Ponents 11a edició
Ponent 2,5 i 11
Gills Clement és enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles (ENSP). A més de la seva activitat com a dissenyador de parcs, jardins, espais públics i privats, realitza les seves investigacions teòriques i pràctiques en tres direccions:
1) El jardí en moviment, un concepte derivat d’experiments en el seu propi jardí a Creuse, i aplicat a espais públics a França i a l’estranger a partir de 1983. La descripció inicial d’aquest treball es va publicar el 1991 amb quatre reimpressions sucesives de Sens y Tonka a París. La idea es posa en pràctica per primera vegada en un espai públic el 1986 a l’André Citroën Park a París, inaugurat el 1999. Des d'aleshores s’han portat a terme nombrosos projectes basats en aquest principi de gestió, en particular al Lycée. Agriculturel Jules Rieffel a Saint Herblain (Loire Atlantique) entre 2004 i 2009.
2) El Jardí Planetari, un projecte polític, basat en l’humanisme ecològic, primer despertant l’atenció del públic per una novel·la/assaig, 'Thomas et le Voyageur', publicat per Albin Michel el 1996, i per a una important exposició a la Gran Halle de la Villette en París (1999-2000), així com per un cert nombre d’estudis: El jardí planetari de Xangai, La Carta del Paisatge de Vassivière (Limousin) i altres treballs en curs.
3) El Tercer Paisatge - un concepte desenvolupat en el curs d’una avaluació del paisatge al Limousin, definit com un "fragment vacil·lant del Jardí Planetari", aplicat a tots els espais abandonats (friche o délaissés) que ell considera com a l'àrea principal de reproducció per a la diversitat biològica.
Ponent 11
Colleen Mercer-Clarke orienta el seus treballs en matèria de planificació i disseny per a un món canviant a la planificació adaptativa a les comunitats costaneres. Compta amb més de 30 anys d’experiència en el sector privat treballant en una àmplia gamma d’iniciatives a tot el Canadà oriental i atlàntic i també internacionalment.
Formada com a ecologista marina (B.Sc, M.Sc., Memorial 1976) i arquitecta paisatgista (MLA, Guelph 1987), els seus primers treballs es van centrar en la planificació, l'avaluació i la gestió ambiental, inclosa la planificació costanera, de les conques hidrogràfiques i municipals, i el disseny i conservació d'indrets especials. Mercer-Clarke ha contribuït al desenvolupament regional i nacional de polítiques, programes i institucions costaneres que promouen els principis de precaució, custòdia i sostenibilitat.
L’any 2005 va deixar la consultoria ambiental per dedicar-se de ple a un doctorat en estudis interdisciplinaris (Dalhousie 2010), així com estudis postdoctorals (Memorial 2011) en governança costanera, salut costanera i canvi climàtic imminent. Des del 2009 ha participat en equips d'investigació-comunitat-govern que treballen a tot Canadà i al Carib entorn a la preparació costanera per als canvis ambientals associats al canvi climàtic i fenòmens meteorològics extrems. Dirigeix el grup de treball CSLA sobre adaptació i presideix el grup de treball sobre canvi climàtic de l’IFLA. Al 2019 va guanyar el premi de la Federació Internacional d’Arquitectes del Paisatge (IFLA).
Ponent 11
Martha Schwartz és arquitecta i artista paisatgista amb un gran interès en els projectes urbans i la creació d'espais públics que interaccionen amb la gent i construeixen comunitat mitjançant un disseny intel·ligent. La seva formació és tant en belles arts com en arquitectura del paisatge i és professora a la Harvard Graduate School of Design. El seu treball busca explorar la relació entre paisatge, art i cultura i desafiar els conceptes tradicionals de disseny de paisatges. Schwartz investiga oportunitats on les solucions de disseny de paisatges puguin millorar la sostenibilitat social, mediambiental i econòmica d’un lloc i elevar-les a un nivell de belles arts, i fer que el disseny del paisatge sigui fonamental per a la sostenibilitat de l'entorn.
Compta amb més de 29 anys d’experiència com a arquitecta paisatgista i artista col·laborant amb diversos arquitectes de renom mundial en una àmplia cartera de projectes. És doctora en ciències (DSc) per la Universitat d’Ulster i ha rebut nombrosos premis, inclòs el Premi Nacional de Disseny Cooper-Hewitt Museum pel seu treball en arquitectura del paisatge, una beca honorària del Royal Institute of British Architects, diversos premis de disseny de la Societat Americana d’Arquitectes del Paisatge i també ja rebut residències visitants al Radcliffe College i a l’American Academy de Roma. Ha impartit conferències tant a nivell nacional com internacional sobre el paisatge. La seva obra apareix en publicacions i exposicions de galeries.
Ponent 11
Richard Sennett és catedràtic de Sociologia de la London School of Economics i catedràtic d'Humanitats de la New York University. És autor d'alguns dels assaigs més provocadors i incisius del nostre temps, en els quals aborda les transformacions cabdals que es produeixenen a la societat contemporània en àmbits com el treball, la família o les classes socials. El seu assaig La corrosión del carácter (Anagrama, 2000) va ser premi Europa de sociologia i va tenir una extraordinària acollida internacional. També ha estat guardonat amb el premis Amalfi i Ebert de sociologia. Sennett també és conegut pels seus estudis sobre els nexes socials en l'entorn urbà i els efectes de la vida urbana en el món actual. En aquest àmbit, destaquen els seus llibres Carne y piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental (Alianza, 1997) o Vida urbana e identidad personal (Península, 2002). Els darrers anys ha centrat les seves investigacions en l'impacte del capitalisme en les formes de vida i en la cultura contemporànies i, sobre aquestes qüestions, ha escrit els llibres La cultura del nuevo capitalismo (Anagrama, 2006), El artesano (Anagrama, 2009) i Juntos. Rituales, placeres y políticas de cooperación (Anagrama, 2012), entre d'altres.
