, Arquitectura i Urbanisme 2012.

Jordi Bellmunt

Arquitecte a l’ETSAB de Barcelona, any 1980. Des del 1982, és professor del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (UPC). Des del 1987, és professor del Màster d’Arquitectura del Paisatge de la UPC, i des del 2000 n’és el director. Des de l’any 1997 fins al 2006 va ser subdirector de l’ETSAB, i del 2000 al 2006 va ser director del Graduat Superior en Paisatgisme de la UPC. Des del 1999 organitza la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona (9 edicions). Assessor de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Oficina del Paisatge del COAC. Medalla del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 2010. Des de l’any 1980, professor convidat en diferents seus universitàries i culturals de tot el món. Fundador amb Agata Buscemi de B2B Arquitectes.

Alfred Fndz de la Reguera

Arquitecte. Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, especialitat en Urbanisme. Professor de Projectes en el Màster de Paisatgisme i Màster Internacional de la Universitat Politècnica de Catalunya. Premi Nacional d’Urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme. Beca d’Investigació Paul Getty Foundation. Projectes d’edificació i de paisatge. Planejament territorial i Urbanístic. En l’actualitat es assessor de l’Oficina del Paisatge del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Sara Bartumeus

Arquitecta (ETSAB i paisatgista (MLA, UPC). Sara Bartumeus és actualment Professora Titular de la Illinois School of Architecture-University of Illinois at Urbana-Champaign, USA. És professora a Barcelona al Màster d’Arquitectura del Paisatge-FPC (des del 1997) i al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori-ETSAV (des del 2004). Ha estat investigadora del LUB-Laboratori d’Urbanisme de Barcelona i membre de la Comissió d’Arquitectura-Ajuntament de Barcelona i del Consell Assessor d’Urbanisme i Paisatge-COAC. En el seu propi estudi, Renau Bartumeus Arquitectes, ha desenvolupat projectes de planejament, de paisatge i d’arquitectura--habitatge social, espai públic, equipaments i espais expositius—que han estat exposats, publicats i reconeguts localment i internacionalment amb diversos premis. La seva recerca transdisciplinar se centra en els paisatges-llindar, espais públics i col·lectius, generadors d’habitabilitat urbana, d’identitat col·lectiva i de cohesió social imediambiental.