13ª Biennal 2025

Luis Callejas és professor d'arquitectura paisatgista a l'Escola d'Arquitectura d'Oslo i professor visitant en la Universitat d'Harvard (2023-2026). La seva recerca basteix ponts entre l'arquitectura i l'arquitectura paisatgista, centrant-se en temes geogràfics compartits per totes dues disciplines i en com el canvi climàtic reconfigura la pedagogia del disseny. Els projectes de Carrerons abasten plans mestres, ciutats, jardins i grans paisatges, inclosa la renovació exterior de l'antiga ambaixada estatunidenca d'Oslo per Eero Saarinen, el centre aquàtic dels XI Jocs Sud-americans i l'estadi «El Campín» de Bogotà. En 2022, el seu estudi va ser triat per a contribuir als futurs projectes de les Rutes Escèniques de Noruega.

Guardonat amb el Architectural League of Nova York Prize (2013) i reconegut com un dels millors estudis emergents per Metropolis Magazine (2016), Carrerons ha exposat la seva obra a nivell mundial en la Biennal d'Arquitectura de Chicago, la Triennal de Lisboa, la Biennal de Seül i la Biennal de Venècia. Entre les seves publicacions figuren Pamphlet Architecture 33 i Pedagogical Experiments for a Changing Climate (2023). Carrerons ha ocupat llocs de professor i becari en Yale, Edimburg, Harvard i diverses universitats internacionals, i ha participat en destacats jurats de disseny i com a crític convidat en nombroses institucions.

Hayriye Esbah-Tunçay és catedràtica i professora d'Arquitectura del Paisatge a la Universitat Tècnica d’Istanbul i ex investigadora visitant Fulbright a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard. Reconeguda per la seva investigació pionera en ecologia del paisatge i la seva impactant integració en el disseny, és una figura capdavantera en la configuració de ciutats sostenibles davant els reptes del canvi climàtic. Emfasitzant el vincle essencial entre el benestar humà i l’harmonia ecològica, la seva visió abasta paisatges urbans, rurals, naturals, històrics i culturals.

La seva carrera il·lustre compta amb nombrosos premis, com la Beca del Consell d'Educació Superior de Turquia, la prestigiosa Beca d’Investigació Fulbright i diverses subvencions de recerca de la Unió Europea. Com a directora fundadora de HET (Habitat-Ecology-Technology), una firma d’arquitectura del paisatge i disseny urbà amb seu a Istanbul, lidera projectes innovadors que promouen la sostenibilitat i la resiliència climàtica, rebent nombrosos premis i reconeixements tant nacionals com internacionals, com ara els Premis Nacionals d'Arquitectura del Paisatge i Disseny Urbà (8 vegades), el Premi Internacional de Disseny Idea King (Xina, 2013), la competició Aim for the Sky: The Buffalo Skyway Corridor (EUA, 2019) i el Concurs Internacional de Disseny de la Plaça Taksim (Turquia, 2020).

Esbah-Tunçay té un doctorat en Disseny Ambiental i Planificació per la Universitat Estatal d’Arizona i un màster en Arquitectura del Paisatge per la Universitat d’Arizona. Està registrada com a arquitecta del paisatge al Col·legi d'Arquitectes Paisatgistes de Turquia i és membre d’ICOMOS i Europa Nostra, exemplificant el seu compromís amb l'excel·lència i l'avanç professional en el seu camp.

Kate Orff, RLA, FASLA, és la fundadora de SCAPE, una firma d'arquitectura del paisatge que es centra en solucions innovadores davant el canvi climàtic, dissenyant espais que fomenten la interacció social i la vida comunitària. El seu treball explora la intersecció entre els problemes ambientals i socials a través del disseny, l'activisme i la investigació. És àmpliament reconeguda com una de les veus més destacades en arquitectura del paisatge, disseny urbà i adaptació al canvi climàtic, destacant-se per crear projectes complexos, creatius i col·laboratius que aborden els reptes ambientals a nivell global.

Entre els seus èxits, cal destacar que va ser la primera arquitecta paisatgista a rebre la prestigiosa beca "geni" de la Fundació MacArthur el 2017. El 2019 va ser promoguda al Consell de Fellows de la ASLA, va rebre el National Design Award en Arquitectura del Paisatge del Cooper Hewitt i va ser nomenada "Heroïna del Port" per la Waterfront Alliance. El 2020 va ser reconeguda com a Urbanista de l'Any per The Architect’s Newspaper i el 2023 va ser inclosa a la llista TIME 100, que reconeix les persones més influents del món.

A més del seu treball de disseny, Orff és autora de diversos llibres influents, entre els quals es troben Toward an Urban Ecology (Monacelli, 2016), Petrochemical America (Aperture, 2012), coautorat amb el fotògraf Richard Misrach, i va contribuir a l'antologia d'èxit All We Can Save (Penguin Random House, 2020), que destaca dones líders en la lluita contra el canvi climàtic. El seu treball ha estat destacat en publicacions de renom com The New Yorker, The New York Times, National Geographic i The Washington Post, entre d'altres.

Orff va obtenir la seva llicenciatura en Pensament Polític i Social a la Universitat de Virgínia, graduant-se amb Distinció, i va completar la seva màster en Arquitectura del Paisatge a la Graduate School of Design (GSD) de la Universitat de Harvard. Actualment, és directora del Programa de Disseny Urbà i codirectora del Center for Resilient Cities and Landscapes (CRCL) a la Graduate School of Architecture, Planning and Preservation (GSAPP) de la Universitat de Columbia. A més, forma part de la Comissió per Acelerar l'Acció Climàtica de l'American Academy of Arts and Sciences i és membre del Consell Assessor d'Urban Ocean Lab, un think tank de polítiques.

President del Jurat, Gary Hilderbrand és catedràtic Peter Louis Hornbeck a la Harvard Graduate School of Design i actual director del Departament d'Arquitectura Paisatgista de la GSD. També és director de Reed Hilderbrand, un estudi d'arquitectura paisatgista a Cambridge i New Haven. Ha estat guardonat amb la beca Charles Eliot Traveling Fellowship de la Universitat de Harvard, el Premi d'Arquitectura Paisatgista de Roma i el premi a l'Empresa de l'Any 2013 de la ASLA. Hilderbrand ha rebut la Medalla al Disseny de la ASLA en 2017. Design Intelligence ho va nomenar un dels seus "25 educadors més admirats" de 2016. 
A través de tres llibres àmpliament aclamats i dues dotzenes d'assajos, Hilderbrand ha ajudat a posicionar el paper de l'arquitectura del paisatge en la conciliació de les tradicions intel·lectuals i culturals amb les forces contemporànies de la urbanització i el canvi. Com a professor, dissenyador i crític, Hilderbrand transmet la seva passió per la història de l'arquitectura paisatgista i el seu potencial futur allà on treballa. Dirigeix encàrrecs que s'inspiren en les tradicions de l'arquitectura paisatgista estatunidenca, al mateix temps que s'enfronten a les principals crisis mundials del nostre temps: el canvi climàtic i la justícia mediambiental. Des que va cofundar Reed Hilderbrand en 2000 amb Douglas Reed, ha estat responsable de diversos projectes que enriqueixen i promouen les pràctiques de silvicultura urbana, des d'una sola plaça a un districte o una ciutat sencera. 

HUANG Wenjing, sòcia fundadora d'OPEN Architecture, Kenzo Tange Design Critic in Architecture a la Harvard University Graduate School of Design, professor visitant a la Tsinghua University, China Central Academy of Fine Arts, i la Universitat de Hong Kong. Huang va rebre el seu B. Arch. de la Universitat de Tsinghua el 1996, i el seu M. Arch. de la Universitat de Princeton el 1999. És arquitecta amb llicència a l'estat de Nova York i membre de l'AIA. Abans d'OPEN, HUANG era un dissenyador sènior i associat a la firma amb seu a Nova York Pei Cobb Freed and Partners.

HUANG Wenjing i LI Hu van cofundar OPEN a la ciutat de Nova York el 2006 i van establir l'oficina de l'estudi a Pequín el 2008. Alguns projectes importants d'OPEN inclouen: UCCA Dune Art Museum, Chapel of Sound, Sun Tower, Tank Shanghai, Shanfeng Academy, Shanghai Qingpu Pinghe International School, Pingshan Performing Arts Center, Tsinghua Ocean Center, Garden School/Beijing No.4 High School Fangshan Campus, i Gehua Youth and Cultural Center.

El treball d'OPEN ha estat àmpliament reconegut, amb premis recents com el AIA International Design Awards Honor Award (EUA), Arcasia Awards Gold Award, Design for Asia Awards, LEAF Awards (EUA), AR Future Project Awards (UK), P/A Awards (EUA), AZ Awards (CAN), AIA Education Facility Design Award of Excellence (EUA), Civic Trust Awards (UK), Iconic Awards Best of Best (GER), i el Premi guanyador dels WA Awards for Chinese Architecture, entre molts altres.

Director principal de Michel Desvigne Landscape Architects. Es va llicenciar inicialment en la Facultat de Ciències Naturals de Lió i posteriorment a l'Escola Nacional Superior de Paisatgisme de Versalles. Al llarg de la seva carrera i en els projectes actuals, Michel Desvigne col·labora amb els arquitectes més importants del món, com Paul Andreu, Sir Norman Foster, Herzog i de Meuron, Rem Koolhaas Renzo Piano, I. M. Pei, Christian de Portzamparc, Jean Nouvel, Richard Rogers, Bernard Tschumi... Michel Desvigne ensenya i investiga en la *ENSP de Versalles, l'Escola Politècnica Federal de Lausana, l'Institut d'Arquitectura de Ginebra i l'Escola de Disseny de la Universitat d'Harvard. En 2000, va rebre la Medalla de l'Acadèmia Francesa d'Arquitectura i en 2003 va ser nominat per al Gran Premi d'Urbanisme.

Llicenciada en Arquitectura i Arquitectura del Paisatge per la Universitat Politècnica de Catalunya UPCBarcelona Tech. Títol Superior de Màster en Arquitectura del Paisatge (MLA, 2003) i Màster en Investigació d’Urbanisme (MIUrb, 2014) de la mateixa universitat. Ha estat diverses vegades premiada amb beques, com la Beca de la Fundació Mies van der Rohe (Venècia, Itàlia; 2001), la Fundació Caixa d’Arquitectes (2002) i la Pasantia Villa LeNôtre per a Arquitectes Paisatgistes Professionals a Versalles (París, França; 2016) a l’ENSPV Résidences Internationales pour paysagistes. L’últim reconeixement aconseguit ha estat la designació com a Càtedra Luigi Einaudi per l’Institut d’Estudis Europeus (IES) de la Universitat de Cornell (Ithaca, EUA; 2019). La seva pràctica professional s’ha desenvolupat a Ateliers Jean Nouvel (París), el Centre de Recerca i Projectes de Paisatge (CRPPB liderat per Rosa Barba, a la UPC) i, des del 2003, a la pràctica professional pròpia, NABLABCN amb seu a Barcelona, ​​de planificació, paisatgisme i arquitectura. Directora Executiva del Despatx d´Arquitectura del Paisatge del Col·legi d´Arquitectes de Catalunya i membre del Comitè Executiu i Científic de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona. És professora adjunta de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC-BarcelonaTech, relacionada amb l’Escola d’Arquitectura (ETSAB) i el departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (DUOT), així com el nou grau en Arquitectura del Paisatge (ESAB + ETSAB). Ha impartit conferències, moderat sessions o participat com a jurat al RMIT Europa, a Nanjing i Chengdu University a la Xina, AHO a Noruega, Versalles a França o POLIMI a Milà, Itàlia.

Membre del Comitè Científic i Executiu de la Biennal des de la 8a edició.

Coordinació i organització de l'equip (de la 4a edició de la Biennal Internacional de Paisatge fins a l'actual).

Eulàlia Gómez Escoda és arquitecta (ETSAB) i doctora en urbanisme (UPC-Barcelona Tech).

És professora agregada del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori DUOT de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona ETSAB-UPC Barcelona Tech, on ensenya des del 2008. Des del 2021 és subdirectora de Relacions Internacionals de l'ETSAB.

Ha estat professora visitant a escoles internacionals com l'Escola d'Arquitectura de KU Leuven, la Reial Acadèmia Danesa de Belles Arts KADK, la German University al Caire, la Universitat Major de Santiago de Xile o la Graduate School of Planning and Preservation GSAPP de Columbia University. Va ser Design Critic a Urban Design a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard (semestre de tardor de 2019).

Contribueix com a investigadora postdoctoral al LUB, Laboratori d'Urbanisme de Barcelona. És coautora de treballs de recerca relacionats amb Barcelona, ​​com ara Barcelona Metropolis (treballs preliminars i anàlisis per impulsar un nou Pla Director Urbanístic Metropolità, DHUB 2014-2015) o Cerdà i la Barcelona del Futur. Realitat vs Projecte (commemoració del 150è aniversari de l'Eixample Cerdà, CCCB 2009). Ha publicat al Journal of Urban History o al Journal of Urban Design, entre d'altres.

Desenvolupa la seva activitat professional en col·laboracions amb despatxos desenvolupant projectes públics d'arquitectura, urbanisme, espai públic i paisatge (Ruisanchez Arquitectes, 2003-2009; BAU Arquitectura i Urbanisme, des del 2009).

Torna a la pàgina del Jurat Premi Internacional d'Escoles de Paisatge