Ponents

Ponent 3

Joan Nogué (1958) és catedràtic de Geografia humana a la Universitat de Girona. Doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, va ampliar estudis a la Universitat de Wisconsin, a Madison (EUA). Professor adjunt a la Universitat de Western Ontario (Canadà) entre 1997 i 2002 i professor visitant a la Universitat de Buenos Aires. Especialista en estudis de paisatge i en pensament geogràfic i territorial, temes sobre els quals ha escrit -sol o en col·laboració amb altres autors- deu Ilibres. Coeditor de Documents d'Anàlisi Geogràfica i autor de nombrosos articles publicats en revistes internacionals de reconegut prestigi.

Ponent 3

Nat a Barcelona 1957. Llicenciat en geografia per la Universitat Autonoma de Barcelona (UAB). Màster en afers internacionals per la Universitat Johns Hopkins. Ha estat investigador del Center for Metropolitan Planning and Research, de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (1984-1985), i de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (1985-1986). Des de l'any 1988 és professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha impartit cursos i seminaris en universitats espanyoles i europees. Ha publicat nombrosos llibres i articles. Ha estat director de l'Institut d'Estudis Metropolitans (1988—1999). És membre i vicepresident de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori. Membre de Ciutadans pel Canvi, forma part de la Comissió Permanent.

Ponent 3

Jaume Terradas neix a Barcelona el 1943, és catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Capdavanter en la investigació d'ecosistemes terrestres va ser el primer president de l'Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre. L'any 1992 va ser guardonat amb el Guardò Narcis Monturiol per a la Recerca Cientifica i Tecnològica per la promociò de la recerca forestal a Catalunya. Actualment és un actiu investigadordel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i membre del Patronat Metropolità del Parc de Collserola, i del Comitè Cientific de WWF-ADENA.

Ponent 4

Enginyera en Planificació del Paisatge i els Espais Lliures. 1996-1999: Col·laboradora científica en el projecte de recerca “Cooperació amb un bé escàs”, dirigit pel Prof. Dr. Klaus Selle, Universitat de Hannover. 1999- Abril 2000: Directora de projectes d’Internationale Bauausstellung (IBA) Fürst-Pückler-Land. Els àmbits fonamentals dels seus treballs són: els nous paisatges després de la mineria, el disseny de processos / formes de treball i formes d’organització i la gestió de projectes. 2000: Administració del Consell per a Urbanisme, Protecció del Medi Ambient i Trànsit. Berlín.

Ponent 4

Enginyer de Planificació Territorial i Urbanisme. 1970- 1977: Col·laborador científic a l’Escola d’Arquitectura de Berlín. 1977-1987: Assistent i docent a la Facultat d’Arquitectura i Construcció de Weimar. 1978: Doctor en Enginyeria en el camp de l’Urbanisme. 1985: Doctor en Filosofia en el camp de la Sociologia Urbana. 1987-1998: Director de la Fundació Bauhaus de Dessau. 1998-2000: Director executiu de la societat preparatòria de la Internationale Bauausstellung (IBA) Fürst-Püc-kler-Land GmbH. Des del 2000 Director executiu de la Internationale Bauausstellung (IBA) Fürst-Pückler-Land GmbH.

Ponent 4

Ryue Nishizawa. Va néixer al districte de Kanagawa el 1966. Títol de Màster en Arquitectura a la Yokohama National University el 1990. Es va incorporar a Kazuyo Sejima & Associates. Fundador de SANAA amb Kazuyo Sejima (1995). Funda l’estudi Ryue Nishizawa (1997). Professor adjunt de la Yokohama National University (2001-).

Ponent 4

Kazuyo Sejima. Va néixer al districte d’Ibaraki el 1956. Títol de Màster en Arquitectura a la Japan Women’s University el 1981. Es va incorporar a Toyo Ito & Associates. Fundador de Kazuyo Sejima & Associates (1987). Fundador de SANAA amb Ryue Nishizawa (1995). Professor a la Keio University (2001-).

Ponent 4

Botànic i autodidacte. Enginyer DPE, director del Jardin des plantes de Nantes, president honorari de jardins botànics de França i dels països francòfons, vicepresident de la Societat de Ciències Naturals de l’Oest de França, membre del Consell Científi c del Conservatori Botànic Nacional de Brest, membre del Consell Cientí-fic del Patrimoni Natural del País del Loira. Ha fet diversos treballs de recerca sobre cianobacteris i briòfits (guardonat per la Fondation de France) i sobre epífits tropicals (Premi Especial del Jurat Científic de Sciences et vie / Leitz). Ha participat en una missió per a l’estudi de cianobacteris epífits al Camerun i en missions de cooperació amb el Jardí Botànic Martín Cárdenas de Bolívia. És autor d’estudis i publicacions sobre diagnòstic paisatgístic i determinació del valor biològic d’un emplaçament. Ha donat conferències i impartit cursos en diverses universitats.

Ponent 4

Neix el 1964 a Holanda. Paisatgisme / International Agrarian Highschool Larenstein Boskoop. Llicenciat en Paisatgisme. Arquitectura, urbanisme / Academy for Architecture, Rotterdam. Llicenciat en Arquitectura i Urbanisme. 1995-actualitat: propietari i director de juurlink en geluk paisatgisme i urbanisme (1993). 1993-1994: arquitecte al Departament de Planificació Urbana d’Amsterdam. 1990-1993: projectista a West 8 landscape architects de Rotterdam. 1989: projectista a la Floriade de Zoetermeer. 1999-2004: Professor de l’Academy for Architecture Rotterdam, Amsterdam. 1995-2000 Professor invitat en diverses universitats (Rotterdam, Amsterdam, Wageningen, Velp, Gant, Londres). Participació en simpòsiums.

Ponent 4

Pascal Convert és artista plàstic. El 1989 va ser alumne intern de Villa Médicis. Georges Didi-Huberman ha escrit un llibre sobre la seva obra (La demeure, la souche, 1998). Va ser artista invitat a l’Studio National du Fresnoy el 1999. El 2000 va fundar amb diversos artistes, universitaris i tècnics de televisió una associació per “filmar el treball de l’art” (Artistes & Associés). Ha mostrat la seva obra en nombroses exposicions: Museu Louisiana, Copenhaguen (en el marc de l’exposició Jean Nouvel), 2005; De Mémoire, Le Fresnoy, Studio National des Arts, Tourcoing, 2003 (comissari: Philippe Dagen); L’empreinte, Mnam, Centre Georges Pompidou, París, 1997 (comissari: Geor-ges Didi-Huberman). Compta amb una àmplia filmografia: 1997, 2003, 2004 Direct Indirect. Instal·lació de vídeo; 2005 La Madone de Bentahla, documental 52 mn; 2005 L’Alpeh, sobre l’imaginari fílmic de Jean Nouvel, seguit d’una conversa Bernard Stiegler-Jean Nouvel, encàrrec del Museu Louisiana, Dinamarca.