PLAZA GERMÀ GONÇAL CRESPO

El parc de Sant Eloi, creat a principis de segle XX i amb més de 17 hectàrees, conté diversos espais d’homenatge a institucions i personalitats targarines. En aquest cas, se’ns proposa construir una nova plaça a la vessant sud-oest, en una zona amb presència d’alzines joves.

La proposta busca singularitzar la nova plaça Germà Gonçal Crespo, respecte a les actuacions precedents al parc. Si la majoria de miradors-homenatge són espais més o menys tancats amb murs i separats del terreny, la nova plaça s’entén com una plataforma contínua a l’entorn i oberta a la vessant del turó. Un mirador continu al paisatge i una superfície lliure per a tot tipus d’activitats col·lectives.

Així, es proposa una plataforma lleugerament deprimida respecte al passeig d’accés, que remarqui l’efecte d’entrar al mirador. Però el desnivell és molt subtil, salvable amb tres graons o una rampa molt suau.

Si la vinculació camí-plaça es produeix per la rampa i l’escala, la continuïtat plaça-entorn s’aconsegueix amb uns acabats tipus grada, que vinculen la plataforma al terreny contigu. Aquestes grades funcionen, a més a més, com a element de mirador del paisatge i d’àmbit de descans. Ofereixen certa privacitat respecte al trànsit del camí, a la vegada que eviten generar racons tancats.

La construcció de la rampa, per salvar el desnivell de la plataforma en relació al camí, permet generar un pla inclinat que serà l’àmbit per a l’homenatge. És on hi figurarà el nom de la plaça i l’agraïment als patrocinadors. Aquest punt, que queda refós en l’espai urbà, adquireix centralitat amb la col·locació de dos bancs de pedra a est i sud-oest. Uns bancs que permeten observar l’homenatge i l’activitat de dins de la plaça, sense deixar de formar part del mirador al paisatge.

La materialitat i els acabats de la plaça són austers, però de gran sobrietat. Es planteja el terra amb una solera de formigó fratassat, escales i bancs mitjançant blocs de pedra tallada i l’espai de l’homenatge està construït amb pedra natural.