Frente fluvial de La Garona, Toulouse

Front fluvial de La Garona, Tolosa de Llenguadoc

Estat previ:

Tolosa de Llenguadoc es troba a la corba de la Garona on canvia de direcció: el riu arriba dels Pirineus amb orientació nord-est i enfronta cap a l'Atlàntic al sud-est. És a la Garona que Tolosa deu la seva creació com a assentament romà, la seva prosperitat i vocació com a ciutat que fa front al seu riu. Una vocació amplificada pels seus ponts, ports i molls. El riu ocupa un lloc especial a la ciutat i en la memòria col·lectiva d’una metròpoli creixent de prop d'un milió d'habitants. És un testimoni vibrant de la riquesa de la seva història, la fortalesa dels seus espais geogràfics i urbans, així com la densitat i influència de les seves activitats existents.

La segona meitat del segle XVIII es va transformar el riu seguint el pla de l'enginyer i arquitecte Joseph-Marie de Saget. La ciutat es va protegir contra les inundacions, es van formalitzar els ports i es va crear una nova façana rítmica entre el Port Saint Pierre i el de la Daurade. Dos-cents anys després, però, les zones de ribera havien sucumbit a la pressió dels cotxes particulars i gairebé no hi havia espai per als vianants.

Objectius de la intervenció:

Un dels principals objectius del projecte és permetre als seus habitants tornar a connectar amb la Garona, obrir el riu a la ciutat i animar la làmina d'aigua, aportar nous atractius i tractar-los com un espai públic per dret propi. Crear un gran espai versàtil i públic obert a múltiples usos urbans: disponible i apropiat. Un lloc obert a diversos usuaris, amb activitats molt diverses. Reunificar i harmonitzar les dimensions metropolitanes i locals.

Als anys 70 el centre ciutat queda ocupat per l’automòbil i dona l’esquema al riu i a la resta de canals oblidant, en part, la seva esplendor original. El projecte de desenvolupament va tenir com a objectiu aconseguir una forta reducció del trànsit rodat i dels espais d'estacionament, per recuperar un espai únic que permet a la ciutat redescobrir i reviure el seu riu.

Un nou recorregut bidireccional de bicicletes al llarg del riu reconecta la ciutat històrica amb el territori metropolità al mateix temps que la reurbanització dels carrers perpendiculars al riu en àrees semipeatonals, millorant la relació amb la part interior del centre ciutat.

Descripció:

L'estructura del paisatge de Tolosa està fortament determinada per la superposició d'entitats geogràfiques i històriques. El riu, el Canal du Midi, els murs protectors combina un paisatge on l'aigua, la infraestructura i els arbres es combinen, fins al punt on avui existeix una rara complicitat entre el sistema vegetal present i les formes urbanes.

L'objectiu del projecte no és simplement reemplaçar els errors urbans amb un paisatge a canvi. Però reforçant i respectant la presència, qualitat i bellesa de l'estructura vegetal existent, treballant per garantir la seva llegibilitat. La reintroducció d'una coherència i lògica a l'organització de la ciutat i els seus espais públics es duu a terme a través de la singularització d'espais d'intervenció estratègica i específica.

El projecte de La Garona no té límits definits, o els que té són indefinits, múltiples, oscil·lant entre l'estratègia global de renovació, el disseny urbà dels seus principals espais públics, la renovació arquitectònica dels murs monumentals dels molls i les iniciatives privades que activen la làmina d'aigua.

El projecte està format per:
1. Conversió dels antics ports de la Garona; Place Saint Pierre, Place de la Daurade, Port Viguerie. Els tres ports antics són oposats i cadascun ofereix una perspectiva única sobre la ciutat amb vista sobre ells. Es va millorar el caràcter específic de cada port: Saint Pierre com a lloc de contemplació del riu y els monuments del marge esquerra amb la creació de les noves escalinates-amfiteatre; la plaça de la Daurade re configurat com a jardí verd col·lectiu amb una força presencia vegetal amb el fi de donar frescor al estiu; el Port Viguerie com a espai de grans esdeveniments.
 

2. Pacificació i re urbanització dels carrers que connecten el riu amb la ciutat interior; Rue Pargaminières - Romiguières, Rue Jean Suau, Rue Gambetta, Rue des Lois, Rue Viguerie. Aquests carrers formen un cordó estratègic entre el centre simbòlic de Tolosa de Llenguadoc (Place du Capitole) i La Garona.
3. Creació d'un carril bici a l'ombra dels plàtans al llarg de La Garona a la riba dreta de l'Empalot al Port de l'Embouchure.
4. Recuperació completa del mur original de protecció de maons (monument Saget) i els molls baixos (Quais Henri Martin). Els molls es transformen ara en àmplies esplanades completament accessibles per als vianants.
5. Un pla d’il·luminació coherent, reduint la contaminació lumínica i una millora global dels diferents espais públics amb la posta en escena dels monuments al llarg del riu.
6. Elements efímers per activar la làmina d'aigua: La Guinguette (Restaurant flotant); taxis de riu; plataformes d'esquí aquàtic; i el Théatre de verdure.

La dimensió patrimonial del front del riu de Tolosa exigia certa moderació i rigor. La quantitat de materials es redueix a l'essencial per assegurar la coherència del projecte global i enriquir la identitat de la ciutat. Una simplicitat deliberadament econòmica en l'elecció dels materials, però "rics" en la cura i el rigor de la seva implementació. Patrons de pavimentació que reconeixen la representació específica de cada plaça, la convivència i el conflicte entre a els diverses modes de mobilitat. Materials robusts i duradors que revelen la relació més profunda del projecte amb la seva geografia natural: Gres dels Pirineus i còdols de La Garona. Per al nivell superior de les places es va triar una superfície mineral unificada i contínua, amb un impacte visual contemporani.

A Tolosa de Llenguadoc hi ha una llarga relació entre l'estructura del paisatge i les formes urbanes determinades amb força per alguns components importants de la geografia i la història. Tanmateix, l'estructura de la vegetació a la ribera era incompleta i sovint es reduïa en benefici de superfícies per l’automòbil. La profunda reorganització del trànsit i els espais d'aparcament del projecte va permetre proposar complements vegetals molt significatius: alineació del arbrat en els molls superiors, agrupació de noves plantacions als “arxipèlags” que connecten amb la ciutat interior, una nova plantació densa al port de Viguerie i finalització de la vegetació existent a la Place de la Daurade i la Place St Pierre.

Avaluació:

El projecte del Front de La Garona il·lustra la importància de la correlació entre l'estratègia de renovació global i els projectes de remodelació concrets. Entre el pla de gestió, la consecució dels objectius  i l'apropiació dels seus espais. En total, 40 ha ja estan reformades entre 2014 i 2017. Els molls Henri Martin i Rue Gambetta (15 ha) encara estan en construcció el 2018 per completar-se el 2019.

És una rara oportunitat per a observar els processos d'apropiació dels ciutadans d'un espai públic renovat, concebut com un vast espai capaç i voluntàriament disponible per a l'esdeveniment i per a la invenció d'usos múltiples, tot i que encara està en curs.

El projecte del Front de La Garona ofereix una nova relació amb el riu a partir d'una acurada anàlisi de la seva geografia, història urbana i disfuncions relacionades amb l'automòbil. No obstant això, no es tractava d'alterar la identitat dels llocs als quals els ciutadans de Tolosa de Llenguadoc estan particularment vinculats. L'evolució requerida -i no cap revolució-, una mirada fresca guiada pel sentit comú, una mirada crítica i prospectiva. Una mirada centrada en enfortir la barreja socioeconòmica, revelar els valors patrimonials, compartir els usos "urbans", preservar i desenvolupar les qualitats del paisatge, revelar el potencial oblidat de La  Garona.

Un projecte de front de riu coherent, més qualitatiu i atractiu, per a un centre urbà sostenible.