Ponents

Ponent 10

Arquitecte, soci fundador de Gehl Architects i professor emèrit de la Real Acadèmia Danesa de Belles Arts, Facultat d’Arquitectura. Ha publicat diferents llibres, incloent el més nou “Com estudiar la vida pública”. Com a part de Gehl Architects, ha col·laborat en projectes per a les ciutats de Copenhaguen, Londres, Melbourne, Sydney, Riga, Amman, Nueva York i Moscou, entre d’altres. Membre honorari dels Instituts d’Arquitectes de Dinamarca, Anglaterra, Escòcia, Estats Units i Canadà. Guardonat amb el “Premi Sir Patrick Abercrombie per contribucions exemplars a la planificació urbana” per la Unió Internacional d’Arquitectes, així com títols de doctor honoris causa per les universitats d’Edimburg, Halifax, Varna i Toronto.

PONENT 10

Nicolas Bourriaud, nascut el 1965, és comissari i escriptor. Actualment és el director del MoCo-Montpellier Contemporain (que reuneix el centre d’art La Panacée, l’escola d’art ESBAMA i el futur Musée MoCo que s’inaugurarà el 2019). En 2019 serà el comissari de la Biennal d’Istanbul. Va fundar i va codirigir el Palais de Tokyo, París, (99-06), fou assessor fundador de Victor Pinchuk Foundation a Kíev (03-07), professor al IUAV de Venècia (06-07), director de Gulbenkian d’Art Contemporani de la Tate Britain a Londres (07/10), el 2010, va dirigir el departament d’estudis al Ministeri de Cultura a França, després es va convertir en Director de ENSBA de Paris (11-15). Com a comissari independent, va formar part de l’equip curatorial de Aperto 1993 a la Biennal de Venècia i va organitzar moltes exposicions internacionals, des de «Traffic» (Capc Bordeaux, 96), «Estratos» (Múrcia, Espanya, 08) o «Altermodern» (Tate Britain, 09), més recentment «Wirikuta/ Mexican time slip» (Aguascalientes, Mèxic, 16). També va ser comissari de diverses biennals, entre elles Lió (05), Moscou (05 i 07, amb Rosa Martínez, Daniel Birnbaum, Joseph Backstein, Hans-Ulrich Obrist i Iara Boubnova), «Monodrome» (Atenes, 11), «The Great Acceleration» (Biennal de Taipei 14) i «Threads» (Biennal de Kaunas, Lituània, 15). Va publicar diversos assajos teòrics, entre ells «Relational Aesthetics», «Postproduction», «Radicant» i «The Exform», traduïts en vint idiomes.

Arquitecte i paisatgista, membre del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, professor d’Arquitectura del Paisatge ETSAV (1982-92), del Màster de Paisatge de la UPC des de 1991 i d’urbanisme a l´ETSAB des de 1992. Ha estat professor visitant a Washington University a St. Louis, GSD Harvard University i Facoltà di Architettura di Venezia, IUAV. Actualment és Vocal de Cultura de la Junta de Govern del COAC, membre del LUB i de AxA. Ha estat President del Jurat internacional de la V Biennal de Paisatge de Barcelona i Finalista a les edicions II i VI. Soci fundador de Ruisánchez Arquitectes, a on desenvolupa la seva activitat professional en projectes de Paisatge , Urbanisme i Arquitectura, ha estat reconegut amb diversos premis entre els quals destaquen: Premi Fad d´Arquitectura 1997, Premi Catalunya Construcció, 2005, Premi d’Habitatge Social de Catalunya 2007, Premi d´Arquitectura Technal 2008, Premi Ciutat de Barcelona, Arquitectura i Urbanisme 2012.