Jardines del Doctor Pla i Armengol en el barrio del Guinardó, Barcelona

L’àmbit dels jardins, de 3,6Ha, correspon a una illa verda fins fa poc privada cedida recentment a l'Ajuntament.

L’edifici existent, així com el jardí noucentista que l'envolta, és de l'any 1930 obra d'Alfons Florensa i Ferrer. Els jardins històrics suposen 1,25Ha, un terç de l'àmbit, i estan catalogats amb nivell B. L'edifici acull la seu de la Fundació Ramon Pla Armengol, actualment dedicada a la promoció de la col·lecció de moble antic de Núria Pla, la filla del doctor. A finals dels anys vint del segle XX l’Institut Ravetllat-Pla va ser segurament el primer gran laboratori farmacèutic del país.

La present intervenció als jardins exclou l'edificació, que té una concessió a la Fundació per a gestionar el museu.

L'actuació forma part del Pla del verd i la Biodiversitat de Barcelona, i és una peça important dins del Corredor Ciutadella-Collserola, essent connector entre el Parc dels Tres Turons i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La finalitat és obrir aquest espai com a parc públic, i al mateix temps mantenir i preservar el patrimoni, tant el natural com l'històric, amb un objectiu a escala global de promoció de la biodiversitat. S'ha executat un grau d’urbanització mínima, preservant un gran nombre d'arbres de gran port, amb recorreguts i zones d'estada de petit format per a gaudir de l'espai verd i del patrimoni històric. Destaquen tres àmbits clarament diferenciats:

- L'àmbit catalogat de jardí noucentista on es manté la unitat estilística del conjunt, i inclou espais enjardinats de representació i altres de caràcter més domèstic. S'ha recuperat el patrimoni històric i artístic restaurant murs, fonts i balustres; així com les basses originals, reconstruint pilastres i pèrgoles de fusta.

- A l'oest, on hi havia els antics estables dels cavalls i amb menys preexistències valuoses, es situa el parc més públic. Aquí es modifica puntualment la topografia per acostar-se a la ciutat. És on es situen les grades, la plaça verda, els jocs infantils i els miradors amb vistes.

- I al sud est, l'àmbit restringit, per als horts urbans i la promoció de la biodiversitat amb ambients humits i recorreguts educatius i pedagògics, preservant un elevat nombre de lledoners i de murs de pedra seca.

El conjunt de basses naturalitzades, amb un sistema de recirculació de cabal, permeten el foment d'ecosistemes propis d'ambients humits, promovent la presència d'amfibis, aus i invertebrats aquàtics. El sòl permet la infiltració d'aigua de pluja cap a l'aqüífer amb paviments i cobertures vegetals permeables així com sistemes de drenatge sostenible. A l'àmbit dels horts, el més baix, s'hi situa una zona de laminació que en casos extrems de pluja permet la infiltració progressiva al terreny.

Als límits es proposa una tanca viva de salze, de fulla perenne, com a reclam i façana del que passa a dins: el canvi i moviment dels cicles naturals i les estacions. Allà on la tanca vegetal no és possible, una tanca de rodons d’acer galvanitzat soldats de manera irregular donen moviment i transparència assimilant-se a la tanca viva.

S'escull una selecció reduïda de materials, sense elements discordants ni aparents per a posar de relleu el valor vegetal i històric. El materials principals són el sauló i la fusta, integrats amb el sotabosc i les zones d’encoixinat orgànic.