Ponent 3 i 5

És doctor en Arquitectura per la Universitat de Valladolid, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa i catedràtic d’Arquitectura del Paisatge en el Departament d’Arquitectura de la Universitat d’Alcalà. Ha participat com a professor en més de cent cursos monogràfi cs i seminaris i ha impartit cursos de doctorat a la Universitat de Valladolid, a la Universitat Politècnica de València, a la Universitat Politècnica del País Basc i a l’Escola Superior Artística de Porto. Així mateix, ha estat professor convidat a la Universitat Nacional de Xile, a la Universitat de Lisboa i a la Universitat Federal de Santa Catarina (Brasil). Exerceix com a crític i assagista: escriu assíduament sobre art i arquitectura. Ha estat crític d’art al diari El Independiente i a la revista Cyan, i des de 1993 ho és del diari El País. Dirigeix el programa Arte y Naturaleza de la Diputació d’Osca i les publicacions editades sota aquest títol, així com els cursos que s’hi han celebrat entre 1995 i 1999. Com a continuació d’aquest programa, dirigeix els cursos sobre paisatge del CDAN-Fundación Beulas, d’Osca. Actualment és vocal del Patronat del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Ponent 5

Es va formar a l’escola d’Arquitectura, Ginebra, on es va titulat el 1969. Així mateix, va estudiar a l’Architectural Association School of Architecture, Londres, on es va titular el 1973. Principals obres i projectes 2004-2008 Lió: Promenade de Saône / Place Nautique, concurs restringit, primer premi. 2003-2007 París: Parc Cour du Maroc, concurs restringit, primer premi. 2002-2004 Bienne: Nou disseny de la platja “Strandbad”, concurs restringit, primer premi, juntament amb ADR Arquitectes i 4D Arquitectes del Paisatge. 2000-2008 Ginebra: Disseny de la remodelació del riu Aire, concurs restringit, primer premi. 1999-2001 Friburg: Disseny d’un nou parc urbà, concurs restringit, primer premi. 1998 Salern: Disseny del centre històric. Concurs internacional en dues fases: seleccionat entre els dotze projectes de la segona fase. 1996-1998 Lausana: Set fonts en el centre històric. 1996 Ginebra: Nou disseny de la plaça Neuve. Concurs, primer premi. 1994-1998 Amsterdam: Monument a Bijlmer. 1992-1994 Amsterdam: Disseny de la plaça Amstelveen Westwjik. Centrum. 1987-1991 Llac d’Uri: “El camí Suís”. 1986-1988 Ginebra: Disseny de la plaça Pré l’Evêque. 1980-1986 Ginebra: Disseny d’un parc a Lancy.

Ponent 5

Marc Augé va néixer el 2 de setembre de 1935. És antropòleg. És director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, de la qual va ser president des del 1985 fi ns al 1995. És catedràtic de Lletres Clàssiques (1960) i fou alumne de l’École Normale Supérieure; hi va obtenir el títol de docteur d’État el 1971. Va realitzar nombroses missions a l’Àfrica i Llatinoamèrica. Després de la publicació del seu llibre Els no-llocs. Espais de l’anonimat, va mantenir molts contactes amb urbanistes i arquitectes. Ha escrit una trentena de llibres, que han estat traduïts a unes quinze llengües.

Ponent 5

Professor d’Estètica. Ha treballat a la Universitat d’Urbino, la Universitat Estatal de Milà, la Universitat de Heidelberg i la Universitat de Salern i ha estat professor visitant de moltes institucions internacionals. És membre de la SIE (Societat Italiana d’Estètica) i ha estat director del Centre Interuniversitari d’Estudis i Recerques sobre els Jardins i els Paisatges de la Mediterrània. Des de 1987 presideix Guerini e Associati, editors de Milà, la col·lecció “Kepos” i els “Quaderni di Kepos”. Entre els anys 1992 i 1994 va ser membre de la Junta Consultiva Editorial de la revista internacional Journal of Garden History (Diari d’Història de la Jardineria). El 1994 va ser guardonat amb el premi especial Premi Internacional dels Jardins Botànics Hanbury (Grinzane Cavour) i en l’actualitat és un dels membres del jurat d’aquest premi. El paisatge, entre l’ètica i l’estètica, entre la teoria i el projecte, és el focus principal de la seva activitat didàctica i científi ca. La seva vessant investigadora abraça l’anàlisi històrica i l’especulació estètica i fi losòfi ca, amb una atenció especial a les relacions entre l’ésser humà i el seu entorn, així com diversos aspectes arquitectònics, artístics i geogràfics.

Ponent 5

Filòsof i periodista. Actualment dirigeix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i col·labora amb El País i la Cadena SER. Ha estat director de l’Institut d’Humanitats (1986-1989), col·laborador de La Vanguardia (1980-1996) i professor de fi losofi a contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-1990). Ha publicat nombrosos llibres, d’entre els quals destaquen Del tiempo condensado (Nuevas Ediciones de Bolsillo, Barcelona 2003) i Después de la pasión política (Taurus, Madrid 1999).

Ponent 5

Gilles Lipovetsky va néixer a França el 1944. És professor agregat de fi losofi a; doctor honoris causa de la Universitat de Sherbrooke (Canadà) i de la Nova Universitat Búlgara (Sofi a); cavaller de la Legió d’Honor; membre del Conseil national des programmes (Ministeri d’Educació) fi ns al 2005; membre del Conseil d’analyse de la société, dependent del Primer Ministre; i consultor expert de l’APM (Association progrès du management). El seu camp d’investigació són les transformacions de les regulacions, els valors i els comportaments en les societats occidentals desenvolupades. Ha participat en seminaris i conferències sobre l’ètica dels negocis en grans grups industrials o bancaris a Europa i Amèrica, i en seminaris de recerca sobre l’individualisme, el luxe, el consum i les formes de vida contemporànies arreu del món. Ha publicat diverses obres, les més recents de les quals són: Le bonheur paradoxal. Essai sur la société d’hyperconsommation (La felicitat paradoxal. Assaig sobre la societat de l’hiperconsum) (2006), La société de déception (La societat de la decepció) (2006) i L’écran global (La pantalla global) (2007).