Nou model d’espais lliures i equipaments per a Cerdanyola del Vallès: Endreçar la ciutat des de l’espai public

Cerdanyola té una posició privilegiada: s’ubica en la depressió prelitoral –corredor del mediterrani-, és troba a l’àrea metropolitana de Barcelona i és un municipi vallesà amb bona comunicació amb les capitals de comarca –Sabadell i Terrassa. I el seu relleu, a la plana del Vallès, es caracteritza per la successió paral·lela de valls i carenes decantades vers la Riera de Sant Cugat –samontà de Collserola-, el riu Sec, el Ripoll i, finalment, el Besòs.

Aquest suport geomorfològic ha estat històricament tallat per les infraestructures de comunicació –des del tren i la carretera de Barcelona del sXIX a les vies segregades del sXX (AP-7, B-30 i C-58)- en favor d’una magnífica accessibilitat però generant l’encapsulat del teixit urbà i dificultant la seva relació amb els municipis confrontants.

Per això el municipi consta d’un nucli compacte central - els nuclis històrics de Dalt i de Baix, Serraparera, Montflorit i Canaletes- i d’uns nuclis autònoms allunyats del centre urbà i sovint aïllats per aquestes infraestructures -Bellaterra, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc de l’Alba i Collserola.

El model que es proposa es basa en una lectura acurada del territori que en permeti reconèixer l’estructura subjacent i incorporar-la a les propostes de millora urbana, mitjançant l’observació del suport geomorfològic. Així, rellegint els traçats de l’aigua i les suaus carenes s’esbossa l’oportunitat de crear un entramat territorial per relligar els diferents barris de Cerdanyola.

La nova estructura és un tartan fet de carrers i eixos verds, conformat a partir de la potenciació de les traces naturals i la descoberta de traces horitzontals que suturin els diferents teixits urbans, per a vertebrar el municipi, multiplicar els intercanvis, generar noves cruïlles locals i territorials, i jerarquitzar i qualificar el sistema d’espais lliures i d’equipaments.

Finalment, aquest model s’ha d’assentar sobre una triple aproximació escalar (territorial, local i de detall). En l’escala territorial, per connectar Cerdanyola i els municipis confrontants, proposant noves connexions territorials. En l’escala local, per jerarquitzar i estructurar el nucli urbà consolidat a partir dels espais lliures i els equipaments i establir una planificació d’actuacions. I en la mirada de detall, per identificar el Riu Sec com l’espai públic de referència de la ciutat.