7ª Biennal 2012

Ponent 7

Després de completar la carrera universitària en Història de l'Art, Sébastien Penfornis (nascut el 1973) va procedir a estudiar arquitectura (Rennes EAB, TU Delft, Nantes EA). Va passar 8 anys col·laborant amb nombrosos despatxos a Rotterdam als Països Baixos (Schie 2.0, KWau, Made, Kaap3, West8) on, en un entorn innovador i progressista, va explorar diverses escales i tipologies de projectes de paisatge a través de reflexions urbanes i territorials. A partir de 2006, és cofundador i director de Taktyk (Paris/Brussel·les) i professor convidat a la ENSP Versailles (departament de projectes). Des 2012 està desenvolupant un doctorat (Research by Design) amb RMIT de Melbourne (Austràlia), on explora a través de la seva pràctica les nocions de "casualitat i bricolatge" en la transformació del procés de disseny del paisatge.

Ponent 7

Craig Verzone és un arquitecte paisatgista registrat a l'estat de Massachusetts (EUA) i és membre de la Federació Suïssa d'Arquitectes Paisatgistes, aixi com la Societat Americana d'Arquitectes paisatgistes. Va ser cofundador de l'oficina Verzone Woods Arquitectes - paisatge, urbanisme, arquitectura l'any 1995 amb l'arquitecte Cristina Woods. Verzone i Woods han basat seva col·laboració, pràctica multidisciplinària als Alps suïssos, alhora que estableixen arrels professionals a Barcelona i nord d'Espanya. Verzone va estudiar arquitectura del paisatge a la Cornell University i Disseny Urbà a la Harvard Graduate School of Design i va rebre el Premi de Roma en Arquitectura del Paisatge de l'Acadèmia Americana el 1998. Recentment ha ensenyat a la Universitat de Virginia, L'Ecole d'Ingénieurs et d'architectes de Fribourg, Suïssa, aixi com a la Harvard Graduate School of Design.

Ponent 7

Professor i arquitecte paisatgista. Nascut a Ausburg (Alemanya), es va graduar a Munic Politècnic, va estudiar a Munic, Versalles i Itàlia. Ha estat professor a la Universitat Politècnica de Munic, a l'acadèmia d'art a Berlin i en altres facultats italianes com a professor temporal. De 2002 a 2006 va ser director i professor associat del Departament d'Arquitectura del Paisatge de la Universitat de Montreal. Col·labora amb CUPEUM, Càtedra Unesco de Medi Ambient Paysage, per la seva activitat internacional i d'investigació en els paisatges suburbans. Ha participat en la investigació Hàbitat Bolzano (2001), va dirigir el grup de Napoli Campi Flegrei de la recerca internacional Catalitzador Urbà de la UE. Col·labora amb l'Observatori del Paisatge de la regió Sardenya i ha estat president del jurat de Premi de Paisatge de Sardenya (2007). Ha escrit diversos articles sobre arquitectura del paisatge contemporani i històric que han estat publicats en revistes i diversos llibres. Va participar el 1992 en la fundació de la Revista Talps. Des de 2008 és membre del comitè cientific de la sèrie "Città amb vista". De 1995 a 2002 ha dirigit l'oficina de Berlin de Burger-Tischer i més endavant l'estudi Tischer a Mont-real (2002-2006). Els seus projectes inclouen: l'exterior de la Universitat de Dresden, el parc d'exposicionsjardi a Potsdam, jardins experimentals en Metis, Mont-real i Padula (per Ortus Artis). Els premis inclouen: Fontana Candida parc a Roma (1r  premi 2006), Kaisaniemi Hèlsinki (1r premi 2001), ciutat jardi de Hellerau (1r premi 1998), ex campament femeni de concentració a Ravensbruck (1r premi 1998) i l'exposició de Hannover (4° premio 1996).

Ponent 7

President de la Federació Europea de Paisatge. Vice-president de la Federació Internacional d'Arquitectes Paisatgistes. Antic president de l'Institut del Paisatge, Regne Unit. Arquitecte del paisatge - especialista. Nigel exerceix com a consultor independent especialitzat en paisatge, administració de contractes i execució de projectes. Ha dirigit el seu propi estudi espacialitzat en gestió de paisatge amb seu al nord de Londres, Regne Unit, des de principis de 1990. Els seus clients inclouen tant empreses nacionals com internacionals en els sectors privat i públic. Ensenya i dóna conferències a nivell nacional i internacional, promou la professió a tot el món.

Ponent 7

Vicente Guallart és l'Arquitecte en Cap de l'Ajuntament de Barcelona i fundador de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), la qual va dirigir durant els seus primers 10 anys. Vicente Guallart és un pioner de la interacció entre la natura, la tecnologia i l'arquitectura, proposant nous paradigmes basats en condicions urbanes, socials i culturals que emergeixen de la societat de la informació. Des d'aquesta posició, ha explorat el sorgiment d'un nou tipus de desenvolupament urbà vinculat al concepte de la Metàpolis (un terme encunyat pel sociòleg francès François Ascher), com una metròpoli discontinua que requereix el disseny del projecte, tant d'allò construït com allò natural. També va crear el seu propi estudi professional, Guallart Architects, ara dirigida per Maria Diaz, pràctica arquitectònica àmpliament reconeguda, que va obtenir nombrosos premis internacionals, a més de participar en diverses exposicions individuals i col·lectives. Es autor de nombrosos llibres, entre ells GeoLogics, Sociópolis, Media House Project i Geocat, i coautor del Diccionari Metàpolis d'Arquitectura Avançada, l'estudi d'investigació HiperCatalunya, i editor del llibre Self-sufficient Housing.

Ponent 7

Arquitecte en cap de l' "Expo Milà 2015", després d'haver signat el Masterplan, actualment és director dels espais temàtics de l'Expo. Fa treball d'investigació i és professor assistent en arquitectura del paisatge al Politècnic de Milà. Graduat amb matricula d'honor, doctorat en Politiques i Projectes Urbans. Ha obtingut diverses beques amb les quals va tenir l'oportunitat d'assistir a seminaris internacionals i fer experiències d'estudi en empreses d'arquitectura, per exemple, Steven Holl, Albert Viaplana i Enric Miralles. Coordinador de Architecture & Land Ambient Design Laboratory, on desenvolupa una intensa activitat de recerca sobre paisatge urbà i social. Assessor d'Urbanisme a l'Ajuntament de Milà, va treballar en el pla director d'OMA / AMO Bovisa i en el projecte CityLife amb Daniel Libeskind, Zaha Hadid i Arata Isozaki. Va exposar a la Biennal de Venècia de 2002, 2004 i 2012 i en la Biennal de Beijing 2006. Escriu sobre diferents revistes i publicacions periòdiques d'urbanisme i arquitectura.

Ponent 7

Ramon Bosch i Bet Capdeferro són arquitectes titulats per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des de l'any 2000 i 1999 respectivament. Bet Capdeferro cursa el Màster en Arquitectura del Paisatge a la mateixa escola entre els anys 1996 i 1998. Des del 2003 treballen junts amb el nom d'arquitectures bosch.capdeferro des de la ciutat de Cirona. La seva activitat professional a l'estudi ha estat sempre acompanyada per l'experiència docent (a les ciutats de Barcelona, Zurich i Girona), recolzant des de la teoria i la recerca el desenvolupament del procés projectual i constructiu. La seva obra ha estat reconeguda als premis FAD i seleccionada en diverses edicions de la Biennal Europea del Paisatge. L'any 2002 van obtenir el premi de Joves Arquitectes de Catalunya i el 2010 i el 2012 el Premi d'Arquitectura de Girona. L'any 2011 varen ser guardonats amb el Premi de Ceràmica ASCER i la Menció Especial Arquitecte Emergent dels Premis d'Arquitectura de la Unió Europea - Premi Mies van der Rohe.

Ponent 7

Alejandro Giménez Imirizaldu, arquitecte i urbanista. Va estudiar a I'ETSAB de Barcelona i és deixeble professional de Beth Cali, Manuel Solà Morales, Enric Miralles i Manuel Ruisánchez, entre d'altres. Professor en el departament de Planificació de l'Escola tècnica superior d'arquitectura de Barcelona, Pompeu Fabra i a la Universitat de Salamanca. Desenvolupa la seva activitat professional des de l'any 2000 en una àmplia varietat de camps que inclouen l'arquitectura efimera, exposicions, mobles, disseny d'interiors, edificació i restauració, art urbà, land art i sobretot estudis d'urbanisme. Fundador i director de Racons Públics, un concurs internacional del qual s'està fent la seva tercera edició a Barcelona i la primera a Bilbao. S'enfronta a petits problemes d'escala urbana que requereixen eines creatives i enfocaments diferents del formal.

Ponent 7

Dr. SueAnne Ware és professor d'Arquitectura del Paisatge i la vicedegana d'Investigació de la Universitat RMIT a Melbourne, Austràlia. El seu projectes guardonats, projectes construïts, publicacions acadèmiques i professionals, han contribuït a un creixent discurs en arquitectura del paisatge i disseny d'investigació. Ware amb Julian Raxworthy, coautor: Sunburnt: Pràctiques australianes d'Arquitectura del Paisatge, Amsterdam: Sun Publishing (2011). El seu projecte de disseny, el Memorial SIEVX, Canberra (2007-2008), analitza la situació d'un grup de 400 refugiats "il·legals", principalment afganesos i les dones i nens iraquians, que es van ofegar a la costa d'Austràlia. Recentment va rebre un premi Nacional de AILA pera la innovació de disseny.

Ponent 7

Jorg Sieweke (nascut: 1968) és un arquitecte paisatgista i dissenyador urbà registrat a Berlin. Les seves pràctiques de disseny de paisatge han rebut nombrosos premis i guardons. Ha publicat àmpliament, per exemple, Atles IBA Hamburg per ajudar a concebre el programa de l'IBA 2013. Sieweke ha ensenyat a diverses escoles com Dresden, Berlin i Stuttgart, des de 2009 s'exerceix com a professor adjunt a la Universitat de Virginia. Dirigeix el ParadoXcity, iniciativa de disseny i investigació, on s'estudien les adaptacions particulars de les ciutats de delta que lluiten per l'estabilitat en terreny pantanés. La investigació comparativa a Nova Orleans i Venècia permeten una visió critica en l'actual procés de modernització i el metabolisme urbà.