Alexandre Chemetoff

Alexandre Chemetoff va néixer l’any 1950 a Paris. Ha escollit practicar la seva activitat d’arquitecte d’una manera oberta i lliure, rebutjant el límit i les fronteres entre disciplines: un art politècnic que se’n ocupa de tot adoptant una actitud relativa. Alexandre Chemetoff concep la pràctica de la seva matèria com un compromís en el món. El programa és una qüestió plantejada, el solar un lloc de recursos i el projecte una manera de canviar les regles del joc. En 1983 va fundar el Bureau des Paysages, una estructura constituïda per arquitectes, paisatgistes i urbanistes. En 2008 crea Alexandre Chemetoff & associés.

Stig L. Andersson

Stig L. Andersson va fundar SLA Arquitectes el 1994. Reconegut pel seu treball sensual i poètic, Andersson combina els valors recreatius únics basats en l’estètica de la natura amb el disseny urbà d’avantguarda. Stig L. Andersson ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals per la seva feina, entre ells el Premi Europeu de Paisatge, el premi RIBA, i el 2014 el CF Medalla Hansen - el més alt honor nacional donat a un arquitecte danès atorgat per la reina Margarita II de Dinamarca.

 

Joan Subirats

Dr. En Ciències Polítiques per l’Universitat de Barcelona. Catedràtic de Ciències Polítiques i investigador del Institut de Gobern i Polítiques Públiques (IGOP) en la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en temes de governança, anàlisis i gestió de polítiques públiques, així com en problemes de innovació democràtica, Internet i política.Els seus llibres més recents són Decisiones Públicas. El análisis y estudio de los procesos de decisión en políticas públicas, Ariel, 2014; RESET. Herramientas para el cambio del sistema, Ariel, 2015; Innovación social y políticas urbanas, Icaria, Barcelona, 2015. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació com El País, El Periódico, etc.

Henri Bava

Jurat Rosa Barba 6

Nascut a Tunis el 1957. El 1979 obté la llicenciatura de biologia vegetal a la Universitat de París-Orsay. De 1970 a 1980 segueix estudis d’escenografia a l’École Jacques Lecoq, escola de teatre amb seu a París. De 1980 a 1984 estudia a l’École Nationale Supérieure du Paysage de Versalles, on es gradua com a arquitecte paisatgista (DPLG). El 1986 funda l’Agence Ter, empresa d’arquitectura del paisatge, amb dos socis: Michel Hoessler i Olivier Philippe. De 1987 a 1998 fa classes a l’ENSP. De 1993 a 1997 exerceix com a arquitecte paisatgista assessor del Consell de l’Eure, a França. De 1996 a 1998 és president de la Federació Francesa d’Arquitectes Paisatgistes (FFP). Des de 1998 és professor a la Universitat de Karlsruhe, Alemanya, a l’Institut del Paisatge de la Facultat d’Arquitectura (Institut fur Landschaft und Garten). El 2001 es va inaugurar una nova oficina de l’Agence Ter a Karlsruhe. El 2006 esdevé membre de l’Acacèmia d’art de Berlín (Akademie der Künste Berlin). El 2010 és professor convidat a la Harvard University GSD, Studio “Water City Hamburg”.

Franco Zagari

Jurat Rosa Barba 6

Arquitecte paisatgista. Professor d’Arquitectura del Paisatge a la Università “Mediterranea” de Reggio Calabria, on funda el Departament Oasi, n’és director de 2002 a 2008, i actualment coordinador del programa de doctorat “Parchi, giardini, assetto del territorio”. De 1996 a 2004, president de la secció de Roma i Lazio de IN/Arch. El 1998 rep el reconeixement de Chévalier des Arts et Lettres pel Ministre de Cultura de França. El 2009 és distingit amb el Premi europeu Gubbio per les places de Saint-Denis. Entre els seus projectes: Jardí italià, Osaka, 1990; Piazza Matteotti, Catanzaro, 1992; Centre d’acollida de les coves prehistòriques, Niaux, 1994; Piazza Montecitorio, Roma, 1998; Places cèntriques, Cisterna di Latina, 1997-2005; Piazza Manzoni, Montegrotto, 2002; Lungomare Faleria, Porto Sant’Elpidio, 2003; Terrassa flotant en el llac de l’Eur, Roma, 2005-6; Places cèntriques, Saint-Denis, 2005-7; Cúpula de la Presidència de la República de Georgia 2007; Pas subterrani de l’estació, Bergamo, 2008. Entre els seus assaigs: L’architettura del giardino contemporaneo, 1988; Bibliotheca Alexandrina, 1990; Giardino italiano a Osaka, 1990; Piazza Montecitorio, 1998; Questo è paesaggio. 48 definizioni, 2006. Giardini - Manuale di progettazione, 2009; Piazza Matteotti a Catanzaro. Il volto della città, 2009

Rita Pinto

Jurat Premi Escoles 7

 Dra. Arquitecta, Arquitecta Superior i Màster en 'Gran Escala'. Sotsdirectora de I'ETSAB, coordinadora dels cursos de Projectes I-II i Profesora del Màster Oficial del Departament de Projectes Arquitectònics de la ETSAB. Professora del màster La Gran Escala a la UPC, professora convidada a la UIC, coordinació i docència de tallers de projectes en diverses Universitats internacionals i membre convidada de jurats d'àmbit nacional i internacional. Estades de recerca a la Princeton University School of Architecture i a la Technische Universität München. El tema de la Seva tesi doctoral, 'Arquitectura hibrida', les Seves principals publicacions, participacions en congressos i els principals projectes realitzats, conceben l'arquitectura, el paisatge i les infraestructures com a realitats indissociables.  

Charles Anderson

Jurat Premi Escoles 7

Charles Anderson és arquitecte paisatgista amb més de 30 anys d'experiència en projectes, com diversos parcs de barri o el Museu americà d'Història Natural de Nova York. Té una gran experiència en processos públics i ha executat molts projectes comunitaris partecipatius. Té un interès especific en la restauració del paisatge expressionista i en el desenvolupament de les ecologies urbanes. Museus i el treball en institucions culturals són els interesos clau de Charles, incloent projectes com els centres de visitants a la Muntanya St Helens, l'Olympic Sculpture Park del Museu d'Art de Seattle i el projecte d'ampliació del Anchorage Museum of History and Art.