Rosa Barba Finalistes
Finalista Premi Rosa Barba 4 i 6
Conjuntament amb Bart Brands
Nascuda el 1956, va estudiar arquitectura al RHSTL College de Boskoop i a l’Acadèmia d’Arquitectura d’Amsterdam. Va treballar al Buro Maas i per a la província d’Holanda Septentrional, abans de passar deu anys al despatx de Bakker and Bleeker (B+B). Posteriorment va establir un despatx propi el 1994 i el 1997 va formar amb Bart Brands el despatx d’arquitectes del paisatge Karres and Brands. Sylvia s’ha especialitzat en la integració del desenvolupament urbà, l’arquitectura del paisatge i l’arquitectura. Ha treballat en diverses comissions de projectes a gran escala, en la nova disposició de l’espai públic als centres urbans de Breda i de Bergen op Zoom (Països Baixos) i en el pla mestre per a Filipstad, a Oslo. Sent fascinació pel procés de canvis al paisatge, tal com pot comprovar-se en els seus projectes per al cementiri de Nieuwe Ooster, el pla estructural per a ‘s-Graveland. Sylvia és professora convidada a institucions com les Acadèmies d’Arquitectura de Rotterdam i Amsterdam i la Universitat de Wageningen. També ha participat com a membre del jurat a concursos de projectes entre els que s’inclouen Europan 8, Archiprix 2007 i Lausanne Jardins 2009.
Finalista Premi Rosa Barba 10
Halle Pajol, Rosa Luxembourg Garden
Formació: Urbanista OPQU 2009, DPLG Paisatgista National School of Landscape (E.N.S.P.), Versalles el 1985, 1er cicle de grau superior en Arquitectura, Escola d’Arquitectura de París / Malaquais. Experiència professional: CEO d’In Situ - Paisatges i Planificació Urbana des de 2011, director general de SAS In Situ, paisatgista des de 1991 fins a 2011. Docent (Escola de Paisatge de Versalles, Escoles d’Arquitectura de Lió, Grenoble, Montréal, Ginebra). Membre de la French Landscape Federation; l’associació City and Sustainable Planning; de la junta de selecció de la competència (Grenoble, Ginebra, Lió); la Urban quality Workshop in Grand Lyon. Consultoria de paisatgisme de la ciutat de Grenoble de 2005 a 2010. Consultoria de paisatgistes junt a la Composició urbana Taller de la Comunitat Urbana de Lió. Creació de l’agència In Situ, en associació amb Annie Tardivon el 1991. Paisatgista dins de l’Oficina de Paisatge 1987/1989. Missions amb Michel Corajoud 1984/1987. Paisatgista en activitat professional de 1984 a 1987. Últim premi: National Grand Prize for Landscape 2018 amb The banks of the Seine a Rouen (FR).
Finalista Premio Rosa Barba 10
Sacca Sessola Island open spaces and historical park project
CZ studio Associati, el van fundar en 2006 els arquitectes Paolo Ceccon i Laura Zampieri per realitzar projectes, investigacions, estudis d’implementació i avaluació d’impacte ambiental en urbanisme, paisatge i arquitectura. Actualment l’oficina està treballant en el desenvolupament de projectes i treballs relacionats amb la transformació d’espais urbans complexos, parcs privats i públics, projectes d’arquitectura paisatgística per a infraestructures, energies verdes, mobilitat, gestió de recursos hidràulics i ambientals. L’oficina està present en l’escena internacional i ha guanyat premis que inclouen: el “XV City of Oderzo Architecture Award” IT 2017, per als espais oberts i el parc històric de Sacca Sessola Island, el ‘Architecture Honor Award, AIA_New York Chapter’ EUA 2013, per al projecte de construcció de condominis Jesolo Lido (amb Richard Meier and Partners), el International Architecture Prize Barbara Cappochin-Provincial Prize ‘IT 2013, per a les noves places de l’estació de trens de Pàdua.
Finalista Premi Rosa Barba 6 i 10
Tel Aviv port public space regeneration
Tel Aviv's central promenade Renewal
Mayslits Kassif Architects va ser fundada a Tel Aviv el 1994 per Ganit Mayslits Kassif i Udi Kassif, el 2008 es va unir com a soci a l’empresa Maor Roytman. Des de la seva creació, l’estudi fusiona diverses disciplines incloent edificis públics, paisatgisme, disseny urbà i planificació, reflectint la creença de la firma que l’arquitectura és un agent de transformació cultural i ambiental. Combinant diversos camps d’estudi, en el seu treball es considera l’entorn construït com un camp de recerca i innovació que replanteja les percepcions comunes del que és públic i el privat, explorant diversos conceptes com ara generositat, especificitat, possibilitat, etc., a fi de desenvolupar noves eines per projectar el nostre ambient. Mayslits Kassif Architects han guanyat diversos concursos públics importants i premis nacionals i internacionals notables que reflecteixen la seva contribució prominent i transformadora dins de l’esfera pública i urbana.
Finalista Premi Rosa Barba 10
Doxiadis+ som un equip de professionals amb passió pel disseny, oferint solucions que satisfan tant a la natura com a les persones. Els nostres valors es transmeten en el dissenys que realitzem. Establerts des de 1999, creiem en l’harmonia del lloc, el client, el medi ambient, el respecte per la natura i pel preexistent, de totes les formes de vida. Veiem el nostre treball com la construcció d’estructures per a organismes vius, éssers humans i altres, per a que puguin desenvolupar la seva pròpia existència. Aportem valor proveint iniciatives i solucions harmòniques a problemes complexes. Sent uns apassionats pel disseny, i la seva capacitat de re-connectar-nos amb la natura, el paisatge, i amb nosaltres mateixos. Dissenyant per a la simbiosis.
Finalista Premi Rosa Barba 10
Linear park Cuernavaca Railroad
Ens interessa la gent, el lloc i la creació d’ecosistemes que permetin entendre la nostra existència; que reforcin la nostra essència humana vinculant-la amb la realitat física; mitjançant la creació d’espais significatius. Hem obtingut les nostres principals obres guanyant els concursos: Concurso internacional Parque Lineal Ferrocarril de Cuernavaca, Concurso Nacional Mi Nueva Catedral de Celaya, Concurso Nacional Diseño y curaduría del Pabellón de México en la XIV Bienal de Venecia 2014 i Concurso Nacional Memorial a las Víctimas de la Violencia en México. Recentment la nostra oficina ha estat premiada amb: Primer Premio Internacional en Diseño Urbano y Arquitectura del Paisaje en la XIX Bienal Panamericana de Quito, 3 Medallas de Plata i 1 Medalla de Oro en diferents biennals d’arquitectura mexicana.
Finalista Premi Rosa Barba 10
Þráinn Hauksson és un arquitecte de paisatge islandès nascut el 1957, educat a Copenhaguen i director en Landslag des de 2007. Els seus projectes abasten l’urbanisme, espais públics, parcs nacionals i punts turístics. Guanyador de diversos concursos d’arquitectura a Islàndia, ha rebut reconeixement internacional per la col·laboració en projectes com Saxhóll Crater Stairway, Harpa plaça Public Space i Siglufjörður Avalanche Structures. Ha presentat els projectes de Landslag a Escandinàvia i Europa. Þráinn Hauksson és membre de la junta del Iceland Design Fund i va formar part dels consells de l’Association of Architectural Firms in Iceland i membre de l’Association of Architectural Firms in Iceland i la Icelandic Association of Landscape Architects.
Finalista Premi Rosa Barba 8, 9 i 10
A flood adaptive landscape: Yanweizhou park in Jinhua City
Performative & Transformative: Quzhou luming park
Kongjian YU, Doctor per la Design a Harvard GSD. Va fundar la Facultat d’Arquitectura i Paisatge de la Universitat de Pequín i Turenscape. Algunes de les paraules clau que descriuen la seva filosofia de disseny són Big Feet Revolution, Art of Survival i Sponge City, demostrat en tots els seus projectes, en més de 200 ciutats. Els seus treballs han guanyat nombrosos premis internacionals, entre ells 12 ASLA Awards, 5 WAF Best Landscape Awards. La seva teoria ha estat adoptada pel govern xinès per a una campanya ecològica nacional. Escollit com Member of the American Academy of Arts and Sciences el 2016 i va rebre el Doctorat Honoris Causa de la Universitat Sapienza de Roma.
Finalista Premi Rosa Barba 10
San Michele open air museum in Gorizia Karst
Paolo L. Bürgi és arquitecte paisatgista suís i professor a la Universitat de Pennsylvania, en IUAV de Venècia i al Politecnico Milano. Ha guanyat diversos premis en competicions internacionals com: CERN, Suïssa, “Hèlsinki Toolonlathi Parks”, Finlàndia o “Carso 2014+”, Itàlia. Bürgi ha donat ponències i conferències a Canadà, Estats Units, Argentina, Colòmbia, Cuba, Xile, Corea, Xina i a tota Europa. El seu treball s’ha publicat en diverses publicacions. El 2003 va rebre el Premi Rosa Barba de la Biennal Europea de Paisatge pel projecte Cardada i la ‘Die Besten 03 Bronze Award’ pel ‘Seashore Kreuzlingen’. El projecte per al ‘Open-air Museum’ ‘in Gorizia’s Karst està exposat a la Biennale di Architettura di Venezia 2018, al Pavelló italià.
Finalista Premi Rosa Barba 10
Jiahe river country park respone to urban flood risk
Yao Peng, Beijing Forestry University, professor associat, tutor del màster d’especialització en planificació i disseny d’arquitectura de paisatge. Ha ofert varies conferències en el curs de disseny d’arquitectura de paisatge, i ha instruït a nombrosos estudiants que han guanyat concursos a nivell internacional. Ha organitzat i participat en diversos projectes, guanyant el IFLA AAPME i altres premis d’honor i premis del Ministeri d’Educació de la Xina. També participa en una sèrie diversos projectes d’investigació i ha publicat varis treballs acadèmics en revistes especialitzades.
Finalista Premi Rosa Barba 9
Sacha Coles és director de ASPECT Studios amb seu a Sydney . Paisatgista reconegut internacionalment per la seva obra, centrada principalment en el disseny d’espais públics d’alta activitat. Sacha ha estat president i membre de l’Australian Institute of Landscape Architects i Landscape Architecture Adjunct Professor a la UTS. Ha estat guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals pels seus projectes , incloent el Prime Minister’s Australian Award for Urban design, The international federation of Landscape Architects Presidents Award, i The AILA ‘ Medal ‘ en múltiples ocasions.
Finalista Premi Rosa Barba 9
Lodewijk van Nieuwenhuijze (1950) va estudiar paisatgisme a la universitat agrícola a Wageningen. De 1976-1985 va treballar per a la Comissió Forestal Holandesa i des de 1980 fins 1985 va ser membre de l’Institut de Recerca de Dorschkamp. Des de 1985 fins 1990 va ser el paisatgista a l’oficina central de la Comissió Forestal Holandesa i, com a tal, era el cap en funcions del Departament de Paisatgisme (el Pla Ooievaar fou un dels seus projectes). El 1990 va fundar H+ N+S Advisors amb Dik Hamhuis i Dirk Sijmons. La seva especialitat es centra en el camp de la planificació del paisatge regional i la formulació de conceptes de paisatgisme com a part del desenvolupament natural de l’aigua i de l’ ordenació del territori, reforç de dics i l’erosió.
Finalista Premi Rosa Barba 9
TOPOTEK 1 va ser fundat per Martín Rein-Cano el 1996 a Berlín, Alemanya. Lorenz Dexler es va unir com a soci director a 1999 i en 2014 es va unir a Francesca Venier TOPOTEK 1 com el nostre soci d’arquitectura.TOPOTEK 1 es defineix a si mateixa com una travessa fronteres - com un viatger a les zones lìmits de les diferents disciplines, tipologies i escales. L’oficina té les seves arrels en el context del disseny dels espais públics urbans i el procés de desenvolupament dels temes urbans, però també porta a terme incursions en la concepció i realització d’exposicions i instal·lacions artístiques. Projectes. TOPOTEK 1 han estat guardonats amb nombrosos premis i mencions. Diversos llibres i articles professionals han estat publicats exclusivament sobre la seva obra.
Finalista Premi Rosa Barba 9
Renaturation of the river aire
Atelier Descombes Rampini va ser fundat el 2000, desenvolupant projectes centrats en l’espai públic, el paisatge i la planificació urbana, des de l’escala del carrer a l’escala de la conurbació. Georges Descombes va ser professor a la Univ. de Ginebra, i va ser professor visitant a Harvard GSD, Univ. de Virgínia i l’Institut Berlage a Amsterdam. Els seus projectes inclouen el Swiss Park, el Bijlmer Memorial, el parc en Lancy i la restauració del riu Aire, el parc de Jardins d’Eole, els espais públics de la “Confluence”. Ha col·laborat des de fa molts anys amb Atelier Descombes Rampini. Julien Descombes arquitecte EAUG, membre de la FAS (Federació d’Arquitectes Suïssos) i FSAP (Federació Suïssa Paisatgistes). Co-fundador d’Atelier Descombes Rampini. Marco Rampini arquitecte EPF, membre de la FAS (Federació d’Arquitectes Suïssos) i FSAP. Co-fundador d’Atelier Descombes Rampini.
Finalista Premi Rosa Barba 9
Conjuntament amb Jay Swaintek, Doug Findlay i Peter Walker
David Walker ha treballat estretament amb Peter Walker durant 30 anys. Ha guanyat nombrosos premis amb projectes de diferents escales, pressupostos i dissenys. Aportant una visió de disseny i coneixements en diversos projectes per tot el món. En els treballs de David Walker podem incloure el Sony Center a Berlin, Pixar, World Trade Center Memorial, les seus de Samsung Electronics a Seül i de VMware a Palo Alto, el campus de Novartis a Basilea, i més recentment el pla general de Barangaroo i la construcció de la Reserva de Barangaroo a Sydney, Austràlia. Rhode Island School of Design, Llicenciat en Belles Arts I Arquitectura del paisatge en 1983.Harvard University Graduate School of Design, Màster en Arquitectura del Paisatge en 1992. Membre de l’American Society of Landscape Architects des de 2014.
Finalista Premi Rosa Barba 9
Conjuntament amb Xiao Zheng
Dissenyador urbà, planificador i paisatgista des de fa més de 30 anys, Sean O’Malley ha posat en pràctica una visió única per al disseny que es basa en la força del lloc i utilitzant les estructures naturals com a marc per al desenvolupament i la construcció de ciutats. Potencia les seves competències en biologia i botànica creant paisatges sostenibles que responen tant al medi ambient com a la condició humana.
Finalista Premi Rosa Barba 9
Conjuntament amb Tawatchai Kobkaikit
The metro-forest project : Bangkok urban Reforestation
Boontarika es va graduar de la Universitat de Chulalongkorn el 1997 i va començar a treballar per a una empresa de paisatgisme a Bangkok. Després es va traslladar a Hong Kong, va posar en marxa la firma de paisatgisme Parkstore Co Ltd el 2006 i va esdevenir cofundadora de LAB al 2010. Els seus interessos actuals inclouen els boscos tropicals, les influències culturals en els paisatges i l’estètica d’allò que és hortícola i natural.
Finalista Premi Rosa Barba 9
Conjuntament amb George Hargreaves i Gavin McMillan
Mary Margaret Jones ha liderat diversos projectes premiats per tot el món, i supervisa les tres oficines de la pròpia empresa a San Francisco, CA; Cambridge, MA; i Hargreaves Jones a Nova York, NY. Ella ha estat membre de nombrosos jurats, dóna conferències, i és membre actiu en el fòrum públic sobre les qüestions de disseny i desenvolupament. Mary Margaret Jones és Prince Charitable Trust Fellow en Landscape Architecture of the American Academy a Roma i actual President de la Board of Trustees. Ha estat una Visiting Critic en Arquitectura del Paisatge a la Harvard Design School i és membre de l’American Society of Landscape Architects.
Finalista Premi Rosa Barba 9
Mosbach es va graduar a l’escola de paisatgisme de Versalles. Va fundar amb Claramunt, Jacotot i Tricaud la revista “Pages Paysages” i va obrir el seu estudi a París, 1987. Entre els seus projectes destaquen, el parc arqueològic de Solutré , la promenade del Canal de Saint- Denis, el Jardí Botànic de Bordeus, “the other site” al Quebec, el jardí de Shan Shui a Xian, el parc del museu del Louvre Lens i Phases shifts Parks enTaichung , Taiwan. El premi l’Équerre d ‘ argent va ser per al parc del museu Louvre Lens, París, 2013. Phase shifts Park va obtenir el premi en la categoria Iconic Concept del German Design Council, Munic 2014. Mosbach és cavaller a l’ Ordre Nacional de la Legió d’Honor de la promoció del 14 de juliol del 2016.
Finalista Premi Rosa Barba 8
Philip té més de vint anys d’experiència en arquitectura del paisatge, disseny urbà i planificació. Philip ha treballat en una àmplia gamma de projectes a Austràlia, Anglaterra, i Àsia. La seva habilitat es basa en la direcció i gestió del disseny de gran escala, projectes complexos des del concepte fins a la resolució dels detalls més fins i després supervisant la seva construcció i administració dels contractes en el lloc. Ha dut a terme aquest paper per a molts dels nostres principals projectes inclosos Ballast Point Park i the Former SP site situada al port de Sydney. Durant 2009- 2010, el treball de Philip va ser reconegut pel Sydney Morning Herald, on va ser identificat com un dels professionals més influents de Sydney en la millora de la qualitat de vida a Sydney.
Finalista Premi Rosa Barba 8
Landscape Archaeology the Route of Friendship
Pedro Camarena és arquitecte Paisatgista per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1998) i màster per la Universitat de Lanús, Argentina (2009). És cofundador de LAAP, despatx on ha realitzat obres de paisatge i urbanisme. Ha tingut càrrecs en diversos sectors de govern, Secretaria del Medi Ambient de la Ciutat de Mèxic (2001- 2004). És professor de Taller de Disseny a la Unitat Acadèmica d’Arquitectura de Paisatge, Facultat d’Arquitectura, des de l’any 2001, assessor a la Reserva Ecològica del Pedregal en Ciutat Universitària, UNAM i és president de la Societat d’Arquitectes Paisatgistes de Mèxic (SAPM) 2013-15.
Finalista Premi Rosa Barba 8
Fundat el 1995 per Iñaki Alday Sanz (Saragossa, 1965) i Margarita Jover Biboum (París, 1969) realitza projectes majoritàriament de promoció pública, de paissatge, espai públic i equipaments, entre ells la Recuperació de les riberes del Gállego a Zuera, el Parc de l’Aigua per l’Expo de Saragossa 2008 o el Parc del Meandro de Aranzadi. És premi FAD-2009 en la categoria de Ciutat i Paissatge, Premi Europeu d’Espai Públic Urbà-2002, etc. Des del 2011, Iñaki Alday és Chair del Departament d’Arquitectura, i Margarita Jover Research Faculty a la Universitat de Virginia (EEUU).
Finalista Premi Rosa Barba 8
Folly Forest _ a dance floor for 100 trees
Dietmar Straub i Anna Thurmayr són professors en el Departament de Paisatgisme, Universitat de Manitoba. Han tingut l’oportunitat de tenir contacte amb una gran varietat d’encàrrecs en les seves vides professionals, en diferents llocs i països - ambdós com a professors i arquitectes paisatgistes. Han considerat els jardins i els paisatges com a mitjà experimental per a la innovació i la improvització, i es troben en la recerca de l’expressió en el disseny de l’espai obert que recau entre allò aventurer i allò rutinari.
Finalista Premi Rosa Barba 8
Germán del Sol (1949) va estudiar a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i posteriorment a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona titulant-se el 1973. Després de treballar de manera independent a Espanya i Estats Units, torna a Xile el 1986 per a instal•lar la seva pròpia oficina d’arquitectura. L’any 1992 dissenya el pavelló de Xile a l’Expo de Sevilla ’92 juntament amb José Cruz, el qual es convertiria en una de les obres representatives de la nova arquitectura xilena. L’any 2006, és premiat amb la màxima distinció amb la qual es pot reconèixer a un arquitecte a Xile: El Premi Nacional d’Arquitectura.
Finalista Premi Rosa Barba 8
Margie va néixer a Montreal, va créixer a Nova York, y es graduà a Bowdoin College i la Universitat de Harvard – GSD. Va compartir el seu estudi amb Judith Heintz des del 1988 fins 1995. Actualment treballa independentment, a més d’escriure i ensenyar. Durant més de vint anys, Margie Ruddick ha estat reconeguda pel seu treball pioner en el paisatgisme. Guanyadora del Premi Nacional de Disseny Cooper-Hewitt en arquitectura paisatgística. Margie ha ensenyat a la Universitat de Harvard –GSD, Yale, Princeton, etc.
Finalista Premi Rosa Barba 8
Johanna Gibbons és la investigadora de l’institut del paisatge i soci fundador de J & L Gibbons establerta en 1986 Ella és assessora de Patrimoni Anglès, de la Comissió Forestal, i de l’alcalde de Londres. En la seva pràctica es preocupa pel patrimonial, per la infraestructura verda i per la regeneració urbana a través d’un procés de planificació deliberada. Liza Fior va estudiar arquitectura i s’executa com un dels socis fundadors de MUF arquitectura / art. El treball de la pràctica negocia entre la construcció i la fàbrica social i entre projectes públics i privats. Liza ha ensenyat a l’associació d’arquitectura, El Col·legi Reial d’Art i Yale. Johanna i Liza van néixer a London, criades en el mateix barri, i han treballat juntes d’una forma de col·laboració sense concessions durant diversos anys.
Finalista Premi Rosa Barba 8
Auckland waterfront: north wharf promenade and silo park
Director de l’estudi Taylor Cullity Lethlean, a Melbourne. Va ser un dels primers estudiants que va participar a la Universitat de Paisatgisme de la RMIT en la seva creació a l’any 1982. Va completar el Màster en Disseny Urbà el 1992. Apart de conferenciant i crític a les universitats, i jurat en els premis de pràctiques professionals, Perry és considerat com un dels líders australians del disseny urbà contemporani i paisatgístic. Perry ha portat a terme amb èxit projectes complexes, com el Desenvolupament del Front Marítim Geelong, la Galeria del Bosc en el Museu de Melbourne, etc.
Finalista Premi Rosa Barba 8
Arquitecte col·legiat en paisatgisme i disseny urbà. Fundador i director de la firma James Corner Field Operations. James és també catedràtic i professor de Paisatgisme a la Universitat de Pennsylvania, Escola de Disseny. Fou educat a la Universitat Metropolitana de Manchester, Anglaterra (graduat amb honors) i a la Universitat de Pennsylvania (MLA/UD). Les seves obres han estat reconegudes, entre d’altres, pel Smithsonians Cooper-Hewitt National Design Arward (2010), el New York City Arts Commission Award for Excellence in Design (2005).
Finalista Premi Rosa Barba 1
Finalista Premi Rosa Barba 8
Conjuntament amb T. Gali-Izard
Landscape restoration of the Vall d'en Joan landfill site. Garraf (Barcelona)
Batlle I Roig Arquitectes, oficina fundada l’any 1981 per Enric Batlle i Joan Roig, i formada per un equip tècnic que abasta els àmbits de l’arquitectura, paisatgisme, planejament, mediambient, i de l’arquitectura tècnica. Equips multidisciplinars que formen unconjunt flexible i dinàmic basat en la col·laboració directa amb disciplines tan diverses com l’enginyeria d’instal·lacions, d’estructures, de façanes, mobilitat o urbanització; també del dret urbanístic o de les ciències del medi (agronomia, biologia i geologia).
Finalista Premio Rosa Barba 7
Ile seguin, jardin de prefiguration
Michel Desvigne és un arquitecte paisatgista de renom internacional pels seus dissenys rigorosos i contemporanis, aixi com per l'originalitat i la pertinència del seu treball de recerca. EIs seus projectes es desenvolupen en més de 12 països diferents, en col·laboració regular amb els principals arquitectes com Norman Foster, Herzog i de Meuron, Jean Nouvel, OMA, Christian de Portzamparc, IM Pei, Renzo piano and Richard Rogers. Recentment Desvigne ha estat premiat com a cap de projecte en la planificació i implementació de l'agrupació Paris-Saclay (7700 ha), el paisatge i el pla urbanistic per al desenvolupament de Euralens (1200 ha), aixi com la remodelació de l'antic port de Marsella. Va ser guardonat amb el Gran Premi nacional francès en Urbanisme 2011.
Finalista Premio Rosa Barba
1 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Parque del Tjao y de Trançao
Finalista Premio Rosa Barba
5 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
West entrace of Mondego's green park
Finalista Premio Rosa Barba
6 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Castelo de silves hillside
Finalista Premio Rosa Barba
7 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Etar de Alcântara - Effluent) water treatment station
Finalista Premio Rosa Barba
11 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Schelde Quays in South Sint-Andries (Antwerp, Belgium)
Llicenciat en Arquitectura del Paisatge a l'Instituto Superior de Agronomia da Universidade Técnica de Lisboa, va obtenir el Màster en Arquitectura Paisatgista a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, UPC. Fundador i principal responsable de l'Estudi d'Arquitectura Paisatgista PROAP - Estudos e Proyectos de Arquitectura Paisajista Lda., on exerceix la seva activitat com a projectista. Docent des del 1992 a l'institut on es va llicenciar, on ha estat responsable de la coordinació, teoria i pràctica dels cursos de projecte d'Arquitectura paisatgista; Arquitectura Paisatgista; Requalificació del Paisatge; Dibuix i Fonaments d'Arquitectura Paisatgista.
Des del 2003 és professor convidat al Curs de planejament Territorial, Urbanistic i Ambiental de la Università degli Studi di Sassari, a l'Alguer, i des del 2005 en el Curs d'Especialització en Arquitectura - Arquitectura per al Paisatge a l'Istituto Universitario di Architettura di Venezia, IUAV. Estén la seva activitat didàctica com a professor i conferenciant a seminaris d'escoles diverses, entre elles Harvard, Universitat de Girona, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Instituto Universitario di Architettura di Venezia, Politecnico di Milano i Politecnico di Torino.
Finalista Premi Rosa Barba
6a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Conjuntament amb Jordi Badia (BAAS + EMF)
Finalista Premi Rosa Barba
7a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Conjuntament amb Ton Ardévol
Finalista Premi Rosa Barba
11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Restoration project of Tudela-Culip spot in Cap de Creus natural park
Arquitecte del Paisatge per la Universitat de Greenwich (1998) i Enginyer Tècnic Agrícola per la ESAB (1993). Funda EMF arquitectura del paisatge al 1999 després d'un període de formació a B+B (Amsterdam) i Kiefer (Berlín). Obres rellevants: Restauració del Club Med al Cap de Creus; Ordenació dels marges del Riu Têt a Perpignan; Cementiri de Laroque des Alberes; Plaça dels Països Catalans a Palamós. Des de 2001 és professor de Projectes de Paisatge a I'ETSAB.
Finalista Rosa Barba 7
The written garden 'gardens of the world'
Relais Landschaftsarchitekten va ser fundada per Heck Gero i Marianne Mommsen a Berlin el 2001. Tots dos van estudiar arquitectura del paisatge a la Universitat de Hannover. L'oficina està involucrada en el desenvolupament de nombrosos projectes d'espai públic a Europa, com la transformació temporal del mur de Berlin Schlossareal. El seu acostament al paisatge es caracteritza pel tractament purista i humanistic d'aquest. Els projectes són sovint sobris, però plens de significat i valuosa experiència. Marianne Mommsen és professora a la Universitat de Stuttgart. Heck Gero ha estat professor a la Universitat tècnica de Berlin, Universitat d'art de Berlin ia la Universitat de Hannover.
Finalista Premi Rosa Barba 7
Jacqueline Osty neix el 1954 a Casablanca (Marroc). Es gradua en l'Ecole Nationale Supérieure du Paysage de Versailles, on obté el seu diploma el 1982. Fa també un 2° cicle d'estudis en Arquitectura a l'Ecole Nationale Supérieure des Beaux-Arts-UP4. Després d'algunas poques obres independents, funda la seva pròpia oficina el 1985. Entre 1995 i 1998, és professora a l'Escola d'Arquitectura de paris-Conflans i l'Ecole Nationale du Paysage de Versailles. L'any 2000, la Universitat de Harvard, la convida com a professora durant el Segon semestre. Des de 2004, és professora a l'Escola Nacional de la Nature et du Paysage de Blois (França). Jacqueline Osty col·labora amb dissenyadors de renom, tècnics i especialistes en el camp de les arts d'il·luminació, enginyeria, escenografia, arts visuals A més dels èxits i projectes duts a terme per l'oficina, actua com a assessora d'arquitectes i urbanistes en matèria de paisatge. Guanyadora del premi francès "Prix de l'aménagement urbain", en la categoria de parcs i jardins el 1994 i del Premi del Paisatge 2005 amb el Parc de Sant Pere d'Amiens. Jacqueline Osty és solicitada cada vegada més pel seu treball, on patrimoni i les preocupacions urbanes i ambientals, s'integren plenament amb el disseny de projectes. L'estructura s'expandeix en 2006 i es converteix en l'Atelier Jacqueline Osty & Associés. Amb Seu a Paris, l'Atelier s'ha establert com una pràctica lider amb un equip de 18 persones. Aquest equip es compon de múltiples talents que intervenen en els camps del paisatge, l'espai públic i l'urbanisme.
Finalista Premi Rosa Barba 5 i 7
Twickel estate, renovation of the historic park of Twickel Castle
Format com a arquitecte paisatgista a la Universitat de Wageningen (1978), Michael van Gessel està actiu en el camp més ampli de l'arquitectura del paisatge i urbanisme. Des de 1997 ha treballat com a assessor independent. Anteriorment, va treballar durant 18 anys al Bureau B + B (urbanisme i arquitectura del paisatge), els set últims com el seu director. Dedica la meitat del seu temps a la supervisió de projectes a gran escala, com ara: Belvédère a Maastricht, la zona del port antic d'Amsterdam, la renovació del parc Vondel a Amsterdam, la renovació i ampliació del zoo Artis. Projectes d'arquitectura del paisatge prenen la resta del seu temps. Aquests projectes inclouen el treball en nous parcs, la renovació de parcs de la ciutat vella i els estats, el disseny de jardins per als bancs, ambaixades, hospitals i museus i els plans de previsió per a les àrees grans. Realitza aquests projectes en col·laboració amb altres, amb privats, aixi com amb empreses. Per a cada projecte seleccioneu persones millor adequades per al treball a mà.
Finalista Premi Rosa Barba 7
Robel Steffan va néixer el 1972 a Pirmasens, Alemanya. Després d'estudiar arquitectura del paisatge a la TU de Berlin i a la Internacional Argrarische Hoogeschool Larenstein (NL), va rebre el seu titol el 1999 a Berlin assessorat pel professor Loidl. Va ser professor d'arquitectura del paisatge a la TEU Dresden des de 2004 fins 2008 i va donar conferències a l'Escola Superior d'Anhalt, a Dessau el 2011. El 2005, Robel Steffan va fundar l'oficina A24 Landschaft en col·laboració amb l'arquitecte Joaquin SwiIlus. Des 2011 és l'ùnic administrador de l'oficina. A24 Landschaft se centra en projectes d'arquitectura del paisatge nacionals i internacionals dins d'entorns urbans. Es membre de molts jurats i taules d'assessorament de disseny. A més d'altres nombrosos premis, A24 Landschaft va ser reconegut en el premi d'Arquitectura del Paisatge de 2011 per al Parc Mangfall.
Finalista Premi Rosa Barba 6
Conjuntament amb Martí Franch (BAAS + EMF)
Arquitecte per l’ETSAB el 1989. Funda l’estudi BAAS el 1994 i hi desenvolupa projectes d’urbanisme, arquitectura i disseny d’interiors. Combina la seva activitat professional amb l’acadèmica a ELISAVA, ETSAV, UIC i ETSAB (UPC). Obres destacades: Tanatori, Lleó; Casa CH; escola Ferrer i Guàrdia, Granollers; Palau de Justícia, Sant Boi; i Museu Can Framis, a Barcelona. Actualment, l’estudi desenvolupa nombrosos projectes com la seu del Barcelona Supercomputing Center, l’Ajuntament de Montroig del Camp, la nova seu del MUHBA i un edifici d’habitatges socials al 22@. Ha rebut nombrosos premis i distincions: finalista dels premis FAD en 12 ocasions; destaquen el premi internacional AR+d 2001 a la millor arquitectura emergent pel Tanatori de Lleó i el premi Ciutat de Barcelona 2009 pel Museu Can Framis.
Finalista PRemi Rosa Barba 6
Conjuntament amb Parco Nanen
Arquitecta del paisatge, noruega, nascuda el 1954. Membre de la NLA, associació d’arquitectes del paisatge de Noruega. Formació: Universitat Noruega de Ciències Biològiques, llicenciada el 1981. Gestora de projectes de renovació urbana, Ajuntament d’Oslo, 1981-1984. Arquitecta del paisatge, Asplan Prosjekt, Oslo, 1984-1986. Fundadora, propietaria (amb Jostein Bjørbekk) i directora de projecte, Bjørbekk & Linheim Landscape Architects, Oslo, des del 1986. Professora a l’Institut d’Arquitectura del Paisatge i de Planificació Espacial, Universitat Noruega de Ciències Naturals, des del 1996. Com a arquitecta del paisatge ha treballat i dirigit grans projectes de transformació urbana (antic aeroport, hospital, indrets industrials) i a parcs urbans, espais urbans, àrees d’habitatge i terrenys escolars. Presidenta i membre de jurat a diversos concursos. Àmplia experiència editorial. Autora de The Good Back Yard, 1987; The New Oslo, 1987; Noise Baffles in Oslo, 1995; School Yards in Oslo, 1999.
Finalista Premi Rosa Barba 6
Conjuntament amb Xavier Martí Galí
Paseo Marítimo de la Playa Poniente de Benidor
Doctor arquitecte, Catedràtic de projectes arquitectònics de la UPC i Director de la Càtedra Blanca de Barcelona. Doctor Honoris Causa per la Universitat de Trieste. El 2006 constitueix la societat Office of Architecture in Barcelona. Premi Nacional d’Arquitectura 2009 a la trajectòria. Guardonat amb quatre premis FAD, Premi Ciutat de Barcelona en les seves edicions 1999 i 2008, Premi Internacional d’Arquitectura Brunel 2005, Premi Big - Mat 2009, Premi Ciutat de Madrid, Premi Nacional d’Arquitectura Espanyola 2001 i premi Dècada 2006. Autor de 3 illes a la Vila Olímpica de Barcelona, l’Hotel Rey Juan Carlos I, el Jardí Botànic de Barcelona, l’Estació Intermodal de Saragossa, l’edifici Mediapro a Barcelona, la torre Aquileia a Venècia, el Parque de las Ciencias de Granada i el Passeig Marítim de la Platja de Ponent de Benidorm, -primer premi dels VIII Premis Ceràmica ASCER-.
Finalista Premi Rosa Barba 6
Parque urbano en el sector Perelló - Can Pere Màrtir
Arquitecte per l’ETSAB des de 1982. La seva trajectòria transcorre des dels seus inicis per dos camins paral·lels, el professional i l’acadèmic: membre del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC des de 1982, professor en diverses universitats estrangeres, entre d’altres Harvard University i l’IUAV de Venècia. L’any 1988 co-funda Ruisánchez-Vendrell i el 1997 constitueix Ruisánchez Arquitectes, al capdavant del qual és autor de variada obra premiada i guanyador de nombrosos concursos de paisatge, planejament i edificació. Al 2008 guanya com a líder d’un equip internacional, el 1er Premi del concurs d’idees per a la redacció del projecte i la direcció d’obres sobre l’Ordenació General del Front Marítim de Salerno, Itàlia. Al 2009 guanya el 1er Premi del concurs d’idees per a la Ordenació del sector “Eixample Nord” en el terme municipal de Vilanova i La Geltrú, Barcelona, amb Serra-Vives-Cartagena Arquitectes. Al mateix any guanya, amb Francesc Bacardit, el concurs per a la rehabilitació de l’antic Edifici de Fabra i Coats a Sant Andreu, Barcelona, com un Contenidor de Producció Cultural. La seva obra és àmpliament difosa en mitjans i publicacions tant en l’àmbit nacional com internacional.
Finalista Premi Rosa Barba 6
The campus area of Copenhagen Business School (CBS)
Educada en la confecció de tapissos per Jette Gemzøe a Copenhaguen, del 1984 al 1987. Llicenciada a la Reial Acadèmia Danesa de les Belles Arts, Escola d'Arquitectura, Copenhaguen, el 1995. Va treballar a l'estudi del professor Sven-Ingvar Andersson des del 1995 al 2000 mentre ensenyava a l'Escola d'Arquitectura de la Reial Acadèmia Danesa de les Belles Arts des del 1995 al 2005. Fundadora i directora del seu propi estudi –Marianne Levinsen Landskab– des del 2002. Ha participat en concursos d'arquitectura danesos i internacionals i ha guanyat diversos primers premis. Ha realitzat projectes que abasten des dels jardins privats fins el disseny d'equipaments i instal·lacions urbanes, o a institucions i campus, i també renovacions d’instal·lacions d’infraestructures de gran escala, plans mestres i planificació territorial. Ha obtingut premis d'arquitectura tant pel campus de la Copenhagen Business School com per la part d'arquitectura del paisatge del Tietgen Dormitory i va guanyar el primer premi de la Fundació de les Arts danesa en la modalitat entorn/art públic. Ha estat escollida com a integrant de jurats danesos i internacionals i com a censora a escoles d'arquitectura, i també com a membre de diferents comitès del consell de l'Acadèmia des del 2002 i del consell de redacció de la revista Landskab. Nomenada com a membre del comitè d'experts d'entorn/art públic per part de la Fundació Danesa de les Arts 2011-2013. Ha pres part en diferents exposicions d'arquitectura mostrant els seus propis projectes i s'ha implicat en diverses exposicions i publicacions sobre l'arquitectura del paisatge.
Finalista Premi Rosa Barba 6
Conjuntament amb Frits van Loon
Nascut el 1967, Berrie van Elderen és arquitecte del paisatge. Després de la seva graduació el 1993, va treballar al despatx Alle Hosper, del qual és soci des de 2001. El seu paper més significatiu allà és el d’emprendre la planificació i dirigir l’execució de projectes diversos. Aquestes comeses l’han capacitat per treballar a nombrosos projectes de paisatgisme i de desenvolu - pament urbà, i també en projectes que es relacionen amb espais públics. Disposa d’agència pròpia des del 2007, v-eld, i segueix col·laborant estretament amb HOSPER NL. Entre els projectes que han portat a terme conjuntament hi ha la creació d’Alternatives per al grup agrari i alimentari del Brabant occidental i el pla de desenvolupament urbà per a 370 habitatges al voltant i a l’interior del Park van Luna, a Heerhugowaard.
Finalista Premi Rosa Barba 6
Fildwork
Nascuda el 1965, és editora en cap de Fieldwork, Landscape Architecture Europe i de ’Scape: The International Magazine for Landscape Architecture and Urbanism. Com a crítica a temps parcial de temes d’arquitectura del paisatge, participa en diverses plataformes internacionals i en associacions professionals. Actualment és professora auxiliar d’Arquitectura del paisatge a la Universitat Tècnica de Karlsruhe, on porta a terme una recerca sobre com fer front al canvi climàtic en la Mediterrània mitjançant estratègies pròpies de l’arquitectura del paisatge.
Finalista Premi Rosa Barba 5
Open spaces project for ligurian estate
Treballa com a arquitecta del paisatge i combina aquesta activitat professional amb la recerca i amb la docència universitària. Actualment imparteix Arquitectura del paisatge a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat IUAV de Venècia i a les facultats d’enginyeria de les universitats de Trento i d’Udine. Va fundar CZstudio - Arquitectura del Paisatge amb Paolo Ceccon, on realitza projectes de desenvolupament d’espais urbans, d’espais públics i privats i parcs, planificació urbanística i plans directors del paisatge i d’infraestructures. Durant els anys 2002 i 2005 va portar a terme projectes paisatgístics relacionats amb la creació de sistemes d’energia renovable juntament amb D. Moderini i G. Selano. Durant els anys 1995 i 2004 va col·laborar amb l’Ajuntament de Venècia per al disseny d’un nou pla urbà, que incloïa plans detallats de desenvolupament de les diverses illes i de l’Arsenal de Venècia, plans directors i projectes de parcs urbans. Participa en tallers i seminaris internacionals, en convencions i en exposicions d’arquitectura, així com en concursos de disseny, en els quals ha estat guardonada amb diversos premis i distincions. Va ser finalista, per primera vegada, en el Segon Premi Europeu sobre el Paisatge “Rosa Barba”, celebrat a Barcelona l’any 2001.
Finalista Premi Rosa Barba 5
És un dels fundadors de l’estudi d’arquitectura OKRA. De la seva obra destaquen processos de disseny d’avantguarda, així com la realització de grans projectes en barris degradats. L’estació dels voltants d’Enschede n’és un bon exemple, un projecte que ha estat seguit de prop des de la seva concepció fi ns a la seva realització. Participa sovint en complexos projectes capdavanters de desenvolupament urbà i paisatgístic, en un gran ventall de tasques, que van des de plànols abstractes, planifi cacions a llarg termini i estratègies d’execució per al desenvolupament d’espais urbans fi ns a dissenys minuciosos de l’organització de l’espai. De tot allò citat, s’encarrega sobretot de l’execució de projectes en les ciutats. Christ-Jan van Rooij ha impartit classe en diferents institucions educatives: ha ensenyat a l’Academie van Bouwkunst, d’Amsterdam; a la Universitat Agrària de Wageningen (curs internacional d’arquitectura del paisatge); a l’Escola d’Arts d’Utrech, i a l’Institut Van Hall Larenstein, de Velp.
Finalista Premi Rosa Barba 5
Conjuntament amb Michel Hössler i Olivier Philippe
L’Agence Ter fou fundada el 1986 per tres arquitectes del paisatge: Henri Bava, Michel Hoessler i Olivier Philippe. Avui dia l’Agence Ter porta a terme la seva tasca en molts països d’Europa i d’arreu del món. Els socis han creat una xarxa d’agències a França, Alemanya, la Guaiana francesa i el Pròxim Orient com a resposta a les diverses demandes i a la pròpia voluntat d’estendre l’experiència acumulada. Després d’haver treballat en diversos àmbits culturals, l’Agence Ter ha desenvolupat una capacitat d’adaptació a un ampli ventall de contextos, alhora que doten cada projecte de la seva empremta inconfusible.
Finalista Premi Rosa Barba 1 i 5
Parque Natural Johannisthal-Adlershof
Va estudiar arquitectura del paisatge a la Universitat Tècnica de Berlín. S’ha dedicat a la docència en diferents llocs, com ara a San Francisco, Estocolm, Hèlsinki, Florència, Pequín, Edimburg i París. La seva obra s’ha pogut veure en ciutats com Viena, Moscou i Montreal. Gabriele G. Kiefer imparteix classe a l’Institut TU de Braunschweig, concretament Desenvolupament urbanístic i Arquitectura del paisatge, des de 2002. Projectes en preparació: la Goetheplatz a Frankfurt; la Lehrter Platz a Berlín; l’entrada al tren ràpid de l’Aeroport de Viena; la Plaça Valdo Fusi a Mailand; la Gartenschau a Hamburg-Nordersted.
Finalista Premi Rosa Barba 5
Arquitecta MAA MDL, empresària. Formació acadèmica: llicenciada i doctora en Arquitectura, Escola d’Arquitectura d’Aarhus (1996). Mestratge en Arquitectura dins del Departament del Paisatge, Escola d’Arquitectura d’Aarhus (1983). Càrrecs: Presidenta de la Reial Acadèmia Danesa d’Arts i presidenta de la Junta Directiva (2007). Presidenta del Jurat de la Reial Acadèmia Danesa d’Arts i de l’Associació d’Artistes (1998-2000). Membre de la Junta Directiva de la Fundació Jep Fink per l’Arquitectura i per les Arts, (2005-2007). Nomenaments i beques: Candidata al Premi Mies van der Rohe pel Boulevard Prags i nominada per Fieldwork el 2007. Biennal d’Arquitectura de Venècia (2000). Beca de tres anys de la Fundació Danesa de les Arts, de l’any 2000 a l’any 2002, i de l’Institut Danès de Roma, de 1991 a 1994. Tasques realitzades en l’àmbit de la docència i de la recerca: Professora ajudant a l’Escola d’Arquitectura d’Aarhus durant el període de 1996 a 2002. Investigadora opositora durant el seu doctorat a l’Escola d’Arquitectura d’Aarhus entre 1991 i 1995.
Finalista Premi Rosa Barba 5
Window factory extension G. Baumgartner. AG
Niklaus Graber & Christoph Steiger Architekten ETH/BSA/SIA, Lucerna. Després de cursar estudis a l’Institut Suïs de Tecnologia (ETH) i a la Facultat d’Arquitectura, Planifi cació i Preservació (GSAPP) de la Universitat de Columbia (Nova York), amb formació pràctica a Basilea i Berlín, Niklaus Graber i Christoph Steiger, tots dos nascuts el 1968, van fundar el seu estudi d’arquitectura el 1995. El seu interès rau en un tipus d’arquitectura que dóna respostes específi ques i individuals a cadascuna de les tasques assignades i que contempla també els plantejaments personals i subjectius. La seva obra, fi ns avui dia, inclou edifi cis públics i institucionals, així com cases privades. Han guanyat diversos concursos, la qual cosa els ha permès l’execució del complex escolar de Buttikon, el centre social de Wollerau, l’edifi ci i el centre d’ofi cines de Bitsch i la fàbrica de fi nestres de Hagendorn. El 2007 van representar Suïssa en la setena Biennal Internacional d’Arquitectura de São Paulo. Stefan Koepfl i va néixer el 1961 a Lucerna i va estudiar arquitectura del paisatge a la Universitat Tècnica Rapperswil des del 1986 fi ns al 1990. Ha dirigit el seu propi estudi d’arquitectura des de 1994 i ha guanyat durant aquest període diversos concursos d’àmbit nacional i internacional i ha realitzat més de vuitanta projectes. D’entre els seus últims projectes destaquen l’execució del complex escolar de Buttikon (juntament amb Niklaus Graber i Christoph Steiger), la fàbrica de fi nestres de Hagendorn (juntament amb Niklaus Graber i Christoph Steiger) i l’Eulachpark a Winterthur. Col·labora habitualment des de 2001 amb Jeannette Rinderknecht i Blanche Keeris.
Finalista Premi Rosa Barba 5
Conjuntament amb Christine, Patrick Dalnoky i Solvet
Iñaki Alday Sanz, Margarita Jover Biboum. Arquitectes per l’ETSA del Vallès (1992 i 1995). Ell ha estat professor de Projectes a l’ETSAV fi ns al 2005 i ella professora de Projectes a l’Escola BAU, així com de diversos màsters, cursos i tallers. Els seus projectes, la majoria dels quals són de promoció pública i han resultat guanyadors en concursos d’idees, tracten sobre espai públic, paisatge i equipaments. Han rebut, entre d’altres, el Premi Europeu d’Espai Públic Urbà (2002) i han estat fi nalistes dels FAD, de la Biennal d’Arquitectura Espanyola i de la Iberoamericana. Christine Dalnoky. En tornar de Roma a París, el 1988, va fundar amb Michel Desvigne l’agencia de paisatge Desvigne & Dalnoky. L’agencia va treballar principalment per a entitats públiques, grans empreses i agències d’arquitectura europees. L’agencia va col·laborar en nombrosos projectes amb Renzo Piano, amb Norman, Richard Rogers, Jean Nouvel, Paul Andreu, Jean Marie Dutillheul, Architecture Studio, etc. Ambdós col·laboradors van portar a terme de forma independent molts tallers i estudis a diverses ciutats europees. Des del 2002, Christine Dalnoky continua la seva activitat al seu propi taller, instal·lat a Gordes en el departament de Vaucluse.
Finalista Premi Rosa Barba 5
Salinas swimming pools, Câmara de Lobos, Madeira
Nascut a Lisboa el 1962, és arquitecte del paisatge. Es va llicenciar a la Universitat d’Évora (1979/1985) el 1987 i el 1997 va fundar Global amb l’arquitecta del paisatge Inês Norton. Global és un gabinet amb seu a Lisboa que treballa amb importants arquitectes del paisatge, arquitectes, dissenyadors, enginyers i artistes en projectes com ara la planifi cació paisatgística de l’Herdade do Barrocal, a Portugal; el Parc Tarello, a Brescia (Itàlia); el paisatge de Dellis Cay a les illes Turks i Caicos, juntament amb Proap; les piscines Salinas, a Madeira (Portugal); la planifi cació paisatgística de la zona costanera Caparica, a Almada (Portugal); el Parc Aguieira, a Viseu (Portugal); el Parc Urbà a Caxinas; el Parc Serralves, a Porto (Portugal), i els Jardins Garcia de Orta, a Lisboa (Portugal). Paisatge Global: Global aplega un equip d’arquitectes del paisatge i d’arquitectes que treballen en la creació de paisatge i d’espai basant-se en premisses contemporànies culturals i econòmiques i fent servit tècniques de planifi cació i disseny del paisatge. Global és una estructura molt personalitzada i professionalitzada integrada en una xarxa dinàmica multidisciplinària.
Finalistes Premi Rosa Barba 4
Cemetery Extension Weiach, Switzerland
Richard Truninger.
Nascut l’1.10.1965 a Zuric. 1985-1988 University of Applied Sciences Rapperswil. 1989-1992 Associat a Vetsch Nipkow Partner, Zuric. 1993-1996 Participa en diferents concursos com a free lance i amb la col·laboració de diversos arquitectes; treballa en projectes d’horticultura. 1997 Fundació de l’empresa Kuhn Truninger Landschaftsarchitekten.
Stephan Kuhn.
Nascut l’1.11.1962. 1985-1988 University of Applied Sciences Rapperswil. 1989 Auxiliar del professor Dieter Kienast a la University of Applied Sciences Rapperswil. 1990-1996 Treballa en diferents estudis d’arquitectura del paisatge. 1997 Fundació de l’empresa Kuhn Truninger Landschaftsarchitekten.
Finalistes Premi Rosa Barba 4
Pere Joan Ravetllat Mira.
Professor de Projectes a l’ETSAB des del 1982. Màster per la Columbia University de Nova York, 1985. Doctor per la UPC, 1994. És autor de diversos llibres i monografi es sobre habitatge. Col·labora professionalment amb Carme Ribas des de 1985 (RQR Arquitectes).
Carme Ribas Seix
Professora de Projectes a l’ETSAB des del 1987 i de Projectes de la titulació de Paisatgisme a l’ETSAB (1998-2001). Arquitecte del Servei d’Elements i Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona (1981-1986). Col·labora professionalment amb Pere Joan Ravetllat des de 1985 (RQR Arquitectes).
Finalista Premi Rosa Barba 4
Amb la col·laboració de l'arquitecte François - Xavier Mousquet
David Verport és dissenyador de projectes tècnics i supervisor d’execució d’obres. Coautor del projecte de creació d’estanys d’Harnes. Integració paisatgística de l’entorn d’infraestructures (A 16, RN 31). Ordenació de centres urbans (Grenay, Tournai, Templemars, Somain). Ordenació de zones d’activitats (Arras). Integració de l’entorn d’empreses i espais industrials (Dourges, Saint Quentin, plantes depuradores de Neuville en Ferrain i Vervins). Condicionament d’una escola a Linselles. Condicionament de parcs, jardins i zones de lleure (Trith-Saint-Léger, Billy-Montigny). Projectes ambientals (marges del riu Lys à Houplines, creació d’estanys a Villers au Bois). Recuperació de pedreres, erms i espais degradats (Fouquières, Harnes, Noyelles, Dourges, Oignies i Pont sur Sambre).
Finalistes Premi Rosa Barba 4
Amb la colaboració de Laurence Vacherot
Landschaftspark Munchen Riem, Germany
El 1981 funden l’Oficina Tècnica d’Estudis de Paisatge LATITUDE NORD.
Gilles Vexlard.
Neix l’11.10.1950 a França. Facultat de Lletres de Nancy - Secció Història i Geografia (1969/1971), diploma de Paisatgisme Dplg, 1979, Ecole Nationale Supérieure d’Horticulture de Versalles - Secció Paisatge (1971-1974). De 1974 a 1980 Exercici professional independent. Des de 1985 Docent de l’Ecole Nationale Supérieure du Paysage de Versalles i des de 2001 Professor. De 1992 a 1998 Paisatgista assessor de la Direcció Departemental (DDE) del Nord i des de 2001 de la DDE de l’Hérault.
Finalista Premi Rosa Barba 4
Neix a Badalona el 1965. Arquitecte per l’ETSAV-UPC on ha estat professor visitant (1993-1999), associat de Projectes (2000- 2005) i vocal del tribunal Final de Carrera (2004-2005). Convidat a diferents escoles d’arquitectura: Barcelona, Argentina, Italia. Actualment és responsable de l’ensenyament d’arquitectura de la URV i professor de Projectes i Expressió Gràfica I i II, a l’Escola d’Arquitectura de Reus-URV. Estudi professional des de 1993. Ha guanyat diversos premis (Premi Joves Arquitectes-AJAC 1996 i Premi Arquitectura Girona1998) i nombroses distincions (Premis Bonaplata, Premio Internazionale F. Borromini, Biennal Europea de Paisatge, Premis FAD i Biennal Arquitectura Española). Obra publicada a diferents revistes especialitzades: AITIM, Dau, Quaderns, Tectónica, Pasajes, On, Arquitectura Ibérica, Spazio e società. Tesi doctoral: “Arquitectures espontànies: Reflexions sobre constants en Arquitectu-ra”, 1999.
Finalistes Premi Rosa Barba 4
Arquitectes. Ramon Vilalta - Rafael Aranda - Carme Pigem
Finalitzen els seus estudis a l’ETSAV el 1987 i des de 1988 treballen junts, sota el nom de RCR ARQUITECTES a Olot. Des del 1989 són assessors del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa i han estat professors d’Urbanisme i Arquitectura del Paisatge (Vilalta) a l’ETSAV; de Projectes (Pigem) a l’ETSAV i l’ETSAB; i actualment de Projectes de Paisatge a la titulació de Paisatgisme (Pigem) a l’ETSAB. Han guanyat diferents concursos nacionals i la seva obra ha rebut nombroses distincions, destacant dues obres finalistes als premis de la Unió Europea Mies van der Rohe i cinc premis FAD. Són Premi Nacional de Cultura en Arquitectura 2005 de la Generalitat de Catalunya. Han participat en nombroses exposicions internacionals com el III Saló Internacional de l’Arquitectura a París; el XVIII Congrés de la UIA a Chicago; la Biennal de Venècia, etcètera. Les seves exposicions individuals han estat al Japó, Espanya i Alemanya. Estan participant en On-Site: New Architecture in Spain a Nova York. Són autors d’assaigs i articles sobre arquitectura i paisatge, conferenciants en distintes ciutats espanyoles i a l’estranger i la seva obra ha estat àmpliament publicada en llibres i revistes.
Finalista Premi Rosa Barba 4
Grounds for Ob Rinži elementary school, Slovenia
Neix el 1964 a Ljubljana, Eslovènia. És arquitecta paisatgista i teòrica del disseny paisatgístic. Llicenciada en Arts Liberals per la University of Ljubljana el 1990; el 1992 màster d’Arquitectura Paisatgística en Disseny Urbà a la Graduate School of Design, Harvard University, i el 1996 doctorat per la University of Ljubljana. Ha presentat la seva obra en diferents exposicions individuals i col·lectives, tant al seu país com a l’estranger, i ha estat guardonada amb diversos premis, com ara l’International Piranesi Recognition 1998, l’International Piranesi Award 2002, i el 2003, el PleÐnik National Architectural Award. És membre de l’Associació d’Arquitectes Paisatgistes d’Eslovènia i participa activament en la xarxa d’escoles europees d’arquitectura paisatgística Le:Notre. El 1998 va publicar el llibre Landscape as a National Symbol. Actualment, treballa com a professora de disseny paisatgístic al Department of Lanscape Architecture, Biotechnical Faculty, University of Ljubljana.
Finalista Premio Rosa Barba 4
Conjuntament amb Alban Janson
Escala rampa (scharnhauser park)
Llicenciada en Planificació Urbanística per la Universitat de Dortmund. Examen oficial d’Estat en Urbanisme. Pràctica administrativa a Tanzània i Alemanya. Des de 2003 treballa a la Càtedra d’Urbanisme i Planifi cació Regional de la Universitat Tècnica de Munic. És membre de l’associació SRL i de l’Acadèmia Alemanya d’Urbanisme i Planificació Regional.
Finalista Premi Rosa Barba 4
Walter Vetsch (1951).
Arquitecte diplomat en Paisatgisme per la Bund Schweizer Landschaftsarchitekten und Landschaftsarchitektinnen / Société suisse des ingénieurs et architectes (BSLA SIA) de Zuric. Paisatgisme a l’Escola Tècnica Superior de Rapperswil, llicenciat el 1975. 1976-1978 Col·laborador a Wolf Hunziker Landscape architects AG (Basilea). 1979-1983 Col·laborador a Stöckli and Kienast Landscape architects AG (Wettingen). 1984 Fundador de Walter Vetsch Landscape architects BSLA.
Beat Nipkow (1960).
Arquitecte diplomat en Paisatgisme per la Bund Schweizer Landschaftsarchitekten und Landschaftsarchitektinnen / Société suisse des ingénieurs et architectes (BSLA SIA) de Zuric. Paisatgisme a l’Escola Tècnica Superior de Rapperswil, llicenciat el 1984. 1995-1995 Col·laborador extern i associat a Walter Vetsch Landscape architects BSLA. Des del 1996 són socis de Vetsch Nipkow Partner AG, Landscape architects BSLA SIA (Zuric).
Finalista Premi Rosa Barba 1
Va néixer a Darmstadt el 1939. Es va titular per la UT de Múnic el 1964 i va realitzar estudis de planejament urbà al RWTH Aachen. Des de 1965 ha treballat amb Anneliese Latz com a arquitecte del paisatge i urbanista. Des de 1983 té la càtedra d'Arquitectura del Paisatge i Planejament de la Universitat Tècnica de Múnic.
Finalista Premi Rosa Barba 7
Conjuntament amb Martí Franch
Restoration project of Tudela-Culip spot in Cap de Creus natural park
Mestre d'obra autodidacta, vinculat al mon de l'arquitectura que des del 1973-1980 col·labora amb l'estudi d'arquitectura Mad. Fundador als anys 80 del despatx J/T Ardevol Associats bàsicament dedicat al mon de l'arquitectura, la construcció, l'urbanisme, el paisatgisme i l'enginyeria amb obres significatives com: Reconstrucció i ampliació del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Edifici Fòrum, Fira 2.000, Urbanització de la Plaça del Poal, Rehabilitació de la façana de la Catedral de Barcelona, la Llotja de Lleida, rehabilitació pavello Hospital de Sant Pau. Spiralling Tower. Des del 1984 al 2012 es membre de l'equip tècnic, de projectes i obres del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb múltiples intervencions en paisatgisme i en rehabilitació d'elements de patrimoni històric.
Finalista Premi Rosa Barba 6
Conjuntament amb Berrie van Elderen
Frits van Loon és un arquitecte del paisatge el treball de gra - duació del qual, el 1992, va ser un pla per al límit septentrional de Rotterdam (tercer premi a Archiprix). Treballa a HOSPER des del 1999 i és copropietari de l’agència des del 2001. Com a director operatiu de l’agència, el seu paper més important és la formació del concepte de projecte. Aquest paper li ha permès de treballar en molts projectes, entre ells: Groningen Meerstad, Hageveld, Joannes de Doper i Heerhugowaard Broekhorn. A més, és professor convidat a la Universitat de Wageningen, Van Hall Larenstein i a l’Acadèmia d’Enginyeria Civil.
Finalista Premi Rosa Barba 6
Conjuntament amb Carles Ferrater
Paseo Marítimo de la Playa Poniente de Benidor
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona l’any 1995. S’incorpora com arquitecte associat a l’Estudi de Carlos Ferrater l’any 2003. El 2006 constitueix amb Carlos Ferrater, Lucía Ferrater i Borja Ferrater la societat Office of Architecture in Barcelona (OAB). Co-autor del Passeig Marítim de la Platja de Ponent de Benidorm -Primer Premi dels VIII Premis de Ceràmica ASCER (2009)-, la seu de MediaPro a Barcelona -premi Ciutat de Barcelona del 2008-, un edifici en el Passeig de Gràcia de Barcelona, la torre WTC a Cornellà, un edifici d’oficines en el carrer Casp de Barcelona, la Casa AA a Sant Cugat del Vallès i uns cellers a Toro, Zamora.
Finalista Premi Rosa Barba 5
ADR és una empresa de responsabilitat limitada fundada l’any 2000. Socis: Julien Descombes: Escola d’Arquitectura, Ginebra, on es va titular el 1990. Marco Rampini: Escola Politècnica de Lausana (EPFL), on es va titular en arquitectura el 1990. Principals obres i projectes 2004 - 2008 Lió: Promenade de Saône / Place Nautique, concurs restringit, primer premi. 2003 - 2007 París: Parc Cour du Maroc, concurs restringit, primer premi. 2002 - 2004 Bienne: Nou disseny de la platja “Strandbad”, concurs restringit, primer premi, juntament amb ADR Arquitectes i 4DArquitectes del Paisatge. 2000 - 2008 Ginebra: Disseny de la remodelació del riu Aire, concurs restringit, primer premi. 2000 – 2003 Zuric: Disseny de la Turbinenplatz, concurs restringit, primer premi. 1999 - 2001 Friburg: Disseny dÐun nou parc urbà, concurs restringit, primer premi.
Finalista Premi Rosa Barba 4 i 6
Conjunament amb Sylvia Karres
Bart Brands (21.03.1962). Començà treballant al Departament d’Espais Verds i Educació Mediambiental de La Haia, posteriorment a l’estudi Bakker & Bleeker (B+B) i per compte pròpia. Ha estat membre del jurat de diversos concursos i tutor visitant a les universitats de Viena, Zuric i Berlín. És professor adjunt de l’RMIT University (Melbourne). Sylvia Karres (7.06.1956). Va començar treballant per a la firma Maas, Posteriorment per a Bakker and Bleeker (B+B) i per compte pròpia. Ha estat tutora visitant a la Technological University de Delft, a l’Hogeschool voor de Kunsten d’Utrecht, a l’Academie van Bouwkunst d’Amsterdam/Maastricht. Exerceix com a docent a la University of Agriculture de Wageningen. El 1997 es van asociar formant Karres en Brands, els seus treballs han estat publicats en diverses revistes especialitzades d’Europa, Àsia, els Estats Units i Austràlia.
Finalista Premi Rosa Barba 4
Amb la colaboració de Gilles Vexlard
Landschaftspark Munchen Riem, Germany
El 1981 funden l’Oficina Tècnica d’Estudis de Paisatge LATITUDE NORD.
Laurence Vacherot.
Neix el 3.07.1951 a França. Curs Charpentier a París (1970-1971); diploma de Paisatgisme Dplg (1979) a l’Escola Nacional Superior d’Horticultura de Versalles. De 1974 a 1975 Ofi cina de Projectes SESPA (A. Provost). De 1975 a 1977 Encarregada d’estudis d’API, cooperativa de paisatge. Any 2000 Paisatgista de la Comissió d’Emplaçaments, Perspectives i Paisatge de l’Oise.
Finalista Premi Rosa Barba 9
Conjuntament amb Sean O'Malley
Formada i treballant tant en el paisatge com l’arquitectura, Xiao ha desenvolupat una perspectiva única en el disseny i planificació de solucions integrals; tot integrant l’art, l’ecologia cultural i l’entorn urbà. Xiao explora l’arquitectura ecològica, l’expressió formal dels sistemes naturals, i la representació de materials innovadors.
Finalista Premi Rosa Barba 9
Conjuntament amb Wannapin Boontarika
The metro-forest project: Bangkok urban Reforestation
Tawatchai té una àmplia experiència en l’arquitectura del paisatge, tant a Tailàndia com a l’estranger. La seva filosofia de disseny es troba en les arts culturals i el seu entorn emergent, ja que la seva metodologia és mirar a la combinació dels processos naturals i les influències socioculturals. Va tornar a Bangkok des de EUA per convertir-se en cofundador de LAB en 2010.
Finalista Premi Rosa Barba 4
Conjuntament amb Sophie Wolfrum
Escala rampa (scharnhauser park)
Llicenciat en Arquitectura a Darmstadt i Karlsruhe. Llicenciat en Belles Arts a Frankfurt. Des de 1994 és professor de Principis Arquitectònics a la Universitat de Karlsruhe. Llibres publicats (amb Thorsten Bürklin): Auftritte/Scenes (Escenes), Interaktionen mit dem architektonischen Raum: Die Campi Venedigs (Interaccions amb l’espai arquitectònic: els campi de Venècia), Basel Berlin Boston 2002 (Basilea Berlín Boston 2002). Des del 1989 treballen associats en un estudi d’arquitectura i urbanisme a Karlsruhe.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Conjuntament amb Olga Tarrassó
Paseo Marítimo de la Barceloneta
Arquitecte per l’ETSAB 1982 (qualificació excel·lent) i Master in Architecture and Building Design per la Columbia University de Nova York 1985, especialització en edificis d’ús públic. Participant a l’ILAUD (International Laboratory of Architecture and Urban Design) d’Urbino (1981), curs sobre arquitectura i espai públic urbà. Arquitecte del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona (1987-2004) i arquitecte del Servei de l’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2004-2007). Actualment treballa com a professional lliberal en projectes d’espais públics i edificis públics.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Conjuntament amb Jordi Henrich i Monràs
Paseo Marítimo de la Barceloneta
Arquitecte de l'ETSA de Barcelona. UPC 1982 i Màster en Arquitectura del Paisatge per la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, 1985. Professor de diverses universitats d'Enginyeria Agrícola, Disseny, Arquitectura i Arquitectura Paisatgística a Espanya ia l'estranger. Membre en diversos jurats, com el premi Ciudat de Barcelona, 2015 i 16, premi FAD, etc. Des de la seva fundació el 1981 i fins al 2000, ha estat membre de l'Oficina de Disseny Urbà l'Ajuntament de Barcelona, on va desenvolupar entre altres projectes, el Passeig marítim davant del mar de la Barceloneta (guanyador del Premi FAD el 1996 i altres) i el cobriment de la Ronda del Mig a Barcelona (guanyador del Premi Dècada 2006 i altres). Durant aquest període ha dissenyat també mobiliari urbà per a Barcelona com el banc NU el 1991.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Conjuntament amb Xavier Casas
Graduat en l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1970. Funda un estudi d’arquitectura al 1971 junt a J. Ardèvol, P. Aixas , J. Laviña, P. De la Villa i J. Urgell obtenint el Premi Fad d’Arquitectura de 1976, el Premi Nacional d’Urbanisme de 1979 i el Premi FAD de restauració de 1982 amb J. Laviña, P. Dela Villa i J. Urgell, són seleccionades obres per als Premis FAD d’Arquitectura de 1989 i 1991 així com per als premis DELTA ADIFAD 1990 amb en J.Montero, X. Vendrell i M. Ruisánchez són finalistas als Premis FAD d’Arquitectura de 1987. Conjuntament amb el X.Casas, rep el Premi FAD d’Espais Urbans de 1999. És finalista del Primer Premi Europeu de Paisatje Rosa Barba, rep un Award of Excellence de la European Chapter of the American Institute of Architects i és finalista a la V Bienal d’Arquitectura Espanyola.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Cap del Servei de Projectes, Obres i urbanisme del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Conjuntament amb Aspasia Kouzoupi
Des de 1972 Nella Golanda, escultora de paisatges (Escola de Belles Arts d'Atenes) ha aplicat el "ART TOTAL" en els espais públics, restablint a escala humana la relació entre la natura i el paisatge històric, amb l'objectiu de regenerar la vida a les ciutats metropolitanes contemporànies. Els visitants són guiats per experimentar noves formes diferents i desenvolupar noves relacions socials en els espais públics. Aquestes escultures "vives" funcionen com paisatges experimentals interactius on és possible la creació de nous gèneres d'art. L'art surt dels museus i es converteix en part de la vida quotidiana.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Conjuntament amb Nella Golanda
Arquitecta per l'universitat de Thessaloniki i màster en arquitectura del paisatge. Candidata a doctorat a la mateixa universitat.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Conjuntament amb Robert Camlin
Tom és un Arquitecte Paisatgista Col·legiat especialitzat com a defensor de la qualitat de el disseny en la creació de llocs, utilitzant els processos de revisió de disseny, habilitació i col·laboracions d'art públic a través d'un ampli espectre de regeneració urbana i rural. Com Arquitecte Paisatgista Cap de l'Ajuntament de Manchester de 1975 a 1989 va dirigir el treball de disseny d'una àmplia gamma d'obres, inclòs el Parc de l'Patrimoni Urbà de Castlefield, els plans de el domini públic de el centre de la ciutat i els principals programes de recuperació de terres i habitatges, així com tots els aspectes paisatgístics de el desenvolupament de l'Aeroport Internacional de Manchester.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Va néixer a Oldenburg (Alemanya) el 1937. Inicia l'aprenentatge com a jardiner el 1954, obté el titol de màster a Hohenheim, el 1961, i estudia jardineria i disseny del paisatge a l'Acadèmia d'Arts de Kassel. Recentment ha projectat a Berlin els espais urbans i esquemes de paisatge de la Postdamer Platz, el parc de la Preussische Herrenhaus i la Residència del Consell Federal. Des del 1989 és professor de disseny d'espais oberts a la Universitat de Kassel.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Conjuntament amb Joaquim Español
Francesc Hereu neix a Banyoles el 1946. Va començar a pintar de ben jove i serà a partir del 1995 que començarà a exposar la seva obre pictòrica. Des d’aleshores no ha parat de fer-ho amb mètode i regularitat, acompanyat sempre de textos de presentació que posen l’accent en els valors i característiques d’aquesta obra. Podem dir que Francesc Hereu és un arquitecte, des de 1974, que pinta i que treballa amb altres disciplines. Francesc Hereu ha compaginat sempre l’activitat de pintor amb la d’arquitecte.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Conjuntament amb Francesc Hereu i Pasqual
Es arquitecte i professor titular de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. La seva tasca professional amb Francesc Hereu ha estat reconeguda en diverses exposicions, premis (FAD d'Arquitectura, 2n Premi Europeu de l'Espai Públic) i publicacions, la més recent "F. Hereu-J. Español. 10 anys d'Arquitectura”. Com investigador ha explorat camps com el dels Ilenguatges formals (Premio Nacional de Arquitectura 1973) o les tècniques de construcció de la forma (Premi extraordinari de doctorat 1996). Ha publicat articles, monografies i alguns Ilibres, entre els quals El orden fràgil de la arquitectura, Invitaciòn a la Arquitectura, Arquitectes en el paisatge i dos volums de poesia, ambdós també premiats. Actualment és Director de Plans i Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona.
Finalista Premi Rosa Barba 1
West 8 és una guardonada oficina internacional de disseny urbà i arquitectura paisatgística, fundada el 1987 amb oficines a Rotterdam, Nova York i Bèlgica. Durant les últimes tres dècades, West 8 s'ha establert com un despatx líder amb un equip internacional de 70 arquitectes, dissenyadors urbans, arquitectes paisatgistes i enginyers industrials. L'oficina de West 8 a Nova York es va establir després de guanyar un concurs internacional de disseny en 2006 per al disseny de l'Governors Island Park - una illa de 172 acres al port de Nova York.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Nascut el 1959, es va graduar a l'Escola d'Arquitectura i Disseny d'Oslo en 1985. És professor titular d'arquitectura a l'Escola d'Arquitectura d'Oslo des de 2004. Va fundar Jensen & Skodvin Architects amb vaig esborrar Skodvin el 1995, després d'un període de pràctica privada i ocupació en diverses oficines des de 1985. Ha treballat com a professor i com a jurat en diverses universitats. Va ser el crític de disseny visitant de Kenzo Tange el 1998 a GSD, Universitat de Harvard. Va ser guardonat amb la Medalla d'el Príncep Eugen de Suècia en 2006 i va ser un dels receptors de el premi Aga Khan d'arquitectura de 1998 per l'Hospital de Leprosos de l'Índia. El 2013 Jan Olav Jensen va ser premiat en FRIBA (RIBA 's International Fellowship).
Finalista Premi Rosa Barba 1
Reapertura del río en el centro de Aarhus
Arquitecte paisatgista a Aarhus, Dinamarca. La seva pionera discussió sobre les característiques arquitectòniques i estètiques de les turbines eòliques mentre era estudiant fa dues dècades, encara es pot trobar a les biblioteques daneses. La seva empresa, Birk Nielsens Tegnestue, va produir el bellament il·lustrat Vindmøller og Landskab: Arkitektur og Aestetik el 1995 per al govern danès. El llibre es va publicar posteriorment en anglès com Wind Turbines & the Landscape: Arquitectura i Estètica. Durant molts anys la seva empresa ha treballat en solucions paisatgístiques per al disseny, la visualització i la ubicació de turbines eòliques en el paisatge obert, en paisatges tecnològics i en mar obert.
Finalista Premi Rosa Barba 1
Conjuntament amb C. Courtecuisse
Enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l'Ecole Nationale Supérieure du Paysage (ENSP). A més de la seva activitat com a gestor de parcs, jardins, espais públics i privats, realitzant les seves investigacions teòriques i pràctiques en tres direccions: El jardí en moviment, un concepte derivat d’experimentacions en el seu propi jardí en Creu, i aplicat a espais públics a França i a l'estranger a partir de 1983. La descripció inicial d'aquest treball es va publicar el 1991 amb quatre reimpresions pròpies de Sens i Tonka a París. La idea es va posar en pràctica per primera vegada en un espai públic el 1986 al parc André Citroën a París, inaugurat el 1999. Des de les aplicacions es va dur a terme molts projectes basats en aquest principi de gestió, especialment en el " Lycée Agriculturel Jules Rieffel "a Saint Herblain (Loire Atlantique) entre 2004 i 2009. El jardí planetari, un projecte polític, basat en l’humanisme ecològic, primer cridarà l’atenció del públic per una novela / assaig '' Thomas et le Voyageur '' , publicada per Albin Michel el 1996, i per una exposició important a la "Gran Halle de la Villette" a París (1999/2000), així com per un número d'estudis oberts: -el jardí planetari de Xangai-la Carta del Paisatge de Vassivière (Limousin) i altres treballs durant el curs. El Tercer Paisatge un concepte desenvolupat en el curs d’una avaluació del paisatge al Limousin, definit com un “fragment vacant del jardí planetari”, aplicat a tots els espais abandonats (friche) o abandonats que el considera com el àrea principal de reproducció per a la diversitat biològica.
Finalista Premio Rosa Barba 1
Conjuntament amb G. Clément
Claude Courtecuisse, dissenyador d'art, professor, viu i treballa a Lille i París. Llicenciat en Arts Aplicades per París i per l'E.N.S (Ecole Normale Supérieure de Cachan), es va convertir en professor a l'Escola Regional de Belles Arts de Lille entre 1970 i 1987, de la qual va ser responsable entre 1987 i 1989. Va ser membre del comitè tècnic del FRAC Nord Pas de Calais del 1982 al 1989. Del 1989 al 1992, va ocupar el càrrec d’inspector en cap d’educació artística al Ministeri de Cultura. Professor i assessor educatiu a l'Escola Camondo entre 1988 i 2007, va ser professor associat a l'Escola Olivier de Serre (París) del 1994 al 2001 i va impartir classes a l'E.N.S Cachan. Com a artista, fotògraf, escultor i dissenyador, va exercir encàrrecs públics per al Ministeri de Cultura i diverses de les seves obres van ser adquirides pel Museu d’Art Modern de Villeneuve-d’Ascq, el Centre Georges Pompidou , el Museu de les Arts Decoratives de París, el Frac Nord-Pas-de-Calais i el Museu de la Piscina de Roubaix.
Finalista Premi Rosa Barba 3
Eduardo Arroyo (Bilbao, 1964) es gradua com a Arquitecte Urbanista en 1988 per l'Escola de Madrid. El 1998 funda l'oficina NO.MAD a Amsterdam. La seva trajectòria gaudeix de transcendència internacional: ha publicat i exposat el seu treball en diversos països i idiomes i ha estat premiat, per això, en múltiples ocasions. Algunes de les seves obres essencials inclouen l'Estadi de Lasesarre, la Casa Levene, la Guarderia de Sondika, la Plaça Desert, el Banc Aquia, la Casa Zafra-Uceda o la Universitat d'Econòmiques de Viena. Així mateix ha realitzat els curtmetratges Paisatges de Butxaca i Yellow fever.
Finalista Premi Rosa Barba 3
Conjuntament amb Pablo Peñín Llobell
Jardín del Claustro de l'EPG. Valencia
Arquitecta (2000) i graduada en la Diplomatura Superior de Paisatgisme (2005) per l’ETSAB, especialitzada en l’àmbit de l’espai públic i el paisatgisme. Ha treballat al Departament d’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i des del 2000 dirigeix l’estudi Elisabet Quintana arquitectura i paisatge, dedicat a projectes de disseny de parcs i jardins, tant públics com privats, i a projectes d’urbanització. També col·labora activament amb altres equips multidisciplinaris en qualitat de paisatgista. És professora associada al departament d’Urbanisme i el Màster d’Arquitectura del Paisatge de la UPV, i ha impartit docència a la Universitat Europea i al Màster Iberflora de Jardineria i Paisatge. És membre de l’Associació Espanyola de Paisatgistes, de l’Institut Menorquí d’Estudis i forma part del col·lectiu multidisciplinar de professionals La Paisatgeria. Actualment coordina la redacció del projecte de regeneració de l’entorn del Mercat Central de València, entre altres projectes.
Finalista Premi Rosa Barba 3
Conjuntament amb Elisabet Quintana Seguí
Jardín del Claustro de l'EPG. Valencia
Gandia (València), 1973 Arquitecte per la E.T.S.A. València 1999 Professor associat de el Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAV, UPV des de 2006. Professor de l'Màster d'Arquitectura Avançada - Reciclatge d'Infraestructures i Equipaments, Universitat Politècnica de València.
Finalista Premi Rosa Barba 3
Parque histórico castillo de Dyck
1967, arquitecte paisatgista independent. Estudiat arquitectura del paisatge a GHS Essen. Estudiat economia en el Fernuniversität Hagen. 1990-1992 es queda a Itàlia i França. 1995 - 1999 va treballar a GOEP, des de 1999 a RMP Architects. 2001 es va unir a l’associació d’arquitectes paisatgistes RMP. Des del 2004 propietari de RMP Stephan Lenzen arquitectes paisatgistes. 2004, 2007, membre de la junta assessora del disseny de la ciutat de Colònia. Des del 2006, membre del comitè d’experts d’àmbit de la Càmera d’Arquitectes de Renània del Nord-Westfalia. El 2009 i el 2010 van treballar com a professor al curs del programa d’estudi de reurbanització / disseny i gestió a RWTH International Academy Aachen. Des del 2013, membre de la junta assessora del disseny de la ciutat d'Aquisgrà. El 2014, Stephan Lenzen va ser nominat vicepresident de la Federació d’Arquitectes Paisajistes Alemanes (BDLA). Des del 2015, membre de la junta assessora del disseny de la ciutat de Magúncia. Des del 2015 professor de la Universitat de Ciències Aplicades de Dortmund, Departament d’Arquitectura / Urbanisme. Des del 2016, membres de les juntes assessores de disseny de Trier i Neuss, així com de la junta científica científica de la Corporació Alemanya de Desenvolupament Urbà i Immobiliària. Stephan Lenzen viu a Colònia.
Finalista Rosa Barba 1
Conjuntament amb Guerric Péré
Arquitecta de paisatge DPLG, SF Urban Planner i Landscape Designer Council. Exercici de paisatgisme i urbanisme en estructura lleugera PAISATGE RASCLE MARTINE per recuperar la flexibilitat, l’elecció d’associacions adreçades, la implicació personal i la capacitat de resposta que permet una estructura d’aquest tipus.
Finalista Premi Rosa Barba 3
Conjuntament amb Martine Rascle
Guerric Péré, fundador i president d’Ilex, és paisatgista DPLG, graduat el 1983 a l’Ecole Nationale Supérieure du Paysage de Versailles i urbanista SFU. Associat amb Jean-Claude Durual i Claudine Thomas, des del 2003, dirigeix un equip de creadors especialitzats en la concepció i realització de projectes territorials, treballant a tota escala i associant projectes urbans i "Gran paisatge". 1996, Guerric Péré ensenya el projecte de paisatge i territori a la sucursal de Marsella de la École Nationale Supérieure de Versailles. Participa en diversos jurats i conferències, i és autor de diverses publicacions sobre "Natura Urbana", concepte de l'Agència durant molts anys. Guérric Péré és Urbanist SFU (Société Française des Urbanistes), també membre de la Federació Francesa del Paisatge (FFP) i de les Exportations Architects franceses (AFEX) Pole Innovations Constructives. També té una certificació Aproximació ambiental ADEME AEU-2007 a la planificació urbanística. (Formació en desenvolupament sostenible).
Finalista Rosa Barba
11 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
CEO and Founder of Landprocess and Porous City Network
Parque Centenario de la Universidad de Chulalongkorn
Kotchakorn Voraakhom és arquitecta paisatgista de Tailàndia que treballa en la construcció d'espais públics verds productius que aborden el canvi climàtic en àrees urbanes denses i comunitats vulnerables al clima. Kotchakorn apareix l'any 2019, TIME 100 Next, destacant en 100 estrelles en ascens, les quals donen forma al futur del món i com una de les 15 dones que lluiten contra el canvi climàtic de la revista TIME. Va ser nomenada BBC100 Women, la Green 30 el 2020 per Bloomberg, i va rebre un premi de les Nacions Unides com a guanyadora dels Premis d'Acció Climàtica Global de l'ONU 2020, Women for Results. És presidenta del programa Paisatge sense fronteres IFLA APR, TED Fellow, Echoing Green Climate Fellow. Va rebre la seva formació en arquitectura paisatgista a l'Escola de Graduats de Disseny de la Universitat de Harvard.
Finalista Rosa Barba
11 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Carl Steinitz for the International Geodesign Collaboration
The International Geodesign Collaboration (IGC)
Carl Steinitz és el professor emèrit de la "Alexander and Victoria Wiley Arquitectura del Paisatge i Planificació" a la Harvard Graduate School of Design, i professor honorari a CASA, University College London. L'any 1965 es va incorporar al Laboratori de Gràfics amb Ordinador i Anàlisi Espacial de Harvard. El 1984 va rebre el Premi a l'Educador Excel·lent del Consell d'Educadors en Arquitectura del Paisatge (CELA) per la seva "contribució extraordinària a l'educació en disseny ambiental" i per la seva "exploració pionera en l'ús de la tecnologia informàtica en la planificació del paisatge ". És l'autor principal de "Alternative Futures for Changing Landscapes" (2003) i autor d’ "A Framework for Geodesign" (2012). Ha impartit conferències i tallers a més de 150 universitats i és cofundador d'International Geodesign Collaboration.
Finalista Rosa Barba
11 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Original Design Studio (TJAD)
Amb la col·laboració de Zhang Zi
Transformation of Yang Shupu Thermal Power Plant, Shanghai
Zhang Ming és professor i subdirector del Departament d'Arquitectura de la Facultat d'Arquitectura i Planificació Urbana de la Universitat de Tongji. També és arquitecte director de Original Design Studio, TJAD. És el guanyador del Festival Mundial d'Arquitectura i als Premis ARCASIA d'Arquitectura.
Assumeix un seguit de càrrecs socials, inclòs el de director executiu de la Societat d'Arquitectura de Xangai, director de departament acadèmic de creació arquitectònica, sotsdirector del comitè de disseny arquitectònic, vicepresident de la branca d'arquitectes registrats, expert en Espai Urbà de la Comissió de Planificació Municipal de Xangai i el Comitè de Protecció de l'Paisatge, membre de Comitè de Competència de l'Architectural Society of China, membre de Comitè de Divulgació de la Ciència, director de l'Comitè Acadèmic de Patrimoni Urbà i Rural, comitè acadèmic del Comitè Acadèmic de Patrimoni Arquitectònic Industrial, membre del Comitè Acadèmic Comitè de Crítica Arquitectònica i vicepresident de la Subdivisió de Construcció de Pobles Petits.
Pertany al consell editorial de UED, Architectural Technique and Architectural Practice. Ha guanyat el Premi a l'Arquitecte Jove de la Societat d'Arquitectura de la Xina, el Premi a el Nou Espectacle de Joves Arquitectes de Xangai, els "AD100 Xina 's Most Influential Architectural Design Elite" i altres honors. En 2018, va rebre el títol de "Arquitecte jove i de mitjana edat excel·lent de Xangai" i "Premi a la contribució excel·lent del 40 aniversari de la reforma i obertura de la indústria d'enquestes i disseny de Xangai: estrella de l'enquesta i del disseny ".
Rosa Barba finalist
11 Barcelona International Biennial of Landscape Architecture
Original Design Studio (TJAD)
With Zhang Ming collaboration
Transformation of Yang Shupu Thermal Power Plant, Shanghai
Zhang Zi és arquitecta directora de l'Original Design Studio, TJAD i Sènior Engineer, A-Level National Registered Architect. És Màster & Bachelor en Arquitectura a la Facultat d'Arquitectura i Planificació Urbana, Universitat de Tongji i és acadèmica visitant a la Universitat de Pavia, Itàlia. També és membre del Departament de Creació Arquitectònica de la Societat d'Arquitectura de Xangai, Xina. Ha estat "AD100 l'arquitecta més influent a la Xina" durant tres anys.
Finalista Rosa Barba
11 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Michael Van Valkenburgh Associates (MVVA)
Michael és el fundador de Michael Van Valkenburgh Associates, Inc (MVVA), una firma de 100 persones amb seu a Brooklyn, Nova York i Cambridge, MA. La seva dedicació al medi del paisatge i a la seva expressió material robusta es reflecteixen en l'obra i el treball de MVVA, que inclou jardins, museus, parcs de totes les mides, campus i disseny urbà. La seva filosofia de que "els parcs són per a les persones" guia cada pas del procés de disseny de MVVA. A més de la seva pràctica, Michael va ser professor a l'Escola de Graduats de Disseny de Harvard durant més de 30 anys i actualment és professor emèrit Charles Eliot en Pràctica d'Arquitectura Paisatgista.
Finalista Rosa Barba 11
Amb la col·laboració de Víctor Márquez
Arquitecte. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Mestratge en Arquitectura de Paisatge i Disseny Urbà; Universitat de Califòrnia, Berkeley. Loeb Fellowship de la Universitat de Harvad en estudis ambientals avançats. Premi Sir Geoffrey Jellicoe (IFLA). El seu estudi, Grup de Disseny Urbà (GDU) - fundat fa 44 anys - ha realitzat projectes de disseny urbà, arquitectura de paisatge i arquitectura a tota la República Mexicana; Estats Units, Xile, Xina i Líban.
Finalista Rosa Barba
11 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Amb la col·laboració de Mario Schjetnan
Urbanista, arquitecte i autor, doctor en ciències per la Universitat de Cornell, mestre en arquitectura per la Universitat de Pennsylvania, becari Fulbright. Dissenya i projecta sota la seva pròpia firma projectes urbans, parcs, aeroports i edificis públics que han estat premiats amb vuit premis internacionals durant els últims tres anys.
Finalista Rosa Barba
11 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Kathryn Gustafson va néixer a l'estat de Washington, EUA, va estudiar a la Universitat de Washington a Seattle, al Fashion Institute of Technology de Nova York i a l'Escola Nacional Superior de Paisatge de Versailles, on va rebre el seu diploma el 1979. Kathryn Gustafson porta més de 25 anys de pràctica professional en el seu estudi Gustafson-Porter. El seu treball inclou una sèrie de projectes molt coneguts a França i els projectes recentment premiats es troben al llarg d'Europa, Amèrica del Nord i Orient Mitjà. El seu treball de disseny ha estat predominantment cívic, institucional i corporatiu. Treballa a diferents escales, des d'una desena part d'una hectàrea a 150 acres entre parcs, jardins i espais comunitaris. Dues oficines associades, Gustafson-Porter a Londres i Gustafson-Guthrie Nichol a Seattle, segueixen evolucionant l'enfocament del disseny de projectes en nous contextos de temps, cultura i natura. Kathryn Gustafson és Membre Honorari de l'Institut Reial d'Arquitectura britànica i medalla de l'Acadèmia Francesa d'Arquitectura. Ha rebut més la Medalla Disseny ASLA, el Premi de Disseny de Chrysler, el Premi Londres Jane Drew i el Premi Arnold W. Brunner Memorial d'Arquitectura 2012.
Finalista Rosa Barba
11 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Amb la col·laboració de Catarina Assis Pacheco
Estudio de paisajismo f | c arquitectura paisagista
Nascudes a Lisboa (Portugal) l'any 1969, Filipa Cardoso de Menezes i Catarina Assis Pacheco porten treballant juntes des que es van graduar en arquitectura del paisatge. El 1997 van fundar l'estudi de paisatgisme f | c arquitectura paisatgista, on actualment treballen com a sòcies directores. En les últimes dues dècades han adquirit una gran experiència en múltiples àrees, desenvolupant projectes, planejant operacions i estudis, en una àmplia gamma de dimensions i natures, fent de cada tema un desafiament únic. La llarga llista d'obres inclou projectes per a parcs de la ciutat, espais públics, escoles i jardins institucionals i privats. El seu enfocament de projecte reflecteix principalment una recerca del significat del lloc, explorant les característiques de cada territori i, a partir de criteris estètics, ecològics i funcionals, creant o revelant noves lectures del paisatge.
Finalista Rosa Barba
11 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Amb la col·laboració de Filipa Cardoso de Menezes
Estudio de paisajismo f | c arquitectura paisagista
Nascudes a Lisboa (Portugal) l'any 1969, Filipa Cardoso de Menezes i Catarina Assis Pacheco porten treballant juntes des de que es van graduar en arquitectura del paisatge. L'any 1997 van fundar l'estudi de paisatgisme f | c arquitectura paisatgista, on actualment treballen com a sòcies directores. En les últimes dues dècades han adquirit una gran experiència en múltiples àrees, desenvolupant projectes, planejant operacions i estudis, en una àmplia gamma de dimensions i natures, fent de cada tema un desafiament únic. La llarga llista d'obres inclou projectes per a parcs de la ciutat, espais públics, escoles i jardins institucionals i privats. El seu enfocament de projecte reflecteix principalment una recerca del significat del lloc, explorant les característiques de cada territori i, a partir de criteris estètics, ecològics i funcionals, creant o revelant noves lectures del paisatge.
Finalista Rosa Barba
11 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
Sebastià Monsalve és arquitecte graduat per la Universitat Nacional de Colòmbia i compta amb una trajectòria en el disseny urbà, l'espai públic i en l'arquitectura del paisatge. Fundador de LLERA i Cofundador de l'oficina taller LATITUD (2011-2019), ha estat premiat en la II Biennal Llatinoamericana d'Arquitectura de el Paisatge (2016), al World Architecture Festival (2018) i recentment a la XXVII Biennal Colombiana d'Arquitectura i Urbanisme. Va ser professor convidat a la Universitat Catòlica de Córdoba (Argentina) i ponent en països com Brasil, Uruguai i Mèxic. Actualment exerceix com a assessor de govern del departament d'Antioquia (Colòmbia) en l'estructuració de projectes urbans, espai públic i paisatge.
Finalista Rosa Barba
11 Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona
El trópico y el paisaje construido Centro urbano de Medellín Colombia
Carles Porta és el líder de l'estudi Arquitectura i Espai Urbà, una oficina situada en un tranquil barri del Poblat, Antioquia. És expert en temes d'espai públic, l'ha estudiat a profunditat i ha acumulat experiències amb projectes com la recuperació de el Centre Històric de Pamplona, al Nord de Santander i el Centre Històric de Pantà, a Magdalena. Avui es prepara per iniciar les obres del que serà el nou centre de Medellín: 140.000 m2 semipeatonizalitzats i arbolats a l'Avinguda La Platja i el carrer Bolívar, les dues artèries d'aquest sector de la ciutat.
Finalista Escoles 11
TUDelft
L’educació i la investigació de primer nivell són el centre de la universitat tècnica més antiga i més gran dels Països Baixos. Les nostres 8 facultats ofereixen 16 programes de màster i més de 30. Els nostres més de 25.000 estudiants i 6.000 empleats comparteixen fascinació per la ciència, el disseny i la tecnologia. La nostra missió comuna: impacte per a una societat millor.
- Breathe: Redefining a zone of informal settelments for Ho Chi Minh city
