10ª Biennal Internacional de Paisatge: Performative Nature

Ponent 9 i 11

Li Xiong, vicepresident de la Universitat Forestal de Pequín, professor, tutor de doctorat, membre del Comitè d’experts de la Xina en arquitectura del paisatge del Ministeri d’Habitatge i Construcció; Coordinador del grup de revisió de disciplines de l'arquitectura del paisatge de la Xina del comitè de titulació del Consell d'Estat; Secretari general del Comitè Directiu de la Xina per a l'Educació de Postgrau Llicenciatura en Arquitectura Nacional del Paisatge. Va guiar els estudiants a guanyar importants concursos nacionals i estrangers, com el Premi IFLA Asia-Pacific University Landscape Design Award, el Japan Garden Society Award. També ha guanyat el primer premi del progrés científic i tecnològic de la China Landscape Architecture and Landscape Society, el premi d’or Àsia Pacífic de la Federació Internacional d’Arquitectura del Paisatge, ha publicat 3 llibres, ha publicat més de 200 articles acadèmics.

Ponent 11 

Richard Sennett és catedràtic de Sociologia de la London School of Economics i catedràtic d'Humanitats de la New York University. És autor d'alguns dels assaigs més provocadors i incisius del nostre temps, en els quals aborda les transformacions cabdals que es produeixenen a la societat contemporània en àmbits com el treball, la família o les classes socials. El seu assaig La corrosión del carácter (Anagrama, 2000) va ser premi Europa de sociologia i va tenir una extraordinària acollida internacional. També ha estat guardonat amb el premis Amalfi i Ebert de sociologia. Sennett també és conegut pels seus estudis sobre els nexes socials en l'entorn urbà i els efectes de la vida urbana en el món actual. En aquest àmbit, destaquen els seus llibres Carne y piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental (Alianza, 1997) o Vida urbana e identidad personal (Península, 2002). Els darrers anys ha centrat les seves investigacions en l'impacte del capitalisme en les formes de vida i en la cultura contemporànies i, sobre aquestes qüestions, ha escrit els llibres La cultura del nuevo capitalismo (Anagrama, 2006), El artesano (Anagrama, 2009) i Juntos. Rituales, placeres y políticas de cooperación (Anagrama, 2012), entre d'altres.

Ponent 11

Colleen Mercer-Clarke orienta el seus treballs en matèria de planificació i disseny per a un món canviant a la planificació adaptativa a les comunitats costaneres. Compta amb més de 30 anys d’experiència en el sector privat treballant en una àmplia gamma d’iniciatives a tot el Canadà oriental i atlàntic i també internacionalment.

Formada com a ecologista marina (B.Sc, M.Sc., Memorial 1976) i arquitecta paisatgista (MLA, Guelph 1987), els seus primers treballs es van centrar en la planificació, l'avaluació i la gestió ambiental, inclosa la planificació costanera, de les conques hidrogràfiques i municipals, i el disseny i conservació d'indrets especials. Mercer-Clarke ha contribuït al desenvolupament regional i nacional de polítiques, programes i institucions costaneres que promouen els principis de precaució, custòdia i sostenibilitat.

L’any 2005 va deixar la consultoria ambiental per dedicar-se de ple a un doctorat en estudis interdisciplinaris (Dalhousie 2010), així com estudis postdoctorals (Memorial 2011) en governança costanera, salut costanera i canvi climàtic imminent. Des del 2009 ha participat en equips d'investigació-comunitat-govern que treballen a tot Canadà i al Carib entorn a la preparació costanera per als canvis ambientals associats al canvi climàtic i fenòmens meteorològics extrems. Dirigeix el grup de treball CSLA sobre adaptació i presideix el grup de treball sobre canvi climàtic de l’IFLA. Al 2019 va guanyar el premi de la Federació Internacional d’Arquitectes del Paisatge (IFLA).

Ponent 11

Martha Schwartz és arquitecta i artista paisatgista amb un gran interès en els projectes urbans i la creació d'espais públics que interaccionen amb la gent i construeixen comunitat mitjançant un disseny intel·ligent. La seva formació és tant en belles arts com en arquitectura del paisatge i és professora a la Harvard Graduate School of Design. El seu treball busca explorar la relació entre paisatge, art i cultura i desafiar els conceptes tradicionals de disseny de paisatges. Schwartz investiga oportunitats on les solucions de disseny de paisatges puguin millorar la sostenibilitat social, mediambiental i econòmica d’un lloc i elevar-les a un nivell de belles arts, i fer que el disseny del paisatge sigui fonamental per a la sostenibilitat de l'entorn.

Compta amb més de 29 anys d’experiència com a arquitecta paisatgista i artista col·laborant amb diversos arquitectes de renom mundial en una àmplia cartera de projectes. És doctora en ciències (DSc) per la Universitat d’Ulster i ha rebut nombrosos premis, inclòs el Premi Nacional de Disseny Cooper-Hewitt Museum pel seu treball en arquitectura del paisatge, una beca honorària del Royal Institute of British Architects, diversos premis de disseny de la Societat Americana d’Arquitectes del Paisatge i també ja rebut residències visitants al Radcliffe College i a l’American Academy de Roma. Ha impartit conferències tant a nivell nacional com internacional sobre el paisatge. La seva obra apareix en publicacions i exposicions de galeries.
 

Ponent 2 

Mestre jardí i tècnic especialista per l’Escola de Jardineria i Paisatge Nicolau M. Rubió i Tudurí, diplomat a l’École Tècnica Horticole d’Orleans, diplomat per l’École Nationale Supérieure du Paysage de Versailles, i diplomat en Efafologia i Fitogenètica per la Universitat de Barcelona. Màster en Funció Gerencial a les Administracions Locals i a l'Alta Direcció d'Empresa de l'Escola Superior d'Administració i Direcció de Gestió Directiva (ESADE).

Ponent 1 

Va néixer a Barcelona el 1955. Arquitecte per I'ETSAB. Es director de Serveis de l'Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de Barcelona i membre de la Ponència Tècnica de la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona. Des del 1982 fins al 1992 va ser cap de l'Àrea Territorial de l'Ajuntament de Granollers. Ha redactat la revisió del Pla General de Granollers, aixi com diferents figures de planejament i projectes d'espai públic. 

Ponent 1 

És arquitecta, titulada per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l'any 1980. L’any 1985 obté Diploma de la Universitat Politècnica de Catalunya en Arquitectura del Paisatge. És professora de Projectes Arquitectònics a l'ETSAB des de l'any 1987. Ha impartit també classes al Màster i a la TituIació de Paisatgisme de la UPC. Va iniciar la seva activitat professional com a arquitecte del Servei d'Elements i Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, en el periode comprès entre els anys 1981 i 1986, on realitzà diversos projectes a l'espai públic. Des de l’any 1985 comparteix activitat professional amb Pere Joan Ravetllat Mira, amb qui ha realitzat diversos projectes tant en l'àmbit de l'habitatge com en el dels equipaments o de l'espai públic

Lisa Diedrich va estudiar arquitectura i urbanisme a París, Marseille i Stuttgart, periodisme científic a Berlín i paisatgisme a la Universitat de Copenhaguen, on rep el seu doctorat. Actualment treballa com a professora d’arquitectura de paisatge a la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles en Alnarp / Malmö i com redactor en cap de la sèrie de llibres Landscape Architecture Europe (Fieldwork / On Site / In Touch / On The Move) i com coeditor en cap , amb Harry Harsema, de ‘scape revista internacional de paisatge i urbanisme.

Ponent 2

Gran Premi d’Urbanisme 2003 (França). Gran Premi del Paisatge 1992 (França). Antic alumne de l’Escola Nacional Superior de les Arts Decoratives, París. Paisatgista diplomat pel Ministeri d’Agricultura francès. Professor a l’Escola Nacional Superior del Paisatge, Versailles. Professor visitant a la Universitat d’Arquitectura de Ginebra (1999/2002). Col·laborador de Jacques Simon, paisatgista (des del 1964 fi ns al 1966). Membre associat de l’Atelier d’Urbanisme et d’Architecture (AUA). Premi Ruban d’Argent 1999 per la realització de la cobertura de l’autopista del Nord a Saint-Denis. Cavaller de l’Ordre Nacional del Mèrit 1999. Prix du courrier du maire (Premi del correu de l’alcalde), categoria Projecte Urbà “Ville de Montreuil”. 1993 Medalla d’argent de l’Acadèmia d’Arquitectura pel projecte Architecture d’accompagnement, amb Claire Corajoud (el 1985). Guardonat, en el marc de l’AUA, amb el Grand Prix du Cercle d’Études Architecturales (Gran Premi del Cercle d’Estudis Arquitectònics). Llibre: Michel Corajoud, Col·lecció VISAGE, Hartmann Éditions (2000). Autor de nombrosos articles publicats. 2007 Construcció d’un convent per a les germanes clarisses i d’una porteria a l’emplaçament de la capella de Notre-Dame du Haut a Ronchamp amb Renzo Piano Building Workshop. 2007 Prolongació del tramvia T3 - Lot 1: Pte. d’Ivry / Pte. de Charenton, amb Christian Devillers, ARCADIS i COTEBA.

Ponent 2

Va néixer el 1929. Va estudiar arquitectura del paisatge a la Universitat Agricola de Wageningen i a la Universitat de Pennsylvania. Després de sis anys com a consultor del Servei Forestal de l'Estat, va iniciar la seva carrera com a professor d'arquitectura del paisatge a la Universitat Agricola de Wageningen, on romangué fins a la seva jubilació, el 1994. Ha escrit nombrosos articles sobre paisatge i planejament urbà a més del Ilibre "Outdoor Space". 

Ponent 1 i 2

Arquitecte paisatgista. Professor d’Arquitectura del Paisatge a la Università “Mediterranea” de Reggio Calabria, on funda el Departament Oasi, n’és director de 2002 a 2008, i actualment coordinador del programa de doctorat “Parchi, giardini, assetto del territorio”. De 1996 a 2004, president de la secció de Roma i Lazio de IN/Arch. El 1998 rep el reconeixement de Chévalier des Arts et Lettres pel Ministre de Cultura de França. El 2009 és distingit amb el Premi europeu Gubbio per les places de Saint-Denis. Entre els seus projectes: Jardí italià, Osaka, 1990; Piazza Matteotti, Catanzaro, 1992; Centre d’acollida de les coves prehistòriques, Niaux, 1994; Piazza Montecitorio, Roma, 1998; Places cèntriques, Cisterna di Latina, 1997-2005; Piazza Manzoni, Montegrotto, 2002; Lungomare Faleria, Porto Sant’Elpidio, 2003; Terrassa flotant en el llac de l’Eur, Roma, 2005-6; Places cèntriques, Saint-Denis, 2005-7; Cúpula de la Presidència de la República de Georgia 2007; Pas subterrani de l’estació, Bergamo, 2008. Entre els seus assaigs: L’architettura del giardino contemporaneo, 1988; Bibliotheca Alexandrina, 1990; Giardino italiano a Osaka, 1990; Piazza Montecitorio, 1998; Questo è paesaggio. 48 definizioni, 2006. Giardini - Manuale di progettazione, 2009; Piazza Matteotti a Catanzaro. Il volto della città, 2009

Ponent 3

Nascut a Tunis el 1957. El 1979 obté la llicenciatura de biologia vegetal a la Universitat de París-Orsay. De 1970 a 1980 segueix estudis d’escenografia a l’École Jacques Lecoq, escola de teatre amb seu a París. De 1980 a 1984 estudia a l’École Nationale Supérieure du Paysage de Versalles, on es gradua com a arquitecte paisatgista (DPLG). El 1986 funda l’Agence Ter, empresa d’arquitectura del paisatge, amb dos socis: Michel Hoessler i Olivier Philippe. De 1987 a 1998 fa classes a l’ENSP. De 1993 a 1997 exerceix com a arquitecte paisatgista assessor del Consell de l’Eure, a França. De 1996 a 1998 és president de la Federació Francesa d’Arquitectes Paisatgistes (FFP). Des de 1998 és professor a la Universitat de Karlsruhe, Alemanya, a l’Institut del Paisatge de la Facultat d’Arquitectura (Institut fur Landschaft und Garten). El 2001 es va inaugurar una nova oficina de l’Agence Ter a Karlsruhe. El 2006 esdevé membre de l’Acacèmia d’art de Berlín (Akademie der Künste Berlin). El 2010 és professor convidat a la Harvard University GSD, Studio “Water City Hamburg”.

Ponent 5

Guanyador de la Medalla al Disseny per l’American Society of Landscape Architects, membre principal de Reed Hilderbrand Associates LLC, en Cambridge, Massachusetts. Professor en pràctiques d’Arquitectura de Paisatge en la Harvard University Graduate School of Design, on ha impartit classes en seminaris i cursos de disseny des de 1990. La seva firma ha estat reconeguda per més de vuitanta premis de disseny tant regionals com nacionals. Com a projectes destacats s’inclouen Long Dock Park en Beacon, NY; el Clark Art Institute in Williamstown, MA; el Poetry Foundation en Chicago, i projectes en els campus de: Bennington College, Duke University, Yale, Harvard i MIT. El monogràfic de la seva firma: Visible Invisible, ha estat reconegut amb el Premi a l’Excel·lència en Comunicació de l’ASLA, i en el mateix any, Reed Hilderbrand va ser reconeguda com a Firma de l’any per la mateixa. En 2015, els socis Douglas Reed i Gary Hilderbrand van ser votats entre el cinc primers “most admired practitioners” pels membres de l’ ASLA. Design Intelligence reconeix a Hilderbrand com un dels 25 educadors més influents en els EE.UU. en 2017. Membre de l’American Academy en Roma, on en la tardor del 2017 fou Resident de  Mercedes T. Bass en Arquitectura de Paisatge.

Ponent 6

Kongjian YU, Doctor per la Design a Harvard GSD. Va fundar la Facultat d’Arquitectura i Paisatge de la Universitat de Pequín i Turenscape. Algunes de les paraules clau que descriuen la seva filosofia de disseny són Big Feet Revolution, Art of Survival i Sponge City, demostrat en tots els seus projectes, en més de 200 ciutats. Els seus treballs han guanyat nombrosos premis internacionals, entre ells 12 ASLA Awards, 5 WAF Best Landscape Awards. La seva teoria ha estat adoptada pel govern xinès per a una campanya ecològica nacional. Escollit com Member of the American Academy of Arts and Sciences el 2016 i va rebre el Doctorat Honoris Causa de la Universitat Sapienza de Roma.

Ponent 6

James Corner és un reconegut paisatgista a nivell internacional. L’estudi amb seu a Nova York ha signat projectes com l’aclamat High Line de Nova York; el Seattle’s Central Waterfront ; Tongva Park a Santa Monica; London’s South Park Plaza al Queen Elizabeth Olympic Park; Chicago’s Navy Pier; i el nou Presidio Parklands a San Francisco. Conegut pel seu compromís amb el disseny d’un espai públic vibrant i dinàmic, basat en l’ecologia de les persones i la natura. James Corner ha publicat i exposat internacionalment, i ha estat reconegut amb premis prestigiosos de disseny incloent el National Design Award; l’ American Academy of Arts and Letters; i el Daimler-Chrysler Award for Design Innovation

Va néixer a Eivissa el 1944. Es titula com a arquitecte per I'ETSAB el 1968, any en què s'associa amb José Antonio Martinez Lapeña. Des de 1979 és professor d'Arquitectura del Paisatge a I'ETSAB i, des de 1996, professor de Projectes. Principals obres de paisatgisme: Jardins de Villa Cecilia, Barcelona; passeig del Castell, Castelldefels; Baluard de Ses Bóvedes, Palma de Mallorca, plaça de la Constitució, Girona; parc del Guadalquivir, La Línea de la Concepción.

És arquitecte per l'ETSAM, 1971. El 1973 va fundar José Segui Arquitectos Asociados. És professor d'Urbanisme de l'ETSA de Granada i fundador i director de la revista "Geometria". Principals obres: Plans Generals de Ronda, Antequera, Granada i Córdoba; Plans Especials de l'Alhambra, Cortadura i Puerto Real; Teatre Cervantes, Màlaga; Estació d'Autobusos, Màlaga. Premi Nacional d'Urbanisme (1985 i 1987), Premi Gubbio-97 y Premi Europa Nostra (1986).

Neix a Mans, França, 1959. Es titula com a paisatgista per la DPLG de Versalles el 1983. Fou professor de la Escola d'Arquitectura de Versalles els cursos 1994-1995. El 1992 crea el seu estudi a Paris, l'Agence Pascale Hannetel i el 1997, l'estudi Hannetel Associés.

Va néixer a Palencia el 1953. És Ilicenciat i Doctor en Ciències Biològiques per la UB. Des de 1987 és professor del Departament de Biologia Vegetal de la UB i des de 1991, responsable del Programa d'Investigació i Desenvolupament sobre Restauració Forestal al Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani de València. Ha dirigit diversos projectes d'investigació sobre restauració d'ecosistemes degradats i zones afectades per incendis.

Va néixer el 1955. Titulat com a arquitecte del paisatge per la Universitat de Califòrnia. Va fundar el seu despatx el 1989. Principals obres: estratègia paisatgistica del Tàmesis; Parc Botànic de Moscou; Heveningham Hall, Suffolk; County Hall, Londres; Gran Parc de Windsor; Illaa Illeifa, Xile; Centre de Beirut. Ha estat guardonat amb el premi de l'ASLA de Califòrnia (1984), el premi Francis Tibbalds (1994) i el premi Country Life Centenary.

Zheng Shiling

Va néixer a Shanghai el 1941. És director de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Tongji. Es president de l'Associació d'Arquitectes de Shanghai i vicepresident de l'Associació d'Arquitectes de Xina. Es assessor d'arquitectura i urbanisme de l'Ajuntament de Shanghai.

Marcià Codinachs

Va néixer a Barcelona el 1955. Es professor de Projectes de I'ETSAB i coordinador de la linia de doctorat "Els nous instruments de l'arquitectura".

El CRPP (Centre de Recerca i Projectes de Paisatge), dirigit per Rosa Barba, ha participat en els projectes de desenvolupament sostenible de sistemes vegetals de la Serralada Marina; protecció i millora del Turò de Montcada; ordenació paisatgistica del Campus de la Universitat de les Illes Balears. Anna Zahonero és biòloga i master en Arquitectura del Paisatge.

Va néixer a Paris el 1957. Màster en Arquitectura del Paisatge per la Universitat de Califòrnia. Catedràtic del Departament de Disseny del Paisatge de l'ENSP de Versalles. El 1995 va fundar Studio ONNE. Principals projectes: paisatge industrial per a SIEGL, Hermès; refugi per a rodamons Chapsa, Nanterre; parc públic a Alfortville; reordenació de la fàbrica Renault, Boulogne Billancourt; parc Invaliden, Berlin; parc Six Arpents, Pierrelaye.

Es Doctor Arquitecte per la UPC i llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB. Professor i investigador de la ETSAB des del 1976. Des de 1992 és Director del Departament d'Urbanisme de la UPC. Amb CCRS ha realitzat projectes urbanistics a Catalunya,Canàries, Balears i Andalusia. En tres ocasions ha estat guardonat amb els Premis Nacionals d'Urbanisme.

Va néixer a Barcelona el 1946. Es doctor en Biologia, consultor en gestió ambiental de la UNESCO, Secretari General del Consell Assessor Internacional del Fòrum Llatinoamericà de Ciències Ambientals, professor de la càtedra UNESCO de desenvolupament sostenible i Director del Projecte Biosfera. Es autor de 14 Ilibres i director de les sèries televisives "Mediterrània" i "Natura". Premi d'Honor Jaume l, Medalla Narcis Monturiol, Premi Alzina i Premi Medi Ambient.

Va néixer a Gran Canaria el 1951. És arquitecte, fundador i director del Gabinete PRAC, especialitzat en la realització de projectes de rehabilitació ambiental. Principals obres: Jardi Canari; Parc de la Música; Ecomuseu de Maspalomas; Parc Litoral de Las Salinas de Bañaderos; Estació Cultural de Tindaya; Projecte Guiniguada.

Va néixer el 1943. Es va graduar per la Universitat Tècnica de Munic el 1970. Des de 1974 treballa com arquitecte del paisatge independent i des de fa 15 anys com a soci de Werkgemeinschaft Freiraum Nürenberg. Es professor honorari de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Tècnica de Munic.

Va néixer a Rotterdam, Holanda. Es va graduar com a arquitecte del paisatge a l'Agricultural University de Wageningen el 1985. Entre 1985 i 1994 va treballar com a paisatgista per al Ministeri Holandès d'Agricultura i Conservació de la Natura. Professor convidat a l'Acadèmia d'Arquitectura d'Amsterdam i al Larenstein International Agricultural College de Velp. El 1994 va fundar, amb l'ecologista Sjef Jansen, l'estudi VISTA a Amsterdam.

Va néixer a Barcelona el 1963. És llicenciat en Ciències Econòmiques per la UAB. Especialista en economia rural i territorial. Membre de l'Associació d'Economistes Agraris d'Espanya. Actualment participa en la planificació i gestió del projecte d'Anella Verda com a Cap del Servei d'Acció Territorial de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Es Director de la revista "Area. Debats Territorials".

Dinamarca 1952-2018. Es llicenciat per la Reial Acadèmia de Belles Arts. Va fundar el seu estudi d'arquitectura del paisatge el 1987. Principals obres: remodelació de l'entorn de Kronborg, Elsinore; Plaça major de Herning; Illa dels Museus, Roskilde; Fàbrica Calsberg, Valby; Escola Europea de Cinema, Ebeltoft.

Estudios de Bellas Artes en la Universidad de Michigan, 1973. Estudios de Paisajismo en las universidades de Michigan y Harvard, 1974-1977. Ha trabajado con Peter Walker, Ken Smith y David Meyer. En 1990 fundó Martha Schwartz Inc. en San Francisco. Actualmente es profesora de paisajismo en Harvard. Principales obras: Splice Garden, Cambridge; Rio Shopping Center, Atlanta; The Citadel, California; Plaza del Palacio de Justicia, Minnesota; Plaza Jacob Javitz, Nueva York.

Ponent 2

Va néixer a Oldenburg (Alemanya) el 1937. Inicia l'aprenentatge com a jardiner el 1954, obté el titol de màster a Hohenheim, el 1961, i estudia jardineria i disseny del paisatge a l'Acadèmia d'Arts de Kassel. Recentment ha projectat a Berlin els espais urbans i esquemes de paisatge de la Postdamer Platz, el parc de la Preussische Herrenhaus i la Residència del Consell Federal. Des del 1989 és professor de disseny d'espais oberts a la Universitat de Kassel.

Ponent 1 i 2

Va néixer a Tarragona el 1950. És arquitecte per I'ETSAB, professor del Màster d'Arquitectura del Paisatge de la UPC, cap del Servei Territorial d'Ordenació del Territori i Urbanisme de Tarragona i des del 2000 és director general d'Urbanisme. Entre les seves principals obres: coredacció del Pla General de Cambrils i Pla General d'Altafulla; Pla Parcial Industrial Riu-Clar, Tarragona; Pla Parcial Residencial Sant Ramon, Tarragona; Pla Territorial Parcial de les Terres de l'Ebre.

Ponent 2

Va néixer el 1956. Graduada per l'ENSP de Versalles (1982). Funda el seu propi estudi, amb Michel Desvigne, el 1988. Entre les seves obres: Àrea Port Marianne, Montpeller; estacions del TGV a Valence, Avinyó i Marsella; parc Sieroterapico, Milà; Millenium Park, Londres; Museu Middelheim, Antwerpen; Museu d'Art Modern, Kirchberg. Ha estat professora a l'ENSP de Versalles, a l'Institut d'Arquitectura de Gènova i a l'Acadèmia d'Arquitectura de Mendrisio.

Ponent 2

Va néixer a Jerusalem. Llicenciat per la Universitat de Califòrnia, BLA, el 1963, i per la Universitat de Harvard, MLA, el 1966. El 1969, funda el seu estudi a Jerusalem, en el qual hi col·laboren paisatgistes, arquitectes i urbanistes. Va ser professor a l'Acadèmia Bezalel de Jerusalem, entre el 1979 i el 1985, i ha estat professor convidat en diverses ocasions per la Universitat de Harvard. Va ser president de l'Associació d'Arquitectes Paisatgistes d'Israel entre el 1991 i el 1998.

Ponent 2

Va néixer el 1957. És arquitecte per I'ETSAB (1984) i màster en gestió urbanistica per la UPC (1988). Coordinador de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Ha estat gerent de l'Institut de Gestió Urbanistica i Activitats Locals. Des del 2000 és coordinador de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

Ponent 2

Nascut a Barcelona el 1951. És enginyer tècnic agricola i professor de Jardineria i Paisatgisme a I'ETSAB, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, professor del Màster d'Arquitectura del Paisatge, ETSAB, i professor a l'escola d'art Eina. El 1992 funda Factors de Paisatge amb Xavier Pablo. Desenvolupa projectes de paisatge i col·labora amb estudis d'arquitectura.

Ponent 1 i 2

Va néixer a Barcelona el 1950. Es arquitecte i director de I'ETSAB. Obres principals: Àrea Olimpica de la Vall d'Hebron, Barcelona; entorn de l'Alhambra, Granada; Pla Director de la Universitat Autònoma de Barcelona; Zoològic de Còrdova; Centre La Bastida, Santa Coloma de Gramenet; aeroport Costa Azahar, Castelló. Ha estat guardonat amb el premi FAD (1992), el premi Ciutat de Barcelona (1985 i 1990) i la medalla de la Ville de Paris (1994), entre altres.

Ponent 1 i 2

Va néixer a Osca el 1950. És arquitecte i professor de I'ETSAB des del 1975. Ha estat director de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona (1981-1987), director tècnic de l'Institut Municipal de Promoció Urbanistica (1988-1993) i director de Barcelona Regional (1994-1999). Des del 1999 és arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona. És Medalla d'Honor Barcelona 92 i Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects.

Ponent 2

És arquitecte i catedràtic de projectes a la Escola d'Arquitectura de Madrid. Dirigeix les revistes Arquitectura Viva i AV Monografias, i la secció d'arquitectura del diari El Pais. Membre numerari de la Real Academia de Doctores, Cullinan Professor a la Universitat de Rice, professor convidat en el Centre Getty de Los Angeles, a Harvard, Princetown i a l'Institut Berlage. Ha format part del jurat de premis i concursos nacionals i internacionals.

Ponent 1 i 2 

Barcelona (1957-2010). Va estudiar Arquitectura del Paisatge a Berkeley, a Georgetown i a Edimburg. Es professora del Màster d'Arquitectura del Paisatge de la UPC. El 1983 va fundar l'estudi Arquitectura del Paisatge. Principals obres: plaça a Girona; jardi de L'Illa Diagonal, Barcelona; tractament paisatgistic de la plaça de les Glòries, Barcelona; parc Sar, Santiago de Compostel·la.

Ponent 2

És Ilicenciada per la Universitat de Lausana, doctora per la Universitat de Paris VIII, periodista i directora de projectes culturals. Entre les seves obres destaca el projecte Lausanne Jardins el 1997 i el 2000. Entre els seus Ilibres: Odeurs de jardins, Zurich, Edition M, 1988; Lausanne côté jardins (amb Luc Chessex), Lausana, Editions Payot, 1997; A la recherche de la cité idéale, Lausana, Editions 24 Heures et Arc et Senans, Institut Claude-Nicolas Ledoux, 2000.

Ponent 2

Doctora en arquitectura. Professora i subdirectora d'Investigació i Cultura de l'Escola d'Arquitectura de Las Palmas. Directora del curs de postgrau Arquitectura del Paisatge. Treballa en col·laboració amb els arquitectes Vicente Mirallave Izquierdo i Angel Casas Suárez. Autora del Ilibre Viaje a través del patio i de diversos articles en Ilibres i revistes. El 1998 va guanyar el primer premi del concurs per al mobiliari urbà de Las Palmas de Gran Canaria.

Ponent 2

És professor d'ecologia del paisatge a la Graduate School of Design i al Harvard College de la Universitat de Harvard. Va realitzar els estudis universitaris al Haverford College, es va doctorar per la Universitat de Pennsylvania i és Doctor Honorari en Lletres per la Universitat de Miami. Premiat per diverses entitats internacionals, ha escrit nombrosos articles i llibres, entre els quals destaquen: Landscape Ecology (1986) i Land Mosaics (1995).

Ponent 2

Va néixer a Barcelona el 1927. Llicenciat en dret el 1949, el mateix any que rep el premi Guimerà per un article. Actualment escriu a El Periódico, i des del 1976 fins al 1999 va fer una columna diària a l'Avui. La seva obra ha estat distingida amb els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. Entre les seves obres, El nen de la plaça Ballot. Inventari de jubilacions, Viatge pels grans magatzems, L'ecologisme és un egoisme, A peu per Castella i terres de Sòria i El teu nom és Olga.

Ponet 2

Va néixer el 1936. És doctor en filosofia. Professor d'estètica a la Universitat Blaise Pascal de Clermont-Ferrand. És l'encarregat dels cursos del doctorat Jardins, Paisatges, Territoris a l'Escola d'Arquitectura de Paris-la-Villette i el director de la col·lecció «Pays/Paysages» d'Ed. Champ Vallon. Entre les seves obres: Nus et Paysages; essai sur la fonction de l'art, Paris, Aubier, 1978; Court Traité du Paysage, Paris, Gallimard, 1997. Premi La Ville à lire, 1997.

Ponent 2

Va néixer a Barcelona el 1941. Es gradua el 1965 a I'ETSAB. Ha estat cofundador de l'Studio PER i de BD Ediciones de Diseño. El 1987 funda, amb Carles Diaz, Tusquets, Diaz Et Assoc. Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Diseño, diversos premis FAD d'Arquitectura i Disseny, i condecorat amb la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes de España, és Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres de França i posseeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Ponent 2

Va néixer a Girona el 1970. És arquitecta per I'ETSAB i professora de projectes a Paisatgisme, ETSAB, des del 2000. El 1996 funda el Col·lectiu 10X15. Principals treballs realitzats com a component de 10X15: instal·lacions d'arquitectura efimera a Girona Temps de les Flors, Pati de les Flors de Can Girbal, Girona (premi FAD Espais Efimers 1998); intervenció a La Carbonera, Girona; Plaça del Jurat, Girona; exposició "La cuina que ve", plaça dels Àngels, Barcelona.

Ponent 2

Arquitecta, DPLG a França i màster en Arquitectura del Paisatge ETSAB, del qual és professora. Directora del Consell d'Arquitectura, Urbanisme i Ambient dels Pirineus Orientals, organisme dedicat a la realització de projectes a nivell comunitari i regioònal; encarregada de les activitats de la Galerie d'Architecture, programa d'exhibicions, disseny i trobades. Té el seu despatx com a arquitecte paisatgista a Tolosa (França).

Ponent 2

Belén Gimeno

Terol, 1968. Arquitecta per l'ETSA de València. Coordinadora dels tallers de Sot de Chera (Espanya) i Andria (Itàlia).

José Manuel Vidal

València, 1951. Arquitecte per l'ETSA de València. Coordinador dels tallers de La Torre/Alpuente, Sot de Chera (Espanya) i Andria (Itàlia).

Ponent 2

Va néixer a Gènova el 1963. Llicenciat per l'Escola d'Arquitectura de Gènova el 1990. Col·labora amb l'arquitecte Giancarlo de Carlo a Milà (1990-1993) en la redacció del Nou Pla Regulador d'Urbino i en la recuperació de l'antic Monestir dels Benedictins. Assessor en projectes per a la recuperació d'àrees fluvials a Ligúria, on realitza també cursos sobre enginyeria naturalista i recuperació ambiental. Col·labora amb revistes com Abitare i Spazio Et Società.

Ponent 2

Va néixer a Buenos Aires el 1939. És arquitecte i professor a la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de Buenos Aires. Actualment és director de l'Escola de Paisatgisme. Ha estat assessor de la Secretaria de Desenvolupament Urbà de Buenos Aires i ha participat en nombrosos congressos i seminaris. Des del 1964 treballa com a arquitecte. Ha obtingut diversos premis en concursos d'avantprojectes públics i ha projectat habitatges unifamiliars i col·lectius, i edificis d'usos diversos.

És llicenciada en Paisatgisme i professora de Paisatge a la Universitat de Virginia, on ha estat directora de departament entre el 1993 i el 1998. Ha estat professora a les universitats de Harvard i Cornell i ha publicat nombrosos articles sobre el paisatgisme modern. Actualment està treballant en el llibre The Margins of Modernity, dedicat a les teories i pràctiques del paisatge americà. Ha estat jurat de nombrosos premis de disseny.

Ponent 3

Alain Richert (1947) ha cursat estudis de Medicina (1971). Fins a l'any 1978 ha estat experimentant en els camps de la pintura, la fotografia i el video, havent presentat nombroses exposicions. També ha estudiat botànica i ornitologia, i s'ha interessat pel món dels jardins i per llibres i filmografia sobre la jardineria. Ha dissenyat jardins privats i també jardins oberts al públic en centres històrics. Assessor de col·lectius rurals, ha impartit un taller a l'Escola del Paisatge de Versalles, Arquitectura en jardineria. La seva principal preocupació és intentar relacionar història, art i ciència en la creació de jardins.

Ponent 3

Va néixer a Barcelona el 1968. Es enginyera tecnico agricola i paisatgista. Des de 1989 ha estat treballant en projectes de jardineria i paisatge, entre els quals la restauració de l'estany d'Arriaga a Vitòria, el jardi museu d'art a Sabadell, el parc Cordellas a Cerdanyola, la piscina de l'hotel Son Antem a Mallorca o la restauració del torrent de la Gripia a Terrassa. Ha col·laborat amb els arquitectes Tarrassó-Espinas, Eduardo Arroyo, FOA, Abalos y Herreros, Vázquez-Consuegra, Rubiño-Márquez, Coll-Leclerc, Torres-Nadal, Nebot. Actualment imparteix classes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid.

Ponent 1 i 3

Des de 1981 fins a 1988 va treballar per a l'ajuntament de Barcelona, on va dur a terme diferents projectes en espais públics com el Parc Joan Mirò, el Fossar de la Pedrera, el Parc i el Sot del Migdia. Es coneguda internacionalment pels seus projectes arreu d'Europa: Remodelació de Patrick Street i Grand Parade a la ciutat de Cork (Irlanda, 1999), i dels centres històrics de 's—Hertogenbosch (Holanda 1993—1998) i Dublin (Irlanda, 2002). A Espanya ha dut a terme projectes com La Biblioteca Joan Mirò, el Parc de Zafra a Huelva (1 994), El centre comercial Fòrum Salamanca (1999), El campus audiovisual de Poble Nou (2000), i la zona de banys del Fòrum 2004. És professora a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona (ETSAB) des de 1994.

Ponent 3

Arquitecte per la UPC, professor de I'ETSAV, amb despatx professional amb Dolors Ylla-Català des de 1987. Entre els projectes i obres realitzats destaquen el COAC de Vic, les Escoles d'Enginyeria d'UV, la seu de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, el teatre Kursaal de Manresa, l'Ordenació del nou Zoo Mari de Barcelona dins del Fòrum 2004 i el concurs internacional d'Ordenació per a les cotes altes del Parc de Montjuïc de Barcelona. Tots aquests encàrrecs han estat guanyats per concurs d'arquitectura i han obtingut diversos premis i distincions.

Ponent 3

José Antonio Marina és catedràtic de filosofia a batxillerat. Elabora una teoria de la intel·ligència que comença a la neurologia i acaba a I'ètica. Autor de nombroses obres: Elogio y refutación del ingenio, Teoria de la inteligencia creadora, Etica para náufragos, El misterio de la voluntad perdida, La selva del lenguaje, El vuelo de la inteligencia, i sobretot, La lucha por la dignidad, escrit amb Maria de la Valgoma. Premis rebuts: Nacional d'Assaig, Anagrama d'Assaig, Don Juan de Borbón al millor Ilibre de l'any, Agustin Ferret de periodisme, DMR d'economia, Giné de los Rios d'innovació educativa.

Ponent 3

Bertrand Le Boudec és arquitecte i actualment professor a l'Escola d'Arquitectura de Paris-Belleville. Premiats amb la beca L'Envers des Villes, l'any 1995 van fundar l'Atelier Traverses associat a Hélène Izembart, arquitecta paisatgista. Entre les seves obres més importants, destaquen el parc maritim de l'illa de Tatihou, a la Mànega, i els jardins de l'ambaixada del Brasil a Paris. Algunsde llurs treballs de recerca publicats són: Mémoires de paysages (2000), Le canal de la Somme (2003) i Waterscapes (2003), aquest darrer sobre el tractament d'aigúes residuals mitjançant sistemes vegetaIs.

Ponent 2 i 3

Michel Desvigne és Arquitecte Paisatgista, graduat per la Facultat de Ciències Naturals de Lió i, posteriorment, per l'Escola Nacional Superior del Paisatge (ENSP) de Versalles. Al llarg de la seva carrera, ha col·laborat amb els millors arquitectes: Paul Andreu, Norman Foster, Herzog and de Meuron, Rem Koolhaas, Renzo Piano, I. M. Pei, Christian de Portzamparc, Jean Nouvel, Richard Rogers, Bernard Tschumi... Professor i investigador a l'ENSP de Versalles, a l'Escola Politecnica Federal de Lausana, a l'Institut d'Arquitectura de Ginebra o a l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard, entre d'altres. L'any 2000 rep la Medalla de l'Acadèmia Francesa d'Arquitectura i el 2003 és elegit candidat a guanyar el Grand Prix de l'Urbanisme.

Ponent 2 i 3

João Gomes da Silva (Lisboa, 1962) estudia Arquitectura del Paisatge a la Universitat d'Évora (1979-1985). Des de l'any 1990 ha exercit com a professor a diferents universitats i escoles com ara la Universitat Tècnica de Berlin, l'Escola Nacional Superior del Paisatge de Versalles, la Universitat de Girona o la Universitat de Brasilia. El 2001 és nomenat membre del jurat del Grand Prix du Paysage, del Ministeri de Medi Ambient francès. Des de l'any 2000 és vicepresident de l'APAP (Associaciô Portuguesa d'Arquitectes Paisatgistes).

Ponent 3

Martin Knuijt (1966) és un dels quatre membres fundadors d'OKRA, un destacat gabinet d'arquitectura del paisatge a Holanda. Abans ja havia treballat com a projectista en un equip de planificadors urbans i arquitectes paisatgistes de Rotterdam. Ha col·laborat en molts projectes de desenvolupament de paisatges i espais urbans, des de projectes més abstractes fins a projectes concrets d'organització de l'espai i d'objectes arquitectònics. Recentment ha fet alguns estudis sobre l'ús de l'espai i la mobilitat a la xarxa urbana. Coautor, juntament amb Hans Ophuis i Peter van Saane, del llibre “Modern Park Design: Recent Trends”.

Ponent 3

Dominique Perrault (1953) és arquitecte i planificador urbà. Entre els seus projectes més importants destaquen el de la Biblioteca Nacional Francesa de Paris i el de la piscina i el velòdrom olimpics de Berlin. L'any 1997 li va ser concedit el premi Mies van der Rohe pel seu projecte de la Biblioteca Nacional Francesa i des del 2000 forma part del Comitè d'Urbanisme de Barcelona. Actualment treballa en diferents projectes per al Tribunal de Justicia Europeu, a Luxemburg, el front maritim de Las Teresitas, a Tenerife, o les dues torres d'oficines i hotels a la Diagonal de Barcelona.

Ponent 3

Perejaume viu i treballa a Sant Pol de Mar i al Montnegre. En el seu treball s'hi barregen pràctiques literàries i visuals. La pintura, l'escriptura i les caminades han contribuït en la seva obra a una redefinició del paisatgisme. Exposicions com "Postaler' (1984), "A 2.000 metres de pintura sobre el nivell del mar" (1988), "Galeria Joan Prats, Coll de Pal-Cim del Costabona" (1990), "Girona, Pineda, Sant Pol i la Vall Cerett Figueres, el Prati Tarragona i Valls" de Granollers" (2002) o "Retrotabula" (2003) en són el testimoni.

Ponent 3

Arquitecta i urbanista, graduada per la Facultat Bennett (Rio de Janeiro, 1981). Màster en Housing, Planning and Building per l'Institute for Housing Studies (Rotterdam, 1984). Directora de projectes urbans i presidenta de l'Institut Municipal d'Urbanisme de la ciutat de Rio de Janeiro (1993-2000), periode en el qual va participar en la gestió dels emblemàtics programes de rehabilitació urbana "Rio-Cidade" i "Favela-Bairro". Actualment treballa com a assessora d'urbanisme.

Ponent  2 i 3

Es arquitecte i professor titular de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. La seva tasca professional amb Francesc Hereu ha estat reconeguda en diverses exposicions, premis (FAD d'Arquitectura, 2n Premi Europeu de l'Espai Públic) i publicacions, la més recent "F. Hereu-J. Español. 10 anys d'Arquitectura”. Com investigador ha explorat camps com el dels Ilenguatges formals (Premio Nacional de Arquitectura 1973) o les tècniques de construcció de la forma (Premi extraordinari de doctorat 1996). Ha publicat articles, monografies i alguns Ilibres, entre els quals El orden fràgil de la arquitectura, Invitaciòn a la Arquitectura, Arquitectes en el paisatge i dos volums de poesia, ambdós també premiats. Actualment és Director de Plans i Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona.

Ponent 3

L'arquitecte Joan Ganyet i Solé va dirigir al llarg de vint anys l'alcaldia de la Seu d'Urgell. Hi ha destacat, per la defensa que ha fet de la natura com a mitjà fonamental pel desenvolupament de l'Alt Pirineu. Des del 1983 al 2003 ha dedicat gran part dels seus esforços a millorar la realitat social de les ciutats de muntanya mitjançant la seva intensa activitat política (fou diputat en el Parlament de Catalunya, 1980-1995; senador per Lleida en el Parlament espanyol, 1995-1999). Enguany fou nomenat Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la Seu d'Urgell.

Ponent 3

Carme Bonell és doctora en Filosofia i Lletres i professora titular d'Estètica i Història de l'art contemporani al Departament de Composició Arquitectònica de la UPC. Col·laboradora com a conferenciant en el Màster d'Arquitectura de Paisatge, és professora de la titulació de graduat superior en paisatgisme des de l'establiment d'aquesta. És autora, entre altres publicacions, de La Divina Proporción, Las formas geométricas (Barcelona, 1994; edició ampliada: Barcelona 1999 i Mèxic 1999) i Las Leyes de la Pintura (Barcelona, 1997).

Ponent 3

Joan Nogué (1958) és catedràtic de Geografia humana a la Universitat de Girona. Doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, va ampliar estudis a la Universitat de Wisconsin, a Madison (EUA). Professor adjunt a la Universitat de Western Ontario (Canadà) entre 1997 i 2002 i professor visitant a la Universitat de Buenos Aires. Especialista en estudis de paisatge i en pensament geogràfic i territorial, temes sobre els quals ha escrit -sol o en col·laboració amb altres autors- deu Ilibres. Coeditor de Documents d'Anàlisi Geogràfica i autor de nombrosos articles publicats en revistes internacionals de reconegut prestigi.

Ponent 3

Nat a Barcelona 1957. Llicenciat en geografia per la Universitat Autonoma de Barcelona (UAB). Màster en afers internacionals per la Universitat Johns Hopkins. Ha estat investigador del Center for Metropolitan Planning and Research, de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (1984-1985), i de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (1985-1986). Des de l'any 1988 és professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha impartit cursos i seminaris en universitats espanyoles i europees. Ha publicat nombrosos llibres i articles. Ha estat director de l'Institut d'Estudis Metropolitans (1988—1999). És membre i vicepresident de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori. Membre de Ciutadans pel Canvi, forma part de la Comissió Permanent.

Ponent 3

Jaume Terradas neix a Barcelona el 1943, és catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Capdavanter en la investigació d'ecosistemes terrestres va ser el primer president de l'Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre. L'any 1992 va ser guardonat amb el Guardò Narcis Monturiol per a la Recerca Cientifica i Tecnològica per la promociò de la recerca forestal a Catalunya. Actualment és un actiu investigadordel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i membre del Patronat Metropolità del Parc de Collserola, i del Comitè Cientific de WWF-ADENA.

Ponent 4

Enginyera en Planificació del Paisatge i els Espais Lliures. 1996-1999: Col·laboradora científica en el projecte de recerca “Cooperació amb un bé escàs”, dirigit pel Prof. Dr. Klaus Selle, Universitat de Hannover. 1999- Abril 2000: Directora de projectes d’Internationale Bauausstellung (IBA) Fürst-Pückler-Land. Els àmbits fonamentals dels seus treballs són: els nous paisatges després de la mineria, el disseny de processos / formes de treball i formes d’organització i la gestió de projectes. 2000: Administració del Consell per a Urbanisme, Protecció del Medi Ambient i Trànsit. Berlín.

Ponent 4

Enginyer de Planificació Territorial i Urbanisme. 1970- 1977: Col·laborador científic a l’Escola d’Arquitectura de Berlín. 1977-1987: Assistent i docent a la Facultat d’Arquitectura i Construcció de Weimar. 1978: Doctor en Enginyeria en el camp de l’Urbanisme. 1985: Doctor en Filosofia en el camp de la Sociologia Urbana. 1987-1998: Director de la Fundació Bauhaus de Dessau. 1998-2000: Director executiu de la societat preparatòria de la Internationale Bauausstellung (IBA) Fürst-Püc-kler-Land GmbH. Des del 2000 Director executiu de la Internationale Bauausstellung (IBA) Fürst-Pückler-Land GmbH.

Ponent 4

Ryue Nishizawa. Va néixer al districte de Kanagawa el 1966. Títol de Màster en Arquitectura a la Yokohama National University el 1990. Es va incorporar a Kazuyo Sejima & Associates. Fundador de SANAA amb Kazuyo Sejima (1995). Funda l’estudi Ryue Nishizawa (1997). Professor adjunt de la Yokohama National University (2001-).

Ponent 4

Kazuyo Sejima. Va néixer al districte d’Ibaraki el 1956. Títol de Màster en Arquitectura a la Japan Women’s University el 1981. Es va incorporar a Toyo Ito & Associates. Fundador de Kazuyo Sejima & Associates (1987). Fundador de SANAA amb Ryue Nishizawa (1995). Professor a la Keio University (2001-).

Ponent 4

Botànic i autodidacte. Enginyer DPE, director del Jardin des plantes de Nantes, president honorari de jardins botànics de França i dels països francòfons, vicepresident de la Societat de Ciències Naturals de l’Oest de França, membre del Consell Científi c del Conservatori Botànic Nacional de Brest, membre del Consell Cientí-fic del Patrimoni Natural del País del Loira. Ha fet diversos treballs de recerca sobre cianobacteris i briòfits (guardonat per la Fondation de France) i sobre epífits tropicals (Premi Especial del Jurat Científic de Sciences et vie / Leitz). Ha participat en una missió per a l’estudi de cianobacteris epífits al Camerun i en missions de cooperació amb el Jardí Botànic Martín Cárdenas de Bolívia. És autor d’estudis i publicacions sobre diagnòstic paisatgístic i determinació del valor biològic d’un emplaçament. Ha donat conferències i impartit cursos en diverses universitats.

Ponent 4

Neix el 1964 a Holanda. Paisatgisme / International Agrarian Highschool Larenstein Boskoop. Llicenciat en Paisatgisme. Arquitectura, urbanisme / Academy for Architecture, Rotterdam. Llicenciat en Arquitectura i Urbanisme. 1995-actualitat: propietari i director de juurlink en geluk paisatgisme i urbanisme (1993). 1993-1994: arquitecte al Departament de Planificació Urbana d’Amsterdam. 1990-1993: projectista a West 8 landscape architects de Rotterdam. 1989: projectista a la Floriade de Zoetermeer. 1999-2004: Professor de l’Academy for Architecture Rotterdam, Amsterdam. 1995-2000 Professor invitat en diverses universitats (Rotterdam, Amsterdam, Wageningen, Velp, Gant, Londres). Participació en simpòsiums.

Ponent 4

Pascal Convert és artista plàstic. El 1989 va ser alumne intern de Villa Médicis. Georges Didi-Huberman ha escrit un llibre sobre la seva obra (La demeure, la souche, 1998). Va ser artista invitat a l’Studio National du Fresnoy el 1999. El 2000 va fundar amb diversos artistes, universitaris i tècnics de televisió una associació per “filmar el treball de l’art” (Artistes & Associés). Ha mostrat la seva obra en nombroses exposicions: Museu Louisiana, Copenhaguen (en el marc de l’exposició Jean Nouvel), 2005; De Mémoire, Le Fresnoy, Studio National des Arts, Tourcoing, 2003 (comissari: Philippe Dagen); L’empreinte, Mnam, Centre Georges Pompidou, París, 1997 (comissari: Geor-ges Didi-Huberman). Compta amb una àmplia filmografia: 1997, 2003, 2004 Direct Indirect. Instal·lació de vídeo; 2005 La Madone de Bentahla, documental 52 mn; 2005 L’Alpeh, sobre l’imaginari fílmic de Jean Nouvel, seguit d’una conversa Bernard Stiegler-Jean Nouvel, encàrrec del Museu Louisiana, Dinamarca.

Ponent 4

És paisatgista. Va cursar la llicenciatura en Arquitectura i un màster de Recerca en el camp del Disseny al Royal Melbourne Institute of Technology (RMIT) d’Austràlia. Ha fet pràctiques a Aspect Melbourne, on ha treballat com a director de disseny fins a l’any 2003, és cofundador d’Aspect Sydney. Ha estat professor de l’RMIT fins al 2004, on ha impartit classes de Disseny i d’Història i Teoria del Disseny, examinador a la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) i a la UNITEC (Nova Zelanda) i director de recerca a la Universitat d’Austràlia Occidental. Actualment està preparant el doctorat sobre el “canvi” en l’arquitectura paisatgística a la Universitat de Queensland. Escriu regularment sobre projectes paisatgístics contemporanis a Monument, Architecture Australia i Architectural Review Australia. El 2004 va escriure, en col·laboració amb Jessica Blood, The MESH Book: Landscape & Infrastructure, publicat per RMIT Press. Recentment, ha estat redactor convidat per al número 95 d’Architectural Review (Austràlia).

Ponent 4

Arquitecte. Nascut el 1957. Director creatiu i soci fundador d’SLA A/S (Copenhaguen). Fundat per Stig L. Andersson el 1994, SLA és un dels estudis arquitectònics líders dels països escandinaus en el camp de la planificació d’espais i paisatges. Ha guanyat nombrosos concursos tant a Dinamarca com en altres països, entre els quals destaquen el pla director del parc esportiu Valby (Copenhaguen), el centre de la ciutat de Bjørvika (Oslo), les noves places de Frederiksberg (Copenhaguen), el paisatge de la instal·lació per a elefants (Zoo de Copenhaguen) i el parc Ankar (Malmö). Ha publicat llibres i articles sobre planificació urbana i paisatgística i ha exposat els seus treballs a Dinamarca i en mostres internacionals. El 2002 va rebre el Premi al Paisatgisme Europeu i la Medalla Eckersberg de la Reial Acadèmia Danesa.

Ponent 4

Neix l’any 1960 a Villemomble. Viu i treballa a París. 1978-81 Villa Arson, Niça.1982-87 Escola Nacional Superior de Paisatge, Versalles. Paisagista DPLG. Professor associat de l’Escola Nacional de Paisatge de Versalles (ENSP) des de l’any 1995. Professor encarregat de curs de l’Escola d’Arquitectura i Paisatge de Lille des de l’any 2005. Professor d’Art a l’Escola d’Arquitecture de Versalles des de l’any 2004. Exposicions personals (selecció): Paintings and works on papers, Bruno Marina Gallery, Nova York, Estats Units; 2005 Galerie Bernard Jordan, París; 2004 Malerei amb Bertold Mathes, Alemanya i França; 2002 Taché-Lévy Gallery, Brussel·les, Bèlgica; 2002 Un peu de temps pur, amb Marian Breedveld, Frac de Haute-Normandie, França; 2001 Abbaye Saint-André, Centre d’art contemporain, Meymac; 2001 Les absences du modeleur, Villa Arson, Niça, 1994-95.

Ponent 4

Va néixer el 6 de setembre de 1972. Va estudiar Arquitectura a França i es va titular l’any 1998. Treballa com a consultor independent en arquitectura, ordenació urbana, disseny d’exposicions, etc. Està preparant la tesi doctoral en història de l’art a la Universitat de París I Panthéon Sorbonne sobre el tema The reception of Learning from Las Vegas, un llibre de Robert Venturi, Denise Scott Brown i Steven Izenour. És professor de Disseny i d’Història a l’École Nationale Supérieure d’Architecture de Versalles. Escriu articles sobre crítica arquitectònica per a diverses revistes, com ara Werk, Bauen+Wohnen, AMC, Le Visiteur, EAV i D’architectures.

Ponent 5

Perico Pastor va néixer a la Seu d’Urgell el 1953, va estudiar a Barcelona, i va emigrar a Nova York. S’hi va passar dotze anys de bohèmia confortable i divertida, fi nançada per la publicació d’ il·lustracions a diverses publicacions i sobretot al The New York Times. Això li va permetre pintar sense pressa i amb el temps , va interessar prou als galeristes com per viure’n, sense abandonar la il.lustració. El 1980 exposa, per primera vegada, al Cornelia Street Cafè de Nova York; el 1983 per primera vegada a una galeria: Estampa, a Madrid. Des d’aleshores ha exposat a gran nombre de ciutats d’arreu. Viu a Barcelona des de 1989, dedicat completament a la pintura, sense deixar de publicar il·lustracions per a diversos diaris, així com llibres infantils. Les seves il·lustracions per al conte Amigos, de Loles Durán, van guanyar el premi Santamaria d’il·lustració infantil. El 2007, va illustrar La Bíblia per Enciclopedia Catalana (1.000 il·lustracions!).

Ponent 5

Ken Smith és un arquitecte del paisatge que ha treballat en una gran varietat de projectes nacionals i internacionals, tant en el sector públic com en el sector privat. El seu bagatge i la seva formació s’emmarquen en el camp de l’arquitectura del paisatge i de les belles arts. Durant els vint anys en actiu, ha participat en molts grups de treball i ha col·laborat amb diversos especialistes i equips. Es dedica, entre altres àmbits, al disseny del paisatge de distintes escales, amb un èmfasi especial en els projectes, que exploren el contingut simbòlic i la força expressiva del paisatge com una forma d’art. Així mateix, es dedica a la creació de paisatges, sobretot de parcs i altres espais públics, amb la perspectiva i el propòsit que serveixin per millorar la qualitat de vida de les ciutats. Ken Smith té llicència per exercir a Nova York i a Califòrnia, entre d’altres estats. A més, posseeix una àmplia experiència en la docència i ha realitzat diverses publicacions. Va cursar estudis a la Universitat de l’Estat d’Iowa i a la Harvard University Graduate School of Design i exerceix a la ciutat de Nova York. És un docent molt actiu i imparteix classe com a professor visitant a l’Escola de Disseny de la Universitat de Harvard.

Ponent 2 i 5

Elizabeth K. Meyer té una llarga trajectòria docent a escala internacional i ha publicat diverses obres sobre teoria del disseny del paisatge. Els interessos docents i erudits de Meyer es reparteixen en tres camps: la recuperació i l’estudi de la teoria del paisatge modern, l’establiment d’una praxi contemporània sobre la crítica del paisatge i la idea del disseny com a interpretació del lloc. Es va incorporar a la Universitat de Virgínia el 1993 i on ha estat catedràtica del Departament d’Arquitectura del Paisatge i directora del Programa de Postgrau en Arquitectura del Paisatge. Anteriorment, havia impartit classe a les universitats de Harvard i de Cornell. Gaudeix d’un gran reconeixement a escala nacional i és considerada una docent destacada i una acadèmica; ha rebut guardons del Consell d’Educadors d’Arquitectura del Paisatge (CELA), de la Societat Nord-americana d’Arquitectes del Paisatge (ASLA) i de la Universitat de Virgínia. Ha treballat per a l’EDAW (Planifi cació i Disseny Ambiental) i per a Hanna/Olin en els anys vuitanta del segle passat. Des d’aleshores, ha exercit com a assessora d’alguns despatxos d’arquitectura del paisatge, entre els quals, Michael Vergason i Van Valkenburgh Associates.

Ponent 3 i 5

És doctor en Arquitectura per la Universitat de Valladolid, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa i catedràtic d’Arquitectura del Paisatge en el Departament d’Arquitectura de la Universitat d’Alcalà. Ha participat com a professor en més de cent cursos monogràfi cs i seminaris i ha impartit cursos de doctorat a la Universitat de Valladolid, a la Universitat Politècnica de València, a la Universitat Politècnica del País Basc i a l’Escola Superior Artística de Porto. Així mateix, ha estat professor convidat a la Universitat Nacional de Xile, a la Universitat de Lisboa i a la Universitat Federal de Santa Catarina (Brasil). Exerceix com a crític i assagista: escriu assíduament sobre art i arquitectura. Ha estat crític d’art al diari El Independiente i a la revista Cyan, i des de 1993 ho és del diari El País. Dirigeix el programa Arte y Naturaleza de la Diputació d’Osca i les publicacions editades sota aquest títol, així com els cursos que s’hi han celebrat entre 1995 i 1999. Com a continuació d’aquest programa, dirigeix els cursos sobre paisatge del CDAN-Fundación Beulas, d’Osca. Actualment és vocal del Patronat del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Ponent 5

Es va formar a l’escola d’Arquitectura, Ginebra, on es va titulat el 1969. Així mateix, va estudiar a l’Architectural Association School of Architecture, Londres, on es va titular el 1973. Principals obres i projectes 2004-2008 Lió: Promenade de Saône / Place Nautique, concurs restringit, primer premi. 2003-2007 París: Parc Cour du Maroc, concurs restringit, primer premi. 2002-2004 Bienne: Nou disseny de la platja “Strandbad”, concurs restringit, primer premi, juntament amb ADR Arquitectes i 4D Arquitectes del Paisatge. 2000-2008 Ginebra: Disseny de la remodelació del riu Aire, concurs restringit, primer premi. 1999-2001 Friburg: Disseny d’un nou parc urbà, concurs restringit, primer premi. 1998 Salern: Disseny del centre històric. Concurs internacional en dues fases: seleccionat entre els dotze projectes de la segona fase. 1996-1998 Lausana: Set fonts en el centre històric. 1996 Ginebra: Nou disseny de la plaça Neuve. Concurs, primer premi. 1994-1998 Amsterdam: Monument a Bijlmer. 1992-1994 Amsterdam: Disseny de la plaça Amstelveen Westwjik. Centrum. 1987-1991 Llac d’Uri: “El camí Suís”. 1986-1988 Ginebra: Disseny de la plaça Pré l’Evêque. 1980-1986 Ginebra: Disseny d’un parc a Lancy.

Ponent 5

Marc Augé va néixer el 2 de setembre de 1935. És antropòleg. És director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, de la qual va ser president des del 1985 fi ns al 1995. És catedràtic de Lletres Clàssiques (1960) i fou alumne de l’École Normale Supérieure; hi va obtenir el títol de docteur d’État el 1971. Va realitzar nombroses missions a l’Àfrica i Llatinoamèrica. Després de la publicació del seu llibre Els no-llocs. Espais de l’anonimat, va mantenir molts contactes amb urbanistes i arquitectes. Ha escrit una trentena de llibres, que han estat traduïts a unes quinze llengües.

Ponent 5

Professor d’Estètica. Ha treballat a la Universitat d’Urbino, la Universitat Estatal de Milà, la Universitat de Heidelberg i la Universitat de Salern i ha estat professor visitant de moltes institucions internacionals. És membre de la SIE (Societat Italiana d’Estètica) i ha estat director del Centre Interuniversitari d’Estudis i Recerques sobre els Jardins i els Paisatges de la Mediterrània. Des de 1987 presideix Guerini e Associati, editors de Milà, la col·lecció “Kepos” i els “Quaderni di Kepos”. Entre els anys 1992 i 1994 va ser membre de la Junta Consultiva Editorial de la revista internacional Journal of Garden History (Diari d’Història de la Jardineria). El 1994 va ser guardonat amb el premi especial Premi Internacional dels Jardins Botànics Hanbury (Grinzane Cavour) i en l’actualitat és un dels membres del jurat d’aquest premi. El paisatge, entre l’ètica i l’estètica, entre la teoria i el projecte, és el focus principal de la seva activitat didàctica i científi ca. La seva vessant investigadora abraça l’anàlisi històrica i l’especulació estètica i fi losòfi ca, amb una atenció especial a les relacions entre l’ésser humà i el seu entorn, així com diversos aspectes arquitectònics, artístics i geogràfics.

Ponent 5

Filòsof i periodista. Actualment dirigeix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i col·labora amb El País i la Cadena SER. Ha estat director de l’Institut d’Humanitats (1986-1989), col·laborador de La Vanguardia (1980-1996) i professor de fi losofi a contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-1990). Ha publicat nombrosos llibres, d’entre els quals destaquen Del tiempo condensado (Nuevas Ediciones de Bolsillo, Barcelona 2003) i Después de la pasión política (Taurus, Madrid 1999).

Ponent 5

Gilles Lipovetsky va néixer a França el 1944. És professor agregat de fi losofi a; doctor honoris causa de la Universitat de Sherbrooke (Canadà) i de la Nova Universitat Búlgara (Sofi a); cavaller de la Legió d’Honor; membre del Conseil national des programmes (Ministeri d’Educació) fi ns al 2005; membre del Conseil d’analyse de la société, dependent del Primer Ministre; i consultor expert de l’APM (Association progrès du management). El seu camp d’investigació són les transformacions de les regulacions, els valors i els comportaments en les societats occidentals desenvolupades. Ha participat en seminaris i conferències sobre l’ètica dels negocis en grans grups industrials o bancaris a Europa i Amèrica, i en seminaris de recerca sobre l’individualisme, el luxe, el consum i les formes de vida contemporànies arreu del món. Ha publicat diverses obres, les més recents de les quals són: Le bonheur paradoxal. Essai sur la société d’hyperconsommation (La felicitat paradoxal. Assaig sobre la societat de l’hiperconsum) (2006), La société de déception (La societat de la decepció) (2006) i L’écran global (La pantalla global) (2007).

Ponent 1 i 5

Barcelona 1939-2012. Arquitecte i urbanista, dedicat especialment als temes del disseny urbà. Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluis Sert a Harvard. Catedràtic d’Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Fundador i director, des de 1968, del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, grup investigador de la morfologia urbana. Ha impartit cursos de disseny urbà a les universitats de Cambridge UK, New York, Santiago de Chile, Lisboa, Harvard, Lovaina, Milà, Nàpols, Caracas, Coimbra, París, Nanjing, Shanghai, Melbourne, Copenhague, etc… Director dels cursos Master “Proyectar la periferia” (1991-95). Director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de 1994 a 1998. Fellow de la Universitat de Cambridge, UK (1984). Membre de l’Academie Française de l’Architecture (2003) Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lovaina (2004).

Ponent 2,5 i 11

Gills Clement és enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles (ENSP). A més de la seva activitat com a dissenyador de parcs, jardins, espais públics i privats, realitza les seves investigacions teòriques i pràctiques en tres direccions:

1) El jardí en moviment, un concepte derivat d’experiments en el seu propi jardí a Creuse, i aplicat a espais públics a França i a l’estranger a partir de 1983. La descripció inicial d’aquest treball es va publicar el 1991 amb quatre reimpressions sucesives de Sens y Tonka a París. La idea es posa en pràctica per primera vegada en un espai públic el 1986 a l’André Citroën Park a París, inaugurat el 1999. Des d'aleshores s’han portat a terme nombrosos projectes basats en aquest principi de gestió, en particular al Lycée. Agriculturel Jules Rieffel a Saint Herblain (Loire Atlantique) entre 2004 i 2009.

2) El Jardí Planetari, un projecte polític, basat en l’humanisme ecològic, primer despertant l’atenció del públic per una novel·la/assaig,  'Thomas et le Voyageur', publicat per Albin Michel el 1996, i per a una important exposició a la Gran Halle de la Villette en París (1999-2000), així com per un cert nombre d’estudis: El jardí planetari de Xangai, La Carta del Paisatge de Vassivière (Limousin) i altres treballs en curs.

3) El Tercer Paisatge - un concepte desenvolupat en el curs d’una avaluació del paisatge al Limousin, definit com un "fragment vacil·lant del Jardí Planetari", aplicat a tots els espais abandonats (friche o délaissés) que ell considera com a l'àrea principal de reproducció per a la diversitat biològica.

Ponent 6

La Seu d'Urgell, 1943, llicenciat en dret, va ingressar a la carre­ra diplomàtica el 1971. Va ser director general del departament internacional en els governs d'Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo So­telo, del 1978 al 1982. Ha estat ambaixador a Indonèsia, Canadà, Rússia i dues vegades (un cas excepcional) a la Xina (1987-1991 i 1999-2003), així com director polític (responsable de la coordi­nació de la política exterior comuna amb els socis de la UE) al Mi­nisteri d'Afers Estrangers d'Espanya. Actualment és ambaixador d'Espanya a Andorra.

Ponente 6

Porta les regnes d’AECOM a la Xina i des d’allà controla les set capacitats globals de la companyia: arquitectura, enginyeria de la construcció, disseny i planificació, entorn, gestió de projectes i programes, transport i desenvolupament de l’aigua i urbà. Defensor de la visió col·laboradora d’AECOM, el senyor Chiao ha guiat els experts multidisciplinaris d’AECOM vers el treball conjunt amb els governs locals i provincials de la Xina per ajudar a avançar els plans de “creixement verd” per tot el país. Sota el lideratge del senyor Chiao una creixent base de clients del sector privat a la Xina també confia en els coneixements i en l’esperit innovador d’AECOM per satisfer les seves necessitats en enginyeria, projectes i gestió de programes. El senyor Chiao ha supervisat per tot Àsia plans mestres d’alta densitat per a nous barris i regeneracions de paisatges urbans existents atenent a temes de sostenibilitat. Ha encapçalat la concepció i la construcció de diversos i destacats plans mestres de paisatge i grans espais públics a la Xina i a Àsia en general. El senyor Chiao és membre tant de l’AIA com de l’ASLA, i va obtenir un Màster d’Arquitectura en Disseny Urbà a la Universitat de Harvard, així com un Màster d’Arquitectura a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley.

Ponent 6

Director de Wetlands International-Xina. El professor Chen té una experiència de més de 30 anys en la conservació i gestió de zones humides. El seu treball a Wetlands International-Xina gira al voltant de la gestió de la fauna i de la flora i de les reserves naturals, així com del desenvolupament de programes exhaustius de conservació de zones humides i d’usos assenyats a la Xina. El professor Chen ha col·laborat amb moltes organitzacions internacionals, entre elles el Banc Mundial, la GEF (Global Environment Facility) i l’UNDP (United Nations Development Program) en afers com la conservació de la biodiversitat en zones pantanoses i el projecte de canvi climàtic a les zones humides de Ruoergai (província de Sichuan), la gestió integrada de la conca i les zones humides del riu Tarim (regió de Xinjiang) i el programa de restauració de la biodiversitat aquàtica al llac Dianchi (província de Yunnan). El professor Chen va ajudar a completar el Pla d’Actuació per a la Conservació de les Zones Humides de la Xina i també està molt compromès amb tota la zona del nord d’Àsia, particularment pel que fa a la conscienciació pública i a les activitats educatives. El professor Chen ha editat nombroses publicacions en xinès i en anglès des del 1990. Els temes d’aquestes obres són les zones humides, les aus migratòries, les reserves naturals, la gestió de la flora i fauna i les espècies en perill d’extinció.

Ponent 6

Senior City Planner, actualment és el subdirector general de l’Associació de Parcs Nacionals i Indrets Singulars de la Xina, que atén les instruccions i la supervisió tant del Ministeri de l’Habitatge com del Ministeri de Desenvolupament Urbà i Rural de la República Popular de la Xina. El senyor Zhou es va llicenciar el 1983 al Departament d’Arquitectura de la Universitat de Tonji, a Xangai, i es va especialitzar en urbanisme. Després d’això va treballar a l’Acadèmia Xinesa d’Urbanisme i Disseny fins al 2001. En el transcurs d’aquests anys va formar part, sovint com a director, d’alguns projectes d’investigació i programes de planificació i disseny en el camp de l’urbanisme i dels projectes de construcció en indrets singulars.

Ponente 6

Iñaki Ábalos i Renata Sentkiewicz van fundar la firma Ábalos+Sentkiewicz arquitectos el 2006 per desenvolupar treballs caracteritzats per la consistència tècnica i formal, la coherència teòrico-pràctica i la integració disciplinària entre arquitectura, paisatge i medi ambient, a la recerca d'una nova “bellesa termodinàmica”. El seu treball s'expandeix en col·laboració amb el Laboratori de Tècniques i Paisatges Contemporanis (LTPC) creat per Iñaki Ábalos el 2002 i situat en l'àmbit acadèmic i institucional. El seu treball ha tingut una àmplia divulgació, i se'n prepara una monografia per a 2G. Ha estat el tema d'exposicions individuals (Bezazel Academy, Jerusalem, 2008; Universitá Roma Tre, Roma, 2009, Fundació Tàpies, Barcelona, 2010) i col·lectives (Ecological Urbanism, Harvard University, 2009; Laboratorio Gran Vía, Fundación Telefónica, 2010; Proyecto Tierra, Alhóndiga Bilbao, 2010). Iñaki Ábalos és catedràtic a l'ETSAM (Madrid), Kenzo Tange/Visiting Professor al GSD Harvard University i membre del comitè de direcció del BIArch (Barcelona). El 2009 va ser nomenat RIBA International Fellow. El seu últim llibre: Atlas pintoresco, vol. I i II (GG). Renata Sentkiewicz és professora associada a l'ETSAM, ha participat a diferents tallers internacionals i és l'editora del llibre Cuatro observatorios de la energía, (COAC). Actualment prepara Verticalscapes (GG).

Ponent 6

Nascut el 1956, és un arquitecte establert a Milà. Fundador de la xar­xa d'investigació internacional Multiplicity (http://www.multiplicity.it) i professor de Disseny Urbà a la Politècnica de Milà. Del 2004 al 2007 va ser redactor en cap de la revista Domus; des del setembre de 2007 és el redactor en cap de la revista internacional Abitare.  El seu estudi a Milà es dedica a la investigació i pràctica de l'arqui­tectura i de l'urbanisme contemporanis. Entre els projectes en curs hi ha el disseny per a un edifici multifuncional per a la Région PACA (Provence-Alpes-Côte d'Azur) al front marítim de Marsella (La Villa); el disseny de dues torres residencials ecocompatibles (il Bosco Ver­ticale); i el projecte per a la Policlínica de Milà, una renovació a gran escala d'un dels centres mèdics més importants de la ciutat.  Recentment s'ha anomenat Boeri com a membre de l'equip de conse­llers d'arquitectura de l'Expo de Milà del 2015, amb la missió de desen­volupar les línies mestres de les transformacions urbanes que s'han d'implantar en el marc d'aquest esdeveniment internacional.

Ponent 6

És sòcia de Shlomo Aronson Architects. Després de la seva formació a la FH Weihenstephan (BLA el 1987) i a la Harvard University (MLA el 1991), va treballar a Alemanya abans del seu establiment a Jerusalem el 1994. S’ocupa dels projectes paisatgístics concernents a urbanisme i planificació urbana a aeroports, carreteres, línies fèrries, parcs i places. Ha ensenyat a la Bezalel Academy de Jerusalem. També ha ofert conferències i ha participat a simposis, tallers i jurats d’Europa i Israel. El seus estudis i projectes desenvolupats al despatx han merescut diversos premis i reconeixements, entre ells l’American Society of Landscape Architects Professional Award de 2005.

Ponent 6

És professor de Teoria dels Processos Irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Crea i dirigeix la sèrie “Metatemas” de l’editorial Tusquets, una col·lecció de referència per al pensament científic que el 2008 va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari. Del 1991 al 2005 va dirigir el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, una institució pionera al món entre les de la seva categoria. Del 2005 a finals del 2009 va ocupar el càrrec de director de l’Àrea de Medi Ambient i Ciència de la Fundació “la Caixa” i en l’actualitat el de director científic d’aquesta fundació. El 2007 va rebre la Creu Sant Jordi, atorgada per la Generalitat. Ha publicat un centenar de treballs de recerca en àmbits tan diversos com la termodinàmica, les matemàtiques, la biofísica, la microbiologia, la paleontologia, l’entomologia, la museologia ci - entífica i la filosofia de la ciència. Els seus darrers llibres publicats són A más cómo, menos por qué (2006), El gozo intelectual (2007), Yo, lo superfluo y el error (2009).

Ponent 7

Herbert Dreiseitl és un urbanista, paisatgista, artista de l'aigua, planificador interdisciplinari i professor a praxi a NUS. Un segell distintiu de la seva obra és l'ús inspirador i innovador de l'aigua per resoldre els problemes ambientals urbans, la tecnologia interactúa amb l'estètica, animant a la gent a tenir cura de la propietat dels llocs. Ha realitzat dissenys contemporanis innovadors en els camps de la hidrologia urbana, el disseny de l'aigua, gestióô d'aigües pluvials, planificació i arquitectura del paisatge.Com a fundador de l'Atelier Dreiseitl, un estudi de disseny integrat a nivell global, amb més de 30 anys d'història d'excel·lència en el disseny urbà, en arquitectura del paisatge i en paisatges d'aigua ecol·lògica, Herbert dirigeix el disseny estratègic de Ies organitzacions i els esforços de planificació, que es mostra en el portfoli d'intervencions d'hidrologia urbanes i enginyeria ambiental. A través d'una xarxa de col·laboració amb estudis en Ueberlingen, Alemanya, Singapur i Beijing, Xina, Herbert es compromet a desenvolupar els recursos i l'experiència d'un impacte durador en la professió del disseny i dels ambients naturals i constrults a tot el mén . Dóna conferències arreu del mén i és autor de nombroses publicacions, incloent tres edicions recents de Waterscapes, Planificaciô, Construcció i Disseny amb Aigua. Com a becari de Harvard CSD Loeb i professor visitant a la Universitat Nacional de Singapur, Herbert està explorant la història i el potencial per al futur de l'aigua i de la societat, els canvis exògens en entorns de seguretat de l'aigua i eines de disseny globals per a la gestiôó de riscos relacionats amb l'aigua.

Ponent 7

Christina Tenjiwe Kaba es va mudar d'una zona rural a l'est de Sud-àfrica a Cape Town el 1984. Christina és co-directora de Abalimi Bezekhaya, www.abalimi.org.za , i la lider d'una comunitat auto-sostenible que es basa en micro-cultiu de moviment en els municipis del voltant de Ciutat del Cap, que ofereix seguretat permanent de aliments frescos de micro-cultiu per aproximadament 3000 families (15000 persones), a més de llocs de treball permanents amb ingressos regulars per centenars de persones, a través d'un esquema de comercialització anomenat Harvest of Hope, www.harvestofhope.co.za . Christina i el seu equip de col·laboradors han creat aixi una replicable seguretat de baix cost dels aliments i el model de creació d'ocupació que es pot copiar en qualsevol poble o ciutat a tot el pais.

Ponent 7

ReiuIf Ramstad és el propietari fundador i director de ReiuIf Ramstad Arkitekter AS (RRA), que es va establir com a empresa el 1995. Entre 1991 i 1995 va treballar com a professor ajudant, professor i director de tesi a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NT NU), on va impartir cursos bàsics i avançats per a "edificis complexos" i en "Gestió de Projectes" per principiants, alumnes avançats i projectes final de carrera. Ha estat director de tesi i membre del jurat a la Facultat d'Arquitectura entre 1993 i 2012. Ramstad va ser guardonat amb competència docent de l'Escola d'Arquitectura de Oslo - i Disseny (AHO) el 2004. És nomenat com a membre del jurat regular en tesis AHO des de 2008 fins a 2011. A més del seu treball acadèmic a la NT NU, també es va comprometre amb el seu propi estudi d'arquitectura com a soci a "Steen Ramstad Bryn Arkitekter" TAL entre 1993 i 1995. ReiuIf Ramstad va establir el seu propi estudi d'arquitectura (RRA) a Oslo el 1995. Ramstad ha rebut nombrosos premis per la seva arquitectura i pràctica del disseny. A més d'una sèrie de premis en concursos d'arquitectura, alguns altres premis són: "Premi Gino Valle a Venècia", "Foundation Norsk Forms premi en el camp del Disseny i l'Arquitectura" i "EI Premi a l'Excel·Iència en Disseny noruec". EI seu projecte del University College Ostfold va ser nominat per al Premi Europeu d'Arquitectura Contemporània - "Mies van der Rohe Award" el 2007 i el projecte  “Trollstigen eI projecte de la Ruta Turistica Nacional” està nominat per al 2011. EI seu disseny de mobles i molts dels projectes RRA han estat exposats a Noruega i a l'estranger. Va iniciar i desenvolupar el concepte de la primera Triennal d'Arquitectura d'Oslo el 2000. També va representar a Noruega al Pavelló Nòrdic a la Biennal d'Arquitectura de Venècia el 2001. Ramstad va ser aclamat professionalment com Membre de la Junta de NAL, l'Associació Nacional d'Arquitectes de Noruega, en el periode entre 1997 i 2000. En 2000-2002 va ser nomenat vicepresident.

Ponent 7

Per Ritzler (nascut a Oslo al 1954), periodista, director de projecte. És subgerent de Projectes de les Rutes Nacionals Turistiques de Noruega, encarregat de la promoció nacional i internacional dels rutes turistiques. Sr. Ritzler és un ex-periodista i corresponsal de l'Agència Sueca de National Broadcasting Corporation, i té també prèviament director i fundador de la seva pròpia empresa de consultoria dedicada a la counicació i el periodisme.

Ponent 7

Després de completar la carrera universitària en Història de l'Art, Sébastien Penfornis (nascut el 1973) va procedir a estudiar arquitectura (Rennes EAB, TU Delft, Nantes EA). Va passar 8 anys col·laborant amb nombrosos despatxos a Rotterdam als Països Baixos (Schie 2.0, KWau, Made, Kaap3, West8) on, en un entorn innovador i progressista, va explorar diverses escales i tipologies de projectes de paisatge a través de reflexions urbanes i territorials. A partir de 2006, és cofundador i director de Taktyk (Paris/Brussel·les) i professor convidat a la ENSP Versailles (departament de projectes). Des 2012 està desenvolupant un doctorat (Research by Design) amb RMIT de Melbourne (Austràlia), on explora a través de la seva pràctica les nocions de "casualitat i bricolatge" en la transformació del procés de disseny del paisatge.

Ponent 7

Craig Verzone és un arquitecte paisatgista registrat a l'estat de Massachusetts (EUA) i és membre de la Federació Suïssa d'Arquitectes Paisatgistes, aixi com la Societat Americana d'Arquitectes paisatgistes. Va ser cofundador de l'oficina Verzone Woods Arquitectes - paisatge, urbanisme, arquitectura l'any 1995 amb l'arquitecte Cristina Woods. Verzone i Woods han basat seva col·laboració, pràctica multidisciplinària als Alps suïssos, alhora que estableixen arrels professionals a Barcelona i nord d'Espanya. Verzone va estudiar arquitectura del paisatge a la Cornell University i Disseny Urbà a la Harvard Graduate School of Design i va rebre el Premi de Roma en Arquitectura del Paisatge de l'Acadèmia Americana el 1998. Recentment ha ensenyat a la Universitat de Virginia, L'Ecole d'Ingénieurs et d'architectes de Fribourg, Suïssa, aixi com a la Harvard Graduate School of Design.

Ponent 7

Professor i arquitecte paisatgista. Nascut a Ausburg (Alemanya), es va graduar a Munic Politècnic, va estudiar a Munic, Versalles i Itàlia. Ha estat professor a la Universitat Politècnica de Munic, a l'acadèmia d'art a Berlin i en altres facultats italianes com a professor temporal. De 2002 a 2006 va ser director i professor associat del Departament d'Arquitectura del Paisatge de la Universitat de Montreal. Col·labora amb CUPEUM, Càtedra Unesco de Medi Ambient Paysage, per la seva activitat internacional i d'investigació en els paisatges suburbans. Ha participat en la investigació Hàbitat Bolzano (2001), va dirigir el grup de Napoli Campi Flegrei de la recerca internacional Catalitzador Urbà de la UE. Col·labora amb l'Observatori del Paisatge de la regió Sardenya i ha estat president del jurat de Premi de Paisatge de Sardenya (2007). Ha escrit diversos articles sobre arquitectura del paisatge contemporani i històric que han estat publicats en revistes i diversos llibres. Va participar el 1992 en la fundació de la Revista Talps. Des de 2008 és membre del comitè cientific de la sèrie "Città amb vista". De 1995 a 2002 ha dirigit l'oficina de Berlin de Burger-Tischer i més endavant l'estudi Tischer a Mont-real (2002-2006). Els seus projectes inclouen: l'exterior de la Universitat de Dresden, el parc d'exposicionsjardi a Potsdam, jardins experimentals en Metis, Mont-real i Padula (per Ortus Artis). Els premis inclouen: Fontana Candida parc a Roma (1r  premi 2006), Kaisaniemi Hèlsinki (1r premi 2001), ciutat jardi de Hellerau (1r premi 1998), ex campament femeni de concentració a Ravensbruck (1r premi 1998) i l'exposició de Hannover (4° premio 1996).

Ponent 7

President de la Federació Europea de Paisatge. Vice-president de la Federació Internacional d'Arquitectes Paisatgistes. Antic president de l'Institut del Paisatge, Regne Unit. Arquitecte del paisatge - especialista. Nigel exerceix com a consultor independent especialitzat en paisatge, administració de contractes i execució de projectes. Ha dirigit el seu propi estudi espacialitzat en gestió de paisatge amb seu al nord de Londres, Regne Unit, des de principis de 1990. Els seus clients inclouen tant empreses nacionals com internacionals en els sectors privat i públic. Ensenya i dóna conferències a nivell nacional i internacional, promou la professió a tot el món.

Ponent 7

Vicente Guallart és l'Arquitecte en Cap de l'Ajuntament de Barcelona i fundador de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), la qual va dirigir durant els seus primers 10 anys. Vicente Guallart és un pioner de la interacció entre la natura, la tecnologia i l'arquitectura, proposant nous paradigmes basats en condicions urbanes, socials i culturals que emergeixen de la societat de la informació. Des d'aquesta posició, ha explorat el sorgiment d'un nou tipus de desenvolupament urbà vinculat al concepte de la Metàpolis (un terme encunyat pel sociòleg francès François Ascher), com una metròpoli discontinua que requereix el disseny del projecte, tant d'allò construït com allò natural. També va crear el seu propi estudi professional, Guallart Architects, ara dirigida per Maria Diaz, pràctica arquitectònica àmpliament reconeguda, que va obtenir nombrosos premis internacionals, a més de participar en diverses exposicions individuals i col·lectives. Es autor de nombrosos llibres, entre ells GeoLogics, Sociópolis, Media House Project i Geocat, i coautor del Diccionari Metàpolis d'Arquitectura Avançada, l'estudi d'investigació HiperCatalunya, i editor del llibre Self-sufficient Housing.

Ponent 7

Arquitecte en cap de l' "Expo Milà 2015", després d'haver signat el Masterplan, actualment és director dels espais temàtics de l'Expo. Fa treball d'investigació i és professor assistent en arquitectura del paisatge al Politècnic de Milà. Graduat amb matricula d'honor, doctorat en Politiques i Projectes Urbans. Ha obtingut diverses beques amb les quals va tenir l'oportunitat d'assistir a seminaris internacionals i fer experiències d'estudi en empreses d'arquitectura, per exemple, Steven Holl, Albert Viaplana i Enric Miralles. Coordinador de Architecture & Land Ambient Design Laboratory, on desenvolupa una intensa activitat de recerca sobre paisatge urbà i social. Assessor d'Urbanisme a l'Ajuntament de Milà, va treballar en el pla director d'OMA / AMO Bovisa i en el projecte CityLife amb Daniel Libeskind, Zaha Hadid i Arata Isozaki. Va exposar a la Biennal de Venècia de 2002, 2004 i 2012 i en la Biennal de Beijing 2006. Escriu sobre diferents revistes i publicacions periòdiques d'urbanisme i arquitectura.

Ponent 7

Ramon Bosch i Bet Capdeferro són arquitectes titulats per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des de l'any 2000 i 1999 respectivament. Bet Capdeferro cursa el Màster en Arquitectura del Paisatge a la mateixa escola entre els anys 1996 i 1998. Des del 2003 treballen junts amb el nom d'arquitectures bosch.capdeferro des de la ciutat de Cirona. La seva activitat professional a l'estudi ha estat sempre acompanyada per l'experiència docent (a les ciutats de Barcelona, Zurich i Girona), recolzant des de la teoria i la recerca el desenvolupament del procés projectual i constructiu. La seva obra ha estat reconeguda als premis FAD i seleccionada en diverses edicions de la Biennal Europea del Paisatge. L'any 2002 van obtenir el premi de Joves Arquitectes de Catalunya i el 2010 i el 2012 el Premi d'Arquitectura de Girona. L'any 2011 varen ser guardonats amb el Premi de Ceràmica ASCER i la Menció Especial Arquitecte Emergent dels Premis d'Arquitectura de la Unió Europea - Premi Mies van der Rohe.

Ponent 7

Alejandro Giménez Imirizaldu, arquitecte i urbanista. Va estudiar a I'ETSAB de Barcelona i és deixeble professional de Beth Cali, Manuel Solà Morales, Enric Miralles i Manuel Ruisánchez, entre d'altres. Professor en el departament de Planificació de l'Escola tècnica superior d'arquitectura de Barcelona, Pompeu Fabra i a la Universitat de Salamanca. Desenvolupa la seva activitat professional des de l'any 2000 en una àmplia varietat de camps que inclouen l'arquitectura efimera, exposicions, mobles, disseny d'interiors, edificació i restauració, art urbà, land art i sobretot estudis d'urbanisme. Fundador i director de Racons Públics, un concurs internacional del qual s'està fent la seva tercera edició a Barcelona i la primera a Bilbao. S'enfronta a petits problemes d'escala urbana que requereixen eines creatives i enfocaments diferents del formal.

Ponent 7

Dr. SueAnne Ware és professor d'Arquitectura del Paisatge i la vicedegana d'Investigació de la Universitat RMIT a Melbourne, Austràlia. El seu projectes guardonats, projectes construïts, publicacions acadèmiques i professionals, han contribuït a un creixent discurs en arquitectura del paisatge i disseny d'investigació. Ware amb Julian Raxworthy, coautor: Sunburnt: Pràctiques australianes d'Arquitectura del Paisatge, Amsterdam: Sun Publishing (2011). El seu projecte de disseny, el Memorial SIEVX, Canberra (2007-2008), analitza la situació d'un grup de 400 refugiats "il·legals", principalment afganesos i les dones i nens iraquians, que es van ofegar a la costa d'Austràlia. Recentment va rebre un premi Nacional de AILA pera la innovació de disseny.

Ponent 7

Jorg Sieweke (nascut: 1968) és un arquitecte paisatgista i dissenyador urbà registrat a Berlin. Les seves pràctiques de disseny de paisatge han rebut nombrosos premis i guardons. Ha publicat àmpliament, per exemple, Atles IBA Hamburg per ajudar a concebre el programa de l'IBA 2013. Sieweke ha ensenyat a diverses escoles com Dresden, Berlin i Stuttgart, des de 2009 s'exerceix com a professor adjunt a la Universitat de Virginia. Dirigeix el ParadoXcity, iniciativa de disseny i investigació, on s'estudien les adaptacions particulars de les ciutats de delta que lluiten per l'estabilitat en terreny pantanés. La investigació comparativa a Nova Orleans i Venècia permeten una visió critica en l'actual procés de modernització i el metabolisme urbà.

Ponente 7

Llicenciada superior en Arquitectura del Paisatge per la Universitat d'Evora (Portugal) on ha realitzat la seva tesi de doctorat -suma cum laude-, llicenciada en Arquitectura per la Universitat de North London (Anglaterra), Màster en Jardineria i Paisatgisme (UPM) i Màster en Gestió i Manteniment de Parcs, Jardins i Espais Públics (Centre Superior d'Arquitectura Fundació Antonio Camuñas de Madrid). És membre del Comitè Espanyol de I'ICOMOS (Consell Internacional per a la defensa dels Monuments i Llocs), del Comitè de Paisatges Culturals ICOMOS / IFLA, i representant de l'Associació Espanyola de Paisatgistes en EFLA i IFLA. Combina la seva activitat docent en diverses universitats (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, Universitat Europea de Madrid, Universitat de Granada, etc.) Amb la realització de projectes en l'estudi de paisatgisme Citerea del qual és sòcia fundadora, especialitzat en l'estudi del paisatge, del medi ambient, de l'ordenació de l'espai i del disseny, desenvolupant activitats i projectes pels quals ha rebut premis tant a Espanya com en altres països (Bèlgica, França, Itàlia, etc.). Autora de nombrosos articles i publicacions, sent l'última d'elles Els Paisatges Culturals del Patrimoni Mundial, editat per la UNESCO (2012).

Ponent 7

Arquitecte per la ETSAB des de 1993, Doctor Arquitecte. 2012: "Catalitzadors de la Urbanitat". Activitat docent destacada: Visiting Professor, Sam Fox School of Architecture, Washington University, St. Louis, MO, USA. (tercer trimestre 2009); Professor Associat del Departament d'Urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des del curs 1999-2000; Professor del Master de la Vivienda del S.XXI del ETSAB des del 2007; Professor de Projectes de la Escuela Politécnica Superior de Alicante, EPS, des del curs 2003-2004 fins el curs 2005-2006. Premis destacats: Botiga MUNICH a La Roca del Vallès (2010), PRIMER PREMI al "Annual Commercial Space Award" del "9th Modern Decoration International Media Award" de China 2011, Projecte de Façana i nous accessos del Ajuntament de Manresa (2008), Primer premi del Contractworld Award 2010, Seleccionat per a la expo "On-Site: New architecture in Spain" (2006) MOMA, Nova York, Finalista del Premi Saloni 2009: Menció Especial, Finalista del Premi Enor 2009, Hotel Ciutat d'IguaIada (2004), Premi ASCER d'interiorisme 2004, Primer premi d'arquitectura i equipament de la IV BACC Comarques Centrals 2006, Botiga "Sita Murt" carrer Avinyó de Barcelona (2002), Premi internacional Contractworld Award 2002, Primer premi d'arquitectura interior saloni 2003, Cuarderia de Creixell (2001), PREMI FAD de la OPInié ARQUITECTURA 2001, Primer premi AJAC 2002, Parafarmàcia del Dr. Pasteur, a Igualada (2001), PREMI FAD de la opinió INTERIORISME 2001.

Ponent 2 i 7

Doctor arquitecte, Professor titular i Director del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya Membre i fundador de JORNET_LLOP_PASTOR ARQUITECTES, amb els que ha rebut entre d'altres, el següent reconeixement: Premi Nacional d'Urbanisme 2006 del Ministerio de Vivienda de España, pel Pla de transformació del barri de La Mina a Sant Adrià de Besòs. Premi Catalunya d'Urbanisme 2009, pel Pla parcial urbanistic del sector d'activitats econòmiques de Ca n'Alemany a Viladecans. Premi Europeu d'Urbanisme 2010 (EUROPEAN URBAN AND REGIONAL PLANNINC ACHIEVEMENT AWARDS 2010), atorgat pel Consell Europeu d'Urbanistes i Comitee of Regions Unió Europea pel pla de transformació del barri de La Mina. Premi Urbanisme de la XI Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme 2011 pel pla d'Ordenació Urbanistica Municipal de Montemeló.

Ponent 2 i 7

Paisatgista, cofundador amb L.Vacherot paysagiste DPLG de Latitude Nord Studio, i un dels professionals més premiats Paisatge (National Grand Prix a Alemanya, a França i 1° «Premi Internacional de Paisatge Urbà»), professor a la ENSP a Versalles.

Poenent 1 i 7

Llicenciada com a arquitecte del paisatge per l'Acadèmia d'Arquitectura d'Amsterdam (1994). El 1998 funda Landscape Architects for Sale (LA4sale) amb Pepin Godefroy. Des de l'any 2008, és directora de Indewei BV per a la construcció i el desenvolupament de projectes de paisatge. És directora del departament de Paisatge a l'Acadèmia d'Arquitectura d'Amsterdam.

Ponent 8

Antonio Presti és un artista de Sicília, qui va apostar-se tot pel triomf de l’art i la cultura en totes les seves formes. President de la Fundació Fiumara d’Arte, ha participat durant anys a Itàlia i a tot el món per a crear consciència en relació amb la cultura, però sobretot un esperit de l’ètica, que es forma a través d’una relació diferent amb la seva bellesa. Entre les seves iniciatives: la creació del parc d’escultures al Vall dels Nebrodis a Sicília, el Museu d’Art Contemporani Atelier sul Mare, etc.

Ramon Torra és arquitecte per l'ETSAB (1980). És gerent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona des de juliol de 2011 (entre 2008 i 2011 anomenada Mancomunitat de Municipis de l'AMB). Conseller delegat de l'IMPSOL des d'octubre de 2008. Ha estat arquitecte municipal i Director de Serveis Territorial a l'Ajuntament de Granollers (1982-1992). 

Com a Director de Serveis Tècnics de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, els projectes desenvolupats sota la seva Direcció han rebut diferents reconeixements professionals: Premis FAD en diferents edicions, Premi Catalunya de Construcció 2007, Premios ATEG 2002, International Prize Barbara Cappochin 2005 (Padova), Prize AIA Continental Europe 2000, Premi Construmat 2007, II Premi del Paisatge Rosa Barba 2000 i 2002, entre d'altres.

Ha redactat diferents figures de planejament, com el Pla General de Granollers, Plans Parcials i Especials entre d'altres, així com diversos projectes d'espai públic i arquitectònics.

Ponent 8

Francesc Muñoz és doctor en geografia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1995. Especialitzat en urbanisme i disseny d’estratègies territorials, ha participat en missions del Consell Europeu sobre aquestes qüestions. Actualment és director de l’Observatori de la Urbanització i del màster en Intervenció i Gestió del Paisatge, ambdós de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ponent 8

Yael Moria-Klain és Professora de paisatgisme a la Technion - l’Institut de Tecnologia d’Israel, Haifa. Exerceix de paisatgista i és sòcia del Moria-Sekely Landscape Architecture, la firma que ha realitzat múltiples projectes de paisatgisme urbà a Israel. Moria-Klain és investigadora i comissària sobre el camp de l’arquitectura i l’espai urbà. Va rebre el seu Màster en Arquitectura i Cultura Urbana a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Ponent 8

Nascut a Barcelona el 1955. És arquitecte i professor d’Història d’Art i de l’Arquitectura a l’ETSAB. Ha comissariat diferents exposicions. Diversos textos seus han estat publicats en revistes: Carrer de la ciutat, Insula, Rey lagarto, Dyonisos, Arquitecturas bis, Casabella, etc.

Ponent 8

Urbanista, escriptor. Ex-director de “Cahiers du CCI” i “Monumental”, fou assessor de programa en el France Culture i director d’estudis a l’Escola Nacional de Creació Industrial i professor a l’Escola Nacional de la Naturalesa i del Paisatge. Entre les seves publicacions destaquen: “Un amateur d’architecture”, L’Imprimeur, 1994 “Regarder le paysage”, Gallimard, 2010 “Histoires d’espaces”, Sens & Tonka, 2012 “Un monde avant”, Bourgois, 2013.

Ponent 8

El sr. Sun Libo va néixer a l’agost 1963. Ell és economista sènior, i va guanyar la indemnització especial del Consell d’Estat, el Premi Talents Famoses Nacional Administració de Premsa i Publicació, ara treballa com a vicepresident de la Xina, Arquitectura i Construcció Press. Sr Sun Libo s’ha dedicat a la gestió de la publicació durant molt de temps, sobretot a càrrec de la producció i gestió de qualitat. Es va dedicar a promoure l’estandardització i la normalització, obertura i equitat en el camp editorial.

És professor de l´Escola d´Arquitectura del Paisatge de la Universitat Forestal de Pequín, fundador i director de l´Atelier DYJG, vicepresident de la Societat Xina d´Arquitectura del Paisatge (CHSLA) (2008-18), president del Comitè de Paisatge Territorial de la CHSLA , vicepresident del Comitè d'Educació de la CHSLA, redactor en cap de la revista Chinese Landscape, redactor en cap fundador de la revista Landscape Architecture i membre de l'Institut del Paisatge del Regne Unit.
Va obtenir el títol de Llicenciat en Arquitectura i Urbanisme per la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Tongji de Xangai el 1983, el de Màster en Arquitectura del Paisatge per la Facultat d'Arquitectura del Paisatge de la Universitat Forestal de Pequín el 1986 i el de Doctor Enginyer pel Departament de Planificació Urbana i Paisatgística de la Universitat de Kassel (Alemanya) el 1995.
Ha publicat un total de 22 monografies, llibres editats i traduccions. Els seus projectes pràctics han obtingut 2 Premis d'Honor a la categoria de Planificació i Anàlisi i 1 Premi d'Honor a la categoria de Disseny Paisatgístic de la Societat Americana d'Arquitectes Paisatgistes, 1 premi i 3 mencions del Landscape Institute (Regne Unit), 10 Premis Nacionals de Paisatgisme de l'Associació Britànica d'Indústries Paisatgístiques, 22 Premis de Planificació i Disseny de la Federació Internacional d'Arquitectes Paisatgistes APR/AAPME, 4 Primers Premis i 7 Segons Premis a la categoria de Planificació i Disseny de la CHSLA i més de 10 premis més.

Tornar a JURAT  INTERNACIONAL ESCOLES DE PAISATGE

Ponent 8

Brad ha estat l’editor de LAM des d’Abril de 2010, quan ell va unir a ASLA i va començar un redisseny total de la revista durant els seus 100 anys. Abans d’anar a LAM, va treballar com un escriptor independent durant 10 anys, inclòs sis anys com un reporter contracte per a The New York Times. També era un editor col·laborador de les revistes Architect i ID durant aquest període. La seva carrera de periodisme de disseny va començar el 1993 quan es va unir a la revista Architecture, on ell eventualment convertir en un sènior editor i després a editor en cap fins que la revista es va tancar el 2006. El 1992, va començar a presentar per al setmanari Washington city Paper, i va servir com the paper s arts editor des de 1997 a 2000.

Ponent 8

Arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de València des de 1977. Professor al Departament d’Urbanisme a l’ETSAV-UPV. Redactor i director de Projectes d’arquitectura i paisatgisme des de 1997. Los talleres los organizo desde 1997. Membre de l’Agrupació Arquitectes paper Paisatge de COACV. Fundador i Coordinador de les revistes d’arquitectura del paisatge “Paisea” i “PaiseaDos”.

Ponent 8

Arquitecte, Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, 1999. Ha estat professor a les escoles d’arquitectura de la Universitat Diego Portals, de la Universitat Andrés Bell i de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile. En paral·lel a la seva activitat docent ha col·laborat en els estudis de Rodrigo Pérez d’Arce, Teodoro Fernández, Mathias Klotz i Cecilia Puga. És coautor del projecte per a la nova Cripta de la Catedral de Santiago (2006) i de l’ampliació de la Biblioteca del campus El Comptador UC (2007). Actualment és director i editor d’Edicions ARQ, i ha publicat més de quaranta articles sobre arquitectura xilena contemporània en diverses revistes.

Ponent 8

President de la Companyia Paysage Promoció del Desenvolupament de l’Arquitectura del Paisatge director Internacional Diari TOPSCAPE.

Ponent 7 i 8

Robert Schäfer, nascut al 1954 a Alemanya, és Editor en Cap de Topos. Va estudiar Planificació del Paisatge a la Universitat Técnica de Berlín i Periodisme a la Universitat de Stuttgart. Robert Schäfer va fundar Topos com la Revista Europea d’Arquitectura del Paisatge el 1992 i es converteix en 2005 Topos La revista Internacional d’Arquitectura del Paisatge i Disseny Urbà. Des del 1984 també ha estat editor en cap de Garten + Landschaft , una revista alemana d’arquitectura del paisatge. Robert Schäfer s’ha basat en Munich, Baviera des del 1982.

Ponent 8

Karsten Jørgensen és professor de paisatgisme a la Universitat Noruega de les Ciències de la Vida des de 1993, i posseeix el títol de doctor científic en paisatgisme de la UMB l’any 1989. És redactor fundador de Jola - Journal of Landscape Architecture creat el 2006. A la UMB, Karsten ha estat responsable d’ensenyar història i teoria del paisatgisme durant diversos anys.

Ponent 8

Cameron Bruhn és el director editorial d’Arquitectura Media, l’editorial líder d’Austràlia per a l’arquitectura i la comunitat del disseny. Té una llicenciatura en Arquitectura per la Universitat de Queensland y està realitzant un doctorat basat en la pràctica a la Universitat RMIT. Ha estat dues vegades membre d’equips multidisciplinaris preseleccionats per al càrrec de director creatiu del pavelló d’Austràlia a la Biennal d’Arquitectura de Venècia i el 2010 va ser membre del jurat a l’Institut Australià de Premis Nacionals d’Arquitectura d’Arquitectes.

Ponent 8

Reed va rebre el Màster en Paisatgisme a la Universitat de Pennsylvania i el títol de graduat en Estudis Urbans a la Universitat de Harvard. Actualment és professor associat en pràctiques de paisatgisme a la Universitat de Harvard – GSD. Chris és fundador principal de Stoss. La seva aproximació innovadora i híbrida en els espais públics ha estat reconeguda internacionalment. Ell és coeditor d’un volum recentment publicat sobre la investigació i el dibuix, titulat Ecologies Projectives.

Ponent 8

Saskia Sassen és la professora Robert S. Lynd de Sociologia i Copresident, El Comitè de Pensament Global, Universitat de Columbia (www.saskiasassen.com). Ella és autora de diversos llibres. El seu pròxim llibre és Expulsions: La brutalitat i la complexitat en l’Economia Global (Premsa de la Universitat de Harvard 2014). Ha rebut diversos premis, a partir de múltiples doctor honoris causa en ser triat com un dels 100 millors pensadors mundials per la política exterior, Top 100 líders del pensament de GDI-MIT, Top 50 Pensadors Globals de la Revista Perspectiva 2014 i rep el premi Príncep d’Astúries de 2013 de Ciències Socials.

Ponent 8

Kristina Hill va rebre el seu títol de doctorat a la Universitat de Harvard. És professora associada a la Universitat de California, Berkeley. La seva feina es basa en la dinàmica ecològica urbana en relació amb el disseny físic i el comportament social. Fou membra honorífica de l’Urban Design Institute a Nova York, i ha dut a terme investigacions a Estocolm, Suècia, com a becària Fullbright.

Ponent 8

Martin Rein-Cano va néixer a Buenos Aires el 1967 Va estudiar Història d’Art en Universitat de Frankfurt i Arquitectura del Paisatge a la Universitat Tècnica de Hannover i Karlsruhe. Es va formar a l’Oficina de Peter Walker i Martha Schwarts a San Francisco. El 1996 va fundar TOPOTEK 1. Martin Rein-Cano ha estat nomenat com a professor convidat a Europa i Nord d’Amèrica. Dóna conferències freqüentment en universitats de renom internacional i institucions culturals i regularment se serveix com a jurat de la competició. Ell participa en una àmplia varietat de projectes internacionals i ha aconseguit el primer premi en diversos concursos. Diversos llibres i articles professionals han estat publicades exclusivament en el seu treball.

Poenent 8

Arquitecta especialitzada en Art de Jardineria i Paisatgisme, doctora en paisatgisme, viu a Florència. Va obtenir el Màster Europeu de Restauració Arquitectònica i Urbana a l’ETSAM (Madrid), el diploma ICOMOS-IFLA en Conservació Històrica de Jardins i la qualificació en Restauració de Jardins Històrics i Parcs a l’Accademia delle Arti del Disegno de Florència. Anna és autora del “Fare parchi urbani”, menció especial en el Premi Internacional Hambury-Grinzane Cavour 2005.

Ponent 2, 3 i 8

Professor titular i investigador del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Principals camps d’investigació: canvi ambiental global; biodiversitat urbana i forestal; comunicació ambiental. El 1995, va ser guardonat amb el Premi Global 500 de les Nacions Unides.

Jurat Rosa Barba 1,2,3 i 4

Neixer el 9.08.1961 a Courbevoie (França). Paisatgista DPLG (Ecole Nationale Supérieure du Paysage de Versalles, 1987). Professor associat de l’Ecole Nationale Supérieure de La Nature et du Paysage de Blois. Cofundador, amb Catherine Mosbach, i redactor de la revista Pages Paysages. Paisatgista assessor de l’Estat (Loir-et-Cher). Vicepresident de la Federació Francesa del Paisatge. Dirigeix el taller PHUSIS des del 1990. Treballa essencialment en emplaçaments urbans de la regió de París, en barris d’habitatge social i en la integració i condicionament exterior d’equipaments públics escolars, culturals i esportius. Projectes recents: requalificació urbana i paisatgística dels carrers de la zona d’activitats SENIA, prop d’Orly; Requalificació dels espais exteriors del barri de Cuverons a Bagneux; estudi de plantacions a la zona d’activitats de Louvresses a Gennevilliers.

Maria Gabriella Trovato és professora assistent al Departament LDEM de la Universitat Americana de Beirut. Doctorada el 2003 a la Universitat de Reggio Calàbria i la Universitat de Nàpols en arquitectura del paisatge, jardins i Ordenació del Territori. Les seves investigacions més recents es centren en el projecte MEDSCAPES ENPI / CBCMED, en el paisatge d’Atlas per al Líban, i en el paisatge periurbà a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica. Actualment està treballant en la investigació del paisatge amb especial atenció a crisi de Síria al Líban. Ella ha treballat en diversos països, entre ells Itàlia, el Marroc, Tunísia i Canadà, i ha participat com a investigador principal en la UE-programes de recerca.

Dan Lewis és el cap de la Urban Risk Reduction Unit, UN-Habitat, Kenya. Ha treballat per UN-Habitat des de 1997 amb base a Somàlia , Kosovo i Nairobi, i ha gestionat la cartera global de desastres i conflictes rela - cionats amb el treball de l’Agència des de 2002. Com a enginyer civil i consultor privat , ha treballat en la reconstrucció urbana i programes d’habitatge a Sud-Àfrica i Xile, així com amb les comunitats de les First Nations en la seva regió natal a l’illa de Vancouver , Canadà des de 1987. En l’actualitat lidera el desenvolupament d’un nou programa global de UN-Habitat dissenyant nous estàndards pel mesurament i seguiment de la resiliència urbana. El City Resilience Profiling Programme, i els seus projectes i equip d’associats, es basen en el programa de Risk Reduction Unit’s amb oficina a Barcelona, Espanya.

Kate Orff ha compartit i desenvolupat el seu activisme i treball visionari basat en el disseny de dinàmiques climàtiques en col·laboració amb institucions artístiques, governs i centres universitaris d’arreu del món. Ella és professora en l’àmbit del disseny i en seminaris interdisciplinaris centrats en el desenvolupament sostenible, la biodiversitat i canvis basats en la comunitat a Columbia University. Ella és paisatgista i fundadora de SCAPE, guardonada com paisatgista i estudi de disseny urbà respectivament a Nova York. És autora de Toward an Urban Ecology, (Monacelli, 2016) un nou llibre sobre els treballs de SCAPE.

Tomàs Molina Bosch llicenciat en física i periodista col·legiat és cap de meteorologia de TV3, director del programa televisiu Espai terra, professor associat de la UB, membre del consell administratiu del servei meteorològic de Catalunya, vicepresident de la International Association of Broadcast Meteorology, entre d’altres institucions. Conegut a nivell autonòmic per treballar en televisió des del 1987, a guanyat diversos premis per la seva tasca divulgativa Micrófono de plata (2002), Premi Zapping a millor presentador español de televisió (2012), Premi de l’Academia Española de TV al millor programa d’actualitat en TV Autonòmica per Espai terra. En Tomàs Molina ha publicat “Tu, jo i el Medi Ambient”, “Cuentos del Cielo y la Tierra”, diversos contes infantils, i “El año que mi abuelo vió llover” on tracta sobre els efectes del canvi climàtic a Espanya.

Lecturer 6 and 9

Dirk Sijmons va treballar en diversos ministeris i Serveis Forestals d’Estat. El 1990 era un dels fundadors de H + N + S Landscape-architects. H + N + S va rebre el premi Príncep Bernard en 2001. En 2002 ell va rebre el premi Rotterdam-Maaskant. Els seus llibres publicats en anglès són: Landscape (1998), Greetings from Europe (2008) i Landscape and Energy (2014). Sijmons va ser nomenat primer Paisatgista d’Estat dels Països Baixos (2004-2008). Va ocupar la càtedra de Disseny Ambiental (2008-2011) i Paisatgisme (2011-2015) a la TU-Delft). Dirk Sijmons era el comissari de IABR-2014 amb el tema Urban-per-Natura.

Bernadette Blanchon: arquitecta, professora associada en l’École Nationale Supérieure de Paysage a Versalles, i investigadora en LAREP (Laboratoire de Recherche en projet de Paysage). Ha col·laborat amb el «Bureau des Paysages», dirigit per el paisatgista A. Chemetoff. Ha contribuït en diverses publicacions i donat conferències en congressos internacionals i diverses universitats. Fou editora fundadora de la revista acadèmica JoLA, Journal of Landscape Architecture a la que ha estat a càrrec fins al 2014 de la secció “Under the Sky ”.

Ponent 2 i 9

Karin Helms: paisatgista i va crear la seva pròpia oficina “Karin Helms, Paysagiste Sarl” en 1993. Actualment es troba en any sabàtic com professora associada de Projecte de Paisatge i ha estat encarregada del relacions internacionals a l’Escola Nacional Superior de Paisatge Versailles durant 15 anys. Fundadora del Màster Europeu en Arquitectura del Paisatge EMiLA i Assessora d’Arquitectura de Paisatge d’Estat.

Alexandre Chemetoff va néixer l’any 1950 a Paris. Ha escollit practicar la seva activitat d’arquitecte d’una manera oberta i lliure, rebutjant el límit i les fronteres entre disciplines: un art politècnic que se’n ocupa de tot adoptant una actitud relativa. Alexandre Chemetoff concep la pràctica de la seva matèria com un compromís en el món. El programa és una qüestió plantejada, el solar un lloc de recursos i el projecte una manera de canviar les regles del joc. En 1983 va fundar el Bureau des Paysages, una estructura constituïda per arquitectes, paisatgistes i urbanistes. En 2008 crea Alexandre Chemetoff & associés.

Stig L. Andersson va fundar SLA Arquitectes el 1994. Reconegut pel seu treball sensual i poètic, Andersson combina els valors recreatius únics basats en l’estètica de la natura amb el disseny urbà d’avantguarda. Stig L. Andersson ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals per la seva feina, entre ells el Premi Europeu de Paisatge, el premi RIBA, i el 2014 el CF Medalla Hansen - el més alt honor nacional donat a un arquitecte danès atorgat per la reina Margarita II de Dinamarca.

Dr. En Ciències Polítiques per l’Universitat de Barcelona. Catedràtic de Ciències Polítiques i investigador del Institut de Gobern i Polítiques Públiques (IGOP) en la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en temes de governança, anàlisis i gestió de polítiques públiques, així com en problemes de innovació democràtica, Internet i política.Els seus llibres més recents són Decisiones Públicas. El análisis y estudio de los procesos de decisión en políticas públicas, Ariel, 2014; RESET. Herramientas para el cambio del sistema, Ariel, 2015; Innovación social y políticas urbanas, Icaria, Barcelona, 2015. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació com El País, El Periódico, etc.

Karin Helms és arquitecta paisatgista DPLG, professora a AHO, l’escola d’Arquitectura i Disseny d’Oslo, Noruega i imparteix classes a l’institut d’arquitectura del paisatge i urbanisme. És doctora per RMIT Barcelona (part de RMIT Melbourne) investigant sobre mètodes participatius per actuar sobre grans paisatges culturals en transformacions que actuen cap a històries anticipatives. Per la seva investigació, va rebre una beca Marie Curie de la UE a través del programa ADAPT-r el 2015-2016. Durant 14 anys havia estat la cap del departament de Disseny d’ENSP Versailles i va crear l’oficina internacional. És creadora i fundadora del màster europeu: EMiLA, dirigit per cinc escoles / universitats europees (www.emila.eu).

Va estudiar Biologia a Itàlia i posteriorment Arquitectura del Paisatge a Bèlgica i va rebre el seu diploma d’arquitecta paisatgista per ENSP Versailles. Va crear la seva oficina "Karin Helms, Paysagiste Sarl" el 1993. Va rebre més premis: un premi nacional pel seu treball a Folleville, un poble rural de Picardia, del Ministeri de Medi Ambient francès.

Ha estat assessora de Landscape State durant 20 anys (1999-2020) a l'Alta Normandia, Alsàcia i província d'Aube. Karin ha estat activa en diferents associacions per a la promoció de la professió com EFLA, FFP, APCE i actualment és president d’IFLA EUROPE.

Ponent 10

Brian Davis és professor assistent al Departament d’Arquitectura del Paisatge a la Universitat de Cornel, on dirigeix el grup de recerca Borderlands. Va estudiar arquitectura del paisatge a la Universitat de l’estat de North Carolina i a la Universitat de Virginia. Ha exercit a Buenos Aires i a la ciutat de Nova York. És un arquitecte del paisatge registrat a l’estat de New York i membre de la Recerca Colaborativa Dredge. Ha col·laborat amb el cos d’enginyers de l’Armada dels EEUU, amb l’Agència de Protecció Medioambiental Ohio, amb l’Associació Mahan Rykiel, i amb el Port de Baltimore. La seva recerca i ensenyament es basen en l’espai públic, amb les estructures inundables, i amb la qualitat de l’aigua en els ports i rius de les ciutats d’Amèrica. El seu treball posiciona aquests projectes com a actes de desig i paisatgisme a través de l’agència dels ítems i de l’estètica. La seva investigació actual inclou el disseny d’una infraestructura pública sedimentària als ports dels Great Lakes i també al riu Baltimore Harbor a Sao Paulo, Brazil.

Ponent 10

Professor i degà fundador del departament d’arquitectura del paisatge, Universitat Tsinghua. Com a responsable del Grup d’Experts, va presidir el “11é Pla quinquennal nacional per a la protecció del patrimoni natural i cultural nacional”, i més de 10 plans generals de gestió de patrimonis naturals i culturals a la Xina. La seva tesi doctoral “Millora del Parc Nacional i Sistema d’Àrea Protegida de la Xina: Teories i Pràctica” va guanyar el primer premi de l’excel·lent tesi doctoral de la Universitat de Tsinghua, que va tenir un paper important en la creació del sistema nacional de parcs a la Xina.

Ponent 10

Nina-Marie Lister és Directora de Programa de Postgrau i professora associada de Planificació Urbana i Regional a la Universitat de Ryerson a Toronto, on va fundar i dirigeix el Laboratori de Disseny Ecològic. Des 2009-2014, va ser professora associada Visitant de Landscape Architecture at Harvard University ‘s Graduate School of Design. Registrada com planificadora (MCIP, RPP) amb formació de postgrau en ecologia del paisatge i planificació urbana, és la directora fundadora de PLANDFORM, un estudi creatiu que explora la relació entre el paisatge, l’ecologia i l’urbanisme. La investigació, l’ensenyament i la pràctica de Lister se centren en la confluència de la cultura i la natura: el seu treball s’enfoca en la infraestructura del paisatge i els processos ecològics dins de les regions metropolitanes contemporànies i aborda enfocaments de sistemes per desenvolupar nous mètodes d’adaptació i resistència urbana enfront del canvi a gran escala.

Ponent 10

Arquitecte, soci fundador de Gehl Architects i professor emèrit de la Real Acadèmia Danesa de Belles Arts, Facultat d’Arquitectura. Ha publicat diferents llibres, incloent el més nou “Com estudiar la vida pública”. Com a part de Gehl Architects, ha col·laborat en projectes per a les ciutats de Copenhaguen, Londres, Melbourne, Sydney, Riga, Amman, Nueva York i Moscou, entre d’altres. Membre honorari dels Instituts d’Arquitectes de Dinamarca, Anglaterra, Escòcia, Estats Units i Canadà. Guardonat amb el “Premi Sir Patrick Abercrombie per contribucions exemplars a la planificació urbana” per la Unió Internacional d’Arquitectes, així com títols de doctor honoris causa per les universitats d’Edimburg, Halifax, Varna i Toronto.

PONENT 10

Nicolas Bourriaud, nascut el 1965, és comissari i escriptor. Actualment és el director del MoCo-Montpellier Contemporain (que reuneix el centre d’art La Panacée, l’escola d’art ESBAMA i el futur Musée MoCo que s’inaugurarà el 2019). En 2019 serà el comissari de la Biennal d’Istanbul. Va fundar i va codirigir el Palais de Tokyo, París, (99-06), fou assessor fundador de Victor Pinchuk Foundation a Kíev (03-07), professor al IUAV de Venècia (06-07), director de Gulbenkian d’Art Contemporani de la Tate Britain a Londres (07/10), el 2010, va dirigir el departament d’estudis al Ministeri de Cultura a França, després es va convertir en Director de ENSBA de Paris (11-15). Com a comissari independent, va formar part de l’equip curatorial de Aperto 1993 a la Biennal de Venècia i va organitzar moltes exposicions internacionals, des de «Traffic» (Capc Bordeaux, 96), «Estratos» (Múrcia, Espanya, 08) o «Altermodern» (Tate Britain, 09), més recentment «Wirikuta/ Mexican time slip» (Aguascalientes, Mèxic, 16). També va ser comissari de diverses biennals, entre elles Lió (05), Moscou (05 i 07, amb Rosa Martínez, Daniel Birnbaum, Joseph Backstein, Hans-Ulrich Obrist i Iara Boubnova), «Monodrome» (Atenes, 11), «The Great Acceleration» (Biennal de Taipei 14) i «Threads» (Biennal de Kaunas, Lituània, 15). Va publicar diversos assajos teòrics, entre ells «Relational Aesthetics», «Postproduction», «Radicant» i «The Exform», traduïts en vint idiomes.

Arquitecte i paisatgista, membre del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, professor d’Arquitectura del Paisatge ETSAV (1982-92), del Màster de Paisatge de la UPC des de 1991 i d’urbanisme a l´ETSAB des de 1992. Ha estat professor visitant a Washington University a St. Louis, GSD Harvard University i Facoltà di Architettura di Venezia, IUAV. Actualment és Vocal de Cultura de la Junta de Govern del COAC, membre del LUB i de AxA. Ha estat President del Jurat internacional de la V Biennal de Paisatge de Barcelona i Finalista a les edicions II i VI. Soci fundador de Ruisánchez Arquitectes, a on desenvolupa la seva activitat professional en projectes de Paisatge , Urbanisme i Arquitectura, ha estat reconegut amb diversos premis entre els quals destaquen: Premi Fad d´Arquitectura 1997, Premi Catalunya Construcció, 2005, Premi d’Habitatge Social de Catalunya 2007, Premi d´Arquitectura Technal 2008, Premi Ciutat de Barcelona, Arquitectura i Urbanisme 2012.