2a Biennal 2001
Ponent 2,5 i 11
Gills Clement és enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles (ENSP). A més de la seva activitat com a dissenyador de parcs, jardins, espais públics i privats, realitza les seves investigacions teòriques i pràctiques en tres direccions:
1) El jardí en moviment, un concepte derivat d’experiments en el seu propi jardí a Creuse, i aplicat a espais públics a França i a l’estranger a partir de 1983. La descripció inicial d’aquest treball es va publicar el 1991 amb quatre reimpressions sucesives de Sens y Tonka a París. La idea es posa en pràctica per primera vegada en un espai públic el 1986 a l’André Citroën Park a París, inaugurat el 1999. Des d'aleshores s’han portat a terme nombrosos projectes basats en aquest principi de gestió, en particular al Lycée. Agriculturel Jules Rieffel a Saint Herblain (Loire Atlantique) entre 2004 i 2009.
2) El Jardí Planetari, un projecte polític, basat en l’humanisme ecològic, primer despertant l’atenció del públic per una novel·la/assaig, 'Thomas et le Voyageur', publicat per Albin Michel el 1996, i per a una important exposició a la Gran Halle de la Villette en París (1999-2000), així com per un cert nombre d’estudis: El jardí planetari de Xangai, La Carta del Paisatge de Vassivière (Limousin) i altres treballs en curs.
3) El Tercer Paisatge - un concepte desenvolupat en el curs d’una avaluació del paisatge al Limousin, definit com un "fragment vacil·lant del Jardí Planetari", aplicat a tots els espais abandonats (friche o délaissés) que ell considera com a l'àrea principal de reproducció per a la diversitat biològica.
Ponent 2
Mestre jardí i tècnic especialista per l’Escola de Jardineria i Paisatge Nicolau M. Rubió i Tudurí, diplomat a l’École Tècnica Horticole d’Orleans, diplomat per l’École Nationale Supérieure du Paysage de Versailles, i diplomat en Efafologia i Fitogenètica per la Universitat de Barcelona. Màster en Funció Gerencial a les Administracions Locals i a l'Alta Direcció d'Empresa de l'Escola Superior d'Administració i Direcció de Gestió Directiva (ESADE).
Ponent 1 i 2
Arquitecte i paisatgista, membre del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, professor d’Arquitectura del Paisatge ETSAV (1982-92), del Màster de Paisatge de la UPC des de 1991 i d’urbanisme a l´ETSAB des de 1992. Ha estat professor visitant a Washington University a St. Louis, GSD Harvard University i Facoltà di Architettura di Venezia, IUAV. Actualment és Vocal de Cultura de la Junta de Govern del COAC, membre del LUB i de AxA. Ha estat President del Jurat internacional de la V Biennal de Paisatge de Barcelona i Finalista a les edicions II i VI. Soci fundador de Ruisánchez Arquitectes, a on desenvolupa la seva activitat professional en projectes de Paisatge , Urbanisme i Arquitectura, ha estat reconegut amb diversos premis entre els quals destaquen: Premi Fad d´Arquitectura 1997, Premi Catalunya Construcció, 2005, Premi d’Habitatge Social de Catalunya 2007, Premi d´Arquitectura Technal 2008, Premi Ciutat de Barcelona, Arquitectura i Urbanisme 2012.
Ponent 2
Gran Premi d’Urbanisme 2003 (França). Gran Premi del Paisatge 1992 (França). Antic alumne de l’Escola Nacional Superior de les Arts Decoratives, París. Paisatgista diplomat pel Ministeri d’Agricultura francès. Professor a l’Escola Nacional Superior del Paisatge, Versailles. Professor visitant a la Universitat d’Arquitectura de Ginebra (1999/2002). Col·laborador de Jacques Simon, paisatgista (des del 1964 fi ns al 1966). Membre associat de l’Atelier d’Urbanisme et d’Architecture (AUA). Premi Ruban d’Argent 1999 per la realització de la cobertura de l’autopista del Nord a Saint-Denis. Cavaller de l’Ordre Nacional del Mèrit 1999. Prix du courrier du maire (Premi del correu de l’alcalde), categoria Projecte Urbà “Ville de Montreuil”. 1993 Medalla d’argent de l’Acadèmia d’Arquitectura pel projecte Architecture d’accompagnement, amb Claire Corajoud (el 1985). Guardonat, en el marc de l’AUA, amb el Grand Prix du Cercle d’Études Architecturales (Gran Premi del Cercle d’Estudis Arquitectònics). Llibre: Michel Corajoud, Col·lecció VISAGE, Hartmann Éditions (2000). Autor de nombrosos articles publicats. 2007 Construcció d’un convent per a les germanes clarisses i d’una porteria a l’emplaçament de la capella de Notre-Dame du Haut a Ronchamp amb Renzo Piano Building Workshop. 2007 Prolongació del tramvia T3 - Lot 1: Pte. d’Ivry / Pte. de Charenton, amb Christian Devillers, ARCADIS i COTEBA.
Ponent 2
Va néixer el 1929. Va estudiar arquitectura del paisatge a la Universitat Agricola de Wageningen i a la Universitat de Pennsylvania. Després de sis anys com a consultor del Servei Forestal de l'Estat, va iniciar la seva carrera com a professor d'arquitectura del paisatge a la Universitat Agricola de Wageningen, on romangué fins a la seva jubilació, el 1994. Ha escrit nombrosos articles sobre paisatge i planejament urbà a més del Ilibre "Outdoor Space".
Ponent 1 i 2
Arquitecte paisatgista. Professor d’Arquitectura del Paisatge a la Università “Mediterranea” de Reggio Calabria, on funda el Departament Oasi, n’és director de 2002 a 2008, i actualment coordinador del programa de doctorat “Parchi, giardini, assetto del territorio”. De 1996 a 2004, president de la secció de Roma i Lazio de IN/Arch. El 1998 rep el reconeixement de Chévalier des Arts et Lettres pel Ministre de Cultura de França. El 2009 és distingit amb el Premi europeu Gubbio per les places de Saint-Denis. Entre els seus projectes: Jardí italià, Osaka, 1990; Piazza Matteotti, Catanzaro, 1992; Centre d’acollida de les coves prehistòriques, Niaux, 1994; Piazza Montecitorio, Roma, 1998; Places cèntriques, Cisterna di Latina, 1997-2005; Piazza Manzoni, Montegrotto, 2002; Lungomare Faleria, Porto Sant’Elpidio, 2003; Terrassa flotant en el llac de l’Eur, Roma, 2005-6; Places cèntriques, Saint-Denis, 2005-7; Cúpula de la Presidència de la República de Georgia 2007; Pas subterrani de l’estació, Bergamo, 2008. Entre els seus assaigs: L’architettura del giardino contemporaneo, 1988; Bibliotheca Alexandrina, 1990; Giardino italiano a Osaka, 1990; Piazza Montecitorio, 1998; Questo è paesaggio. 48 definizioni, 2006. Giardini - Manuale di progettazione, 2009; Piazza Matteotti a Catanzaro. Il volto della città, 2009
Enric Batlle funda en 1981, junt amb Joan Roig, BATLLEIROIG ARQUITECTES desenvolupant projecte d’Edificació, Planejament i Paisatge. Màster en Arquitectura del Paisatge i Doctor Arquitecte des de 2002, és professor titular del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC des de 1982. Director del Màster d’Arquitectura del Paisatge de la UPC-ETSAB, i professor d’Arquitectura del Paisatge, Urbanisme i Taller d’Arquitectura en la UPC-ETSAV. La seva obra “El Jardín de la Metrópoli”(Ed. Gustavo Gili, 2011) va rebre el Premi FAD de Teoria i Crítica d’Arquitectura 2012, entre altres
Doctor arquitecte, Professor titular i Director del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya Membre i fundador de JORNET_LLOP_PASTOR ARQUITECTES, amb els que ha rebut entre d'altres, el següent reconeixement: Premi Nacional d'Urbanisme 2006 del Ministerio de Vivienda de España, pel Pla de transformació del barri de La Mina a Sant Adrià de Besòs. Premi Catalunya d'Urbanisme 2009, pel Pla parcial urbanistic del sector d'activitats econòmiques de Ca n'Alemany a Viladecans. Premi Europeu d'Urbanisme 2010 (EUROPEAN URBAN AND REGIONAL PLANNINC ACHIEVEMENT AWARDS 2010), atorgat pel Consell Europeu d'Urbanistes i Comitee of Regions Unió Europea pel pla de transformació del barri de La Mina. Premi Urbanisme de la XI Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme 2011 pel pla d'Ordenació Urbanistica Municipal de Montemeló.
Ponent 2
Va néixer a Oldenburg (Alemanya) el 1937. Inicia l'aprenentatge com a jardiner el 1954, obté el titol de màster a Hohenheim, el 1961, i estudia jardineria i disseny del paisatge a l'Acadèmia d'Arts de Kassel. Recentment ha projectat a Berlin els espais urbans i esquemes de paisatge de la Postdamer Platz, el parc de la Preussische Herrenhaus i la Residència del Consell Federal. Des del 1989 és professor de disseny d'espais oberts a la Universitat de Kassel.
Ponent 1 i 2
Va néixer a Tarragona el 1950. És arquitecte per I'ETSAB, professor del Màster d'Arquitectura del Paisatge de la UPC, cap del Servei Territorial d'Ordenació del Territori i Urbanisme de Tarragona i des del 2000 és director general d'Urbanisme. Entre les seves principals obres: coredacció del Pla General de Cambrils i Pla General d'Altafulla; Pla Parcial Industrial Riu-Clar, Tarragona; Pla Parcial Residencial Sant Ramon, Tarragona; Pla Territorial Parcial de les Terres de l'Ebre.
