Urbanización de la travesía urbana de Santa Eulàlia de Riuprimer
Urbanització de la travessera urbana de Santa Eulàlia de Riuprimer
La carretera BV-4316, en el seu pas per la població de Santa Eulàlia de Riuprimer, presentava dues funcions contraposades: una com una travessera viària de connexió interurbana que dividia les dues parts cèntriques històriques del municipi, i una altra com a carrer Major, de relació i concentració sòcio-comercial.
Aquesta dualitat funcional es trobava desequilibrada en favor d’una configuració més a prop de la dimensió viària de carretera que de carrer.
La travessera necessitava una reformulació profunda que trenqués aquest efecte barrera existent, transformant-la en un espai més urbà que afavorís la continuïtat de la dimensió pública, amb prioritat pels vianants, i reforcés la identitat del municipi.
Per aconseguir-ho es plantejà, per una banda, la millora de la seguretat viària amb la creació i reforma de ‘portes’ exteriors que havien de gestionar l’aproximació de la velocitat dels vehicles, i la introducció de canvis de direcció en el traçat amb voreres asimètriques amb vegetació que ajudessin a la pacificació del trànsit.
Per altra banda, es proposà la requalificació de l’espai públic mitjançant l’execució d’una plaça central de prioritat pel vianant que, atesa la seva irregularitat, es formalitzà amb la màxima diafanitat.
Aquest espai es configurà amb dues zones d’estada i descans vinculades a l’arbrat i a la vegetació seguint un mòdul quadrat de dimensions 1,92x1,92 m que es traslladà al paviment, al banc-jardinera, i als escocells buscant la disgregació i integració amb l’entorn circumdant.
El gran format pretenia el reconeixement i singularització d’una zona de descans trencant ritmes i disposicions equidistants tradicionals i emfatitzant el canvi de pavimentació de format petit a un de gran.
Així, en la banda nord, es disposaren dos bancs-jardineres creant un espai que formava el vestíbul d’accés a l’equipament i envoltaren l’arbrat existent, i en la zona sud, uns quants bancs-jardinera i escocells agrupats formaren un altre espai recollit, però permeable.
Els colors terrossos del paviment, l’acer coten i la fusta es relacionaren amb l’entorn construït, i s’escolliren espècies arbustives i arbres autòctons caducifolis que poguessin aportar imatges i matisos canviants en les diferents estacions de l’any.