Ponents

Ponent 3

Bertrand Le Boudec és arquitecte i actualment professor a l'Escola d'Arquitectura de Paris-Belleville. Premiats amb la beca L'Envers des Villes, l'any 1995 van fundar l'Atelier Traverses associat a Hélène Izembart, arquitecta paisatgista. Entre les seves obres més importants, destaquen el parc maritim de l'illa de Tatihou, a la Mànega, i els jardins de l'ambaixada del Brasil a Paris. Algunsde llurs treballs de recerca publicats són: Mémoires de paysages (2000), Le canal de la Somme (2003) i Waterscapes (2003), aquest darrer sobre el tractament d'aigúes residuals mitjançant sistemes vegetaIs.

Ponent 2 i 3

Michel Desvigne és Arquitecte Paisatgista, graduat per la Facultat de Ciències Naturals de Lió i, posteriorment, per l'Escola Nacional Superior del Paisatge (ENSP) de Versalles. Al llarg de la seva carrera, ha col·laborat amb els millors arquitectes: Paul Andreu, Norman Foster, Herzog and de Meuron, Rem Koolhaas, Renzo Piano, I. M. Pei, Christian de Portzamparc, Jean Nouvel, Richard Rogers, Bernard Tschumi... Professor i investigador a l'ENSP de Versalles, a l'Escola Politecnica Federal de Lausana, a l'Institut d'Arquitectura de Ginebra o a l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard, entre d'altres. L'any 2000 rep la Medalla de l'Acadèmia Francesa d'Arquitectura i el 2003 és elegit candidat a guanyar el Grand Prix de l'Urbanisme.

Ponent 2 i 3

João Gomes da Silva (Lisboa, 1962) estudia Arquitectura del Paisatge a la Universitat d'Évora (1979-1985). Des de l'any 1990 ha exercit com a professor a diferents universitats i escoles com ara la Universitat Tècnica de Berlin, l'Escola Nacional Superior del Paisatge de Versalles, la Universitat de Girona o la Universitat de Brasilia. El 2001 és nomenat membre del jurat del Grand Prix du Paysage, del Ministeri de Medi Ambient francès. Des de l'any 2000 és vicepresident de l'APAP (Associaciô Portuguesa d'Arquitectes Paisatgistes).

Ponent 3

Martin Knuijt (1966) és un dels quatre membres fundadors d'OKRA, un destacat gabinet d'arquitectura del paisatge a Holanda. Abans ja havia treballat com a projectista en un equip de planificadors urbans i arquitectes paisatgistes de Rotterdam. Ha col·laborat en molts projectes de desenvolupament de paisatges i espais urbans, des de projectes més abstractes fins a projectes concrets d'organització de l'espai i d'objectes arquitectònics. Recentment ha fet alguns estudis sobre l'ús de l'espai i la mobilitat a la xarxa urbana. Coautor, juntament amb Hans Ophuis i Peter van Saane, del llibre “Modern Park Design: Recent Trends”.

Ponent 3

Dominique Perrault (1953) és arquitecte i planificador urbà. Entre els seus projectes més importants destaquen el de la Biblioteca Nacional Francesa de Paris i el de la piscina i el velòdrom olimpics de Berlin. L'any 1997 li va ser concedit el premi Mies van der Rohe pel seu projecte de la Biblioteca Nacional Francesa i des del 2000 forma part del Comitè d'Urbanisme de Barcelona. Actualment treballa en diferents projectes per al Tribunal de Justicia Europeu, a Luxemburg, el front maritim de Las Teresitas, a Tenerife, o les dues torres d'oficines i hotels a la Diagonal de Barcelona.

Ponent 3

Perejaume viu i treballa a Sant Pol de Mar i al Montnegre. En el seu treball s'hi barregen pràctiques literàries i visuals. La pintura, l'escriptura i les caminades han contribuït en la seva obra a una redefinició del paisatgisme. Exposicions com "Postaler' (1984), "A 2.000 metres de pintura sobre el nivell del mar" (1988), "Galeria Joan Prats, Coll de Pal-Cim del Costabona" (1990), "Girona, Pineda, Sant Pol i la Vall Cerett Figueres, el Prati Tarragona i Valls" de Granollers" (2002) o "Retrotabula" (2003) en són el testimoni.

Ponent 3

Arquitecta i urbanista, graduada per la Facultat Bennett (Rio de Janeiro, 1981). Màster en Housing, Planning and Building per l'Institute for Housing Studies (Rotterdam, 1984). Directora de projectes urbans i presidenta de l'Institut Municipal d'Urbanisme de la ciutat de Rio de Janeiro (1993-2000), periode en el qual va participar en la gestió dels emblemàtics programes de rehabilitació urbana "Rio-Cidade" i "Favela-Bairro". Actualment treballa com a assessora d'urbanisme.

Ponent  2 i 3

Es arquitecte i professor titular de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. La seva tasca professional amb Francesc Hereu ha estat reconeguda en diverses exposicions, premis (FAD d'Arquitectura, 2n Premi Europeu de l'Espai Públic) i publicacions, la més recent "F. Hereu-J. Español. 10 anys d'Arquitectura”. Com investigador ha explorat camps com el dels Ilenguatges formals (Premio Nacional de Arquitectura 1973) o les tècniques de construcció de la forma (Premi extraordinari de doctorat 1996). Ha publicat articles, monografies i alguns Ilibres, entre els quals El orden fràgil de la arquitectura, Invitaciòn a la Arquitectura, Arquitectes en el paisatge i dos volums de poesia, ambdós també premiats. Actualment és Director de Plans i Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona.

Ponent 3

L'arquitecte Joan Ganyet i Solé va dirigir al llarg de vint anys l'alcaldia de la Seu d'Urgell. Hi ha destacat, per la defensa que ha fet de la natura com a mitjà fonamental pel desenvolupament de l'Alt Pirineu. Des del 1983 al 2003 ha dedicat gran part dels seus esforços a millorar la realitat social de les ciutats de muntanya mitjançant la seva intensa activitat política (fou diputat en el Parlament de Catalunya, 1980-1995; senador per Lleida en el Parlament espanyol, 1995-1999). Enguany fou nomenat Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la Seu d'Urgell.

Ponent 3

Carme Bonell és doctora en Filosofia i Lletres i professora titular d'Estètica i Història de l'art contemporani al Departament de Composició Arquitectònica de la UPC. Col·laboradora com a conferenciant en el Màster d'Arquitectura de Paisatge, és professora de la titulació de graduat superior en paisatgisme des de l'establiment d'aquesta. És autora, entre altres publicacions, de La Divina Proporción, Las formas geométricas (Barcelona, 1994; edició ampliada: Barcelona 1999 i Mèxic 1999) i Las Leyes de la Pintura (Barcelona, 1997).