Ponent 4

Kazuyo Sejima. Va néixer al districte d’Ibaraki el 1956. Títol de Màster en Arquitectura a la Japan Women’s University el 1981. Es va incorporar a Toyo Ito & Associates. Fundador de Kazuyo Sejima & Associates (1987). Fundador de SANAA amb Ryue Nishizawa (1995). Professor a la Keio University (2001-).

Ponent 4

Botànic i autodidacte. Enginyer DPE, director del Jardin des plantes de Nantes, president honorari de jardins botànics de França i dels països francòfons, vicepresident de la Societat de Ciències Naturals de l’Oest de França, membre del Consell Científi c del Conservatori Botànic Nacional de Brest, membre del Consell Cientí-fic del Patrimoni Natural del País del Loira. Ha fet diversos treballs de recerca sobre cianobacteris i briòfits (guardonat per la Fondation de France) i sobre epífits tropicals (Premi Especial del Jurat Científic de Sciences et vie / Leitz). Ha participat en una missió per a l’estudi de cianobacteris epífits al Camerun i en missions de cooperació amb el Jardí Botànic Martín Cárdenas de Bolívia. És autor d’estudis i publicacions sobre diagnòstic paisatgístic i determinació del valor biològic d’un emplaçament. Ha donat conferències i impartit cursos en diverses universitats.

Ponent 4

Neix el 1964 a Holanda. Paisatgisme / International Agrarian Highschool Larenstein Boskoop. Llicenciat en Paisatgisme. Arquitectura, urbanisme / Academy for Architecture, Rotterdam. Llicenciat en Arquitectura i Urbanisme. 1995-actualitat: propietari i director de juurlink en geluk paisatgisme i urbanisme (1993). 1993-1994: arquitecte al Departament de Planificació Urbana d’Amsterdam. 1990-1993: projectista a West 8 landscape architects de Rotterdam. 1989: projectista a la Floriade de Zoetermeer. 1999-2004: Professor de l’Academy for Architecture Rotterdam, Amsterdam. 1995-2000 Professor invitat en diverses universitats (Rotterdam, Amsterdam, Wageningen, Velp, Gant, Londres). Participació en simpòsiums.

Ponent 4

Pascal Convert és artista plàstic. El 1989 va ser alumne intern de Villa Médicis. Georges Didi-Huberman ha escrit un llibre sobre la seva obra (La demeure, la souche, 1998). Va ser artista invitat a l’Studio National du Fresnoy el 1999. El 2000 va fundar amb diversos artistes, universitaris i tècnics de televisió una associació per “filmar el treball de l’art” (Artistes & Associés). Ha mostrat la seva obra en nombroses exposicions: Museu Louisiana, Copenhaguen (en el marc de l’exposició Jean Nouvel), 2005; De Mémoire, Le Fresnoy, Studio National des Arts, Tourcoing, 2003 (comissari: Philippe Dagen); L’empreinte, Mnam, Centre Georges Pompidou, París, 1997 (comissari: Geor-ges Didi-Huberman). Compta amb una àmplia filmografia: 1997, 2003, 2004 Direct Indirect. Instal·lació de vídeo; 2005 La Madone de Bentahla, documental 52 mn; 2005 L’Alpeh, sobre l’imaginari fílmic de Jean Nouvel, seguit d’una conversa Bernard Stiegler-Jean Nouvel, encàrrec del Museu Louisiana, Dinamarca.

Ponent 4

És paisatgista. Va cursar la llicenciatura en Arquitectura i un màster de Recerca en el camp del Disseny al Royal Melbourne Institute of Technology (RMIT) d’Austràlia. Ha fet pràctiques a Aspect Melbourne, on ha treballat com a director de disseny fins a l’any 2003, és cofundador d’Aspect Sydney. Ha estat professor de l’RMIT fins al 2004, on ha impartit classes de Disseny i d’Història i Teoria del Disseny, examinador a la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) i a la UNITEC (Nova Zelanda) i director de recerca a la Universitat d’Austràlia Occidental. Actualment està preparant el doctorat sobre el “canvi” en l’arquitectura paisatgística a la Universitat de Queensland. Escriu regularment sobre projectes paisatgístics contemporanis a Monument, Architecture Australia i Architectural Review Australia. El 2004 va escriure, en col·laboració amb Jessica Blood, The MESH Book: Landscape & Infrastructure, publicat per RMIT Press. Recentment, ha estat redactor convidat per al número 95 d’Architectural Review (Austràlia).