1a Ponents

Va néixer a Barcelona el 1955. Arquitecte per I'ETSAB. Es director de Serveis de l'Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de Barcelona i membre de la Ponència Tècnica de la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona. Des del 1982 fins al 1992 va ser cap de l'Àrea Territorial de l'Ajuntament de Granollers. Ha redactat la revisió del Pla General de Granollers, aixi com diferents figures de planejament i projectes d'espai públic. 

Ponent 1 

És arquitecta, titulada per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l'any 1980. L’any 1985 obté Diploma de la Universitat Politècnica de Catalunya en Arquitectura del Paisatge. És professora de Projectes Arquitectònics a l'ETSAB des de l'any 1987. Ha impartit també classes al Màster i a la TituIació de Paisatgisme de la UPC. Va iniciar la seva activitat professional com a arquitecte del Servei d'Elements i Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, en el periode comprès entre els anys 1981 i 1986, on realitzà diversos projectes a l'espai públic. Des de l’any 1985 comparteix activitat professional amb Pere Joan Ravetllat Mira, amb qui ha realitzat diversos projectes tant en l'àmbit de l'habitatge com en el dels equipaments o de l'espai públic

Lisa Diedrich va estudiar arquitectura i urbanisme a París, Marseille i Stuttgart, periodisme científic a Berlín i paisatgisme a la Universitat de Copenhaguen, on rep el seu doctorat. Actualment treballa com a professora d’arquitectura de paisatge a la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles en Alnarp / Malmö i com redactor en cap de la sèrie de llibres Landscape Architecture Europe (Fieldwork / On Site / In Touch / On The Move) i com coeditor en cap , amb Harry Harsema, de ‘scape revista internacional de paisatge i urbanisme.

Ponent 1 i 2

Arquitecte paisatgista. Professor d’Arquitectura del Paisatge a la Università “Mediterranea” de Reggio Calabria, on funda el Departament Oasi, n’és director de 2002 a 2008, i actualment coordinador del programa de doctorat “Parchi, giardini, assetto del territorio”. De 1996 a 2004, president de la secció de Roma i Lazio de IN/Arch. El 1998 rep el reconeixement de Chévalier des Arts et Lettres pel Ministre de Cultura de França. El 2009 és distingit amb el Premi europeu Gubbio per les places de Saint-Denis. Entre els seus projectes: Jardí italià, Osaka, 1990; Piazza Matteotti, Catanzaro, 1992; Centre d’acollida de les coves prehistòriques, Niaux, 1994; Piazza Montecitorio, Roma, 1998; Places cèntriques, Cisterna di Latina, 1997-2005; Piazza Manzoni, Montegrotto, 2002; Lungomare Faleria, Porto Sant’Elpidio, 2003; Terrassa flotant en el llac de l’Eur, Roma, 2005-6; Places cèntriques, Saint-Denis, 2005-7; Cúpula de la Presidència de la República de Georgia 2007; Pas subterrani de l’estació, Bergamo, 2008. Entre els seus assaigs: L’architettura del giardino contemporaneo, 1988; Bibliotheca Alexandrina, 1990; Giardino italiano a Osaka, 1990; Piazza Montecitorio, 1998; Questo è paesaggio. 48 definizioni, 2006. Giardini - Manuale di progettazione, 2009; Piazza Matteotti a Catanzaro. Il volto della città, 2009

Va néixer a Eivissa el 1944. Es titula com a arquitecte per I'ETSAB el 1968, any en què s'associa amb José Antonio Martinez Lapeña. Des de 1979 és professor d'Arquitectura del Paisatge a I'ETSAB i, des de 1996, professor de Projectes. Principals obres de paisatgisme: Jardins de Villa Cecilia, Barcelona; passeig del Castell, Castelldefels; Baluard de Ses Bóvedes, Palma de Mallorca, plaça de la Constitució, Girona; parc del Guadalquivir, La Línea de la Concepción.

És arquitecte per l'ETSAM, 1971. El 1973 va fundar José Segui Arquitectos Asociados. És professor d'Urbanisme de l'ETSA de Granada i fundador i director de la revista "Geometria". Principals obres: Plans Generals de Ronda, Antequera, Granada i Córdoba; Plans Especials de l'Alhambra, Cortadura i Puerto Real; Teatre Cervantes, Màlaga; Estació d'Autobusos, Màlaga. Premi Nacional d'Urbanisme (1985 i 1987), Premi Gubbio-97 y Premi Europa Nostra (1986).

Neix a Mans, França, 1959. Es titula com a paisatgista per la DPLG de Versalles el 1983. Fou professor de la Escola d'Arquitectura de Versalles els cursos 1994-1995. El 1992 crea el seu estudi a Paris, l'Agence Pascale Hannetel i el 1997, l'estudi Hannetel Associés.

Va néixer a Palencia el 1953. És Ilicenciat i Doctor en Ciències Biològiques per la UB. Des de 1987 és professor del Departament de Biologia Vegetal de la UB i des de 1991, responsable del Programa d'Investigació i Desenvolupament sobre Restauració Forestal al Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani de València. Ha dirigit diversos projectes d'investigació sobre restauració d'ecosistemes degradats i zones afectades per incendis.

Va néixer el 1955. Titulat com a arquitecte del paisatge per la Universitat de Califòrnia. Va fundar el seu despatx el 1989. Principals obres: estratègia paisatgistica del Tàmesis; Parc Botànic de Moscou; Heveningham Hall, Suffolk; County Hall, Londres; Gran Parc de Windsor; Illaa Illeifa, Xile; Centre de Beirut. Ha estat guardonat amb el premi de l'ASLA de Califòrnia (1984), el premi Francis Tibbalds (1994) i el premi Country Life Centenary.

Zheng Shiling

Va néixer a Shanghai el 1941. És director de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Tongji. Es president de l'Associació d'Arquitectes de Shanghai i vicepresident de l'Associació d'Arquitectes de Xina. Es assessor d'arquitectura i urbanisme de l'Ajuntament de Shanghai.

Marcià Codinachs

Va néixer a Barcelona el 1955. Es professor de Projectes de I'ETSAB i coordinador de la linia de doctorat "Els nous instruments de l'arquitectura".