3ª Biennal 2003

Ponent 3

Va néixer a Barcelona el 1968. Es enginyera tecnico agricola i paisatgista. Des de 1989 ha estat treballant en projectes de jardineria i paisatge, entre els quals la restauració de l'estany d'Arriaga a Vitòria, el jardi museu d'art a Sabadell, el parc Cordellas a Cerdanyola, la piscina de l'hotel Son Antem a Mallorca o la restauració del torrent de la Gripia a Terrassa. Ha col·laborat amb els arquitectes Tarrassó-Espinas, Eduardo Arroyo, FOA, Abalos y Herreros, Vázquez-Consuegra, Rubiño-Márquez, Coll-Leclerc, Torres-Nadal, Nebot. Actualment imparteix classes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid.

Ponent 1 i 3

Des de 1981 fins a 1988 va treballar per a l'ajuntament de Barcelona, on va dur a terme diferents projectes en espais públics com el Parc Joan Mirò, el Fossar de la Pedrera, el Parc i el Sot del Migdia. Es coneguda internacionalment pels seus projectes arreu d'Europa: Remodelació de Patrick Street i Grand Parade a la ciutat de Cork (Irlanda, 1999), i dels centres històrics de 's—Hertogenbosch (Holanda 1993—1998) i Dublin (Irlanda, 2002). A Espanya ha dut a terme projectes com La Biblioteca Joan Mirò, el Parc de Zafra a Huelva (1 994), El centre comercial Fòrum Salamanca (1999), El campus audiovisual de Poble Nou (2000), i la zona de banys del Fòrum 2004. És professora a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona (ETSAB) des de 1994.

Ponent 3

Arquitecte per la UPC, professor de I'ETSAV, amb despatx professional amb Dolors Ylla-Català des de 1987. Entre els projectes i obres realitzats destaquen el COAC de Vic, les Escoles d'Enginyeria d'UV, la seu de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, el teatre Kursaal de Manresa, l'Ordenació del nou Zoo Mari de Barcelona dins del Fòrum 2004 i el concurs internacional d'Ordenació per a les cotes altes del Parc de Montjuïc de Barcelona. Tots aquests encàrrecs han estat guanyats per concurs d'arquitectura i han obtingut diversos premis i distincions.

Ponent 3

José Antonio Marina és catedràtic de filosofia a batxillerat. Elabora una teoria de la intel·ligència que comença a la neurologia i acaba a I'ètica. Autor de nombroses obres: Elogio y refutación del ingenio, Teoria de la inteligencia creadora, Etica para náufragos, El misterio de la voluntad perdida, La selva del lenguaje, El vuelo de la inteligencia, i sobretot, La lucha por la dignidad, escrit amb Maria de la Valgoma. Premis rebuts: Nacional d'Assaig, Anagrama d'Assaig, Don Juan de Borbón al millor Ilibre de l'any, Agustin Ferret de periodisme, DMR d'economia, Giné de los Rios d'innovació educativa.

Ponent 3

Bertrand Le Boudec és arquitecte i actualment professor a l'Escola d'Arquitectura de Paris-Belleville. Premiats amb la beca L'Envers des Villes, l'any 1995 van fundar l'Atelier Traverses associat a Hélène Izembart, arquitecta paisatgista. Entre les seves obres més importants, destaquen el parc maritim de l'illa de Tatihou, a la Mànega, i els jardins de l'ambaixada del Brasil a Paris. Algunsde llurs treballs de recerca publicats són: Mémoires de paysages (2000), Le canal de la Somme (2003) i Waterscapes (2003), aquest darrer sobre el tractament d'aigúes residuals mitjançant sistemes vegetaIs.

Ponent 2 i 3

Michel Desvigne és Arquitecte Paisatgista, graduat per la Facultat de Ciències Naturals de Lió i, posteriorment, per l'Escola Nacional Superior del Paisatge (ENSP) de Versalles. Al llarg de la seva carrera, ha col·laborat amb els millors arquitectes: Paul Andreu, Norman Foster, Herzog and de Meuron, Rem Koolhaas, Renzo Piano, I. M. Pei, Christian de Portzamparc, Jean Nouvel, Richard Rogers, Bernard Tschumi... Professor i investigador a l'ENSP de Versalles, a l'Escola Politecnica Federal de Lausana, a l'Institut d'Arquitectura de Ginebra o a l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard, entre d'altres. L'any 2000 rep la Medalla de l'Acadèmia Francesa d'Arquitectura i el 2003 és elegit candidat a guanyar el Grand Prix de l'Urbanisme.

Ponent 2 i 3

João Gomes da Silva (Lisboa, 1962) estudia Arquitectura del Paisatge a la Universitat d'Évora (1979-1985). Des de l'any 1990 ha exercit com a professor a diferents universitats i escoles com ara la Universitat Tècnica de Berlin, l'Escola Nacional Superior del Paisatge de Versalles, la Universitat de Girona o la Universitat de Brasilia. El 2001 és nomenat membre del jurat del Grand Prix du Paysage, del Ministeri de Medi Ambient francès. Des de l'any 2000 és vicepresident de l'APAP (Associaciô Portuguesa d'Arquitectes Paisatgistes).

Ponent 3

Martin Knuijt (1966) és un dels quatre membres fundadors d'OKRA, un destacat gabinet d'arquitectura del paisatge a Holanda. Abans ja havia treballat com a projectista en un equip de planificadors urbans i arquitectes paisatgistes de Rotterdam. Ha col·laborat en molts projectes de desenvolupament de paisatges i espais urbans, des de projectes més abstractes fins a projectes concrets d'organització de l'espai i d'objectes arquitectònics. Recentment ha fet alguns estudis sobre l'ús de l'espai i la mobilitat a la xarxa urbana. Coautor, juntament amb Hans Ophuis i Peter van Saane, del llibre “Modern Park Design: Recent Trends”.

Ponent 3

Dominique Perrault (1953) és arquitecte i planificador urbà. Entre els seus projectes més importants destaquen el de la Biblioteca Nacional Francesa de Paris i el de la piscina i el velòdrom olimpics de Berlin. L'any 1997 li va ser concedit el premi Mies van der Rohe pel seu projecte de la Biblioteca Nacional Francesa i des del 2000 forma part del Comitè d'Urbanisme de Barcelona. Actualment treballa en diferents projectes per al Tribunal de Justicia Europeu, a Luxemburg, el front maritim de Las Teresitas, a Tenerife, o les dues torres d'oficines i hotels a la Diagonal de Barcelona.

Ponent 3

Perejaume viu i treballa a Sant Pol de Mar i al Montnegre. En el seu treball s'hi barregen pràctiques literàries i visuals. La pintura, l'escriptura i les caminades han contribuït en la seva obra a una redefinició del paisatgisme. Exposicions com "Postaler' (1984), "A 2.000 metres de pintura sobre el nivell del mar" (1988), "Galeria Joan Prats, Coll de Pal-Cim del Costabona" (1990), "Girona, Pineda, Sant Pol i la Vall Cerett Figueres, el Prati Tarragona i Valls" de Granollers" (2002) o "Retrotabula" (2003) en són el testimoni.