2a Ponents
Ponent 2
Va néixer a Barcelona el 1941. Es gradua el 1965 a I'ETSAB. Ha estat cofundador de l'Studio PER i de BD Ediciones de Diseño. El 1987 funda, amb Carles Diaz, Tusquets, Diaz Et Assoc. Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Diseño, diversos premis FAD d'Arquitectura i Disseny, i condecorat amb la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes de España, és Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres de França i posseeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Ponent 2
Va néixer a Girona el 1970. És arquitecta per I'ETSAB i professora de projectes a Paisatgisme, ETSAB, des del 2000. El 1996 funda el Col·lectiu 10X15. Principals treballs realitzats com a component de 10X15: instal·lacions d'arquitectura efimera a Girona Temps de les Flors, Pati de les Flors de Can Girbal, Girona (premi FAD Espais Efimers 1998); intervenció a La Carbonera, Girona; Plaça del Jurat, Girona; exposició "La cuina que ve", plaça dels Àngels, Barcelona.
Ponent 2
Arquitecta, DPLG a França i màster en Arquitectura del Paisatge ETSAB, del qual és professora. Directora del Consell d'Arquitectura, Urbanisme i Ambient dels Pirineus Orientals, organisme dedicat a la realització de projectes a nivell comunitari i regioònal; encarregada de les activitats de la Galerie d'Architecture, programa d'exhibicions, disseny i trobades. Té el seu despatx com a arquitecte paisatgista a Tolosa (França).
Ponent 2
Belén Gimeno
Terol, 1968. Arquitecta per l'ETSA de València. Coordinadora dels tallers de Sot de Chera (Espanya) i Andria (Itàlia).
José Manuel Vidal
València, 1951. Arquitecte per l'ETSA de València. Coordinador dels tallers de La Torre/Alpuente, Sot de Chera (Espanya) i Andria (Itàlia).
Ponent 2
Va néixer a Gènova el 1963. Llicenciat per l'Escola d'Arquitectura de Gènova el 1990. Col·labora amb l'arquitecte Giancarlo de Carlo a Milà (1990-1993) en la redacció del Nou Pla Regulador d'Urbino i en la recuperació de l'antic Monestir dels Benedictins. Assessor en projectes per a la recuperació d'àrees fluvials a Ligúria, on realitza també cursos sobre enginyeria naturalista i recuperació ambiental. Col·labora amb revistes com Abitare i Spazio Et Società.
Ponent 2
Va néixer a Buenos Aires el 1939. És arquitecte i professor a la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de Buenos Aires. Actualment és director de l'Escola de Paisatgisme. Ha estat assessor de la Secretaria de Desenvolupament Urbà de Buenos Aires i ha participat en nombrosos congressos i seminaris. Des del 1964 treballa com a arquitecte. Ha obtingut diversos premis en concursos d'avantprojectes públics i ha projectat habitatges unifamiliars i col·lectius, i edificis d'usos diversos.
Ponent 2 i 3
Michel Desvigne és Arquitecte Paisatgista, graduat per la Facultat de Ciències Naturals de Lió i, posteriorment, per l'Escola Nacional Superior del Paisatge (ENSP) de Versalles. Al llarg de la seva carrera, ha col·laborat amb els millors arquitectes: Paul Andreu, Norman Foster, Herzog and de Meuron, Rem Koolhaas, Renzo Piano, I. M. Pei, Christian de Portzamparc, Jean Nouvel, Richard Rogers, Bernard Tschumi... Professor i investigador a l'ENSP de Versalles, a l'Escola Politecnica Federal de Lausana, a l'Institut d'Arquitectura de Ginebra o a l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard, entre d'altres. L'any 2000 rep la Medalla de l'Acadèmia Francesa d'Arquitectura i el 2003 és elegit candidat a guanyar el Grand Prix de l'Urbanisme.
Ponent 2 i 3
João Gomes da Silva (Lisboa, 1962) estudia Arquitectura del Paisatge a la Universitat d'Évora (1979-1985). Des de l'any 1990 ha exercit com a professor a diferents universitats i escoles com ara la Universitat Tècnica de Berlin, l'Escola Nacional Superior del Paisatge de Versalles, la Universitat de Girona o la Universitat de Brasilia. El 2001 és nomenat membre del jurat del Grand Prix du Paysage, del Ministeri de Medi Ambient francès. Des de l'any 2000 és vicepresident de l'APAP (Associaciô Portuguesa d'Arquitectes Paisatgistes).
Ponent 2 i 3
Es arquitecte i professor titular de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. La seva tasca professional amb Francesc Hereu ha estat reconeguda en diverses exposicions, premis (FAD d'Arquitectura, 2n Premi Europeu de l'Espai Públic) i publicacions, la més recent "F. Hereu-J. Español. 10 anys d'Arquitectura”. Com investigador ha explorat camps com el dels Ilenguatges formals (Premio Nacional de Arquitectura 1973) o les tècniques de construcció de la forma (Premi extraordinari de doctorat 1996). Ha publicat articles, monografies i alguns Ilibres, entre els quals El orden fràgil de la arquitectura, Invitaciòn a la Arquitectura, Arquitectes en el paisatge i dos volums de poesia, ambdós també premiats. Actualment és Director de Plans i Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona.
Ponent 2 i 5
Elizabeth K. Meyer té una llarga trajectòria docent a escala internacional i ha publicat diverses obres sobre teoria del disseny del paisatge. Els interessos docents i erudits de Meyer es reparteixen en tres camps: la recuperació i l’estudi de la teoria del paisatge modern, l’establiment d’una praxi contemporània sobre la crítica del paisatge i la idea del disseny com a interpretació del lloc. Es va incorporar a la Universitat de Virgínia el 1993 i on ha estat catedràtica del Departament d’Arquitectura del Paisatge i directora del Programa de Postgrau en Arquitectura del Paisatge. Anteriorment, havia impartit classe a les universitats de Harvard i de Cornell. Gaudeix d’un gran reconeixement a escala nacional i és considerada una docent destacada i una acadèmica; ha rebut guardons del Consell d’Educadors d’Arquitectura del Paisatge (CELA), de la Societat Nord-americana d’Arquitectes del Paisatge (ASLA) i de la Universitat de Virgínia. Ha treballat per a l’EDAW (Planifi cació i Disseny Ambiental) i per a Hanna/Olin en els anys vuitanta del segle passat. Des d’aleshores, ha exercit com a assessora d’alguns despatxos d’arquitectura del paisatge, entre els quals, Michael Vergason i Van Valkenburgh Associates.
