6ta Biennal 2010

Jurat Rosa Barba 6

Nascut a Tunis el 1957. El 1979 obté la llicenciatura de biologia vegetal a la Universitat de París-Orsay. De 1970 a 1980 segueix estudis d’escenografia a l’École Jacques Lecoq, escola de teatre amb seu a París. De 1980 a 1984 estudia a l’École Nationale Supérieure du Paysage de Versalles, on es gradua com a arquitecte paisatgista (DPLG). El 1986 funda l’Agence Ter, empresa d’arquitectura del paisatge, amb dos socis: Michel Hoessler i Olivier Philippe. De 1987 a 1998 fa classes a l’ENSP. De 1993 a 1997 exerceix com a arquitecte paisatgista assessor del Consell de l’Eure, a França. De 1996 a 1998 és president de la Federació Francesa d’Arquitectes Paisatgistes (FFP). Des de 1998 és professor a la Universitat de Karlsruhe, Alemanya, a l’Institut del Paisatge de la Facultat d’Arquitectura (Institut fur Landschaft und Garten). El 2001 es va inaugurar una nova oficina de l’Agence Ter a Karlsruhe. El 2006 esdevé membre de l’Acacèmia d’art de Berlín (Akademie der Künste Berlin). El 2010 és professor convidat a la Harvard University GSD, Studio “Water City Hamburg”.

Jurat Rosa Barba 6

Arquitecte paisatgista. Professor d’Arquitectura del Paisatge a la Università “Mediterranea” de Reggio Calabria, on funda el Departament Oasi, n’és director de 2002 a 2008, i actualment coordinador del programa de doctorat “Parchi, giardini, assetto del territorio”. De 1996 a 2004, president de la secció de Roma i Lazio de IN/Arch. El 1998 rep el reconeixement de Chévalier des Arts et Lettres pel Ministre de Cultura de França. El 2009 és distingit amb el Premi europeu Gubbio per les places de Saint-Denis. Entre els seus projectes: Jardí italià, Osaka, 1990; Piazza Matteotti, Catanzaro, 1992; Centre d’acollida de les coves prehistòriques, Niaux, 1994; Piazza Montecitorio, Roma, 1998; Places cèntriques, Cisterna di Latina, 1997-2005; Piazza Manzoni, Montegrotto, 2002; Lungomare Faleria, Porto Sant’Elpidio, 2003; Terrassa flotant en el llac de l’Eur, Roma, 2005-6; Places cèntriques, Saint-Denis, 2005-7; Cúpula de la Presidència de la República de Georgia 2007; Pas subterrani de l’estació, Bergamo, 2008. Entre els seus assaigs: L’architettura del giardino contemporaneo, 1988; Bibliotheca Alexandrina, 1990; Giardino italiano a Osaka, 1990; Piazza Montecitorio, 1998; Questo è paesaggio. 48 definizioni, 2006. Giardini - Manuale di progettazione, 2009; Piazza Matteotti a Catanzaro. Il volto della città, 2009

Anna Zahonero Xifré, Biòloga (UB) i Màster en Arquitectura del Paisatge (UPC). Professora del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC des de 2001 desenvolupant les tasques de docència en l’àmbit del Paisatgisme en la UPC, principalment, i les de recerca al CRPP_ UPC. Des del 1993 desenvolupa la seva activitat professional al voltant de l’estudi i la projectació del paisatge i el medi ambient. Destaquen els projectes sobre la inserció paisatgística i ecològica de determinats usos sobre territoris amb fortes preexistències, la elaboració d’informes ambientals per el planejament urbanístic i territorial i en la redacció de projectes de paisatge que prenen com a base projectual els processos ecològics.

Maria Goula és Professora titular, Departament d’Arquitectura de Paisatge, Universitat de Cornell, Nova York. Investigadora adjunta, Institut de Recerca Habitat, Territori, Turisme, ihtt, Universitat Politècnica de Catalunya, Universidad de Málaga, desenvolupant recerca sobre Turisme costaner i paisatge, específicament sobre interpretació de dinàmiques de costa i patrons d’oci. Membre fundador de la Biennal Internacional d’Arquitectura de Paisatge, Barcelona des de 2000. Premi extraordinari de Doctorat UPC en el camp de Teoria de Paisatge, 2009 amb la tesi “Los otros paisajes: lecturas de la imagen variable”, directors Rosa Barba, M. de Solà-Morales. Cap (conjuntament amb la prof. Jamie Vanucchi) de l’equip de projectació de la Universitat de Cornell “Upstate Archipelago”, i amb consultors, en Frank Talsma, paisatgista de H+N+S, Holanda, i el professor emèrit Ricard Pié. L’equip és finalista del concurs estatal “Reimagining the New York Canals” Juny 2018..

Arquitecte a l’ETSAB de Barcelona, any 1980. Des del 1982, és professor del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (UPC). Des del 1987, és professor del Màster d’Arquitectura del Paisatge de la UPC, i des del 2000 n’és el director. Des de l’any 1997 fins al 2006 va ser subdirector de l’ETSAB, i del 2000 al 2006 va ser director del Graduat Superior en Paisatgisme de la UPC. Des del 1999 organitza la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona (9 edicions). Assessor de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Oficina del Paisatge del COAC. Medalla del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 2010. Des de l’any 1980, professor convidat en diferents seus universitàries i culturals de tot el món. Fundador amb Agata Buscemi de B2B Arquitectes.

Arquitecte. Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, especialitat en Urbanisme. Professor de Projectes en el Màster de Paisatgisme i Màster Internacional de la Universitat Politècnica de Catalunya. Premi Nacional d’Urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme. Beca d’Investigació Paul Getty Foundation. Projectes d’edificació i de paisatge. Planejament territorial i Urbanístic. En l’actualitat es assessor de l’Oficina del Paisatge del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Arquitecta (ETSAB i paisatgista (MLA, UPC). Sara Bartumeus és actualment Professora Titular de la Illinois School of Architecture-University of Illinois at Urbana-Champaign, USA. És professora a Barcelona al Màster d’Arquitectura del Paisatge-FPC (des del 1997) i al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori-ETSAV (des del 2004). Ha estat investigadora del LUB-Laboratori d’Urbanisme de Barcelona i membre de la Comissió d’Arquitectura-Ajuntament de Barcelona i del Consell Assessor d’Urbanisme i Paisatge-COAC. En el seu propi estudi, Renau Bartumeus Arquitectes, ha desenvolupat projectes de planejament, de paisatge i d’arquitectura--habitatge social, espai públic, equipaments i espais expositius—que han estat exposats, publicats i reconeguts localment i internacionalment amb diversos premis. La seva recerca transdisciplinar se centra en els paisatges-llindar, espais públics i col·lectius, generadors d’habitabilitat urbana, d’identitat col·lectiva i de cohesió social imediambiental.