Ponents
PONENT 10
Nicolas Bourriaud, nascut el 1965, és comissari i escriptor. Actualment és el director del MoCo-Montpellier Contemporain (que reuneix el centre d’art La Panacée, l’escola d’art ESBAMA i el futur Musée MoCo que s’inaugurarà el 2019). En 2019 serà el comissari de la Biennal d’Istanbul. Va fundar i va codirigir el Palais de Tokyo, París, (99-06), fou assessor fundador de Victor Pinchuk Foundation a Kíev (03-07), professor al IUAV de Venècia (06-07), director de Gulbenkian d’Art Contemporani de la Tate Britain a Londres (07/10), el 2010, va dirigir el departament d’estudis al Ministeri de Cultura a França, després es va convertir en Director de ENSBA de Paris (11-15). Com a comissari independent, va formar part de l’equip curatorial de Aperto 1993 a la Biennal de Venècia i va organitzar moltes exposicions internacionals, des de «Traffic» (Capc Bordeaux, 96), «Estratos» (Múrcia, Espanya, 08) o «Altermodern» (Tate Britain, 09), més recentment «Wirikuta/ Mexican time slip» (Aguascalientes, Mèxic, 16). També va ser comissari de diverses biennals, entre elles Lió (05), Moscou (05 i 07, amb Rosa Martínez, Daniel Birnbaum, Joseph Backstein, Hans-Ulrich Obrist i Iara Boubnova), «Monodrome» (Atenes, 11), «The Great Acceleration» (Biennal de Taipei 14) i «Threads» (Biennal de Kaunas, Lituània, 15). Va publicar diversos assajos teòrics, entre ells «Relational Aesthetics», «Postproduction», «Radicant» i «The Exform», traduïts en vint idiomes.
Eulàlia Gómez-Escoda és arquitecta (ETSAB) i doctora en Urbanisme (UPC-Barcelona TECH).
És Professora Associada del Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP) de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), on imparteix docència i investiga des de 2008 i és Subdirectora de Relacions Internacionals des de 2021.
Ha estat convidada a ensenyar en escoles internacionals com KU Leuven School of Architecture, Universiteit Antwerpen, Royal Danish Academy of Fini Arts KADK, German University in Caire, Universitat Major de Santiago de Xile, *TEC de Monterrey a Mèxic i Graduate School of Planning and Preservation GSAPP en Columbia University. Ha estat crítica de disseny en la Graduate School of Design de la Universitat d'Harvard (tardor 2019).
Ha col·laborat amb Ruisánchez Arquitectes i BAU Arquitectura i Urbanisme en projectes de disseny urbà i espai públic en tota Europa.
És coautora de treballs de recerca relacionats amb Barcelona, com Barcelona Metròpolis (treball preliminar i anàlisi per al desenvolupament del nou Pla Director Urbano Metropolità, DHUB 2014-2015) o Cerdà i la Barcelona del Futur. Realitat vs. Projecte (commemoració del 150 aniversari de l'Eixample Cerdà, CCCB 2009). Les seves recerques han estat presentades en congressos internacionals i publicades en Journal of Urban History, Journal of Urban Design i Urban Planning, entre altres.
Torna a la pàgina del Jurat Premi Internacional d'Escoles de Paisatge
Tim Waterman és professor de Teoria del Paisatge i Director Interí d'Història de l'Arquitectura i Teoria a la Bartlett School of Architecture, UCL.
És president del Grup de Recerca Paisatgística (LRG), director no executiu del col·lectiu d'arts digitals Furtherfield, i assessor del Centre de Democràcia Paisatgística del Landscape and Spatial Planning Institute a NMBU a Noruega.
És autor de The Landscape of Utopia: Writings on Everyday Life, Taste, Democracy, and Design i editor de Landscape Citizenships with Ed Wall and Jane Wolff, Landscape and Agency: Critical Essays with Ed Wall, i el Routledge Handbook of Landscape and Food with Joshua Zeunert. Els seus escrits han aparegut en una varietat de revistes com Journal of Architecture, Garden Design Journal, Utopian Studies i Landscape Architecture Magazine. El seu germà és el músic experimental, escriptor i productor Alex Waterman.
Professor of Landscape Theory The Bartlett School of Architecture
Bruno Marques és el president de la Federació Internacional d'Arquitectes Paisatgistes (IFLA). És arquitecte paisatgista i docent universitari.
Marquès va completar els seus estudis d'Arquitectura del Paisatge a la Universitat de Lisboa (PT) i la Universitat Tècnica de Berlín (DE), seguits dels seus estudis de doctorat a la Universitat d'Otago (NZ). Ha exercit professionalment a Alemanya, Estònia, el Regne Unit i Aotearoa-Nova Zelanda, amb una àmplia cartera de projectes construïts.
Durant els darrers nou anys ha desenvolupat una agenda de recerca integral per abraçar la formulació de marcs sobre rehabilitació del paisatge, paisatges culturals, creació de llocs i salut i benestar de la comunitat indígena, a la Universitat Victoria de Wellington a Aotearoa-Nova Zelanda. Actualment és el degà associat de la Facultat d'Arquitectura i Innovació en Disseny de la Universitat Victoria de Wellington i excap del Departament d'Arquitectura del Paisatge. Professionalment és col·laborador a l'IFLA des del 2008.
JURAT ROSA BARBA 10
Walter Hood és el director creatiu i fundador de Hood Design Studio a Oakland, Califòrnia. Hood Design Studio és la seva triple pràctica, treballant en el món de l’art + fabricació, disseny + paisatge i investigació + urbanisme. També és professor d’arquitectura de paisatge a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Dóna conferències sobre projectes professionals i teòrics a nivell nacional i internacional. Dissenya i crea espais urbans i objectes que són escultures públics. Al creure que tots necessiten la bellesa en la seva vida, fa ús dels objectes quotidians per crear noves obertures a través de les quals apareix la bellesa emergent, la estranya i la idiosincrasia de l’entorn urbà. Les seves idees sorgeixen de anys d’estudi i pràctica de l’arquitectura, l’arquitectura paisatgista i les arts de bellesa, i no obstant això, Walter discretament evita diferenciar entre els tres en qualsevol projecte. El guardonat treball de l’estudi ha estat aparegut en publicacions com Dwell, The Wall Street Journal, The New York Times, Fast Company, Architectural Digest, Places Journal i Landscape Architecture Magazine. Walter Hood també va rebre el Premi de la Acadèmia d’Arts i Lletres 2017.
Jordi Sardà, 1951. Arquitecte per l’ETSAB-UPC, post graduat en Urbanisme 1982 i en Arquitectura del Paisatge 1984. És professor del DUOT, de tots els cursos d’Urbanisme i de Teoria i Història del Paisatge del Màster Universitari de Paisatgisme (MUP). També és professor d’Espai Públic i responsable de la Tesina Final de Màster del Màster d’Arquitectura del Paisatge (MAP). Entre 2007 i 2014 fins a l’actualitat, professor de Projectes i Urbanisme de l’EAR, de la URV.La seva tesi doctoral “Només Imatges. La targeta postal vehicle de coneixement urbà”, investiga les relacions i capacitats visuals de les imatges-postals per establir una lectura col·lectiva del paisatge i la ciutat. Des del seu estudi de Reus treballa projectes d’arquitectura, d’urbanisme, de paisatge i d’intervenció en el patrimoni en els edificis construïts i en la ciutat.
Arquitecte i paisatgista, membre del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, professor d’Arquitectura del Paisatge ETSAV (1982-92), del Màster de Paisatge de la UPC des de 1991 i d’urbanisme a l´ETSAB des de 1992. Ha estat professor visitant a Washington University a St. Louis, GSD Harvard University i Facoltà di Architettura di Venezia, IUAV. Actualment és Vocal de Cultura de la Junta de Govern del COAC, membre del LUB i de AxA. Ha estat President del Jurat internacional de la V Biennal de Paisatge de Barcelona i Finalista a les edicions II i VI. Soci fundador de Ruisánchez Arquitectes, a on desenvolupa la seva activitat professional en projectes de Paisatge , Urbanisme i Arquitectura, ha estat reconegut amb diversos premis entre els quals destaquen: Premi Fad d´Arquitectura 1997, Premi Catalunya Construcció, 2005, Premi d’Habitatge Social de Catalunya 2007, Premi d´Arquitectura Technal 2008, Premi Ciutat de Barcelona, Arquitectura i Urbanisme 2012.
