Ponents

Ponent 4

Botànic i autodidacte. Enginyer DPE, director del Jardin des plantes de Nantes, president honorari de jardins botànics de França i dels països francòfons, vicepresident de la Societat de Ciències Naturals de l’Oest de França, membre del Consell Científi c del Conservatori Botànic Nacional de Brest, membre del Consell Cientí-fic del Patrimoni Natural del País del Loira. Ha fet diversos treballs de recerca sobre cianobacteris i briòfits (guardonat per la Fondation de France) i sobre epífits tropicals (Premi Especial del Jurat Científic de Sciences et vie / Leitz). Ha participat en una missió per a l’estudi de cianobacteris epífits al Camerun i en missions de cooperació amb el Jardí Botànic Martín Cárdenas de Bolívia. És autor d’estudis i publicacions sobre diagnòstic paisatgístic i determinació del valor biològic d’un emplaçament. Ha donat conferències i impartit cursos en diverses universitats.

Ponent 4

Neix el 1964 a Holanda. Paisatgisme / International Agrarian Highschool Larenstein Boskoop. Llicenciat en Paisatgisme. Arquitectura, urbanisme / Academy for Architecture, Rotterdam. Llicenciat en Arquitectura i Urbanisme. 1995-actualitat: propietari i director de juurlink en geluk paisatgisme i urbanisme (1993). 1993-1994: arquitecte al Departament de Planificació Urbana d’Amsterdam. 1990-1993: projectista a West 8 landscape architects de Rotterdam. 1989: projectista a la Floriade de Zoetermeer. 1999-2004: Professor de l’Academy for Architecture Rotterdam, Amsterdam. 1995-2000 Professor invitat en diverses universitats (Rotterdam, Amsterdam, Wageningen, Velp, Gant, Londres). Participació en simpòsiums.

Ponent 4

Pascal Convert és artista plàstic. El 1989 va ser alumne intern de Villa Médicis. Georges Didi-Huberman ha escrit un llibre sobre la seva obra (La demeure, la souche, 1998). Va ser artista invitat a l’Studio National du Fresnoy el 1999. El 2000 va fundar amb diversos artistes, universitaris i tècnics de televisió una associació per “filmar el treball de l’art” (Artistes & Associés). Ha mostrat la seva obra en nombroses exposicions: Museu Louisiana, Copenhaguen (en el marc de l’exposició Jean Nouvel), 2005; De Mémoire, Le Fresnoy, Studio National des Arts, Tourcoing, 2003 (comissari: Philippe Dagen); L’empreinte, Mnam, Centre Georges Pompidou, París, 1997 (comissari: Geor-ges Didi-Huberman). Compta amb una àmplia filmografia: 1997, 2003, 2004 Direct Indirect. Instal·lació de vídeo; 2005 La Madone de Bentahla, documental 52 mn; 2005 L’Alpeh, sobre l’imaginari fílmic de Jean Nouvel, seguit d’una conversa Bernard Stiegler-Jean Nouvel, encàrrec del Museu Louisiana, Dinamarca.

Ponent 4

És paisatgista. Va cursar la llicenciatura en Arquitectura i un màster de Recerca en el camp del Disseny al Royal Melbourne Institute of Technology (RMIT) d’Austràlia. Ha fet pràctiques a Aspect Melbourne, on ha treballat com a director de disseny fins a l’any 2003, és cofundador d’Aspect Sydney. Ha estat professor de l’RMIT fins al 2004, on ha impartit classes de Disseny i d’Història i Teoria del Disseny, examinador a la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) i a la UNITEC (Nova Zelanda) i director de recerca a la Universitat d’Austràlia Occidental. Actualment està preparant el doctorat sobre el “canvi” en l’arquitectura paisatgística a la Universitat de Queensland. Escriu regularment sobre projectes paisatgístics contemporanis a Monument, Architecture Australia i Architectural Review Australia. El 2004 va escriure, en col·laboració amb Jessica Blood, The MESH Book: Landscape & Infrastructure, publicat per RMIT Press. Recentment, ha estat redactor convidat per al número 95 d’Architectural Review (Austràlia).

Ponent 4

Arquitecte. Nascut el 1957. Director creatiu i soci fundador d’SLA A/S (Copenhaguen). Fundat per Stig L. Andersson el 1994, SLA és un dels estudis arquitectònics líders dels països escandinaus en el camp de la planificació d’espais i paisatges. Ha guanyat nombrosos concursos tant a Dinamarca com en altres països, entre els quals destaquen el pla director del parc esportiu Valby (Copenhaguen), el centre de la ciutat de Bjørvika (Oslo), les noves places de Frederiksberg (Copenhaguen), el paisatge de la instal·lació per a elefants (Zoo de Copenhaguen) i el parc Ankar (Malmö). Ha publicat llibres i articles sobre planificació urbana i paisatgística i ha exposat els seus treballs a Dinamarca i en mostres internacionals. El 2002 va rebre el Premi al Paisatgisme Europeu i la Medalla Eckersberg de la Reial Acadèmia Danesa.

Ponent 4

Neix l’any 1960 a Villemomble. Viu i treballa a París. 1978-81 Villa Arson, Niça.1982-87 Escola Nacional Superior de Paisatge, Versalles. Paisagista DPLG. Professor associat de l’Escola Nacional de Paisatge de Versalles (ENSP) des de l’any 1995. Professor encarregat de curs de l’Escola d’Arquitectura i Paisatge de Lille des de l’any 2005. Professor d’Art a l’Escola d’Arquitecture de Versalles des de l’any 2004. Exposicions personals (selecció): Paintings and works on papers, Bruno Marina Gallery, Nova York, Estats Units; 2005 Galerie Bernard Jordan, París; 2004 Malerei amb Bertold Mathes, Alemanya i França; 2002 Taché-Lévy Gallery, Brussel·les, Bèlgica; 2002 Un peu de temps pur, amb Marian Breedveld, Frac de Haute-Normandie, França; 2001 Abbaye Saint-André, Centre d’art contemporain, Meymac; 2001 Les absences du modeleur, Villa Arson, Niça, 1994-95.

Ponent 4

Va néixer el 6 de setembre de 1972. Va estudiar Arquitectura a França i es va titular l’any 1998. Treballa com a consultor independent en arquitectura, ordenació urbana, disseny d’exposicions, etc. Està preparant la tesi doctoral en història de l’art a la Universitat de París I Panthéon Sorbonne sobre el tema The reception of Learning from Las Vegas, un llibre de Robert Venturi, Denise Scott Brown i Steven Izenour. És professor de Disseny i d’Història a l’École Nationale Supérieure d’Architecture de Versalles. Escriu articles sobre crítica arquitectònica per a diverses revistes, com ara Werk, Bauen+Wohnen, AMC, Le Visiteur, EAV i D’architectures.

Ponent 5

Perico Pastor va néixer a la Seu d’Urgell el 1953, va estudiar a Barcelona, i va emigrar a Nova York. S’hi va passar dotze anys de bohèmia confortable i divertida, fi nançada per la publicació d’ il·lustracions a diverses publicacions i sobretot al The New York Times. Això li va permetre pintar sense pressa i amb el temps , va interessar prou als galeristes com per viure’n, sense abandonar la il.lustració. El 1980 exposa, per primera vegada, al Cornelia Street Cafè de Nova York; el 1983 per primera vegada a una galeria: Estampa, a Madrid. Des d’aleshores ha exposat a gran nombre de ciutats d’arreu. Viu a Barcelona des de 1989, dedicat completament a la pintura, sense deixar de publicar il·lustracions per a diversos diaris, així com llibres infantils. Les seves il·lustracions per al conte Amigos, de Loles Durán, van guanyar el premi Santamaria d’il·lustració infantil. El 2007, va illustrar La Bíblia per Enciclopedia Catalana (1.000 il·lustracions!).

Ponent 5

Ken Smith és un arquitecte del paisatge que ha treballat en una gran varietat de projectes nacionals i internacionals, tant en el sector públic com en el sector privat. El seu bagatge i la seva formació s’emmarquen en el camp de l’arquitectura del paisatge i de les belles arts. Durant els vint anys en actiu, ha participat en molts grups de treball i ha col·laborat amb diversos especialistes i equips. Es dedica, entre altres àmbits, al disseny del paisatge de distintes escales, amb un èmfasi especial en els projectes, que exploren el contingut simbòlic i la força expressiva del paisatge com una forma d’art. Així mateix, es dedica a la creació de paisatges, sobretot de parcs i altres espais públics, amb la perspectiva i el propòsit que serveixin per millorar la qualitat de vida de les ciutats. Ken Smith té llicència per exercir a Nova York i a Califòrnia, entre d’altres estats. A més, posseeix una àmplia experiència en la docència i ha realitzat diverses publicacions. Va cursar estudis a la Universitat de l’Estat d’Iowa i a la Harvard University Graduate School of Design i exerceix a la ciutat de Nova York. És un docent molt actiu i imparteix classe com a professor visitant a l’Escola de Disseny de la Universitat de Harvard.

Ponent 2 i 5

Elizabeth K. Meyer té una llarga trajectòria docent a escala internacional i ha publicat diverses obres sobre teoria del disseny del paisatge. Els interessos docents i erudits de Meyer es reparteixen en tres camps: la recuperació i l’estudi de la teoria del paisatge modern, l’establiment d’una praxi contemporània sobre la crítica del paisatge i la idea del disseny com a interpretació del lloc. Es va incorporar a la Universitat de Virgínia el 1993 i on ha estat catedràtica del Departament d’Arquitectura del Paisatge i directora del Programa de Postgrau en Arquitectura del Paisatge. Anteriorment, havia impartit classe a les universitats de Harvard i de Cornell. Gaudeix d’un gran reconeixement a escala nacional i és considerada una docent destacada i una acadèmica; ha rebut guardons del Consell d’Educadors d’Arquitectura del Paisatge (CELA), de la Societat Nord-americana d’Arquitectes del Paisatge (ASLA) i de la Universitat de Virgínia. Ha treballat per a l’EDAW (Planifi cació i Disseny Ambiental) i per a Hanna/Olin en els anys vuitanta del segle passat. Des d’aleshores, ha exercit com a assessora d’alguns despatxos d’arquitectura del paisatge, entre els quals, Michael Vergason i Van Valkenburgh Associates.