1ª Biennal 1999

Ponent 1 i 2

Arquitecte i paisatgista, membre del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, professor d’Arquitectura del Paisatge ETSAV (1982-92), del Màster de Paisatge de la UPC des de 1991 i d’urbanisme a l´ETSAB des de 1992. Ha estat professor visitant a Washington University a St. Louis, GSD Harvard University i Facoltà di Architettura di Venezia, IUAV. Actualment és Vocal de Cultura de la Junta de Govern del COAC, membre del LUB i de AxA. Ha estat President del Jurat internacional de la V Biennal de Paisatge de Barcelona i Finalista a les edicions II i VI. Soci fundador de Ruisánchez Arquitectes, a on desenvolupa la seva activitat professional en projectes de Paisatge , Urbanisme i Arquitectura, ha estat reconegut amb diversos premis entre els quals destaquen: Premi Fad d´Arquitectura 1997, Premi Catalunya Construcció, 2005, Premi d’Habitatge Social de Catalunya 2007, Premi d´Arquitectura Technal 2008, Premi Ciutat de Barcelona, Arquitectura i Urbanisme 2012.

Ponent 1 i 2

Arquitecte paisatgista. Professor d’Arquitectura del Paisatge a la Università “Mediterranea” de Reggio Calabria, on funda el Departament Oasi, n’és director de 2002 a 2008, i actualment coordinador del programa de doctorat “Parchi, giardini, assetto del territorio”. De 1996 a 2004, president de la secció de Roma i Lazio de IN/Arch. El 1998 rep el reconeixement de Chévalier des Arts et Lettres pel Ministre de Cultura de França. El 2009 és distingit amb el Premi europeu Gubbio per les places de Saint-Denis. Entre els seus projectes: Jardí italià, Osaka, 1990; Piazza Matteotti, Catanzaro, 1992; Centre d’acollida de les coves prehistòriques, Niaux, 1994; Piazza Montecitorio, Roma, 1998; Places cèntriques, Cisterna di Latina, 1997-2005; Piazza Manzoni, Montegrotto, 2002; Lungomare Faleria, Porto Sant’Elpidio, 2003; Terrassa flotant en el llac de l’Eur, Roma, 2005-6; Places cèntriques, Saint-Denis, 2005-7; Cúpula de la Presidència de la República de Georgia 2007; Pas subterrani de l’estació, Bergamo, 2008. Entre els seus assaigs: L’architettura del giardino contemporaneo, 1988; Bibliotheca Alexandrina, 1990; Giardino italiano a Osaka, 1990; Piazza Montecitorio, 1998; Questo è paesaggio. 48 definizioni, 2006. Giardini - Manuale di progettazione, 2009; Piazza Matteotti a Catanzaro. Il volto della città, 2009

Barcelona 1948-2000. És doctora arquitecta per I'ETSAB. i Directora del Màster i dels Estudis de Paisatgisme de I'ETSAB. Forma equip professional amb Ricard Pié Ninot des de 1971, amb qui ha redactat diversos plans d'urbanisme, estudis i projectes d'Ordenaciô de la Costa, del Turisme i del Paisatge. Ha organitzat i participat en diversos cursos i publicat Ilibres i articles en revistes especialitzades sobre temes de paisatge i ordenaciò del territori.

Va néixer a Eivissa el 1944. Es titula com a arquitecte per I'ETSAB el 1968, any en què s'associa amb José Antonio Martinez Lapeña. Des de 1979 és professor d'Arquitectura del Paisatge a I'ETSAB i, des de 1996, professor de Projectes. Principals obres de paisatgisme: Jardins de Villa Cecilia, Barcelona; passeig del Castell, Castelldefels; Baluard de Ses Bóvedes, Palma de Mallorca, plaça de la Constitució, Girona; parc del Guadalquivir, La Línea de la Concepción.

És arquitecte per l'ETSAM, 1971. El 1973 va fundar José Segui Arquitectos Asociados. És professor d'Urbanisme de l'ETSA de Granada i fundador i director de la revista "Geometria". Principals obres: Plans Generals de Ronda, Antequera, Granada i Córdoba; Plans Especials de l'Alhambra, Cortadura i Puerto Real; Teatre Cervantes, Màlaga; Estació d'Autobusos, Màlaga. Premi Nacional d'Urbanisme (1985 i 1987), Premi Gubbio-97 y Premi Europa Nostra (1986).

Neix a Mans, França, 1959. Es titula com a paisatgista per la DPLG de Versalles el 1983. Fou professor de la Escola d'Arquitectura de Versalles els cursos 1994-1995. El 1992 crea el seu estudi a Paris, l'Agence Pascale Hannetel i el 1997, l'estudi Hannetel Associés.

Va néixer a Palencia el 1953. És Ilicenciat i Doctor en Ciències Biològiques per la UB. Des de 1987 és professor del Departament de Biologia Vegetal de la UB i des de 1991, responsable del Programa d'Investigació i Desenvolupament sobre Restauració Forestal al Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani de València. Ha dirigit diversos projectes d'investigació sobre restauració d'ecosistemes degradats i zones afectades per incendis.

Va néixer el 1955. Titulat com a arquitecte del paisatge per la Universitat de Califòrnia. Va fundar el seu despatx el 1989. Principals obres: estratègia paisatgistica del Tàmesis; Parc Botànic de Moscou; Heveningham Hall, Suffolk; County Hall, Londres; Gran Parc de Windsor; Illaa Illeifa, Xile; Centre de Beirut. Ha estat guardonat amb el premi de l'ASLA de Califòrnia (1984), el premi Francis Tibbalds (1994) i el premi Country Life Centenary.

Zheng Shiling

Va néixer a Shanghai el 1941. És director de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Tongji. Es president de l'Associació d'Arquitectes de Shanghai i vicepresident de l'Associació d'Arquitectes de Xina. Es assessor d'arquitectura i urbanisme de l'Ajuntament de Shanghai.

Marcià Codinachs

Va néixer a Barcelona el 1955. Es professor de Projectes de I'ETSAB i coordinador de la linia de doctorat "Els nous instruments de l'arquitectura".