Model urbanístic per a la riera de Sant Just

El model urbanístic proposat planteja la construcció d’un nou repte territorial: el desvetllament d’un parc fluvial amb un gran potencial social i ambiental. Aquesta visió, ha de permetre orientar les properes decisions més parcials i particulars però que podran anar coordinades amb una visió a curt, mig i llarg termini. Una mirada àmplia que aborda les diverses problemàtiques en coherència amb les determinacions del PDUM i del PEPNAT, entre d’altres.

La proposta vol potenciar les relacions de la riera amb el territori en tres escales perquè esdevingui una estructura híbrida entre el sistema urbà i l’ambiental. Donar‐li protagonisme, restaurant els seus valors ambientals i patrimonials subjacents i entroncar‐los amb els usos i necessitats socials existents i potencials.

• L’escala territorial (relació longitudinal) reorganitza l’eix de la riera i el com ens movem a través d’ella, diversificant els serveis lineals cap a una mobilitat més eficient i equitativa.
• L'escala municipal (relació transversal) connecta els dos costats de la riera reforçant els passos transversals estratègics. Construint una seqüència al llarg de la riera que aporta significat i contingut reconeixent les traces i elements històrics i naturals subjacents.
• L'escala humana (relació de contacte) busca dotar les vores d’urbanitat revertint el paradigma del calaix de sastre per tal de fer‐hi front amb la major qualitat i control social possible.

Dins d’aquesta visió, l’àmbit de La Bonaigua destaca pel seu nou rol central i estratègic. La seva posició intermèdia evidencia l’oportunitat, o responsabilitat territorial, de relligar aquests dos espais fluvials encara naturals, aigües amunt fins a Can Fatjó i aigües avall fins a Can Gelabert. La unificació d’aquests dos espais permetrà recuperar-lo com a corredor ambiental però també com a parc territorial. Una riera que es renaturalitza en la seva condició topogràfica de fons de vall, així com del paisatge vegetal propi d’un curs d’aigua mediterrani. Un espai renaturalitzat que no expulsi l’ús social sinó que el reorganitzi al seu voltant.