5ª Biennal 2008

Ponent 5

Filòsof i periodista. Actualment dirigeix el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i col·labora amb El País i la Cadena SER. Ha estat director de l’Institut d’Humanitats (1986-1989), col·laborador de La Vanguardia (1980-1996) i professor de fi losofi a contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-1990). Ha publicat nombrosos llibres, d’entre els quals destaquen Del tiempo condensado (Nuevas Ediciones de Bolsillo, Barcelona 2003) i Después de la pasión política (Taurus, Madrid 1999).

Ponent 5

Gilles Lipovetsky va néixer a França el 1944. És professor agregat de fi losofi a; doctor honoris causa de la Universitat de Sherbrooke (Canadà) i de la Nova Universitat Búlgara (Sofi a); cavaller de la Legió d’Honor; membre del Conseil national des programmes (Ministeri d’Educació) fi ns al 2005; membre del Conseil d’analyse de la société, dependent del Primer Ministre; i consultor expert de l’APM (Association progrès du management). El seu camp d’investigació són les transformacions de les regulacions, els valors i els comportaments en les societats occidentals desenvolupades. Ha participat en seminaris i conferències sobre l’ètica dels negocis en grans grups industrials o bancaris a Europa i Amèrica, i en seminaris de recerca sobre l’individualisme, el luxe, el consum i les formes de vida contemporànies arreu del món. Ha publicat diverses obres, les més recents de les quals són: Le bonheur paradoxal. Essai sur la société d’hyperconsommation (La felicitat paradoxal. Assaig sobre la societat de l’hiperconsum) (2006), La société de déception (La societat de la decepció) (2006) i L’écran global (La pantalla global) (2007).

Ponent 1 i 5

Barcelona 1939-2012. Arquitecte i urbanista, dedicat especialment als temes del disseny urbà. Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluis Sert a Harvard. Catedràtic d’Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Fundador i director, des de 1968, del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, grup investigador de la morfologia urbana. Ha impartit cursos de disseny urbà a les universitats de Cambridge UK, New York, Santiago de Chile, Lisboa, Harvard, Lovaina, Milà, Nàpols, Caracas, Coimbra, París, Nanjing, Shanghai, Melbourne, Copenhague, etc… Director dels cursos Master “Proyectar la periferia” (1991-95). Director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de 1994 a 1998. Fellow de la Universitat de Cambridge, UK (1984). Membre de l’Academie Française de l’Architecture (2003) Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lovaina (2004).

Jurat Rosa Barba 5

Des de 1967, la planificació mediambiental i el disseny del paisatge han estat el centre d’interès de l’activitat de Guido Ferrara. A Itàlia ha participat en diversos projectes relacionats amb la planificació del paisatge i amb el disseny d’espais oberts dins d’àrees urbanes, amb l’anàlisi dels recursos i amb l’assessorament per al turisme i el lleure, amb un especial interès per indrets de bellesa excepcional i pel patrimoni històric. Ha dirigit equips interdisciplinaris que han dissenyat un futur encertat i sostenible en grans zones per tot Itàlia, pel que fa a la creació de parcs naturals. Ha obtingut el primer premi en diferents concursos de planificació i planificació del paisatge. Així mateix, ha portat a terme diverses investigacions en el camp de la conservació i l’anàlisi del paisatge. Ha exercit com a professor d’Arquitectura del paisatge a la Universitat de Florència en el període de 1970 a 2007, i el 1997 va ser nomenat director de la Facultat de Postgraduats de Disseny del Paisatge de la mateixa Universitat. Des de 2006 és el director científic de la revista Archittetura del Paesaggio.