Ponent 5

Marc Augé va néixer el 2 de setembre de 1935. És antropòleg. És director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, de la qual va ser president des del 1985 fi ns al 1995. És catedràtic de Lletres Clàssiques (1960) i fou alumne de l’École Normale Supérieure; hi va obtenir el títol de docteur d’État el 1971. Va realitzar nombroses missions a l’Àfrica i Llatinoamèrica. Després de la publicació del seu llibre Els no-llocs. Espais de l’anonimat, va mantenir molts contactes amb urbanistes i arquitectes. Ha escrit una trentena de llibres, que han estat traduïts a unes quinze llengües.

Ponent 5

Professor d’Estètica. Ha treballat a la Universitat d’Urbino, la Universitat Estatal de Milà, la Universitat de Heidelberg i la Universitat de Salern i ha estat professor visitant de moltes institucions internacionals. És membre de la SIE (Societat Italiana d’Estètica) i ha estat director del Centre Interuniversitari d’Estudis i Recerques sobre els Jardins i els Paisatges de la Mediterrània. Des de 1987 presideix Guerini e Associati, editors de Milà, la col·lecció “Kepos” i els “Quaderni di Kepos”. Entre els anys 1992 i 1994 va ser membre de la Junta Consultiva Editorial de la revista internacional Journal of Garden History (Diari d’Història de la Jardineria). El 1994 va ser guardonat amb el premi especial Premi Internacional dels Jardins Botànics Hanbury (Grinzane Cavour) i en l’actualitat és un dels membres del jurat d’aquest premi. El paisatge, entre l’ètica i l’estètica, entre la teoria i el projecte, és el focus principal de la seva activitat didàctica i científi ca. La seva vessant investigadora abraça l’anàlisi històrica i l’especulació estètica i fi losòfi ca, amb una atenció especial a les relacions entre l’ésser humà i el seu entorn, així com diversos aspectes arquitectònics, artístics i geogràfics.

Ponent 5

Filòsof i periodista. Actualment dirigeix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i col·labora amb El País i la Cadena SER. Ha estat director de l’Institut d’Humanitats (1986-1989), col·laborador de La Vanguardia (1980-1996) i professor de fi losofi a contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-1990). Ha publicat nombrosos llibres, d’entre els quals destaquen Del tiempo condensado (Nuevas Ediciones de Bolsillo, Barcelona 2003) i Después de la pasión política (Taurus, Madrid 1999).

Ponent 5

Gilles Lipovetsky va néixer a França el 1944. És professor agregat de fi losofi a; doctor honoris causa de la Universitat de Sherbrooke (Canadà) i de la Nova Universitat Búlgara (Sofi a); cavaller de la Legió d’Honor; membre del Conseil national des programmes (Ministeri d’Educació) fi ns al 2005; membre del Conseil d’analyse de la société, dependent del Primer Ministre; i consultor expert de l’APM (Association progrès du management). El seu camp d’investigació són les transformacions de les regulacions, els valors i els comportaments en les societats occidentals desenvolupades. Ha participat en seminaris i conferències sobre l’ètica dels negocis en grans grups industrials o bancaris a Europa i Amèrica, i en seminaris de recerca sobre l’individualisme, el luxe, el consum i les formes de vida contemporànies arreu del món. Ha publicat diverses obres, les més recents de les quals són: Le bonheur paradoxal. Essai sur la société d’hyperconsommation (La felicitat paradoxal. Assaig sobre la societat de l’hiperconsum) (2006), La société de déception (La societat de la decepció) (2006) i L’écran global (La pantalla global) (2007).

Ponent 1 i 5

Barcelona 1939-2012. Arquitecte i urbanista, dedicat especialment als temes del disseny urbà. Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluis Sert a Harvard. Catedràtic d’Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Fundador i director, des de 1968, del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, grup investigador de la morfologia urbana. Ha impartit cursos de disseny urbà a les universitats de Cambridge UK, New York, Santiago de Chile, Lisboa, Harvard, Lovaina, Milà, Nàpols, Caracas, Coimbra, París, Nanjing, Shanghai, Melbourne, Copenhague, etc… Director dels cursos Master “Proyectar la periferia” (1991-95). Director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de 1994 a 1998. Fellow de la Universitat de Cambridge, UK (1984). Membre de l’Academie Française de l’Architecture (2003) Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lovaina (2004).

Ponent 2,5 i 11

Gills Clement és enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles (ENSP). A més de la seva activitat com a dissenyador de parcs, jardins, espais públics i privats, realitza les seves investigacions teòriques i pràctiques en tres direccions:

1) El jardí en moviment, un concepte derivat d’experiments en el seu propi jardí a Creuse, i aplicat a espais públics a França i a l’estranger a partir de 1983. La descripció inicial d’aquest treball es va publicar el 1991 amb quatre reimpressions sucesives de Sens y Tonka a París. La idea es posa en pràctica per primera vegada en un espai públic el 1986 a l’André Citroën Park a París, inaugurat el 1999. Des d'aleshores s’han portat a terme nombrosos projectes basats en aquest principi de gestió, en particular al Lycée. Agriculturel Jules Rieffel a Saint Herblain (Loire Atlantique) entre 2004 i 2009.

2) El Jardí Planetari, un projecte polític, basat en l’humanisme ecològic, primer despertant l’atenció del públic per una novel·la/assaig,  'Thomas et le Voyageur', publicat per Albin Michel el 1996, i per a una important exposició a la Gran Halle de la Villette en París (1999-2000), així com per un cert nombre d’estudis: El jardí planetari de Xangai, La Carta del Paisatge de Vassivière (Limousin) i altres treballs en curs.

3) El Tercer Paisatge - un concepte desenvolupat en el curs d’una avaluació del paisatge al Limousin, definit com un "fragment vacil·lant del Jardí Planetari", aplicat a tots els espais abandonats (friche o délaissés) que ell considera com a l'àrea principal de reproducció per a la diversitat biològica.