Ponente 6

Iñaki Ábalos i Renata Sentkiewicz van fundar la firma Ábalos+Sentkiewicz arquitectos el 2006 per desenvolupar treballs caracteritzats per la consistència tècnica i formal, la coherència teòrico-pràctica i la integració disciplinària entre arquitectura, paisatge i medi ambient, a la recerca d'una nova “bellesa termodinàmica”. El seu treball s'expandeix en col·laboració amb el Laboratori de Tècniques i Paisatges Contemporanis (LTPC) creat per Iñaki Ábalos el 2002 i situat en l'àmbit acadèmic i institucional. El seu treball ha tingut una àmplia divulgació, i se'n prepara una monografia per a 2G. Ha estat el tema d'exposicions individuals (Bezazel Academy, Jerusalem, 2008; Universitá Roma Tre, Roma, 2009, Fundació Tàpies, Barcelona, 2010) i col·lectives (Ecological Urbanism, Harvard University, 2009; Laboratorio Gran Vía, Fundación Telefónica, 2010; Proyecto Tierra, Alhóndiga Bilbao, 2010). Iñaki Ábalos és catedràtic a l'ETSAM (Madrid), Kenzo Tange/Visiting Professor al GSD Harvard University i membre del comitè de direcció del BIArch (Barcelona). El 2009 va ser nomenat RIBA International Fellow. El seu últim llibre: Atlas pintoresco, vol. I i II (GG). Renata Sentkiewicz és professora associada a l'ETSAM, ha participat a diferents tallers internacionals i és l'editora del llibre Cuatro observatorios de la energía, (COAC). Actualment prepara Verticalscapes (GG).

Ponent 6

Nascut el 1956, és un arquitecte establert a Milà. Fundador de la xar­xa d'investigació internacional Multiplicity (http://www.multiplicity.it) i professor de Disseny Urbà a la Politècnica de Milà. Del 2004 al 2007 va ser redactor en cap de la revista Domus; des del setembre de 2007 és el redactor en cap de la revista internacional Abitare.  El seu estudi a Milà es dedica a la investigació i pràctica de l'arqui­tectura i de l'urbanisme contemporanis. Entre els projectes en curs hi ha el disseny per a un edifici multifuncional per a la Région PACA (Provence-Alpes-Côte d'Azur) al front marítim de Marsella (La Villa); el disseny de dues torres residencials ecocompatibles (il Bosco Ver­ticale); i el projecte per a la Policlínica de Milà, una renovació a gran escala d'un dels centres mèdics més importants de la ciutat.  Recentment s'ha anomenat Boeri com a membre de l'equip de conse­llers d'arquitectura de l'Expo de Milà del 2015, amb la missió de desen­volupar les línies mestres de les transformacions urbanes que s'han d'implantar en el marc d'aquest esdeveniment internacional.

Ponent 6

És sòcia de Shlomo Aronson Architects. Després de la seva formació a la FH Weihenstephan (BLA el 1987) i a la Harvard University (MLA el 1991), va treballar a Alemanya abans del seu establiment a Jerusalem el 1994. S’ocupa dels projectes paisatgístics concernents a urbanisme i planificació urbana a aeroports, carreteres, línies fèrries, parcs i places. Ha ensenyat a la Bezalel Academy de Jerusalem. També ha ofert conferències i ha participat a simposis, tallers i jurats d’Europa i Israel. El seus estudis i projectes desenvolupats al despatx han merescut diversos premis i reconeixements, entre ells l’American Society of Landscape Architects Professional Award de 2005.

Ponent 6

És professor de Teoria dels Processos Irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Crea i dirigeix la sèrie “Metatemas” de l’editorial Tusquets, una col·lecció de referència per al pensament científic que el 2008 va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari. Del 1991 al 2005 va dirigir el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, una institució pionera al món entre les de la seva categoria. Del 2005 a finals del 2009 va ocupar el càrrec de director de l’Àrea de Medi Ambient i Ciència de la Fundació “la Caixa” i en l’actualitat el de director científic d’aquesta fundació. El 2007 va rebre la Creu Sant Jordi, atorgada per la Generalitat. Ha publicat un centenar de treballs de recerca en àmbits tan diversos com la termodinàmica, les matemàtiques, la biofísica, la microbiologia, la paleontologia, l’entomologia, la museologia ci - entífica i la filosofia de la ciència. Els seus darrers llibres publicats són A más cómo, menos por qué (2006), El gozo intelectual (2007), Yo, lo superfluo y el error (2009).

Ponent 7

Herbert Dreiseitl és un urbanista, paisatgista, artista de l'aigua, planificador interdisciplinari i professor a praxi a NUS. Un segell distintiu de la seva obra és l'ús inspirador i innovador de l'aigua per resoldre els problemes ambientals urbans, la tecnologia interactúa amb l'estètica, animant a la gent a tenir cura de la propietat dels llocs. Ha realitzat dissenys contemporanis innovadors en els camps de la hidrologia urbana, el disseny de l'aigua, gestióô d'aigües pluvials, planificació i arquitectura del paisatge.Com a fundador de l'Atelier Dreiseitl, un estudi de disseny integrat a nivell global, amb més de 30 anys d'història d'excel·lència en el disseny urbà, en arquitectura del paisatge i en paisatges d'aigua ecol·lògica, Herbert dirigeix el disseny estratègic de Ies organitzacions i els esforços de planificació, que es mostra en el portfoli d'intervencions d'hidrologia urbanes i enginyeria ambiental. A través d'una xarxa de col·laboració amb estudis en Ueberlingen, Alemanya, Singapur i Beijing, Xina, Herbert es compromet a desenvolupar els recursos i l'experiència d'un impacte durador en la professió del disseny i dels ambients naturals i constrults a tot el mén . Dóna conferències arreu del mén i és autor de nombroses publicacions, incloent tres edicions recents de Waterscapes, Planificaciô, Construcció i Disseny amb Aigua. Com a becari de Harvard CSD Loeb i professor visitant a la Universitat Nacional de Singapur, Herbert està explorant la història i el potencial per al futur de l'aigua i de la societat, els canvis exògens en entorns de seguretat de l'aigua i eines de disseny globals per a la gestiôó de riscos relacionats amb l'aigua.

Ponent 7

Christina Tenjiwe Kaba es va mudar d'una zona rural a l'est de Sud-àfrica a Cape Town el 1984. Christina és co-directora de Abalimi Bezekhaya, www.abalimi.org.za , i la lider d'una comunitat auto-sostenible que es basa en micro-cultiu de moviment en els municipis del voltant de Ciutat del Cap, que ofereix seguretat permanent de aliments frescos de micro-cultiu per aproximadament 3000 families (15000 persones), a més de llocs de treball permanents amb ingressos regulars per centenars de persones, a través d'un esquema de comercialització anomenat Harvest of Hope, www.harvestofhope.co.za . Christina i el seu equip de col·laboradors han creat aixi una replicable seguretat de baix cost dels aliments i el model de creació d'ocupació que es pot copiar en qualsevol poble o ciutat a tot el pais.