Ponents 11a edició

tipo
ponents
Gilles Clément

 

Ponent 2,5 i 11

Gills Clement és enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles (ENSP). A més de la seva activitat com a dissenyador de parcs, jardins, espais públics i privats, realitza les seves investigacions teòriques i pràctiques en tres direccions:

1) El jardí en moviment, un concepte derivat d’experiments en el seu propi jardí a Creuse, i aplicat a espais públics a França i a l’estranger a partir de 1983. La descripció inicial d’aquest treball es va publicar el 1991 amb quatre reimpressions sucesives de Sens y Tonka a París. La idea es posa en pràctica per primera vegada en un espai públic el 1986 a l’André Citroën Park a París, inaugurat el 1999. Des d'aleshores s’han portat a terme nombrosos projectes basats en aquest principi de gestió, en particular al Lycée. Agriculturel Jules Rieffel a Saint Herblain (Loire Atlantique) entre 2004 i 2009.

2) El Jardí Planetari, un projecte polític, basat en l’humanisme ecològic, primer despertant l’atenció del públic per una novel·la/assaig,  'Thomas et le Voyageur', publicat per Albin Michel el 1996, i per a una important exposició a la Gran Halle de la Villette en París (1999-2000), així com per un cert nombre d’estudis: El jardí planetari de Xangai, La Carta del Paisatge de Vassivière (Limousin) i altres treballs en curs.

3) El Tercer Paisatge - un concepte desenvolupat en el curs d’una avaluació del paisatge al Limousin, definit com un "fragment vacil·lant del Jardí Planetari", aplicat a tots els espais abandonats (friche o délaissés) que ell considera com a l'àrea principal de reproducció per a la diversitat biològica.

 

Colleen Mercer-Clarke

Ponent 11

Colleen Mercer-Clarke orienta el seus treballs en matèria de planificació i disseny per a un món canviant a la planificació adaptativa a les comunitats costaneres. Compta amb més de 30 anys d’experiència en el sector privat treballant en una àmplia gamma d’iniciatives a tot el Canadà oriental i atlàntic i també internacionalment.

Formada com a ecologista marina (B.Sc, M.Sc., Memorial 1976) i arquitecta paisatgista (MLA, Guelph 1987), els seus primers treballs es van centrar en la planificació, l'avaluació i la gestió ambiental, inclosa la planificació costanera, de les conques hidrogràfiques i municipals, i el disseny i conservació d'indrets especials. Mercer-Clarke ha contribuït al desenvolupament regional i nacional de polítiques, programes i institucions costaneres que promouen els principis de precaució, custòdia i sostenibilitat.

L’any 2005 va deixar la consultoria ambiental per dedicar-se de ple a un doctorat en estudis interdisciplinaris (Dalhousie 2010), així com estudis postdoctorals (Memorial 2011) en governança costanera, salut costanera i canvi climàtic imminent. Des del 2009 ha participat en equips d'investigació-comunitat-govern que treballen a tot Canadà i al Carib entorn a la preparació costanera per als canvis ambientals associats al canvi climàtic i fenòmens meteorològics extrems. Dirigeix el grup de treball CSLA sobre adaptació i presideix el grup de treball sobre canvi climàtic de l’IFLA. Al 2019 va guanyar el premi de la Federació Internacional d’Arquitectes del Paisatge (IFLA).

 

Xavier Matilla

 

Ponent 11

Arquitecte-urbanista per l’ETSAV-UPC, nascut a Terrassa l’any 1975. Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha focalitzat en l’urbanisme, i es caracteritza pel seu compromís per avançar cap a unes ciutats i territoris més saludables i més justos. Ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents despatxos de reconegut prestigi. L’any 2013 fundà amb l’arquitecta Mònica Beguer el despatx «Territoris XLM», dedicat a la planificació territorial estratègica, projectes urbans i projectes d’espai públic. És professor associat del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (DUOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC_BarcelonaTECH i professor del «Màster Metròpoli en Estudis Metropolitans i Urbans de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de diverses publicacions sobre planificació urbana i disseny de l’espai públic. Entre els anys 2010 i 2015 fou secretari de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya i  regidor de l’Ajuntament de Terrassa 2015-2019.

 

Maguelonne Déjeant-Pons

 

Ponent 11

Cap de la Divisió de Paisatge, Medi Ambient i Grans Riscos, Secretària Executiva del Conveni del Paisatge del Consell d'Europa. Ha estat advocada i professora a la Universitat de Dret (Montpeller) i a l'Institut de Ciències Polítiques (Estrasburg). Des de 1987 ha treballat en el Consell d'Europa com a administradora al Tribunal Europeu de Drets Humans; Responsable del Departament de Medi Ambient i Autoritats Locals; Secretaria de la Convenció sobre la Conservació de la Vida Silvestre i els hàbitats naturals d'Europa; Responsable Superior i Cap de la Divisió de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible; Secretaria de l'Estratègia paneuropea de Diversitat Biològica i Paisatgística; Responsable del Diploma Europeu d'Àrees Protegides; Editor de la revista Futuropa: per una nova visió del paisatge i el territori; Secretari Executiu de la Conferència de Ministres de el Consell d'Europa responsables de Planificació Regional i Regional; després secretari de Comitè Directiu de Cultura, Patrimoni i Paisatge de el Consell d'Europa. Ha publicat diversos articles i llibres sobre desenvolupament territorial, protecció d'àrees costaneres i marines.

 

Richard Sennet 

Ponent 11 

Richard Sennett és catedràtic de Sociologia de la London School of Economics i catedràtic d'Humanitats de la New York University. És autor d'alguns dels assaigs més provocadors i incisius del nostre temps, en els quals aborda les transformacions cabdals que es produeixenen a la societat contemporània en àmbits com el treball, la família o les classes socials. El seu assaig La corrosión del carácter (Anagrama, 2000) va ser premi Europa de sociologia i va tenir una extraordinària acollida internacional. També ha estat guardonat amb el premis Amalfi i Ebert de sociologia. Sennett també és conegut pels seus estudis sobre els nexes socials en l'entorn urbà i els efectes de la vida urbana en el món actual. En aquest àmbit, destaquen els seus llibres Carne y piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental (Alianza, 1997) o Vida urbana e identidad personal (Península, 2002). Els darrers anys ha centrat les seves investigacions en l'impacte del capitalisme en les formes de vida i en la cultura contemporànies i, sobre aquestes qüestions, ha escrit els llibres La cultura del nuevo capitalismo (Anagrama, 2006), El artesano (Anagrama, 2009) i Juntos. Rituales, placeres y políticas de cooperación (Anagrama, 2012), entre d'altres.

Martha Schwartz


Ponent 11

Martha Schwartz és arquitecta i artista paisatgista amb un gran interès en els projectes urbans i la creació d'espais públics que interaccionen amb la gent i construeixen comunitat mitjançant un disseny intel·ligent. La seva formació és tant en belles arts com en arquitectura del paisatge i és professora a la Harvard Graduate School of Design. El seu treball busca explorar la relació entre paisatge, art i cultura i desafiar els conceptes tradicionals de disseny de paisatges. Schwartz investiga oportunitats on les solucions de disseny de paisatges puguin millorar la sostenibilitat social, mediambiental i econòmica d’un lloc i elevar-les a un nivell de belles arts, i fer que el disseny del paisatge sigui fonamental per a la sostenibilitat de l'entorn.

Compta amb més de 29 anys d’experiència com a arquitecta paisatgista i artista col·laborant amb diversos arquitectes de renom mundial en una àmplia cartera de projectes. És doctora en ciències (DSc) per la Universitat d’Ulster i ha rebut nombrosos premis, inclòs el Premi Nacional de Disseny Cooper-Hewitt Museum pel seu treball en arquitectura del paisatge, una beca honorària del Royal Institute of British Architects, diversos premis de disseny de la Societat Americana d’Arquitectes del Paisatge i també ja rebut residències visitants al Radcliffe College i a l’American Academy de Roma. Ha impartit conferències tant a nivell nacional com internacional sobre el paisatge. La seva obra apareix en publicacions i exposicions de galeries.
 

Ramón Torra

Va néixer a Barcelona el 1955. Arquitecte per I'ETSAB. Es director de Serveis de l'Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de Barcelona i membre de la Ponència Tècnica de la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona. Des del 1982 fins al 1992 va ser cap de l'Àrea Territorial de l'Ajuntament de Granollers. Ha redactat la revisió del Pla General de Granollers, aixi com diferents figures de planejament i projectes d'espai públic.