Ponent 2 

Mestre jardí i tècnic especialista per l’Escola de Jardineria i Paisatge Nicolau M. Rubió i Tudurí, diplomat a l’École Tècnica Horticole d’Orleans, diplomat per l’École Nationale Supérieure du Paysage de Versailles, i diplomat en Efafologia i Fitogenètica per la Universitat de Barcelona. Màster en Funció Gerencial a les Administracions Locals i a l'Alta Direcció d'Empresa de l'Escola Superior d'Administració i Direcció de Gestió Directiva (ESADE).

Ponent 1 

Va néixer a Barcelona el 1955. Arquitecte per I'ETSAB. Es director de Serveis de l'Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de Barcelona i membre de la Ponència Tècnica de la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona. Des del 1982 fins al 1992 va ser cap de l'Àrea Territorial de l'Ajuntament de Granollers. Ha redactat la revisió del Pla General de Granollers, aixi com diferents figures de planejament i projectes d'espai públic. 

Ponent 1 

És arquitecta, titulada per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l'any 1980. L’any 1985 obté Diploma de la Universitat Politècnica de Catalunya en Arquitectura del Paisatge. És professora de Projectes Arquitectònics a l'ETSAB des de l'any 1987. Ha impartit també classes al Màster i a la TituIació de Paisatgisme de la UPC. Va iniciar la seva activitat professional com a arquitecte del Servei d'Elements i Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, en el periode comprès entre els anys 1981 i 1986, on realitzà diversos projectes a l'espai públic. Des de l’any 1985 comparteix activitat professional amb Pere Joan Ravetllat Mira, amb qui ha realitzat diversos projectes tant en l'àmbit de l'habitatge com en el dels equipaments o de l'espai públic

Lisa Diedrich va estudiar arquitectura i urbanisme a París, Marseille i Stuttgart, periodisme científic a Berlín i paisatgisme a la Universitat de Copenhaguen, on rep el seu doctorat. Actualment treballa com a professora d’arquitectura de paisatge a la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles en Alnarp / Malmö i com redactor en cap de la sèrie de llibres Landscape Architecture Europe (Fieldwork / On Site / In Touch / On The Move) i com coeditor en cap , amb Harry Harsema, de ‘scape revista internacional de paisatge i urbanisme.

Ponent 1 i 2

Arquitecte i paisatgista, membre del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, professor d’Arquitectura del Paisatge ETSAV (1982-92), del Màster de Paisatge de la UPC des de 1991 i d’urbanisme a l´ETSAB des de 1992. Ha estat professor visitant a Washington University a St. Louis, GSD Harvard University i Facoltà di Architettura di Venezia, IUAV. Actualment és Vocal de Cultura de la Junta de Govern del COAC, membre del LUB i de AxA. Ha estat President del Jurat internacional de la V Biennal de Paisatge de Barcelona i Finalista a les edicions II i VI. Soci fundador de Ruisánchez Arquitectes, a on desenvolupa la seva activitat professional en projectes de Paisatge , Urbanisme i Arquitectura, ha estat reconegut amb diversos premis entre els quals destaquen: Premi Fad d´Arquitectura 1997, Premi Catalunya Construcció, 2005, Premi d’Habitatge Social de Catalunya 2007, Premi d´Arquitectura Technal 2008, Premi Ciutat de Barcelona, Arquitectura i Urbanisme 2012.

Ponent 2

Gran Premi d’Urbanisme 2003 (França). Gran Premi del Paisatge 1992 (França). Antic alumne de l’Escola Nacional Superior de les Arts Decoratives, París. Paisatgista diplomat pel Ministeri d’Agricultura francès. Professor a l’Escola Nacional Superior del Paisatge, Versailles. Professor visitant a la Universitat d’Arquitectura de Ginebra (1999/2002). Col·laborador de Jacques Simon, paisatgista (des del 1964 fi ns al 1966). Membre associat de l’Atelier d’Urbanisme et d’Architecture (AUA). Premi Ruban d’Argent 1999 per la realització de la cobertura de l’autopista del Nord a Saint-Denis. Cavaller de l’Ordre Nacional del Mèrit 1999. Prix du courrier du maire (Premi del correu de l’alcalde), categoria Projecte Urbà “Ville de Montreuil”. 1993 Medalla d’argent de l’Acadèmia d’Arquitectura pel projecte Architecture d’accompagnement, amb Claire Corajoud (el 1985). Guardonat, en el marc de l’AUA, amb el Grand Prix du Cercle d’Études Architecturales (Gran Premi del Cercle d’Estudis Arquitectònics). Llibre: Michel Corajoud, Col·lecció VISAGE, Hartmann Éditions (2000). Autor de nombrosos articles publicats. 2007 Construcció d’un convent per a les germanes clarisses i d’una porteria a l’emplaçament de la capella de Notre-Dame du Haut a Ronchamp amb Renzo Piano Building Workshop. 2007 Prolongació del tramvia T3 - Lot 1: Pte. d’Ivry / Pte. de Charenton, amb Christian Devillers, ARCADIS i COTEBA.

Ponent 2

Va néixer el 1929. Va estudiar arquitectura del paisatge a la Universitat Agricola de Wageningen i a la Universitat de Pennsylvania. Després de sis anys com a consultor del Servei Forestal de l'Estat, va iniciar la seva carrera com a professor d'arquitectura del paisatge a la Universitat Agricola de Wageningen, on romangué fins a la seva jubilació, el 1994. Ha escrit nombrosos articles sobre paisatge i planejament urbà a més del Ilibre "Outdoor Space". 

Ponent 1 i 2

Arquitecte paisatgista. Professor d’Arquitectura del Paisatge a la Università “Mediterranea” de Reggio Calabria, on funda el Departament Oasi, n’és director de 2002 a 2008, i actualment coordinador del programa de doctorat “Parchi, giardini, assetto del territorio”. De 1996 a 2004, president de la secció de Roma i Lazio de IN/Arch. El 1998 rep el reconeixement de Chévalier des Arts et Lettres pel Ministre de Cultura de França. El 2009 és distingit amb el Premi europeu Gubbio per les places de Saint-Denis. Entre els seus projectes: Jardí italià, Osaka, 1990; Piazza Matteotti, Catanzaro, 1992; Centre d’acollida de les coves prehistòriques, Niaux, 1994; Piazza Montecitorio, Roma, 1998; Places cèntriques, Cisterna di Latina, 1997-2005; Piazza Manzoni, Montegrotto, 2002; Lungomare Faleria, Porto Sant’Elpidio, 2003; Terrassa flotant en el llac de l’Eur, Roma, 2005-6; Places cèntriques, Saint-Denis, 2005-7; Cúpula de la Presidència de la República de Georgia 2007; Pas subterrani de l’estació, Bergamo, 2008. Entre els seus assaigs: L’architettura del giardino contemporaneo, 1988; Bibliotheca Alexandrina, 1990; Giardino italiano a Osaka, 1990; Piazza Montecitorio, 1998; Questo è paesaggio. 48 definizioni, 2006. Giardini - Manuale di progettazione, 2009; Piazza Matteotti a Catanzaro. Il volto della città, 2009

Ponent 3

Nascut a Tunis el 1957. El 1979 obté la llicenciatura de biologia vegetal a la Universitat de París-Orsay. De 1970 a 1980 segueix estudis d’escenografia a l’École Jacques Lecoq, escola de teatre amb seu a París. De 1980 a 1984 estudia a l’École Nationale Supérieure du Paysage de Versalles, on es gradua com a arquitecte paisatgista (DPLG). El 1986 funda l’Agence Ter, empresa d’arquitectura del paisatge, amb dos socis: Michel Hoessler i Olivier Philippe. De 1987 a 1998 fa classes a l’ENSP. De 1993 a 1997 exerceix com a arquitecte paisatgista assessor del Consell de l’Eure, a França. De 1996 a 1998 és president de la Federació Francesa d’Arquitectes Paisatgistes (FFP). Des de 1998 és professor a la Universitat de Karlsruhe, Alemanya, a l’Institut del Paisatge de la Facultat d’Arquitectura (Institut fur Landschaft und Garten). El 2001 es va inaugurar una nova oficina de l’Agence Ter a Karlsruhe. El 2006 esdevé membre de l’Acacèmia d’art de Berlín (Akademie der Künste Berlin). El 2010 és professor convidat a la Harvard University GSD, Studio “Water City Hamburg”.

Ponent 5

Guanyador de la Medalla al Disseny per l’American Society of Landscape Architects, membre principal de Reed Hilderbrand Associates LLC, en Cambridge, Massachusetts. Professor en pràctiques d’Arquitectura de Paisatge en la Harvard University Graduate School of Design, on ha impartit classes en seminaris i cursos de disseny des de 1990. La seva firma ha estat reconeguda per més de vuitanta premis de disseny tant regionals com nacionals. Com a projectes destacats s’inclouen Long Dock Park en Beacon, NY; el Clark Art Institute in Williamstown, MA; el Poetry Foundation en Chicago, i projectes en els campus de: Bennington College, Duke University, Yale, Harvard i MIT. El monogràfic de la seva firma: Visible Invisible, ha estat reconegut amb el Premi a l’Excel·lència en Comunicació de l’ASLA, i en el mateix any, Reed Hilderbrand va ser reconeguda com a Firma de l’any per la mateixa. En 2015, els socis Douglas Reed i Gary Hilderbrand van ser votats entre el cinc primers “most admired practitioners” pels membres de l’ ASLA. Design Intelligence reconeix a Hilderbrand com un dels 25 educadors més influents en els EE.UU. en 2017. Membre de l’American Academy en Roma, on en la tardor del 2017 fou Resident de  Mercedes T. Bass en Arquitectura de Paisatge.