5ª Biennal 2008

Ponent 5

Perico Pastor va néixer a la Seu d’Urgell el 1953, va estudiar a Barcelona, i va emigrar a Nova York. S’hi va passar dotze anys de bohèmia confortable i divertida, fi nançada per la publicació d’ il·lustracions a diverses publicacions i sobretot al The New York Times. Això li va permetre pintar sense pressa i amb el temps , va interessar prou als galeristes com per viure’n, sense abandonar la il.lustració. El 1980 exposa, per primera vegada, al Cornelia Street Cafè de Nova York; el 1983 per primera vegada a una galeria: Estampa, a Madrid. Des d’aleshores ha exposat a gran nombre de ciutats d’arreu. Viu a Barcelona des de 1989, dedicat completament a la pintura, sense deixar de publicar il·lustracions per a diversos diaris, així com llibres infantils. Les seves il·lustracions per al conte Amigos, de Loles Durán, van guanyar el premi Santamaria d’il·lustració infantil. El 2007, va illustrar La Bíblia per Enciclopedia Catalana (1.000 il·lustracions!).

Ponent 5

Ken Smith és un arquitecte del paisatge que ha treballat en una gran varietat de projectes nacionals i internacionals, tant en el sector públic com en el sector privat. El seu bagatge i la seva formació s’emmarquen en el camp de l’arquitectura del paisatge i de les belles arts. Durant els vint anys en actiu, ha participat en molts grups de treball i ha col·laborat amb diversos especialistes i equips. Es dedica, entre altres àmbits, al disseny del paisatge de distintes escales, amb un èmfasi especial en els projectes, que exploren el contingut simbòlic i la força expressiva del paisatge com una forma d’art. Així mateix, es dedica a la creació de paisatges, sobretot de parcs i altres espais públics, amb la perspectiva i el propòsit que serveixin per millorar la qualitat de vida de les ciutats. Ken Smith té llicència per exercir a Nova York i a Califòrnia, entre d’altres estats. A més, posseeix una àmplia experiència en la docència i ha realitzat diverses publicacions. Va cursar estudis a la Universitat de l’Estat d’Iowa i a la Harvard University Graduate School of Design i exerceix a la ciutat de Nova York. És un docent molt actiu i imparteix classe com a professor visitant a l’Escola de Disseny de la Universitat de Harvard.

Ponent 2 i 5

Elizabeth K. Meyer té una llarga trajectòria docent a escala internacional i ha publicat diverses obres sobre teoria del disseny del paisatge. Els interessos docents i erudits de Meyer es reparteixen en tres camps: la recuperació i l’estudi de la teoria del paisatge modern, l’establiment d’una praxi contemporània sobre la crítica del paisatge i la idea del disseny com a interpretació del lloc. Es va incorporar a la Universitat de Virgínia el 1993 i on ha estat catedràtica del Departament d’Arquitectura del Paisatge i directora del Programa de Postgrau en Arquitectura del Paisatge. Anteriorment, havia impartit classe a les universitats de Harvard i de Cornell. Gaudeix d’un gran reconeixement a escala nacional i és considerada una docent destacada i una acadèmica; ha rebut guardons del Consell d’Educadors d’Arquitectura del Paisatge (CELA), de la Societat Nord-americana d’Arquitectes del Paisatge (ASLA) i de la Universitat de Virgínia. Ha treballat per a l’EDAW (Planifi cació i Disseny Ambiental) i per a Hanna/Olin en els anys vuitanta del segle passat. Des d’aleshores, ha exercit com a assessora d’alguns despatxos d’arquitectura del paisatge, entre els quals, Michael Vergason i Van Valkenburgh Associates.

Ponent 3 i 5

És doctor en Arquitectura per la Universitat de Valladolid, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa i catedràtic d’Arquitectura del Paisatge en el Departament d’Arquitectura de la Universitat d’Alcalà. Ha participat com a professor en més de cent cursos monogràfi cs i seminaris i ha impartit cursos de doctorat a la Universitat de Valladolid, a la Universitat Politècnica de València, a la Universitat Politècnica del País Basc i a l’Escola Superior Artística de Porto. Així mateix, ha estat professor convidat a la Universitat Nacional de Xile, a la Universitat de Lisboa i a la Universitat Federal de Santa Catarina (Brasil). Exerceix com a crític i assagista: escriu assíduament sobre art i arquitectura. Ha estat crític d’art al diari El Independiente i a la revista Cyan, i des de 1993 ho és del diari El País. Dirigeix el programa Arte y Naturaleza de la Diputació d’Osca i les publicacions editades sota aquest títol, així com els cursos que s’hi han celebrat entre 1995 i 1999. Com a continuació d’aquest programa, dirigeix els cursos sobre paisatge del CDAN-Fundación Beulas, d’Osca. Actualment és vocal del Patronat del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Ponent 5

Es va formar a l’escola d’Arquitectura, Ginebra, on es va titulat el 1969. Així mateix, va estudiar a l’Architectural Association School of Architecture, Londres, on es va titular el 1973. Principals obres i projectes 2004-2008 Lió: Promenade de Saône / Place Nautique, concurs restringit, primer premi. 2003-2007 París: Parc Cour du Maroc, concurs restringit, primer premi. 2002-2004 Bienne: Nou disseny de la platja “Strandbad”, concurs restringit, primer premi, juntament amb ADR Arquitectes i 4D Arquitectes del Paisatge. 2000-2008 Ginebra: Disseny de la remodelació del riu Aire, concurs restringit, primer premi. 1999-2001 Friburg: Disseny d’un nou parc urbà, concurs restringit, primer premi. 1998 Salern: Disseny del centre històric. Concurs internacional en dues fases: seleccionat entre els dotze projectes de la segona fase. 1996-1998 Lausana: Set fonts en el centre històric. 1996 Ginebra: Nou disseny de la plaça Neuve. Concurs, primer premi. 1994-1998 Amsterdam: Monument a Bijlmer. 1992-1994 Amsterdam: Disseny de la plaça Amstelveen Westwjik. Centrum. 1987-1991 Llac d’Uri: “El camí Suís”. 1986-1988 Ginebra: Disseny de la plaça Pré l’Evêque. 1980-1986 Ginebra: Disseny d’un parc a Lancy.

Ponent 5

Marc Augé va néixer el 2 de setembre de 1935. És antropòleg. És director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, de la qual va ser president des del 1985 fi ns al 1995. És catedràtic de Lletres Clàssiques (1960) i fou alumne de l’École Normale Supérieure; hi va obtenir el títol de docteur d’État el 1971. Va realitzar nombroses missions a l’Àfrica i Llatinoamèrica. Després de la publicació del seu llibre Els no-llocs. Espais de l’anonimat, va mantenir molts contactes amb urbanistes i arquitectes. Ha escrit una trentena de llibres, que han estat traduïts a unes quinze llengües.

Ponent 5

Professor d’Estètica. Ha treballat a la Universitat d’Urbino, la Universitat Estatal de Milà, la Universitat de Heidelberg i la Universitat de Salern i ha estat professor visitant de moltes institucions internacionals. És membre de la SIE (Societat Italiana d’Estètica) i ha estat director del Centre Interuniversitari d’Estudis i Recerques sobre els Jardins i els Paisatges de la Mediterrània. Des de 1987 presideix Guerini e Associati, editors de Milà, la col·lecció “Kepos” i els “Quaderni di Kepos”. Entre els anys 1992 i 1994 va ser membre de la Junta Consultiva Editorial de la revista internacional Journal of Garden History (Diari d’Història de la Jardineria). El 1994 va ser guardonat amb el premi especial Premi Internacional dels Jardins Botànics Hanbury (Grinzane Cavour) i en l’actualitat és un dels membres del jurat d’aquest premi. El paisatge, entre l’ètica i l’estètica, entre la teoria i el projecte, és el focus principal de la seva activitat didàctica i científi ca. La seva vessant investigadora abraça l’anàlisi històrica i l’especulació estètica i fi losòfi ca, amb una atenció especial a les relacions entre l’ésser humà i el seu entorn, així com diversos aspectes arquitectònics, artístics i geogràfics.