Premi Escoles de Paisatge: Jurat Internacional
Luis Callejas és professor d'arquitectura paisatgista a l'Escola d'Arquitectura d'Oslo i professor visitant en la Universitat d'Harvard (2023-2026). La seva recerca basteix ponts entre l'arquitectura i l'arquitectura paisatgista, centrant-se en temes geogràfics compartits per totes dues disciplines i en com el canvi climàtic reconfigura la pedagogia del disseny. Els projectes de Carrerons abasten plans mestres, ciutats, jardins i grans paisatges, inclosa la renovació exterior de l'antiga ambaixada estatunidenca d'Oslo per Eero Saarinen, el centre aquàtic dels XI Jocs Sud-americans i l'estadi «El Campín» de Bogotà. En 2022, el seu estudi va ser triat per a contribuir als futurs projectes de les Rutes Escèniques de Noruega.
Guardonat amb el Architectural League of Nova York Prize (2013) i reconegut com un dels millors estudis emergents per Metropolis Magazine (2016), Carrerons ha exposat la seva obra a nivell mundial en la Biennal d'Arquitectura de Chicago, la Triennal de Lisboa, la Biennal de Seül i la Biennal de Venècia. Entre les seves publicacions figuren Pamphlet Architecture 33 i Pedagogical Experiments for a Changing Climate (2023). Carrerons ha ocupat llocs de professor i becari en Yale, Edimburg, Harvard i diverses universitats internacionals, i ha participat en destacats jurats de disseny i com a crític convidat en nombroses institucions.
Hayriye Esbah-Tunçay és catedràtica i professora d'Arquitectura del Paisatge a la Universitat Tècnica d’Istanbul i ex investigadora visitant Fulbright a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard. Reconeguda per la seva investigació pionera en ecologia del paisatge i la seva impactant integració en el disseny, és una figura capdavantera en la configuració de ciutats sostenibles davant els reptes del canvi climàtic. Emfasitzant el vincle essencial entre el benestar humà i l’harmonia ecològica, la seva visió abasta paisatges urbans, rurals, naturals, històrics i culturals.
La seva carrera il·lustre compta amb nombrosos premis, com la Beca del Consell d'Educació Superior de Turquia, la prestigiosa Beca d’Investigació Fulbright i diverses subvencions de recerca de la Unió Europea. Com a directora fundadora de HET (Habitat-Ecology-Technology), una firma d’arquitectura del paisatge i disseny urbà amb seu a Istanbul, lidera projectes innovadors que promouen la sostenibilitat i la resiliència climàtica, rebent nombrosos premis i reconeixements tant nacionals com internacionals, com ara els Premis Nacionals d'Arquitectura del Paisatge i Disseny Urbà (8 vegades), el Premi Internacional de Disseny Idea King (Xina, 2013), la competició Aim for the Sky: The Buffalo Skyway Corridor (EUA, 2019) i el Concurs Internacional de Disseny de la Plaça Taksim (Turquia, 2020).
Esbah-Tunçay té un doctorat en Disseny Ambiental i Planificació per la Universitat Estatal d’Arizona i un màster en Arquitectura del Paisatge per la Universitat d’Arizona. Està registrada com a arquitecta del paisatge al Col·legi d'Arquitectes Paisatgistes de Turquia i és membre d’ICOMOS i Europa Nostra, exemplificant el seu compromís amb l'excel·lència i l'avanç professional en el seu camp.
President del Jurat, Gary Hilderbrand és catedràtic Peter Louis Hornbeck a la Harvard Graduate School of Design i actual director del Departament d'Arquitectura Paisatgista de la GSD. També és director de Reed Hilderbrand, un estudi d'arquitectura paisatgista a Cambridge i New Haven. Ha estat guardonat amb la beca Charles Eliot Traveling Fellowship de la Universitat de Harvard, el Premi d'Arquitectura Paisatgista de Roma i el premi a l'Empresa de l'Any 2013 de la ASLA. Hilderbrand ha rebut la Medalla al Disseny de la ASLA en 2017. Design Intelligence ho va nomenar un dels seus "25 educadors més admirats" de 2016.
A través de tres llibres àmpliament aclamats i dues dotzenes d'assajos, Hilderbrand ha ajudat a posicionar el paper de l'arquitectura del paisatge en la conciliació de les tradicions intel·lectuals i culturals amb les forces contemporànies de la urbanització i el canvi. Com a professor, dissenyador i crític, Hilderbrand transmet la seva passió per la història de l'arquitectura paisatgista i el seu potencial futur allà on treballa. Dirigeix encàrrecs que s'inspiren en les tradicions de l'arquitectura paisatgista estatunidenca, al mateix temps que s'enfronten a les principals crisis mundials del nostre temps: el canvi climàtic i la justícia mediambiental. Des que va cofundar Reed Hilderbrand en 2000 amb Douglas Reed, ha estat responsable de diversos projectes que enriqueixen i promouen les pràctiques de silvicultura urbana, des d'una sola plaça a un districte o una ciutat sencera.
HUANG Wenjing, sòcia fundadora d'OPEN Architecture, Kenzo Tange Design Critic in Architecture a la Harvard University Graduate School of Design, professor visitant a la Tsinghua University, China Central Academy of Fine Arts, i la Universitat de Hong Kong. Huang va rebre el seu B. Arch. de la Universitat de Tsinghua el 1996, i el seu M. Arch. de la Universitat de Princeton el 1999. És arquitecta amb llicència a l'estat de Nova York i membre de l'AIA. Abans d'OPEN, HUANG era un dissenyador sènior i associat a la firma amb seu a Nova York Pei Cobb Freed and Partners.
HUANG Wenjing i LI Hu van cofundar OPEN a la ciutat de Nova York el 2006 i van establir l'oficina de l'estudi a Pequín el 2008. Alguns projectes importants d'OPEN inclouen: UCCA Dune Art Museum, Chapel of Sound, Sun Tower, Tank Shanghai, Shanfeng Academy, Shanghai Qingpu Pinghe International School, Pingshan Performing Arts Center, Tsinghua Ocean Center, Garden School/Beijing No.4 High School Fangshan Campus, i Gehua Youth and Cultural Center.
El treball d'OPEN ha estat àmpliament reconegut, amb premis recents com el AIA International Design Awards Honor Award (EUA), Arcasia Awards Gold Award, Design for Asia Awards, LEAF Awards (EUA), AR Future Project Awards (UK), P/A Awards (EUA), AZ Awards (CAN), AIA Education Facility Design Award of Excellence (EUA), Civic Trust Awards (UK), Iconic Awards Best of Best (GER), i el Premi guanyador dels WA Awards for Chinese Architecture, entre molts altres.
Lisa Diedrich va estudiar arquitectura i urbanisme a París, Marseille i Stuttgart, periodisme científic a Berlín i paisatgisme a la Universitat de Copenhaguen, on rep el seu doctorat. Actualment treballa com a professora d’arquitectura de paisatge a la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles en Alnarp / Malmö i com redactor en cap de la sèrie de llibres Landscape Architecture Europe (Fieldwork / On Site / In Touch / On The Move) i com coeditor en cap , amb Harry Harsema, de ‘scape revista internacional de paisatge i urbanisme.
És professor de l´Escola d´Arquitectura del Paisatge de la Universitat Forestal de Pequín, fundador i director de l´Atelier DYJG, vicepresident de la Societat Xina d´Arquitectura del Paisatge (CHSLA) (2008-18), president del Comitè de Paisatge Territorial de la CHSLA , vicepresident del Comitè d'Educació de la CHSLA, redactor en cap de la revista Chinese Landscape, redactor en cap fundador de la revista Landscape Architecture i membre de l'Institut del Paisatge del Regne Unit.
Va obtenir el títol de Llicenciat en Arquitectura i Urbanisme per la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Tongji de Xangai el 1983, el de Màster en Arquitectura del Paisatge per la Facultat d'Arquitectura del Paisatge de la Universitat Forestal de Pequín el 1986 i el de Doctor Enginyer pel Departament de Planificació Urbana i Paisatgística de la Universitat de Kassel (Alemanya) el 1995.
Ha publicat un total de 22 monografies, llibres editats i traduccions. Els seus projectes pràctics han obtingut 2 Premis d'Honor a la categoria de Planificació i Anàlisi i 1 Premi d'Honor a la categoria de Disseny Paisatgístic de la Societat Americana d'Arquitectes Paisatgistes, 1 premi i 3 mencions del Landscape Institute (Regne Unit), 10 Premis Nacionals de Paisatgisme de l'Associació Britànica d'Indústries Paisatgístiques, 22 Premis de Planificació i Disseny de la Federació Internacional d'Arquitectes Paisatgistes APR/AAPME, 4 Primers Premis i 7 Segons Premis a la categoria de Planificació i Disseny de la CHSLA i més de 10 premis més.
Jurat Rosa Barba 6
Arquitecte paisatgista. Professor d’Arquitectura del Paisatge a la Università “Mediterranea” de Reggio Calabria, on funda el Departament Oasi, n’és director de 2002 a 2008, i actualment coordinador del programa de doctorat “Parchi, giardini, assetto del territorio”. De 1996 a 2004, president de la secció de Roma i Lazio de IN/Arch. El 1998 rep el reconeixement de Chévalier des Arts et Lettres pel Ministre de Cultura de França. El 2009 és distingit amb el Premi europeu Gubbio per les places de Saint-Denis. Entre els seus projectes: Jardí italià, Osaka, 1990; Piazza Matteotti, Catanzaro, 1992; Centre d’acollida de les coves prehistòriques, Niaux, 1994; Piazza Montecitorio, Roma, 1998; Places cèntriques, Cisterna di Latina, 1997-2005; Piazza Manzoni, Montegrotto, 2002; Lungomare Faleria, Porto Sant’Elpidio, 2003; Terrassa flotant en el llac de l’Eur, Roma, 2005-6; Places cèntriques, Saint-Denis, 2005-7; Cúpula de la Presidència de la República de Georgia 2007; Pas subterrani de l’estació, Bergamo, 2008. Entre els seus assaigs: L’architettura del giardino contemporaneo, 1988; Bibliotheca Alexandrina, 1990; Giardino italiano a Osaka, 1990; Piazza Montecitorio, 1998; Questo è paesaggio. 48 definizioni, 2006. Giardini - Manuale di progettazione, 2009; Piazza Matteotti a Catanzaro. Il volto della città, 2009
Jurat Premi Escoles 7
Dra. Arquitecta, Arquitecta Superior i Màster en 'Gran Escala'. Sotsdirectora de I'ETSAB, coordinadora dels cursos de Projectes I-II i Profesora del Màster Oficial del Departament de Projectes Arquitectònics de la ETSAB. Professora del màster La Gran Escala a la UPC, professora convidada a la UIC, coordinació i docència de tallers de projectes en diverses Universitats internacionals i membre convidada de jurats d'àmbit nacional i internacional. Estades de recerca a la Princeton University School of Architecture i a la Technische Universität München. El tema de la Seva tesi doctoral, 'Arquitectura hibrida', les Seves principals publicacions, participacions en congressos i els principals projectes realitzats, conceben l'arquitectura, el paisatge i les infraestructures com a realitats indissociables.
Jurat Premi Escoles 7
Charles Anderson és arquitecte paisatgista amb més de 30 anys d'experiència en projectes, com diversos parcs de barri o el Museu americà d'Història Natural de Nova York. Té una gran experiència en processos públics i ha executat molts projectes comunitaris partecipatius. Té un interès especific en la restauració del paisatge expressionista i en el desenvolupament de les ecologies urbanes. Museus i el treball en institucions culturals són els interesos clau de Charles, incloent projectes com els centres de visitants a la Muntanya St Helens, l'Olympic Sculpture Park del Museu d'Art de Seattle i el projecte d'ampliació del Anchorage Museum of History and Art.
Jurat Premi Escoles 7
Zhang Tianxin té un titol de llicenciatura en Arquitectura, Màster en Geografia Humana, i el grau de Doctorat en Enginyeria Urbana (es va especialitzar en Disseny Urbà). Actualment és professor lector de la Universitat de Pequin, Director del programa de paisatge i Urbanisme de la Facultat d'Arquitectura i paisatge de Pequin. EIs seus interessos de recerca inclouen el Disseny Urbà, Planificació del Paisatge i Conservació del Patrimoni. Ha estat professor visitant de diverses universitats del Canadà, jurat expert de tallers internacionals a Rússia i Xina i ha estat convidat a diversos països com el Japó en intercanvi de docents. Es un expert en "Revisió de planificació Urbana", membre del "Comite Internacional d'Escoles" a la Societat d'Urbanisme de la Xina, expert en anàlisi de la Web-Journal of Tourism and Cultural Studies (Universitat de Hokkaido, Japó), editor i columnista especial a "Beijing City planning and Construction Review" i membre de diverses societats professionals, incloent l'Institut d'Arquitectura del Japó (AIJ). Alguns dels seus treballs representatius inclouen el Ilibre "Patrimoni de la Humanitat i Revitalització Regional" (World Thoughts Publishers [Sekaishisosha], Japó, 2007, com un dels editors), Masterplan per al Parc Nacional Nanxijiang i Investigació en "Turisme i Conservació de Lijiang Old Town”.
