Premi Escoles de Paisatge: Jurat Internacional
President del Jurat
Gary és un reconegut arquitecte paisatgista, educador i escriptor, profundament compromès amb la història i el futur de l'arquitectura del paisatge. Des que va cofundar el seu estudi amb Douglas Reed l'any 2000, Gary ha liderat nombrosos projectes que impulsen la silvicultura urbana, des de petites places fins a plans a escala de ciutat. Entre els seus projectes actuals hi ha la transformació de Lever House a Nova York i l'ampliació del Storm King Art Center.
Com a professor Peter Louis Hornbeck a la Graduate School of Design de Harvard i actual president del Departament d'Arquitectura del Paisatge, Gary hi ensenya des de 1990. Entre els seus guardons es troben la Medalla de Disseny de l'ASLA, el Premi Roma i el premi de Firma de l'Any de l'ASLA (2013). El 2016, Design Intelligence el va nomenar un dels "25 educadors més admirats".
Els escrits de Gary, com Visible Invisible (2012) i The Miller Garden (1999), exploren com l'arquitectura del paisatge connecta la tradició cultural amb els canvis urbans moderns. Influït des de jove per Design with Nature d’Ian McHarg, Gary aporta una passió de tota la vida pel paisatge, el medi ambient i el disseny al seu treball.
HUANG Wenjing, AIA, és sòcia fundadora de OPEN i Kenzo Tange Design Critic en Arquitectura a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard. HUANG va obtenir la seva llicenciatura en Arquitectura a la Universitat de Tsinghua el 1996 i el màster en Arquitectura a la Universitat de Princeton el 1999. És arquitecta amb llicència a l’estat de Nova York i membre de l’AIA.
HUANG Wenjing i LI Hu van fundar OPEN a Nova York el 2003 i van establir l’oficina de l’estudi a Pequín el 2008. Abans de fundar OPEN, HUANG va ser dissenyadora sènior i associada a la firma novaiorquesa Pei Cobb Freed and Partners.
HUANG ha estat reconeguda com una de les “50 under 50: Innovadors del Segle XXI” i com a “Dissenyadora de l’Any” als Wallpaper* China Design Awards 2022. Ha ensenyat a diverses institucions, com la Universitat de Tsinghua, l’Acadèmia Central de Belles Arts de la Xina i la Universitat de Hong Kong. Recentment, HUANG Wenjing i LI Hu han coescrit tres llibres sobre OPEN: OPEN Questions (2018), Towards Openness (2018) i OPEN Reaction (2015).
Luis Callejas es profesor de arquitectura del paisaje en la Escuela de Arquitectura de Oslo y profesor visitante en la Universidad de Harvard (2023-2026). Su investigación une la arquitectura y la arquitectura del paisaje, centrándose en temas geográficos compartidos por ambas disciplinas y en cómo el cambio climático transforma la pedagogía del diseño. Los proyectos de Callejas abarcan planes maestros, ciudades, jardines y grandes paisajes, incluyendo la renovación exterior de la antigua embajada de EE. UU. en Oslo, diseñada por Eero Saarinen, el centro acuático para los XI Juegos Sudamericanos y el estadio “El Campín” en Bogotá. En 2022, su estudio fue seleccionado para contribuir a futuros proyectos de Norwegian Scenic Routes.
Premiado con el Architectural League of New York Prize (2013) y reconocido como uno de los mejores estudios emergentes por la revista Metropolis (2016), Callejas ha exhibido su obra a nivel mundial en la Bienal de Arquitectura de Chicago, la Trienal de Lisboa, la Bienal de Seúl y la Bienal de Venecia. Sus publicaciones incluyen Pamphlet Architecture 33 y Pedagogical Experiments for a Changing Climate (2023). Callejas ha ocupado puestos docentes y de investigación en Yale, Edimburgo, Harvard y varias universidades internacionales, y ha servido como jurado en importantes concursos de diseño y como crítico invitado en numerosas instituciones.
Hayriye Esbah-Tunçay és catedràtica i professora d'Arquitectura del Paisatge a la Universitat Tècnica d’Istanbul i ex investigadora visitant Fulbright a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard. Reconeguda per la seva investigació pionera en ecologia del paisatge i la seva impactant integració en el disseny, és una figura capdavantera en la configuració de ciutats sostenibles davant els reptes del canvi climàtic. Emfasitzant el vincle essencial entre el benestar humà i l’harmonia ecològica, la seva visió abasta paisatges urbans, rurals, naturals, històrics i culturals.
La seva carrera il·lustre compta amb nombrosos premis, com la Beca del Consell d'Educació Superior de Turquia, la prestigiosa Beca d’Investigació Fulbright i diverses subvencions de recerca de la Unió Europea. Com a directora fundadora de HET (Habitat-Ecology-Technology), una firma d’arquitectura del paisatge i disseny urbà amb seu a Istanbul, lidera projectes innovadors que promouen la sostenibilitat i la resiliència climàtica, rebent nombrosos premis i reconeixements tant nacionals com internacionals, com ara els Premis Nacionals d'Arquitectura del Paisatge i Disseny Urbà (8 vegades), el Premi Internacional de Disseny Idea King (Xina, 2013), la competició Aim for the Sky: The Buffalo Skyway Corridor (EUA, 2019) i el Concurs Internacional de Disseny de la Plaça Taksim (Turquia, 2020).
Esbah-Tunçay té un doctorat en Disseny Ambiental i Planificació per la Universitat Estatal d’Arizona i un màster en Arquitectura del Paisatge per la Universitat d’Arizona. Està registrada com a arquitecta del paisatge al Col·legi d'Arquitectes Paisatgistes de Turquia i és membre d’ICOMOS i Europa Nostra, exemplificant el seu compromís amb l'excel·lència i l'avanç professional en el seu camp.
Lisa Diedrich va estudiar arquitectura i urbanisme a París, Marseille i Stuttgart, periodisme científic a Berlín i paisatgisme a la Universitat de Copenhaguen, on rep el seu doctorat. Actualment treballa com a professora d’arquitectura de paisatge a la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles en Alnarp / Malmö i com redactor en cap de la sèrie de llibres Landscape Architecture Europe (Fieldwork / On Site / In Touch / On The Move) i com coeditor en cap , amb Harry Harsema, de ‘scape revista internacional de paisatge i urbanisme.
És professor de l´Escola d´Arquitectura del Paisatge de la Universitat Forestal de Pequín, fundador i director de l´Atelier DYJG, vicepresident de la Societat Xina d´Arquitectura del Paisatge (CHSLA) (2008-18), president del Comitè de Paisatge Territorial de la CHSLA , vicepresident del Comitè d'Educació de la CHSLA, redactor en cap de la revista Chinese Landscape, redactor en cap fundador de la revista Landscape Architecture i membre de l'Institut del Paisatge del Regne Unit.
Va obtenir el títol de Llicenciat en Arquitectura i Urbanisme per la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Tongji de Xangai el 1983, el de Màster en Arquitectura del Paisatge per la Facultat d'Arquitectura del Paisatge de la Universitat Forestal de Pequín el 1986 i el de Doctor Enginyer pel Departament de Planificació Urbana i Paisatgística de la Universitat de Kassel (Alemanya) el 1995.
Ha publicat un total de 22 monografies, llibres editats i traduccions. Els seus projectes pràctics han obtingut 2 Premis d'Honor a la categoria de Planificació i Anàlisi i 1 Premi d'Honor a la categoria de Disseny Paisatgístic de la Societat Americana d'Arquitectes Paisatgistes, 1 premi i 3 mencions del Landscape Institute (Regne Unit), 10 Premis Nacionals de Paisatgisme de l'Associació Britànica d'Indústries Paisatgístiques, 22 Premis de Planificació i Disseny de la Federació Internacional d'Arquitectes Paisatgistes APR/AAPME, 4 Primers Premis i 7 Segons Premis a la categoria de Planificació i Disseny de la CHSLA i més de 10 premis més.
Jurat Rosa Barba 6
Arquitecte paisatgista. Professor d’Arquitectura del Paisatge a la Università “Mediterranea” de Reggio Calabria, on funda el Departament Oasi, n’és director de 2002 a 2008, i actualment coordinador del programa de doctorat “Parchi, giardini, assetto del territorio”. De 1996 a 2004, president de la secció de Roma i Lazio de IN/Arch. El 1998 rep el reconeixement de Chévalier des Arts et Lettres pel Ministre de Cultura de França. El 2009 és distingit amb el Premi europeu Gubbio per les places de Saint-Denis. Entre els seus projectes: Jardí italià, Osaka, 1990; Piazza Matteotti, Catanzaro, 1992; Centre d’acollida de les coves prehistòriques, Niaux, 1994; Piazza Montecitorio, Roma, 1998; Places cèntriques, Cisterna di Latina, 1997-2005; Piazza Manzoni, Montegrotto, 2002; Lungomare Faleria, Porto Sant’Elpidio, 2003; Terrassa flotant en el llac de l’Eur, Roma, 2005-6; Places cèntriques, Saint-Denis, 2005-7; Cúpula de la Presidència de la República de Georgia 2007; Pas subterrani de l’estació, Bergamo, 2008. Entre els seus assaigs: L’architettura del giardino contemporaneo, 1988; Bibliotheca Alexandrina, 1990; Giardino italiano a Osaka, 1990; Piazza Montecitorio, 1998; Questo è paesaggio. 48 definizioni, 2006. Giardini - Manuale di progettazione, 2009; Piazza Matteotti a Catanzaro. Il volto della città, 2009
Jurat Premi Escoles 7
Dra. Arquitecta, Arquitecta Superior i Màster en 'Gran Escala'. Sotsdirectora de I'ETSAB, coordinadora dels cursos de Projectes I-II i Profesora del Màster Oficial del Departament de Projectes Arquitectònics de la ETSAB. Professora del màster La Gran Escala a la UPC, professora convidada a la UIC, coordinació i docència de tallers de projectes en diverses Universitats internacionals i membre convidada de jurats d'àmbit nacional i internacional. Estades de recerca a la Princeton University School of Architecture i a la Technische Universität München. El tema de la Seva tesi doctoral, 'Arquitectura hibrida', les Seves principals publicacions, participacions en congressos i els principals projectes realitzats, conceben l'arquitectura, el paisatge i les infraestructures com a realitats indissociables.
Jurat Premi Escoles 7
Charles Anderson és arquitecte paisatgista amb més de 30 anys d'experiència en projectes, com diversos parcs de barri o el Museu americà d'Història Natural de Nova York. Té una gran experiència en processos públics i ha executat molts projectes comunitaris partecipatius. Té un interès especific en la restauració del paisatge expressionista i en el desenvolupament de les ecologies urbanes. Museus i el treball en institucions culturals són els interesos clau de Charles, incloent projectes com els centres de visitants a la Muntanya St Helens, l'Olympic Sculpture Park del Museu d'Art de Seattle i el projecte d'ampliació del Anchorage Museum of History and Art.
Jurat Premi Escoles 7
Zhang Tianxin té un titol de llicenciatura en Arquitectura, Màster en Geografia Humana, i el grau de Doctorat en Enginyeria Urbana (es va especialitzar en Disseny Urbà). Actualment és professor lector de la Universitat de Pequin, Director del programa de paisatge i Urbanisme de la Facultat d'Arquitectura i paisatge de Pequin. EIs seus interessos de recerca inclouen el Disseny Urbà, Planificació del Paisatge i Conservació del Patrimoni. Ha estat professor visitant de diverses universitats del Canadà, jurat expert de tallers internacionals a Rússia i Xina i ha estat convidat a diversos països com el Japó en intercanvi de docents. Es un expert en "Revisió de planificació Urbana", membre del "Comite Internacional d'Escoles" a la Societat d'Urbanisme de la Xina, expert en anàlisi de la Web-Journal of Tourism and Cultural Studies (Universitat de Hokkaido, Japó), editor i columnista especial a "Beijing City planning and Construction Review" i membre de diverses societats professionals, incloent l'Institut d'Arquitectura del Japó (AIJ). Alguns dels seus treballs representatius inclouen el Ilibre "Patrimoni de la Humanitat i Revitalització Regional" (World Thoughts Publishers [Sekaishisosha], Japó, 2007, com un dels editors), Masterplan per al Parc Nacional Nanxijiang i Investigació en "Turisme i Conservació de Lijiang Old Town”.
