Ponents
Luis Callejas és professor d'arquitectura paisatgista a l'Escola d'Arquitectura d'Oslo i professor visitant en la Universitat d'Harvard (2023-2026). La seva recerca basteix ponts entre l'arquitectura i l'arquitectura paisatgista, centrant-se en temes geogràfics compartits per totes dues disciplines i en com el canvi climàtic reconfigura la pedagogia del disseny. Els projectes de Carrerons abasten plans mestres, ciutats, jardins i grans paisatges, inclosa la renovació exterior de l'antiga ambaixada estatunidenca d'Oslo per Eero Saarinen, el centre aquàtic dels XI Jocs Sud-americans i l'estadi «El Campín» de Bogotà. En 2022, el seu estudi va ser triat per a contribuir als futurs projectes de les Rutes Escèniques de Noruega.
Guardonat amb el Architectural League of Nova York Prize (2013) i reconegut com un dels millors estudis emergents per Metropolis Magazine (2016), Carrerons ha exposat la seva obra a nivell mundial en la Biennal d'Arquitectura de Chicago, la Triennal de Lisboa, la Biennal de Seül i la Biennal de Venècia. Entre les seves publicacions figuren Pamphlet Architecture 33 i Pedagogical Experiments for a Changing Climate (2023). Carrerons ha ocupat llocs de professor i becari en Yale, Edimburg, Harvard i diverses universitats internacionals, i ha participat en destacats jurats de disseny i com a crític convidat en nombroses institucions.
Hayriye Esbah-Tunçay és catedràtica i professora d'Arquitectura del Paisatge a la Universitat Tècnica d’Istanbul i ex investigadora visitant Fulbright a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard. Reconeguda per la seva investigació pionera en ecologia del paisatge i la seva impactant integració en el disseny, és una figura capdavantera en la configuració de ciutats sostenibles davant els reptes del canvi climàtic. Emfasitzant el vincle essencial entre el benestar humà i l’harmonia ecològica, la seva visió abasta paisatges urbans, rurals, naturals, històrics i culturals.
La seva carrera il·lustre compta amb nombrosos premis, com la Beca del Consell d'Educació Superior de Turquia, la prestigiosa Beca d’Investigació Fulbright i diverses subvencions de recerca de la Unió Europea. Com a directora fundadora de HET (Habitat-Ecology-Technology), una firma d’arquitectura del paisatge i disseny urbà amb seu a Istanbul, lidera projectes innovadors que promouen la sostenibilitat i la resiliència climàtica, rebent nombrosos premis i reconeixements tant nacionals com internacionals, com ara els Premis Nacionals d'Arquitectura del Paisatge i Disseny Urbà (8 vegades), el Premi Internacional de Disseny Idea King (Xina, 2013), la competició Aim for the Sky: The Buffalo Skyway Corridor (EUA, 2019) i el Concurs Internacional de Disseny de la Plaça Taksim (Turquia, 2020).
Esbah-Tunçay té un doctorat en Disseny Ambiental i Planificació per la Universitat Estatal d’Arizona i un màster en Arquitectura del Paisatge per la Universitat d’Arizona. Està registrada com a arquitecta del paisatge al Col·legi d'Arquitectes Paisatgistes de Turquia i és membre d’ICOMOS i Europa Nostra, exemplificant el seu compromís amb l'excel·lència i l'avanç professional en el seu camp.
President del Jurat, Gary Hilderbrand és catedràtic Peter Louis Hornbeck a la Harvard Graduate School of Design i actual director del Departament d'Arquitectura Paisatgista de la GSD. També és director de Reed Hilderbrand, un estudi d'arquitectura paisatgista a Cambridge i New Haven. Ha estat guardonat amb la beca Charles Eliot Traveling Fellowship de la Universitat de Harvard, el Premi d'Arquitectura Paisatgista de Roma i el premi a l'Empresa de l'Any 2013 de la ASLA. Hilderbrand ha rebut la Medalla al Disseny de la ASLA en 2017. Design Intelligence ho va nomenar un dels seus "25 educadors més admirats" de 2016.
A través de tres llibres àmpliament aclamats i dues dotzenes d'assajos, Hilderbrand ha ajudat a posicionar el paper de l'arquitectura del paisatge en la conciliació de les tradicions intel·lectuals i culturals amb les forces contemporànies de la urbanització i el canvi. Com a professor, dissenyador i crític, Hilderbrand transmet la seva passió per la història de l'arquitectura paisatgista i el seu potencial futur allà on treballa. Dirigeix encàrrecs que s'inspiren en les tradicions de l'arquitectura paisatgista estatunidenca, al mateix temps que s'enfronten a les principals crisis mundials del nostre temps: el canvi climàtic i la justícia mediambiental. Des que va cofundar Reed Hilderbrand en 2000 amb Douglas Reed, ha estat responsable de diversos projectes que enriqueixen i promouen les pràctiques de silvicultura urbana, des d'una sola plaça a un districte o una ciutat sencera.
HUANG Wenjing, sòcia fundadora d'OPEN Architecture, Kenzo Tange Design Critic in Architecture a la Harvard University Graduate School of Design, professor visitant a la Tsinghua University, China Central Academy of Fine Arts, i la Universitat de Hong Kong. Huang va rebre el seu B. Arch. de la Universitat de Tsinghua el 1996, i el seu M. Arch. de la Universitat de Princeton el 1999. És arquitecta amb llicència a l'estat de Nova York i membre de l'AIA. Abans d'OPEN, HUANG era un dissenyador sènior i associat a la firma amb seu a Nova York Pei Cobb Freed and Partners.
HUANG Wenjing i LI Hu van cofundar OPEN a la ciutat de Nova York el 2006 i van establir l'oficina de l'estudi a Pequín el 2008. Alguns projectes importants d'OPEN inclouen: UCCA Dune Art Museum, Chapel of Sound, Sun Tower, Tank Shanghai, Shanfeng Academy, Shanghai Qingpu Pinghe International School, Pingshan Performing Arts Center, Tsinghua Ocean Center, Garden School/Beijing No.4 High School Fangshan Campus, i Gehua Youth and Cultural Center.
El treball d'OPEN ha estat àmpliament reconegut, amb premis recents com el AIA International Design Awards Honor Award (EUA), Arcasia Awards Gold Award, Design for Asia Awards, LEAF Awards (EUA), AR Future Project Awards (UK), P/A Awards (EUA), AZ Awards (CAN), AIA Education Facility Design Award of Excellence (EUA), Civic Trust Awards (UK), Iconic Awards Best of Best (GER), i el Premi guanyador dels WA Awards for Chinese Architecture, entre molts altres.
Director principal de Michel Desvigne Landscape Architects. Es va llicenciar inicialment en la Facultat de Ciències Naturals de Lió i posteriorment a l'Escola Nacional Superior de Paisatgisme de Versalles. Al llarg de la seva carrera i en els projectes actuals, Michel Desvigne col·labora amb els arquitectes més importants del món, com Paul Andreu, Sir Norman Foster, Herzog i de Meuron, Rem Koolhaas Renzo Piano, I. M. Pei, Christian de Portzamparc, Jean Nouvel, Richard Rogers, Bernard Tschumi... Michel Desvigne ensenya i investiga en la *ENSP de Versalles, l'Escola Politècnica Federal de Lausana, l'Institut d'Arquitectura de Ginebra i l'Escola de Disseny de la Universitat d'Harvard. En 2000, va rebre la Medalla de l'Acadèmia Francesa d'Arquitectura i en 2003 va ser nominat per al Gran Premi d'Urbanisme.
Gini Lee és arquitecta paisatgista, interiorista i pastoralista i és professora a la Universitat de Melbourne, Austràlia i va ser la Càtedra Elisabeth Murdoch d’Arquitectura del Paisatge (2011-2017). Abans d’això, va ser professora d’Arquitectura del Paisatge a la Universitat Tecnològica de Queensland (2008-2011) i directora d’escola a la Universitat d’Austràlia Meridional (1999-2004), passant a l’acadèmia després de molts anys de pràctica i consultoria d’Arquitectura del Paisatge i Disseny d’Interiors amb seu al seu estudi de Melbourne.
Cassian compta amb més de 25 anys d'experiència com a director del Jardí Hermannshof, un jardí d'exhibició i assaig de propietat privada i renom internacional situat en Weinheim, en el sud-oest d'Alemanya. El paper de Cassian inclou el desenvolupament de combinacions de plantes sostenibles i de baix manteniment utilitzant comunitats de plantes naturals.
La seva recerca s'ha centrat en el "nou estil alemany" de plantació, utilitzant comunitats de plantes naturals tolerants a l'estrès (principalment prades nord-americanes i estepes d'Europa de l'Est) com a models de noves combinacions de plantes sostenibles per a l'entorn urbà.
També és professor en la Universitat Hochschule Geisenheim.
Ponent 2,5 i 11
Gills Clement és enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles (ENSP). A més de la seva activitat com a dissenyador de parcs, jardins, espais públics i privats, realitza les seves investigacions teòriques i pràctiques en tres direccions:
1) El jardí en moviment, un concepte derivat d’experiments en el seu propi jardí a Creuse, i aplicat a espais públics a França i a l’estranger a partir de 1983. La descripció inicial d’aquest treball es va publicar el 1991 amb quatre reimpressions sucesives de Sens y Tonka a París. La idea es posa en pràctica per primera vegada en un espai públic el 1986 a l’André Citroën Park a París, inaugurat el 1999. Des d'aleshores s’han portat a terme nombrosos projectes basats en aquest principi de gestió, en particular al Lycée. Agriculturel Jules Rieffel a Saint Herblain (Loire Atlantique) entre 2004 i 2009.
2) El Jardí Planetari, un projecte polític, basat en l’humanisme ecològic, primer despertant l’atenció del públic per una novel·la/assaig, 'Thomas et le Voyageur', publicat per Albin Michel el 1996, i per a una important exposició a la Gran Halle de la Villette en París (1999-2000), així com per un cert nombre d’estudis: El jardí planetari de Xangai, La Carta del Paisatge de Vassivière (Limousin) i altres treballs en curs.
3) El Tercer Paisatge - un concepte desenvolupat en el curs d’una avaluació del paisatge al Limousin, definit com un "fragment vacil·lant del Jardí Planetari", aplicat a tots els espais abandonats (friche o délaissés) que ell considera com a l'àrea principal de reproducció per a la diversitat biològica.
Ponent 11
Colleen Mercer-Clarke orienta el seus treballs en matèria de planificació i disseny per a un món canviant a la planificació adaptativa a les comunitats costaneres. Compta amb més de 30 anys d’experiència en el sector privat treballant en una àmplia gamma d’iniciatives a tot el Canadà oriental i atlàntic i també internacionalment.
Formada com a ecologista marina (B.Sc, M.Sc., Memorial 1976) i arquitecta paisatgista (MLA, Guelph 1987), els seus primers treballs es van centrar en la planificació, l'avaluació i la gestió ambiental, inclosa la planificació costanera, de les conques hidrogràfiques i municipals, i el disseny i conservació d'indrets especials. Mercer-Clarke ha contribuït al desenvolupament regional i nacional de polítiques, programes i institucions costaneres que promouen els principis de precaució, custòdia i sostenibilitat.
L’any 2005 va deixar la consultoria ambiental per dedicar-se de ple a un doctorat en estudis interdisciplinaris (Dalhousie 2010), així com estudis postdoctorals (Memorial 2011) en governança costanera, salut costanera i canvi climàtic imminent. Des del 2009 ha participat en equips d'investigació-comunitat-govern que treballen a tot Canadà i al Carib entorn a la preparació costanera per als canvis ambientals associats al canvi climàtic i fenòmens meteorològics extrems. Dirigeix el grup de treball CSLA sobre adaptació i presideix el grup de treball sobre canvi climàtic de l’IFLA. Al 2019 va guanyar el premi de la Federació Internacional d’Arquitectes del Paisatge (IFLA).
Ponent 11
Arquitecte-urbanista per l’ETSAV-UPC, nascut a Terrassa l’any 1975. Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha focalitzat en l’urbanisme, i es caracteritza pel seu compromís per avançar cap a unes ciutats i territoris més saludables i més justos. Ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents despatxos de reconegut prestigi. L’any 2013 fundà amb l’arquitecta Mònica Beguer el despatx «Territoris XLM», dedicat a la planificació territorial estratègica, projectes urbans i projectes d’espai públic. És professor associat del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (DUOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC_BarcelonaTECH i professor del «Màster Metròpoli en Estudis Metropolitans i Urbans de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de diverses publicacions sobre planificació urbana i disseny de l’espai públic. Entre els anys 2010 i 2015 fou secretari de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya i regidor de l’Ajuntament de Terrassa 2015-2019.
