3ra Ponents
Ponent 3
Dominique Perrault (1953) és arquitecte i planificador urbà. Entre els seus projectes més importants destaquen el de la Biblioteca Nacional Francesa de Paris i el de la piscina i el velòdrom olimpics de Berlin. L'any 1997 li va ser concedit el premi Mies van der Rohe pel seu projecte de la Biblioteca Nacional Francesa i des del 2000 forma part del Comitè d'Urbanisme de Barcelona. Actualment treballa en diferents projectes per al Tribunal de Justicia Europeu, a Luxemburg, el front maritim de Las Teresitas, a Tenerife, o les dues torres d'oficines i hotels a la Diagonal de Barcelona.
Ponent 3
Perejaume viu i treballa a Sant Pol de Mar i al Montnegre. En el seu treball s'hi barregen pràctiques literàries i visuals. La pintura, l'escriptura i les caminades han contribuït en la seva obra a una redefinició del paisatgisme. Exposicions com "Postaler' (1984), "A 2.000 metres de pintura sobre el nivell del mar" (1988), "Galeria Joan Prats, Coll de Pal-Cim del Costabona" (1990), "Girona, Pineda, Sant Pol i la Vall Cerett Figueres, el Prati Tarragona i Valls" de Granollers" (2002) o "Retrotabula" (2003) en són el testimoni.
Ponent 3
Arquitecta i urbanista, graduada per la Facultat Bennett (Rio de Janeiro, 1981). Màster en Housing, Planning and Building per l'Institute for Housing Studies (Rotterdam, 1984). Directora de projectes urbans i presidenta de l'Institut Municipal d'Urbanisme de la ciutat de Rio de Janeiro (1993-2000), periode en el qual va participar en la gestió dels emblemàtics programes de rehabilitació urbana "Rio-Cidade" i "Favela-Bairro". Actualment treballa com a assessora d'urbanisme.
Ponent 2 i 3
Es arquitecte i professor titular de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. La seva tasca professional amb Francesc Hereu ha estat reconeguda en diverses exposicions, premis (FAD d'Arquitectura, 2n Premi Europeu de l'Espai Públic) i publicacions, la més recent "F. Hereu-J. Español. 10 anys d'Arquitectura”. Com investigador ha explorat camps com el dels Ilenguatges formals (Premio Nacional de Arquitectura 1973) o les tècniques de construcció de la forma (Premi extraordinari de doctorat 1996). Ha publicat articles, monografies i alguns Ilibres, entre els quals El orden fràgil de la arquitectura, Invitaciòn a la Arquitectura, Arquitectes en el paisatge i dos volums de poesia, ambdós també premiats. Actualment és Director de Plans i Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona.
Ponent 3
L'arquitecte Joan Ganyet i Solé va dirigir al llarg de vint anys l'alcaldia de la Seu d'Urgell. Hi ha destacat, per la defensa que ha fet de la natura com a mitjà fonamental pel desenvolupament de l'Alt Pirineu. Des del 1983 al 2003 ha dedicat gran part dels seus esforços a millorar la realitat social de les ciutats de muntanya mitjançant la seva intensa activitat política (fou diputat en el Parlament de Catalunya, 1980-1995; senador per Lleida en el Parlament espanyol, 1995-1999). Enguany fou nomenat Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la Seu d'Urgell.
Ponent 3
Carme Bonell és doctora en Filosofia i Lletres i professora titular d'Estètica i Història de l'art contemporani al Departament de Composició Arquitectònica de la UPC. Col·laboradora com a conferenciant en el Màster d'Arquitectura de Paisatge, és professora de la titulació de graduat superior en paisatgisme des de l'establiment d'aquesta. És autora, entre altres publicacions, de La Divina Proporción, Las formas geométricas (Barcelona, 1994; edició ampliada: Barcelona 1999 i Mèxic 1999) i Las Leyes de la Pintura (Barcelona, 1997).
Ponent 3
Joan Nogué (1958) és catedràtic de Geografia humana a la Universitat de Girona. Doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, va ampliar estudis a la Universitat de Wisconsin, a Madison (EUA). Professor adjunt a la Universitat de Western Ontario (Canadà) entre 1997 i 2002 i professor visitant a la Universitat de Buenos Aires. Especialista en estudis de paisatge i en pensament geogràfic i territorial, temes sobre els quals ha escrit -sol o en col·laboració amb altres autors- deu Ilibres. Coeditor de Documents d'Anàlisi Geogràfica i autor de nombrosos articles publicats en revistes internacionals de reconegut prestigi.
Ponent 3
Nat a Barcelona 1957. Llicenciat en geografia per la Universitat Autonoma de Barcelona (UAB). Màster en afers internacionals per la Universitat Johns Hopkins. Ha estat investigador del Center for Metropolitan Planning and Research, de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (1984-1985), i de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (1985-1986). Des de l'any 1988 és professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha impartit cursos i seminaris en universitats espanyoles i europees. Ha publicat nombrosos llibres i articles. Ha estat director de l'Institut d'Estudis Metropolitans (1988—1999). És membre i vicepresident de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori. Membre de Ciutadans pel Canvi, forma part de la Comissió Permanent.
Ponent 3
Jaume Terradas neix a Barcelona el 1943, és catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Capdavanter en la investigació d'ecosistemes terrestres va ser el primer president de l'Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre. L'any 1992 va ser guardonat amb el Guardò Narcis Monturiol per a la Recerca Cientifica i Tecnològica per la promociò de la recerca forestal a Catalunya. Actualment és un actiu investigadordel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i membre del Patronat Metropolità del Parc de Collserola, i del Comitè Cientific de WWF-ADENA.
Ponent 3 i 5
És doctor en Arquitectura per la Universitat de Valladolid, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa i catedràtic d’Arquitectura del Paisatge en el Departament d’Arquitectura de la Universitat d’Alcalà. Ha participat com a professor en més de cent cursos monogràfi cs i seminaris i ha impartit cursos de doctorat a la Universitat de Valladolid, a la Universitat Politècnica de València, a la Universitat Politècnica del País Basc i a l’Escola Superior Artística de Porto. Així mateix, ha estat professor convidat a la Universitat Nacional de Xile, a la Universitat de Lisboa i a la Universitat Federal de Santa Catarina (Brasil). Exerceix com a crític i assagista: escriu assíduament sobre art i arquitectura. Ha estat crític d’art al diari El Independiente i a la revista Cyan, i des de 1993 ho és del diari El País. Dirigeix el programa Arte y Naturaleza de la Diputació d’Osca i les publicacions editades sota aquest títol, així com els cursos que s’hi han celebrat entre 1995 i 1999. Com a continuació d’aquest programa, dirigeix els cursos sobre paisatge del CDAN-Fundación Beulas, d’Osca. Actualment és vocal del Patronat del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
